La planificació estratègica de les ciutats al segle XXI es planteja el repte de trobar respostes a circumstàncies i problemes globals en el plànol local. Així, per exemple, molts experts en la matèria consideren que és des de l'àmbit més proper on es pot actuar per la millora del medi ambient o la integració dels fluxos migratoris, dos aspectes de vital importància a nivell planetari en els nostres dies. De fet, quan parlem del Món estem parlant de la suma de tots els pobles i ciutats i dels seus habitants.

Amb aquesta consciència de la necessitat de dissenyar de manera participativa i inclusiva el futur més proper, la ciutat de Reus va iniciar la seva darrera experiencia de reflexió estratègica en el Ple municipal celebrat el 29 d’octubre de 1999, amb l’aprovació per unanimitat de la moció que acordava tirar endavant l’elaboració del pla estratègic de la ciutat que fou denominat “Reus Impuls 2005. Pla de futur per a Reus”.

Els treballs de diagnosi i redacció d’aquest document foren realitzats per la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat Rovira i Virgili, a partir d’una metodologia participativa que va suposar la implicació de centenars de persones individuals i de representants d’entitats ciutadanes en els debats que es varen realitzar en el si dels diferents grups de treball.

Al mateix temps, en el procés d’elaboració de Reus Impuls 2005 es varen tenir en compte les reflexions que de forma paral·lela es duien a terme en el marc de les altres dues experiències participatives sectorials, l’Agenda 21 Local, iniciada arran de la signatura de la Carta d’Aalborg el 1997, i el Projecte Educatiu de Ciutat, que la ciutat de Reus havia començat a impulsar prèviament.

Pel que fa a l’Agenda 21, la participació ciudadana en el seu procés d’elaboració va ser decisiva pel desenvolupament de l’auditoria ambiental i l’elaboració de les propostes del Pla d’Acció Ambiental (PAA). L’any 2003 l’Ajuntament de Reus va asumir aquest PAA com a eina estratègica i des d’aleshores ha anat revisant anualment els terminis i prioritats proposats, per tal d’anar adequant les possibles realitats diferents de la que va caracteritzar la Diagnosi Ambiental.

El procés del Pla Estratègic va culminar el juny de 2001, amb la celebració del plenari de Reus Impuls 2005, en el qual es va aprovar el document resultant de l’esmentat procés, a partir de la sistemàtica emprada i de les aportacions obtingudes de la participació ciudadana, que aplegava les 372 línies d’actuació que es proposaven per marcar el futur desenvolupament social, econòmic i urbanístic de la ciutat de Reus.

Posteriorment es varen realitzar diverses experiències destinades a contrastar i valorar l’abast de les esmentades conclusions, com ara el cicle de conferències i debat denominat Fòrum Estratègic, i altres iniciatives plantejades per difondre i avaluar el seu grau d’implementació en les polítiques municipals i dels altres nivells de govern amb incidència local.

Totes les ciutats han de recordar el seu passat, conèixer el seu present i preveure el seu futur, tant en èpoques de bonança i creixement com en moments de crisi i incertesa. I aquesta tasca de reflexió es positiu que es realitzi amb voluntat d’innovació i excel·lència per tal de definir, amb la màxima participació dels ciutadans i els agents locals, un desenvolupament de la ciutat en què es puguin equilibrar quatre dimensions: equitat-habitabilitat, competitivitat, sostenibilitat i governabilitat.

El Pla Estratègic del Camp de Tarragona 2008-2015, elaborat recentment per la Universitat Rovira i Virgili per iniciativa de la Mesa Socioeconòmica del Camp i amb el vist-i-plau de la Generalitat de Catalunya, recull aquests quatre principis. Aquest document estratègic s’ha avançat a la propera aprovació d’altres instruments de planificació territorial que tindran gran transcedència per a Reus i tota la nostra regió, com són el Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona i el Pla Director Urbanístic del Nucli Central del Camp.

D’igual manera, Reus té pendent d’iniciar el procés d’aprovació del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), la norma rectora del futur creixement de la ciutat que ha de substituir el Pla General d’Ordenació Urbana de 1999.

La coincidència en el temps de tots aquests processos fa més necessari que mai la posada en marxa de la redacció del Pla Estratègic i Agenda 21, un espai d’informació, debat i codecisió que ens ha de fer mirar molt més enllà del present i ens ha de permetre dibuixar de manera participativa la ciutat de les noves generacions.

Per tot això, els grups municipals sotasignats proposen al Ple de l’Ajuntament de Reus l’adopció dels següents acords:

PRIMER.- Encarregar a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials i al Centre d’Estudis de Dret Ambiental de la Universitat Rovira i Virgili la posada en marxa i la gestió del nou Pla Estratègic i Agenda 21 de Reus. Exercirà la Secretaria Tècnica del procés la “Càtedra Antoni Pedrol i Rius d’Estudis Jurídics i Locals” de la mateixa universitat.

SEGON.- Fer una crida a la ciutadania de Reus, a totes les entitats i a tots els agents econòmics i socials de la ciutat perquè participin i s’impliquin en la definició del nou Pla Estratègic i Agenda 21 a través del Consell del Pla.

TERCER.- Establir els mitjans per garantir la participació efectiva de la ciutadania en els Equips Sectorials de Redacció, coordinats per l’Equip Redactor del Pla i amb el lideratge de l’Àrea de Participació i Ciutadania de l’Ajuntament de Reus, en els quals s’abordarà la planificació estratègica de la ciutat de manera sectorial.

QUART.-Encarregar a les diferents àrees municipals, organismes autònoms i societats municipals la redacció d’un document de diagnosi de situació del seu àmbit competencial, projectes i inversions previstos, que es lliuraran a l’Oficina del Pla dins del proper mes de gener de 2009.

CINQUÈ.- Per tal de vetllar el desenvolupament del procés des de l’Ajuntament de Reus, es constituirà una Comissió de Seguiment integrada per l’alcalde, els portaveus de tots els grups municipals i la regidora de Participació i Ciutadania, que estudiarà de forma periòdica l’evolució dels treballs.

Reus, 7 d’octubre de 2008.

Eduard Ortiz Castellón            Carles Pellicer Punyed            Miquel A. López Mallol
Portaveu del GM-PSC                 Portaveu del GM-CiU               Portaveu del GM-PPC

Empar Pont Albert                 Ernest París Just                            Ariel Santamaria Matas
Portaveu del GM-ERC                  Portaveu del GM-ICV-EUiA               Portaveu del GM-CORI