Companyia Pepa Plana

Agafeu una pallassa, de nom Pepa Plana, i feu-la esperar el retorn d’un marit que acaba d’abandonar la llar per anar-se’n a la guerra. Doneu-li, com a distracció, una màquina de cosir i el fil suficient per que cosint pugui oblidar les seves penes i ens faci a nosaltres oblidar de pas les nostres. Doncs bé, el resultat és una versió de la Guerra de Troia que no res a envejar a la de l'inclit Homer. Com a la Íliada i a la Odissea, també aquí tenim les naus gregues i les inexpugnables ciutadelles, els herois guerrers i les seves batalles, les illes amatens i les voloptuoses Calipsos. I com no, el cavall que va donar la victòria a les tropes dels grecs i va convertir el seu inventor, Ulisses , en tota una celebrity.

És cert que aquí les victòries no es celebren en monumentals sacrificis de bous i xais (els avantpassats de les nostres costellades? per agrair els favors dels déus, sinó amb unes copes de cava català; és cert també que el soroll del mar i el brogit de les tropes s'hi afegeix sovint el timbre de la porta o alguna cançó popular molt posterior a Homer, però també és veritat que aquesta Penèlope, malgrat no expressar-se en hexàmetres dactilics i ser bastant més descarada i irreverent  que la original, ens cus a la cadira amb la seva poesia despullada i lacònica.

Mercedes Abad 

FITXA ARTÍSTICA

Direcció: Nola Rae

Pallassa: Pepa Plana

Assessorament màgia: Mag Lari

Música original: Lluís Cartes

Producció: Pepa Plana