| La primera representació
coneguda de l'escut de Reus és de l'any 1391. Aviat s'hi incorpora
un nou element: les claus de sant Pere, com a símbol de la
parròquia i, per extensió, de la vila. A partir del
segle XVI hi trobem representats els dos elements la rosa i les claus
formant un sol escut al qual, ben entrat el segle XVII, s'hi afegeix
una tiara.
El 1712 Reus va rebre el títol de ciutat i un nou escut: en
camp d'or, una rosa al pit d'una àliga amb el cap cot i les
ales esteses, sostingut per dos lleons i amb un coronell per timbre.
Aquest és l'escut que figura a les maces i que encara avui
presideix les sortides de la corporació.
Després de 1714, es va retornar a l'escut anterior, amb la
rosa, les claus i la tiara, elements que, amb diverses variants, han
perdurat fins avui. Al llarg de segle XIX van aparèixer diversos
escuts amb el camp partit. Des de mitjan segle hi havia la rosa a
la dreta i la figura d'Hèrcules a l'esquerra.
A partir de 1890 i fins el 1939 es va utilitzar la rosa heràldica
fins llavors sempre s'havia representat la rosa natural, van desaparèixer
per primera vegada les claus i la tiara i es va emprerar com a timbre
una doble corona, baronial i mural. A partir de 1939 es van recuperar
aquests acompanyaments en detriment de la doble corona, que es va
perdre.
L'escut actual és d'argent, amb una rosa de gules botonada
d'or i barbada de sinople, les claus acoblades en sautor i per timbre
la corona pontifícia.
|