Les competències sobre contaminació atmosfèrica atorgades als ens locals, es limita a la informació a la població en casos de superació dels nivells d’ozó troposfèric. Aquests normalment es produeixen des de principis de maig fins al setembre, que és quan hi ha una forta radiació solar, no hi ha vent i les temperatures són altes, és a dir quan a la primavera o a l’estiu es produeix una estabilitat atmosfèrica anticiclònica.  

En general, per evitar tants cops de calor, com problemes ocasionats per la concentració d’ozó, intenteu no fer esforços físics a les hores de més calor de 12.00-16.00h, beure aigua i protegir-vos del sol directe.

Podeu consultar la progressió de les concentracions d’ozó troposfèric en la web www.gencat.net/mediamb/qaire/ciozo.htm

Què és l’ozó i diferències entre l’ozó troposfèric i estratosfèric.

L’Ozó: L'ozó és un gas incolor, invisible i d'olor agradable. Es tracta d'una molècula formada per tres àtoms d'oxigen (O3), a diferència de la molècula d'oxigen que respirem i que és formada per dos àtoms (O2). El tercer àtom de l'ozó té tendència a separar-se de la molècula d'ozó, combinar-se amb altres elements químics i oxidar-los. Aquesta característica fa de l'ozó un gas molt reactiu.

L'ozó estratosfèric: la capa d'ozó: A uns 20-25 km d'altura, dins de l'estratosfera, hi ha l'ozonosfera o capa d'ozó, que és beneficiosa perquè ens protegeix de les radiacions ultraviolades (raigs UV) provinents del Sol. Es tracta d'una capa dinàmica: les molècules d'ozó s’hi formen i destrueixen constantment. La concentració d'ozó a l'estratosfera es manté gràcies a un balanç natural de producció i destrucció de l'ozó, si es destrueix més ozó del que es forma la capa s’aprimarà deixant passar més rajos solars que quan arribin al sòl faran que la temperatura vagi en augment.

L'ozó troposfèric: L'ozó situat a la troposfera, la capa de l'atmosfera més propera a la superfície (entre el sòl i fins a uns 10 km), és l'ozó troposfèric. Ningú no emet aquest ozó directament, sinó que s'origina per causes naturals (una petita part) i per fonts produïdes pels éssers humans. Aquestes fonts antropogèniques en el cas de Reus són el trànsit de vehicles, els processos industrials i el subministrament de benzina.

Segons la concentració i la durada de l'episodi, els símptomes més probables són tos, irritacions a la faringe, coll i ulls, dificultats respiratòries (gola seca) i empitjorament de la funció pulmonar. També malestar general, disminució del rendiment, cansament o mal de cap.

En cas de superar el llindar d'informació, es recomana com a prevenció que les persones més sensibles a la contaminació atmosfèrica (persones amb problemes respiratoris, gent gran i nens petits) evitin fer esforços físics a l'aire lliure, principalment si produeixen fatiga, són de llarga durada i es realitzen entre les 10 h i les 16 h.