El Grup de Trastorn Bipolar de Reus s'ha tornat a reunir aquest dimarts 19 de juny a les 19:00 h al Centre Cívic del Carme (pl. de la Patacada, 10), en el marc de les sessions de treball periòdiques organitzades per l'Associació de Trastorn Bipolar de les Comarques de Tarragona, que compten amb el suport de la Regidoria de Benestar Social. Amb el títol "Comunicació i Trastorn Bipolar" aquesta darrera trobada abans de les vacances d'estiu ha abordat l'impacte que una forma de comunicació assertiva té en l'estabilitat d'aquesta malaltia mental i com una comunicació ineficaç incrementa l'estrès i el risc de noves recaigudes. Les sessions es reprendran el 18 de setembre.

Ara ha finalitzat un cicle de 9 sessions en què han participat unes 15 persones, entre pacients i familiars, i s'han abordat aspectes clau pel control de la malaltia com la higiene del son, la gestió de l'estrès, el nivell d'activitat, la prevenció de recaigudes o el paper de la família en el curs i pronòstic del Trastorn Bipolar.

A les trobades, que són gratuïtes i van a càrrec de Teresa Carot, psicòloga especialitzada en trastorn bipolar, assisteixen persones afectades per aquest trastorn i familiars. Es tracta d'un grup psicoeducatiu en què es proporciona informació detallada de la malaltia i dels recursos disponibles per mantenir-la estabilitzada, amb el lideratge d'una professional sanitària especialitzada en Trastorn Bipolar, que es responsabilitza del grup i dels continguts i que garanteix que les estratègies terapèutiques que es plantegen són les que han demostrat eficàcia en el tractament d'aquest trastorn.

Què és el trastorn bipolar?
A Catalunya més de 100.000 persones pateixen el trastorn bipolar. Es tracta d'una malaltia psiquiàtrica greu que afecta els mecanismes que regulen l'estat d'ànim. Les persones que el pateixen poden oscil·lar des de l'eufòria patològica, anomenada mania, fins a la depressió, passant per fases sense cap tipus de símptoma psiquiàtric, coneguda com a fase eutímica.

Així doncs, el trastorn bipolar és una malaltia greu que no té per què ser incapacitant, atès que en l'actualitat hi ha tractaments eficaços que permeten millorar la funcionalitat i la qualitat de vida de les persones afectades. En canvi, el desconeixement d'aquests recursos, així com la manca d'adherència als tractaments, es relaciona amb un curs i pronòstic de la malaltia més desfavorable.