El Museu de Reus ha presentat el programa de restauració d'una de les peces del seu fons la «Verge Adormida», una obra anònima, considerada del segle XV, d'estil gòtic tardà i que procedeix de l'església prioral de Sant Pere. A partir del 19 d'abril la restauradora Anna Miralles executarà les tasques de neteja, adequació i consolidació de la peça de 10:00 h a 13:30 h i de manera oberta, així que tothom que hi estigui interessat podrà assistir en directe a la restauració.

L'alcalde de la ciutat, Carles Pellicer, ha explicat que «aquesta és una proposta pensada per donar visibilitat a una de les tasques habituals del museu perquè tenim la voluntat d'obrir i acostar els equipaments culturals de la ciutat a tothom, de manera que el públic els conegui i se'ls senti seus». Per tal de dinamitzar també la restauració pública de la marededéu adormida s'ha organitzat també un cicle de conferències que es faran a les 19:00 h al Museu de la Plaça de la Llibertat i que, en finalitzar, donaran l'oportunitat al públic assistent de conèixer l'obra. El programa de xerrades és el següent:

• Dimarts 17 d'abril. Conferència de Marc Ferran i Anna Miralles, titulada «La imatge reusenca de la marededéu adormida».
• Dijous 26 d'abril. Conferència a càrrec de Francesc Massip, titulada «El teatre assumpcionista».
• Dimarts 8 de maig. Conferència de Joan Roig i Montserrat, titulada «Goig i tradició popular a l'entorn de la Mare de Déu d'Agost».

La devoció a la Mare de Déu
La imatge que es restaurarà va ser venerada fins a mitjan del segle XIX a l'antic altar de Sant Antoni Abat de la Prioral i s'exposava amb la seva llitera al centre de la nau durant la festivitat de l'Assumpció.

La devoció a la Mare de Déu d'Agost és molt present a la cultura catalana i al seu voltant se celebren una gran quantitat de festes locals arreu del país. La iconografia mostra aquesta advocació mariana com una dona en posició horitzontal, anomenada marededéu «del llit», morta, gitada o adormida.

Als Països Catalans hi ha moltes manifestacions litúrgiques i mostres de literatura i de religiositat popular, com els goigs, i pràctiques vinculades al moment: des d'exposar la imatge a les esglésies fins a processons o representacions teatrals com el Misteri d'Elx o, la més propera, a la Selva del Camp.