Aquest dimecres 6 de febrer tornen les visites guiades a la Bòbila Sugranyes, després que l’Institut Municipal Reus Cultura que gestiona l’espai, ha fixat un programa de visites cada primer dimecres de mes. Durant aquest primer semestre hi haurà un canvi el mes de maig, atès que el primer dimecres és el dia 1 i és festiu, amb la qual cosa les visites guiades es traslladen al dia 8 de maig.

Els visitants han d'estar a la porta d'entrada al recinte de la Bòbila Sugranyes a les 17:00 h. La visita té una durada aproximada d'una hora. Per a les reserves, s'ha de contactar prèviament amb el Museu de Reus, al telèfon: 977 010 660 (cal preguntar per Isabel Recuenco o Elena Martí) o bé es pot enviar un correu electrònic a l’adreça [email protected].

Pinzellada històrica
Segons explica Jaume Massó, s’anomena forn o bòbila del Sugranyes, tot i que també se’l coneix com forn del Manxa. A l’acta municipal del dia 2 de febrer de 1848 es dóna compte de la sol·licitud de Josep Sugranyes “para que se le permita construir una fabrica de ladrillos en las tierras del Boix sitas al lado izquierdo de la carretera Amalia”. Cal tenir en compte que hi hagué una altra bòbila homònima –també propietat de la família Sugranyes– a prop de la carretera de Castellvell, coneguda per la troballa d’un important jaciment del paleolític mitjà. Val a dir, però, que el primer forn de tipus Hoffmann no es va construir fins el 1858 (a Prússia) i que –per tant– l’estructura conservada al costat de la carretera de Tarragona ha de ser posterior, potser de la dècada dels setanta o de la dels vuitanta del segle xix.

Es tracta d’una gran construcció bastida amb toves i maons, de planta poligonal quasi circular i d’uns vint-i-tres metres de diàmetre, amb una xemeneia central –de dinou metres d’alçada, de planta inferior quadrada i fumera superior octogonal– que sobresurt de l’àrea inferior del forn, amb dotze boques radials i una galeria de circulació perimetral. Damunt de l’estructura inferior s’establí una cambra anular, coberta per una teulada amb cabirons de fusta disposats de manera radial des de la fumera i sostinguts ambs pilars de maons. A la part baixa del costat sud-oriental hi ha un cos annex a la galeria de circulació, que en segueix la disposició radial.

Aquest forn, en què es van fabricar maons, teules i altres elements ceràmics per a la construcció, és citat en un expedient municipal de 1906, que inclou una Relación de hornos ladrilleros y alfarerías de Reus. L’any 1919 era propietat de Joan Sugranyes Miquel i, el 1931, del seu successor Antoni Sugranyes Olivé. Consta documentalment que el forn no era actiu el 1934, però va reprendre l’activitat després de la guerra Civil. El 1955 s’anunciava a la premsa local la “Fábrica de ladrillos y tejas” del “Sucesor de Juan Sugrañes Miquel”, situada a la “Carretera Tarragona (puente F. C.)”. Va deixar de funcionar uns quants anys després i, a poc a poc, es va anar degradant. Als anys noranta, l’Associació del Museu de la Ciència i la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya el va incloure en la llista de cent elements destacats del patrimoni industrial català, tot fent constar que “és una de les poques bòbiles d’aquesta tipologia que queden al nostre país”. Després de la seva adquisició per l’Ajuntament, l’element va ser declarat l’any 2005 bé cultural d’interès local. Fou restaurat i rehabilitat entre els anys 2010 i 2011, a partir d’un projecte dels arquitectes Figuerola, Gavaldà i Romera i gràcies a una subvenció del FEDER. Hi ha instal·lada una exposició didàctica sobre la producció de ceràmica a Reus i al seu entorn, des de l’època prehistòrica fins al segle xx.