Diagnosi

La revisió del pla fa una acurada anàlisi de la situació de l’habitatge i de les condicions socioeconòmiques actuals i previstes de la ciutat per plantejar les accions de futur.

Població
Reus té una població de 106.790 habitants, segons les dades del padró de l’1 de gener de 2013. A partir del 2002 i fins al 2008, el creixement a la ciutat es va produir de manera exponencial, assolint taxes interanuals que van arribar al 3%. Com a conseqüència de la crisi iniciada el 2007, la tendència va canviar i la població es reduïr d’uns 1.000 habitants entre 2009 i 2012.

Aquest canvi de tendència obliga a reformular les previsions de creixement de la població. Es calcula que l’any 2021 Reus tindrà 114.378 habitants; és a dir, un creixement de 7.167 habitants entre 2012 i 2021. En nombre de llars, es calcula que s’incrementaran de les 38.956 de 2012, segons el padró, a les 41.915 el 2021, segons les previsions. Un increment de 2.959 noves llars al llarg del periode.

Especialment rellevant és l’evolució del context econòmic, marcat per la crisi. Les dades d’atur des de l’inici de la crisi situen en 9.966 les persones aturades, segons dades del tercer trimestre del 2013. Tot i que ha disminuït el nombre d’aturats respecte el 2012, també ho ha fet la població activa que busca feina. La conseqüència directe és la pèrdua de poder adquisitiu i el risc d’exclusió que poden comportar les dificultats econòmiques.

Parc d’habitatges
La informació sobre el parc edificat a Reus s’ha elaborat a partir de les dades del cadastre municipal a gener 2013, que xifra el nombre total d’habitatges en 49.447.

L’estancament del sector de la construcció es visibilitza clarament amb l’evolució del nombre d’habitatges nous. Entre 2004 i 2007 es va arribar a màxims històrics, superant la xifra de 1.200 habitatges nous per any.

A partir del 2008 s’aprecien els efectes de la crisi, passant dels 994 habitatges nous el 2008 fins als 66 habitatges de l’any 2012 i els 22 del 2013.

En relació al parc d’habitatges també s’han analitzat les següents qüestions:

Distribució geogràfica: La principal concentració d’habitatges es dóna als Eixamples Nous amb 25.025 habitatges, el 50,6% del total. Els barris d’extensió sumen el 25,1% del total i el Nucli Antic i els Eixamples Antics el 22,3%. A la zona «Urbanitzacions», s’hi comptabilitzen 743 habitatges. Finalment, la presència d’habitatges a la zona que correspon al polígon 5 és poc significativa pel que fa al nombre, només 236.
Tipologia: Predominen majoritàriament els habitatges situats en edificis plurifamiliars entre mitgeres, amb 35.434. Segueixen els edificis d’habitatges plurifamiliars aïllats, amb 8.373; unifamiliar entre mitjeres, 3.788; i unifamiliar aïllat, 1.852.
Règim de tinença: El lloguer va guanyant importància. El cens de 2001 mostra un parc en què el 84% era de propietat, mentre que el cens de 2011 rebaixa al 77% aquest règim. S’observa també un augment del nombre d’habitatges en règim de propietat però amb algun pagament pendent (hipoteques). Això suposa passar de 10.800 habitatges el 2001 a 15.740 habitatges el 2011.
Estat de conservació: El 94% dels habitatges té un estat de conservació considerat  normal. Un 40% dels habitatges es van construir entre 1960 i 1979, dels quals no es té dades sobre el seu manteniment. I gairebé 4.000 habitatges són anteriors a 1920. L’estat de conservació es correspon amb l’antiguitat, i és en aquesta franja en la que es concentren el major nombre d’habitatges en mal estat.
Parc vacant: El parc vacant engloba aquells habitatges desocupats, que es troben fora del mercat de compra-venda durant un període temporal llarg així com, els habitatges nous en estoc, preparats per entrar-hi a viure i que encara no han pogut ser venuts o llogats. S’estima que a Reus hi ha 4.426 habitatges vacants, 1.641 dels quals corresponen a l’estoc d’habitatges nou.

Potencial d’habitatge a la ciutat
El potencial d’habitatge a la ciutat és de 21.230 habitatges. La dada inclou el sostre residencial pendent de desenvolupar en el Pla General d’Ordenació Urbana vigent (18.489), l’estoc de pisos nous però que encara no s’han venut o llogat (1.641) i l’estimació d’habitatges vacants (2.785). A la suma s’hi resten factors de correcció per estimacions d’enderroc o per les opcions de recuperació dels pisos buits.

Mercat de l’habitatge
El pla analitza l’oferta d’habitatge, tant de compra, com de lloguer i d’habitatges assequible; així com la demanda d’habitatge assequible i lliure:
Oferta: Pel que a l’opció de compra, l’oferta s’ha duplicat entre 2012 i 2013, mentre que el preu mig de venda s’ha reduït en un 23,4%. En relació a l’oferta de lloguer, el preu mig se situa en els 444 euros, quan el 2012 era de 485,47 euros. El 76% de l’oferta se situa per sota dels 500 euros. Finalment, pel que fa a l’oferta de lloguer d’habitatge assequible, Reus disposa de 216 habitages d’aquestes característiques en promocions públiques públiques i 180 habitatges llogats a través de la Borsa de Lloguer Social amb preus per sota dels 350 euros.
Demanda d’habitatge assequible: L’anàlisi de la demana es basa en les 1.816 sol·licituds incloses al Registre de Sol·licitants d’HPO, del quan se n’extrenen les conclusions següents: Més del 50% de les sol·licituds són d’habitatge de lloguer, i s’arriba al 70% si s’hi inclouen lloguers amb opció a compra; Els sol·licitants són majoritàriament persones joves, amb un predomini de les famílies soles o amb fills entre 35 i 50 anys d’edat; Un 30% de les sol·licituds, són de persones soles, amb voluntat d’independitzar-se; El 60% dels sol·licitants disposen d’uns ingressos anuals inferiors als 10.000 euros anuals;  El tamany mitjà de la unitat convivencial és de 3 persones.
Demanda d’habitatge lliure: Del total de transaccions analitzades, el 83,74% són de lloguer, tendència que ha crescut des de l’inici de la crisi. Les compres representen el 14,43%; i l’1,83% restant són lloguers amb opció de compra. Els pisos de compra acostumen a ser demandats per parelles soles o amb fills d’entre 35 i 50 anys, amb un poder adquisitiu d’entre 1.500 i 2.000 euros mensuals. En tots els casos els demandants tenen estabilitat laboral. Pel que fa al lloguer, té un perfil més divers. Creix en tots els casos, sense una franja d’edat principal ni una tipologia familiar clara. Com a característiques comunes destaquen els baixos ingressos, la inestabilitat laboral i l’interès per pisos que no superin la franja dels 350-450 euros.

Accés a l’habitatge
El Registre de Sol·licitants d’HPO permet creuar els ingressos anuals dels 1.816 sol·licitants amb els requisits econòmics mínims per optar a les diferents tipologies d’habitatge. Així se’n pot concloure la seva capacitat d’accés o d’exclusió a l’habitatge següent: L’11,07% té accés al mercat lliure; el 12,50% té accés al mercat de compra HPO i al mercat lliure de lloguer; el 19,55% té accés a l’HPO i a la Borsa de Lloguer; el 28,36% té accés al Pla de Xoc de l’Agència de l’Habitatge; i el 28,52% dels sol·licitants inclosos en el registre quedarien exclosos d’un habitatge lliure o social, per tenir uns ingressos inferiors a 5.000 euros anuals.

Oficina d’Habitatge
Pl. Baluard, 1
Tel. 977 010 071

Horaris: De dilluns a divendres, de 8.30 a 13:30 h.

Oficina d’Habitatge

D'acord amb la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que les vostres dades seran incorporades a un fitxer informatitzat per al seu tractament i per facilitar la comunicació i/o per a la gestió específica de la seva sol·licitud. El responsable del fitxer és l'Ajuntament de Reus, qui garanteix la confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal que es recullen, així com la implementació de les mesures d'ordre tècnic i organitzatiu que garanteixin la seguretat d'aquestes. A més l'Ajuntament es compromet a no cedir-les a tercers sense consentiment explícit de l'usuari excepte quan sigui necessari per a dur a terme la gestió que se sol·liciti o quan la llei així ho obligui. Podeu dirigir-vos a l'Oficina d'Atenció Ciutadana per exercir els vostres drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició de les vostres dades personals.