de Pablo Messiez

#LliureAlSofà. Premis de la Crítica 2018 a l'Actriu de repartiment per a Júlia Truyol i a l'Actor de repartiment per a Quim Àvila.
Premi de la Crítica Jove - Jurat Nova Veu 2018 a l'Espectacle.

L’Espai Lliure es va transformar per a l’ocasió en un pis antic, d’aquells de la iaia, on es veien transcórrer dues històries en paral·lel, una en temps actual i una altra més antiga (tot i que menys del que suggereix el vestuari vintage que, d’altra banda, confereix als personatges un aire fantasmal i intemporal que convé, i molt, al relat). La dramatúrgia, signada per Pablo Messiez, que també dirigeix, és una autèntica filigrana. Un relat basat en emocions i sensacions, gairebé sense fil conductor, que no busca ni explicar ni donar respostes, sinó submergir-nos en un terratrèmol d’energies, les associades al dolor i les associades a l’amor.
En escena, una desapareguda Kompanyia que s’escolta, es mira i flueix com una sola matèria en escena, sense cap veu que soni més alta que una altra, amb un equilibri, una tècnica i una entrega brutals. És impossible no rendir-se davant de tant talent.
Ras i curt, El temps que estiguem junts és un muntatge que ningú no s’ha de perdre.

[video:https://www.youtube.com/user/teatrelliure/playlists autoplay:0]