La presentació es pot fer de forma telemàtica a través del següent enllaç on també es poden consultar les bases del premi, que enguany s’han modificat lleument. Els premis es distribuiran en tres categories: Premi Medi Ambient Ciutat de Reus pel sector empresarial; Premi Medi Ambient Ciutat de Reus pel sector associatiu o comunitari, específic per a iniciatives mediambientals i de benestar animal, i Premi Medi Ambient Ciutat de Reus pel sector educatiu.

Com a novetat, la categoria educativa permetrà a més de la participació dels centres educatius ubicats al terme municipal de Reus, tant de titularitat pública com privada, la de les associacions de mares i pares dels centres, sempre que el projecte o acció que es presenti es desenvolupi a la ciutat.

En el cas de les entitats de protecció animal, les bases incorporen que siguin entitats sense ànim de lucre, estiguin inscrites al Registre municipal d’entitats de l’Ajuntament de Reus i al Registre d’entitats de protecció animal, i tinguin el domicili social al terme municipal de Reus.

Cada categoria estarà dotada amb 2.000 euros, de manera que la dotació econòmica total dels premis serà de 6.000 euros. A més, cada persona o entitat premiada rebrà un guardó, certificat emmarcat o similar com a reconeixement físic, amb un valor de 100 euros.

El Premis de Medi Ambient Ciutat de Reus, organitzats per l’Àrea de Medi Ambient, Sostenibilitat i Via Pública, reconeixen, des del 2021, les persones, empreses o entitats que duen a terme iniciatives o projectes innovadors en l’àmbit mediambiental per al desenvolupament sostenible del municipi de Reus i que destaquen pel respecte al medi ambient, la sostenibilitat, l’educació ambiental, el foment de la biodiversitat, la reducció de l’impacte ambiental negatiu i el foment de la transició ecològica sostenible i de la nova economia circular amb la finalitat d’incentivar l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

Durant l’acte s’ha fet la lectura del manifest del Dia Mundial de la Salut Mental 2026, elaborat pel Comitè en Primera Persona de Salut Mental Catalunya amb el lema «Teixir vincles és fer salut mental». El manifest se centra en la soledat no desitjada i reivindica que no es pot abordar com un fracàs individual, sinó com una realitat condicionada també per factors socials i econòmics.

En aquest sentit, el document reclama polítiques públiques que garanteixin unes condicions de vida dignes, una atenció social i sanitària accessible i de qualitat, informació clara sobre els drets i comunitats inclusives i accessibles. També reivindica el dret de les persones amb experiència pròpia en salut mental a participar i decidir sobre les qüestions que afecten les seves vides.

Un acte per visibilitzar la salut mental i la tasca de les entitats
L’acte institucional ha inclòs també la projecció del vídeo «Error 40», realitzat per la Fundació Tosquelles Salut Mental; la presentació de la revista «Estat d’Ànim», de l’Associació Estat d’Ànim, Cultura i Salut Mental, i una actuació de dansa a càrrec de l’alumnat del batxillerat artístic de l’Institut Gabriel i Ferrater.

A continuació, s’ha celebrat la taula rodona «Recursos de prevenció i atenció a la conducta suïcida», amb la participació de professionals de l’àmbit de la salut mental i la salut, representants de l’Associació Catalana per a la Prevenció del Suïcidi i una activista per la salut mental.

El manifest reconeix la tasca imprescindible de les entitats de salut mental en la creació de xarxes de suport, l’impuls dels Grups d’Ajuda Mútua, la lluita contra l’estigma i l’acompanyament a les persones i les seves famílies. Alhora, assenyala que aquesta responsabilitat ha de ser compartida per les administracions, els serveis, les entitats i el conjunt de la societat.

El text fa també una crida a escoltar sense jutjar, obrir espais de participació i reconèixer les capacitats de les persones que tenim al costat. «Teixir vincles és parlar de salut mental. Construir comunitat és construir drets», conclou el manifest.

Vuitè «Mes de la Salut Mental»
Reus celebra enguany el vuitè «Mes de la Salut Mental», una iniciativa de l’Ajuntament de Reus, a través de l’Àrea de Serveis a les Persones i Drets Socials i de la regidoria de Salut i Esports, conjuntament amb les entitats del Consell Municipal de la Discapacitat i altres organitzacions de l’àmbit de la salut mental i del territori.

Amb el lema «Dona’m la mà», la programació tracta sobre l’acompanyament, els vincles i les xarxes de suport i inclou, durant l’octubre i fins al 5 de novembre, activitats relacionades amb la cultura, la divulgació, la prevenció, la recerca i la inclusió social i laboral.

Entre les propostes hi ha l’XI Psicurt, Festival de Curtmetratges sobre Salut Mental de Tarragona i Reus; activitats familiars i inclusives a les biblioteques municipals; una jornada sobre inclusió laboral i social; una jornada sobre genètica i salut mental; una sessió d’introducció als Grups d’Ajuda Mútua, i l’acció «Què sabem de salut mental?», que la Fundació Pere Mata porta als carrers del centre de la ciutat.

El programa es tancarà el 5 de novembre amb la jornada «La salut mental i el benestar al sector professional de la informació i la comunicació», coorganitzada per la Demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes de Catalunya i el Servei d’Orientació i Assessorament al Benestar Emocional i Mental de l’Ajuntament de Reus.

La programació completa i les possibles actualitzacions es poden consultar a l’Agenda de l’Ajuntament de Reus.

Durant l’acte s’ha fet la lectura del manifest del Dia Mundial de la Salut Mental 2026, elaborat pel Comitè en Primera Persona de Salut Mental Catalunya amb el lema «Teixir vincles és fer salut mental». El manifest se centra en la soledat no desitjada i reivindica que no es pot abordar com un fracàs individual, sinó com una realitat condicionada també per factors socials i econòmics.

En aquest sentit, el document reclama polítiques públiques que garanteixin unes condicions de vida dignes, una atenció social i sanitària accessible i de qualitat, informació clara sobre els drets i comunitats inclusives i accessibles. També reivindica el dret de les persones amb experiència pròpia en salut mental a participar i decidir sobre les qüestions que afecten les seves vides.

Un acte per visibilitzar la salut mental i la tasca de les entitats
L’acte institucional ha inclòs també la projecció del vídeo «Error 40», realitzat per la Fundació Tosquelles Salut Mental; la presentació de la revista «Estat d’Ànim», de l’Associació Estat d’Ànim, Cultura i Salut Mental, i una actuació de dansa a càrrec de l’alumnat del batxillerat artístic de l’Institut Gabriel i Ferrater.

A continuació, s’ha celebrat la taula rodona «Recursos de prevenció i atenció a la conducta suïcida», amb la participació de professionals de l’àmbit de la salut mental i la salut, representants de l’Associació Catalana per a la Prevenció del Suïcidi i una activista per la salut mental.

El manifest reconeix la tasca imprescindible de les entitats de salut mental en la creació de xarxes de suport, l’impuls dels Grups d’Ajuda Mútua, la lluita contra l’estigma i l’acompanyament a les persones i les seves famílies. Alhora, assenyala que aquesta responsabilitat ha de ser compartida per les administracions, els serveis, les entitats i el conjunt de la societat.

El text fa també una crida a escoltar sense jutjar, obrir espais de participació i reconèixer les capacitats de les persones que tenim al costat. «Teixir vincles és parlar de salut mental. Construir comunitat és construir drets», conclou el manifest.

Vuitè «Mes de la Salut Mental»
Reus celebra enguany el vuitè «Mes de la Salut Mental», una iniciativa de l’Ajuntament de Reus, a través de l’Àrea de Serveis a les Persones i Drets Socials i de la regidoria de Salut i Esports, conjuntament amb les entitats del Consell Municipal de la Discapacitat i altres organitzacions de l’àmbit de la salut mental i del territori.

Amb el lema «Dona’m la mà», la programació tracta sobre l’acompanyament, els vincles i les xarxes de suport i inclou, durant l’octubre i fins al 5 de novembre, activitats relacionades amb la cultura, la divulgació, la prevenció, la recerca i la inclusió social i laboral.

Entre les propostes hi ha l’XI Psicurt, Festival de Curtmetratges sobre Salut Mental de Tarragona i Reus; activitats familiars i inclusives a les biblioteques municipals; una jornada sobre inclusió laboral i social; una jornada sobre genètica i salut mental; una sessió d’introducció als Grups d’Ajuda Mútua, i l’acció «Què sabem de salut mental?», que la Fundació Pere Mata porta als carrers del centre de la ciutat.

El programa es tancarà el 5 de novembre amb la jornada «La salut mental i el benestar al sector professional de la informació i la comunicació», coorganitzada per la Demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes de Catalunya i el Servei d’Orientació i Assessorament al Benestar Emocional i Mental de l’Ajuntament de Reus.

La programació completa i les possibles actualitzacions es poden consultar a l’Agenda de l’Ajuntament de Reus.

L'enderroc permetrà donar continuïtat a l’avinguda i generar un nou espai urbà que millorarà la permeabilitat del barri i la qualitat de l’espai públic. L’actuació completarà un objectiu històric del planejament urbanístic de la ciutat: millorar la connectivitat de l’avinguda del Carrilet amb el centre de la ciutat. La prolongació de l’avinguda contribuirà a eliminar barreres urbanes i a reforçar la relació entre el barri del Carrilet i el centre de la ciutat.

Les obres d'enderroc suposen la primera fase del projecte, que és la que ara es licita. La fase 2 es licitarà posteriorment i contempla la urbanització de l'espai lliure que deixarà l'enderroc. Es preveu la instal·lació d’una piràmide de jocs, la plantació d’arbrat i la pavimentació de l’espai amb diferents textures (sauló, formigó desactivat i llamborda), així com la continuïtat del paviment de la vorera per garantir la unitat visual i funcional de l’àmbit.

El termini d'execució dels treballs d'enderroc és de dos mesos. El pressupost de licitació és de 361.630,24 euros (IVA inclòs).

En paral·lel a les obres d'enderroc, l'Ajuntament de Reus a través de l'empresa municipal Reus Mobilitat i Serveis redactarà enguany el projecte d’ampliació del pàrquing del Carrilet amb la previsió d'incloure les obres al Pla d'Inversions 2027. El projecte ha de permetre ampliar l'equipament municipal amb unes 80 noves places.

Habitatge assequible
L’Ajuntament de Reus té també en fase de licitació pública el contracte per executar les obres d’enderroc de la nau situada a l’avinguda del Carrilet, 16. L’objectiu és construir habitatge assequible en el solar que quedarà alliberat. L’actuació té un pressupost de licitació de 400.495,79 euros i un termini d’execució de 2 mesos a partir de la formalització del contracte.

Segons les primeres estimacions, el solar que quedarà lliure permetrà la construcció d’una promoció d’uns 40 habitatges assequibles. L’Ajuntament té previst oferir l’espai a la Generalitat per construir HPO en el marc de la convocatòria del Pla 50.000.

Pla de barris Reus Sud
Les dues actuacions estan incloses en el pla de transformació dels barris del sud de Reus. Les obres estan cofinançada per la Unió Europea des del Fons Europeu de Desenvolupament Regional Europeu (FEDER), en el marc del Pla d’Actuació Integral de l’Estratègia de Desenvolupament Integrat Local (EDIL), d’acord amb la convocatòria del Ministerio de Hacienda. La UE en finança el 40%; i el 60% restant va a càrrec de l’Ajuntament.

La trobada porta per títol “The European Wine Circle as a driver of tourism development and the Assembly of the Iter Vitis Cultural Route” i té com a objectiu posar en comú experiències i projectes vinculats al patrimoni vitivinícola europeu, així com analitzar el paper de la cultura del vi com a element de desenvolupament turístic i territorial.

Iter Vitis – Les Rutes Europees de la Vinya i el Vi és una Ruta Cultural certificada pel Consell d’Europa que posa en valor el patrimoni material i immaterial relacionat amb la vinya i el vi, connectant territoris europeus que comparteixen aquesta tradició. La xarxa treballa per preservar i difondre aquest patrimoni i, alhora, impulsar noves oportunitats de desenvolupament turístic a través de la cultura vitivinícola.

Un dels moments destacats de la participació de Reus en aquesta assemblea serà la presentació, conjuntament amb Torí (Itàlia), de les experiències vinculades a la cultura del vermut desenvolupades als dos territoris. Aquestes experiències, que ja formen part dels continguts de la Ruta Cultural Iter Vitis i es poden consultar al seu web, permetran posar en valor la singularitat del vermut com a producte vinculat al patrimoni, la cultura i el turisme enogastronòmic.

La presentació servirà també per donar a conèixer internacionalment el model de Reus vinculat al vermut i la seva aposta per convertir aquest patrimoni en un recurs de promoció turística i de dinamització de la ciutat, alhora que afavorirà l'intercanvi d'experiències i coneixement amb altres territoris europeus.

En el marc de la trobada a Croàcia es desenvoluparan diferents sessions de treball, visites i activitats d’intercanvi d’experiències entre els membres de la ruta, amb especial atenció a la relació entre el patrimoni del vi, la creació de productes turístics i el desenvolupament sostenible dels territoris.

La participació de Reus en aquesta assemblea s’emmarca en la voluntat de Reus Promoció d’enfortir la seva projecció internacional i potenciar el patrimoni vitivinícola i enogastronòmic de la ciutat, especialment els actius vinculats a la cultura del vermut, un dels elements diferencials de la destinació, acció contemplada a l’estratègia exterior de Reus dins del Pla d’Acció Municipal de la ciutat.

Aquesta participació contribueix a reforçar la col·laboració amb altres territoris europeus i a explorar noves accions conjuntes de promoció, intercanvi de coneixement i desenvolupament de productes turístics vinculats a la cultura del vi, el vermut i l’enogastronomia.

L'enderroc permetrà donar continuïtat a l’avinguda i generar un nou espai urbà que millorarà la permeabilitat del barri i la qualitat de l’espai públic. L’actuació completarà un objectiu històric del planejament urbanístic de la ciutat: millorar la connectivitat de l’avinguda del Carrilet amb el centre de la ciutat. La prolongació de l’avinguda contribuirà a eliminar barreres urbanes i a reforçar la relació entre el barri del Carrilet i el centre de la ciutat.

Les obres d'enderroc suposen la primera fase del projecte, que és la que ara es licita. La fase 2 es licitarà posteriorment i contempla la urbanització de l'espai lliure que deixarà l'enderroc. Es preveu la instal·lació d’una piràmide de jocs, la plantació d’arbrat i la pavimentació de l’espai amb diferents textures (sauló, formigó desactivat i llamborda), així com la continuïtat del paviment de la vorera per garantir la unitat visual i funcional de l’àmbit.

El termini d'execució dels treballs d'enderroc és de dos mesos. El pressupost de licitació és de 361.630,24 euros (IVA inclòs).

En paral·lel a les obres d'enderroc, l'Ajuntament de Reus a través de l'empresa municipal Reus Mobilitat i Serveis redactarà enguany el projecte d’ampliació del pàrquing del Carrilet amb la previsió d'incloure les obres al Pla d'Inversions 2027. El projecte ha de permetre ampliar l'equipament municipal amb unes 80 noves places.

Habitatge assequible
L’Ajuntament de Reus té també en fase de licitació pública el contracte per executar les obres d’enderroc de la nau situada a l’avinguda del Carrilet, 16. L’objectiu és construir habitatge assequible en el solar que quedarà alliberat. L’actuació té un pressupost de licitació de 400.495,79 euros i un termini d’execució de 2 mesos a partir de la formalització del contracte.

Segons les primeres estimacions, el solar que quedarà lliure permetrà la construcció d’una promoció d’uns 40 habitatges assequibles. L’Ajuntament té previst oferir l’espai a la Generalitat per construir HPO en el marc de la convocatòria del Pla 50.000.

Pla de barris Reus Sud
Les dues actuacions estan incloses en el pla de transformació dels barris del sud de Reus. Les obres estan cofinançada per la Unió Europea des del Fons Europeu de Desenvolupament Regional Europeu (FEDER), en el marc del Pla d’Actuació Integral de l’Estratègia de Desenvolupament Integrat Local (EDIL), d’acord amb la convocatòria del Ministerio de Hacienda. La UE en finança el 40%; i el 60% restant va a càrrec de l’Ajuntament.

La torxa ha sortit de l’Ajuntament de Reus i ha recorregut diversos carrers de la ciutat (Plaça de l’Ajuntament, Raval de Jesús, Raval de Martí Folguera, Raval de Robuster, Raval de Sant Pere, Raval de Santa Anna, Carrer de Llovera) acompanyada pels esportistes del clubs esportius Alba i Bellisens fins arribar a la plaça de la Llibertat, on s’han fet parlaments institucionals i l’encesa del pebeter.

A continuació, l’alumant de primària i secundaària dels entres educatius de la ciutat han pogut fer un tastet de modalitats esportives adaptades com bicicleta de mà, pádel, vòlei assegut, bàsquet en cadira de rodes, etcétera.  Les activitats continuaran a la tarda de 16 a 19 hores obertes a tots els públics. 

L’objectiu de la jornada és apropar l’esport adaptat a la ciutadania i donar visibilitat als recursos, les entitats i les institucions que treballen per garantir l’accés de les persones amb diversitat funcional a l’activitat física i esportiva. L’Àrea de Serveis a les Persones i Drets Socials organitza la jornada conjuntament amb la Regidoria de Salut i Esports, a través de Reus Esport i Lleure; la Federació Catalana d’Esports per a Persones amb Discapacitat Física, entitat de referència en la promoció i el desenvolupament de l’esport adaptat a Catalunya; la Diputació de Tarragona, i diverses entitats que formen part del Consell Municipal de la Discapacitat.

La torxa ha sortit de l’Ajuntament de Reus i ha recorregut diversos carrers de la ciutat (Plaça de l’Ajuntament, Raval de Jesús, Raval de Martí Folguera, Raval de Robuster, Raval de Sant Pere, Raval de Santa Anna, Carrer de Llovera) acompanyada pels esportistes del clubs esportius Alba i Bellisens fins arribar a la plaça de la Llibertat, on s’han fet parlaments institucionals i l’encesa del pebeter.

A continuació, l’alumant de primària i secundaària dels entres educatius de la ciutat han pogut fer un tastet de modalitats esportives adaptades com bicicleta de mà, pádel, vòlei assegut, bàsquet en cadira de rodes, etcétera.  Les activitats continuaran a la tarda de 16 a 19 hores obertes a tots els públics. 

L’objectiu de la jornada és apropar l’esport adaptat a la ciutadania i donar visibilitat als recursos, les entitats i les institucions que treballen per garantir l’accés de les persones amb diversitat funcional a l’activitat física i esportiva. L’Àrea de Serveis a les Persones i Drets Socials organitza la jornada conjuntament amb la Regidoria de Salut i Esports, a través de Reus Esport i Lleure; la Federació Catalana d’Esports per a Persones amb Discapacitat Física, entitat de referència en la promoció i el desenvolupament de l’esport adaptat a Catalunya; la Diputació de Tarragona, i diverses entitats que formen part del Consell Municipal de la Discapacitat.

Sota el lema “L’ordre invisible, l’empremta visible”, el programa posa en relleu que darrere de qualsevol projecte d’èxit hi ha coneixement, observació, rigor i capacitat d’innovació. Uns principis que van marcar l’obra de Gaudí i que avui continuen sent una font d’inspiració per afrontar els desafiaments de la creativitat, la transformació empresarial, la sostenibilitat i la generació de talent.

La programació es desplega aquesta tardor amb noves propostes que connecten disciplines tan diverses com les arts visuals, la digitalització arquitectònica, el patrimoni, l’accessibilitat o la divulgació de l’arquitectura, reforçant el caràcter transversal de la iniciativa.

Activitats 

El 15 d’octubre, El Círcol acollirà el taller “Del patrimoni al prototip. Innovació 3D, inclusió i nous serveis al voltant de l’arquitectura”, organitzat amb la participació de Scandraw, empresa especialitzada en digitalització arquitectònica.

L’activitat planteja una experiència innovadora basada en l’exploració tàctil de peces impreses en 3D, principalment a través del tacte i sense recórrer a la visió. La proposta permet reflexionar sobre les possibilitats de la digitalització i el prototipatge aplicats al patrimoni arquitectònic.

El 22 d'ocubre tindrà lloc el taller “Creativitat aplicada a l’àmbit empresarial. Poesia visual, desautomatització, pensament lateral i veu pròpia”, a càrrec de Manuel Moranta, director creatiu i artista visual.

La sessió, que es desenvoluparà de les 16 a les 20 h a la Facultat d’Economia i Empresa de la URV, oferirà eines per estimular la creativitat i la innovació empresarial a partir de tècniques de poesia visual, pensament lateral i processos de desautomatització inspirats en l’univers creatiu de Gaudí.

La programació també inclou l’exposició “El secret de Gaudí al Baix Camp”, que es podrà visitar properament a firaReus Events. La mostra convida a descobrir les connexions del geni reusenc amb el territori i aprofundeix en aspectes menys coneguts de la seva trajectòria i del seu univers creatiu, reforçant el vincle entre el patrimoni local i la figura universal de l’arquitecte.

El cicle celebrarà el 4 de novembre a REDESSA Tecno una jornada que reunirà dues veus destacades vinculades a l’arquitectura i la construcció. La sessió comptarà amb la participació de Jordi Martí, arquitecte tècnic i divulgador especialitzat en arquitectura, construcció i sostenibilitat, i de Jordi Faulí, arquitecte director de les obres de la Sagrada Família.

La programació es completarà amb la celebració del Simposi Gaudinià, el 21 de novembre a El Círcol, organitzat pels Amics de Gaudí. La trobada reunirà persones expertes i estudioses de l’univers gaudinià per aprofundir en diferents perspectives sobre la seva obra, el seu pensament i la seva influència.

Finalment, l’Any Gaudí també tindrà presència en la programació del Parc de Nadal. 

L'obra està inclosa en el conjunt d'actuacions del Pla de Barris Reus Sud que l'Ajuntament de Reus impulsa amb el suport del la Generalitat de Catalunya, a través del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya, en el marc del Pla de Barris i Viles de Catalunya 2025-2029.

L’actuació forma part també del paquet de millores de la mobilitat dels vianants amb nous passos de vianants, en quatre punts més de la ciutat: les avingudes de Sant Bernat Calvó, de l’Onze de Setembre, del President Macià i de Bellissens. L’Ajuntament ha encarregat a l’empresa municipal Reus Mobilitat i Serveis la redacció dels projectes per introduir millores de seguretat i creació de nous passos de vianants.

En concret l’actuació a l’avinguda de Sant Bernat Calbó preveu un pas de vianants nou a l’alçada del carrer Peníscola, que s’acompanyarà amb mesures de senyalització viària per fer reduir la velocitat del trànsit. Igualment, el pas de l'avinguda de  l’Onze de Setembre connectarà els carrers de Frederic Soler i de l'Hospitalera: I, finalment, el nou pas de l’avinguda del President Macià es construirà a l'alçada del carrer Ramon J Sender. Les tres actuacions tenen el seu origen en dues propostes ciutadanes recollides amb els Pressupostos Participatius. D’una banda, “Millorar la seguretat als passos de vianants”, una proposta de José Manuel Díaz que va recollir 285 vots; i de l’altra, “Posar alertes als passos de vianants amb més perill de la ciutat”, proposada per Montserrat Ortiz i que va recollir 272 suports. El pas de President Macià també forma part del Pla de Barris Reus Sud que l'Ajuntament de Reus i la Generalitat de Catalunya impulsen en el marc del Pla de Barris i Viles de Catalunya 2025-2029.

Finalment, el darrer projecte donarà resposta a una reivindicació de persones usuàries i treballadores de l’Hospital de Sant Joan, amb una solució per creuar amb seguretat l’avinguda de Bellissens. El projecte preveu la construcció d’un nou pas que creui l’avinguda a l’alçada del carrer de Mèxic. Aquesta solució facilita un pas segur i més curt a través de l’avinguda a les persones que estacionen a l’altre costat de l’hospital i que es dirigeixen al centre de salut.

Els projectes complementen el desplegament dels plans directors de manteniment de la via pública, que contemplen actuacions anuals en diferents punts de la ciutat en voreres, passos de vianants, jocs infantils, jardineria, enllumenat i asfaltat.

A més, l'estand retrà homenatge als antics fotògrafs ambulants o minuteros, que s'instal·laven a les fires de l'època amb decorats divertits per oferir retrats assequibles i revelats al moment. Per rememorar aquesta tradició, s’ha preparat un decorat que recrea l’ambient d’aquells estudis fotogràfics efímers, on els visitants podran fer-se la seva pròpia fotografia minutera utilitzant els telèfons mòbils.

La programació inclourà un taller de fotografia de cianotípia, una tècnica històrica d’impressió fotogràfica que permet obtenir còpies amb un color blau de Prússia característic a partir de l’acció de la llum solar o ultraviolada. Alhora, els visitants podran viure una experiència immersiva mitjançant unes ulleres de realitat virtual que permetran contemplar la Tronada de Sant Pere com si s’hi trobessin presents.

Una mirada fotogràfica a l’incendi d’exproReus de 1966

Paral·lelament, el vestíbul de la fira acollirà l’exposició “1966. Del desastre a la reconstrucció”, una mostra fotogràfica que recupera un dels episodis més significatius de la història d’exproReus: l’incendi que va afectar la seva sisena edició.

La matinada del 26 d’octubre de 1966, un fort temporal de vent va provocar importants desperfectes al recinte firal i un incendi que va afectar bona part de les instal·lacions. Malgrat la gravetat del sinistre, la ràpida resposta dels organitzadors, expositors, empreses i voluntariat va permetre reconstruir la mostra en menys de vint-i-quatre hores i reprendre l’activitat l’endemà mateix. Coincidint amb el 60è aniversari d’aquells fets, l’exposició recupera aquest episodi a través d’imatges i documents de l’època i posa en valor l’esforç col·lectiu que va fer possible la continuïtat del certamen.

La mostra inclou 84 fotografies recuperades gràcies a la cessió del fons fotogràfic de REDESSA al Centre de la Imatge Mas Iglesias (CIMIR). Aquest conjunt documental permet constatar els greus danys estructurals provocats pel foc, així com els treballs intensius que es van dur a terme per reconstruir els estands afectats en un temps rècord.

Els visitants també podran veure un audiovisual amb imatges en moviment de l’edició de 1966 filmades per Josep Batista Adell i Josep Romeu Clofent. Les gravacions formen part del fons de la Cinemateca Antoni Martra Badia i han comptat amb les tasques d’edició i postproducció de Videoproduccions MABS.

Amb aquesta proposta, el Museu de Reus apropa al públic el seu patrimoni fotogràfic i ofereix una nova mirada sobre la memòria visual de la ciutat i de la seva fira de referència.

Les obres de subministrament i instal·lació del projecte tenen un pressupost de licitació de 61.026,29 euros (IVA inclòs).

La intervenció permetrà reorganitzar i dignificar aquest àmbit per convertir-lo en una nova zona de joc infantil integrada en l’entorn, segura i adaptada a les necessitats actuals.

L’àmbit d’intervenció té una superfície aproximada de 710,92 m², la qual cosa permet la implantació d’una àrea de joc de dimensions generoses, amb capacitat per acollir diferents tipologies d’activitats lúdiques i espais de relació:

• Multijoc de tres torres: Estructura multijoc de gran capacitat orientada a usuaris de més de 3 anys, dissenyada per a promoure el joc inclusiu i motivar infants amb diferents capacitats. Estarà format per tres torres, amb accés mitjançant escala i rocòdrom. Disposarà de tres tobogans a diferents alçades amb unió entre les torres mitjançant pont i/o passarel·la d’equilibris. Disposarà de panells lúdics a nivell de terra.

• Tirolina. Element de joc dinàmic per a majors de 6 anys, orientat al desenvolupament de la coordinació motriu, l’equilibri, la percepció del moviment i la confiança corporal. La tirolina haurà de disposar d’una plataforma de llançament estable i antilliscant, així com d’un sistema de lliscament segur que garanteixi una experiència controlada i adequada a l’ús infantil.

• Gronxador. Tindrà capacitat de dos infants, amb un seient pla i un seient adaptat. Estructura formada per postes galvanitzats i lacats, amb gran resistència a l’abrasió i la corrosió.

• Conjunt de molles. Hi haurà dos elements de molla distribuïts per l’àrea de jocs, destinats a infants d’entre 1 i 12 anys, amb l’objectiu de fomentar el joc de balanceig, la coordinació i la percepció corporal. Com a mínim, un balancí col·lectiu, i una molla inclusiva apta per a infants d’entre 2 i 12 anys, amb capacitat per a un infant amb diversitat funcional.

• Cistella de bàsquet. Es preveu una cistella amb característiques antivandàliques, formada per pal cilíndric d’acer, tauler d’acer amb reforços posteriors antideformació, doble aro d’acer massís alçada de 3050 mm i xarxa de cadena de ferro soldada.

• Taula de ping pong. Es preveu una taula de tennis taula d’alta resistència dissenyada específicament per a espais públics exteriors. L’element ha de ser altament estable, robust i blindat contra possibles actes vandàlics, comptant amb propietats antixoc i antigrafiti. El disseny ha d’assegurar un bot actiu i no lliscant de la pilota.

El gran reclam: el saló d’automoció amb més marques de Catalunya 

L’automoció tornarà a ser el principal atractiu d’exproReus. La fira reunirà 45 marques de vehicles i prop de 600 automòbils exposats, fet que la consolida com una de les principals plataformes comercials del sector al Camp de Tarragona i com el saló de l’automòbil amb més marques de Catalunya.

Els visitants podran conèixer les darreres novetats del mercat, comparar models de fabricants generalistes, marques premium i noves propostes de mobilitat electrificada, així com rebre assessorament directe dels concessionaris i participar en proves de conducció de la majoria dels vehicles exposats. A la fira es podran veure les principals novetats de models elèctrics i, com a curiositat, també es podrà veure un Cybertruck de Tesla.

L’oferta es complementarà amb una destacada presència del sector de les motocicletes i de la mobilitat personal, amb més de quaranta marques representades.

A més, en aquesta edició també s’han programat exhibicions singulars vinculades al món del motor, com les demostracions de força amb vehicles Toyota protagonitzades per Strong Ferrer, considerat l’home més fort d’Espanya, previstes durant el cap de setmana i la jornada festiva del 12 d’octubre. 

El regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement i conseller delegat de REDESSA, Josep Baiges, "exproReus torna a ser l’espai de referència del dinamisme econòmic de la ciutat. És un punt de trobada per a gent de totes les edats i, des de l’organització, ens la plantegem també com una oportunitat per apropar la innovació, la cultura i el patrimoni a la ciutadania. Aquesta edició consolida el lideratge del saló d’automoció amb més marques de Catalunya i reforça el paper d’exproReus com una de les grans cites del calendari reusenc."

Ciència, innovació i tecnologia per a tota la fira 

Igual que l’automoció, una de les grans apostes de la fira són les activitats de divulgació científica i tecnològica. Així, la fira incorporarà un espai amb experiències immersives que permetran explicar els projectes vinculats a la distinció de Reus com a Ciutat de Ciència i Innovació.

Paral·lelament, el Clúster TIC Catalunya Sud desplegarà una programació d’activitats pensades especialment per al públic infantil i jove: robots futbolistes amb visió FPV, pilotatge de cotxes Wi-Fi, tallers de realitat virtual, ludoteca STEAM i activitats de construcció amb Hama Beads

A més, a exproReus els més petits podran participar en tallers creatius, pintacares, tatuatges temporals i zones de joc repartides per diferents espais del recinte firal

Com a mesura per afavorir una experiència més accessible, la fira mantindrà també les anomenades “hores tranquil·les”, pensades perquè les persones amb hipersensibilitat als estímuls puguin gaudir del certamen en un entorn més confortable.

La programació d’exproReus es completa amb activitats impulsades pel Museu de Reus i que se centraran en tallers de cianotípia per crear fotografies amb tècniques històriques i una experiència immersiva que recrea la Tronada de Sant Pere mitjançant ulleres 3D.

Nova edició del Reus Logístic 

La fira multisectorial exproReus és també un espai per a trobades professionals i enguany acollirà la tercera edició del Reus Logístic, la jornada impulsada per REDESSA que posarà el focus en l’electrificació, un dels principals reptes del sector la logística. 

La trobada analitzarà el futur de la mobilitat de mercaderies, les solucions per a l’electrificació de flotes, el paper de la tecnologia en la transformació logística i els projectes de desenvolupament territorial del sector. 

El programa inclou ponències i taules rodones amb la presència de marques de referència del territori com Etecnic i Movertis, i professionals com Eduardo Mariño, director de Mobilitat i Logística de l’Institut Cerdà, i Cristian Bardají, director de Mobilitat del RACC, consolidant el Reus Logístic com un espai de debat i networking al voltant de la logística sostenible i la innovació aplicada al transport.

Programa i inscripció gratuïta al Reus Logístic

La història d’exproReus i el patrimoni de la ciutat, protagonistes 

Per acabar, la fira també dedicarà un espai important a la memòria i al patrimoni de la ciutat amb tres exposicions commemoratives. La principal serà la titulada “1966. Del desastre a la reconstrucció”, una mostra fotogràfica que recorda l’incendi que va afectar la sisena edició de la fira i l’esforç col·lectiu que va permetre reconstruir-la en menys de vint-i-quatre hores. La iniciativa coincideix amb el 60è aniversari d’aquell episodi històric. 

També es podrà visitar l’exposició “El secret de Gaudí al Baix Camp”, que explora la influència del paisatge de la comarca en l’obra de l’arquitecte Antoni Gaudí coincidint amb el centenari de la seva mort. 

Finalment, el Mercat Central acull una mostra fotogràfica dedicada a la segona edició d’exproReus, celebrada l’any 1948 en aquell mateix edifici, el qual es va convertir, temporalment, en el primer recinte firal de la ciutat. La mostra es podrà visitar fins al 24 d’octubre.

Una cita imprescindible al calendari del territori

Amb una combinació d’activitat comercial, motor, tecnologia, gastronomia, cultura i propostes familiars, exproReus referma el seu paper com un dels grans esdeveniments del territori. 

La inauguració oficial de la fira es durà a terme el divendres, 9 d’octubre a les 12.30 h, al Foyer Marià Fortuny i anirà a càrrec del president del RACC, Josep Mateu.

La fira obrirà portes del 9 al 12 d’octubre, d’11 a 21 h amb entrada gratuïta. 

Podeu consultar el plànol de la fira, les marques d’automoció presents i el programa d’activitats complet aquí.

Els vials on s’actuarà són:

• C/ Frederic Soler amb Bernat Cabrera.
• C/ Dr Domenech.
• C/ Roger de Belfort.
• C/ Constantí.
• Av Pere el cerimoniós.

L’actuació té l’objectiu de resoldre les deficiències detectades, principalment per l’envelliment de les voreres pel seu ús continuat, el pas de vehicles càrregues i descàrregues de mercaderies o pel creixement de les arrels dels arbres que aixequen els escocells i els panots

Per escollir els punts a millorar l’Ajuntament s’ha fet servir criteris tècnics com la millora de l’accessibilitat, la seguretat viària, l’estat de degradació i aspectes normatius.

La renovació de les voreres tindran un acabat de paviment de panot o paviment de formigó prefabricat imitació granit, dependent del tram; i s’adaptaran els corresponents guals.

El paquet d’inversions actua en indrets on requereixen treballs de més calat, per a actuacions menors, la regidoria de Via Pública gestiona els treballs a través de les Brigades Municipals.

Les visites es faran a un total de 200 establiments comercials de diversos tipus: botigues, restaurants, oficines de serveis... D’aquests, 100 seran de la zona inclosa en el Pla de Barris i Viles de Catalunya 2025-2029, al sud de la ciutat, mentre que els altres 100 seran d’àrees més cèntriques. 

Les visites tindran un doble objectiu: d’una banda, explicar als propietaris quins canvis haurien de fer per adaptar-se a la legislació i, de l’altra, oferir-los els recursos que ofereix el Centre de Normalització Lingüística (CNL), tant d’assessorament lingüístic com de formació. En concret, tenen a la seva disposició serveis d’assessorament lingüístic gratuït i, a més dels cursos generals, el programa Comerços aprenents, adreçat a comerciants que no saben català. Aquest projecte consisteix en 7 sessions formatives de 30 minuts que es fan en els mateixos establiments, per tal de treballar estructures i vocabulari bàsics que facilitin als entendre la clientela i començar a interactuar-hi.

Aquestes visites donen continuïtat a un treball previ de recollida de dades, que s’ha dut a terme arran d’observacions fetes pel Centre de Normalització Lingüística o per la mateixa Regidoria. També es parteix de les dades procedents de queixes de ciutadans que s’adrecen a l’Ajuntament, a l’Agència Catalana de Consum o al Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Cada cop són més les persones que, en veure vulnerats els seus drets lingüístics, fan arribar queixes a l’Administració o les publiquen a les xarxes.

Enguany, el Psicurt celebra l’11a edició del 3 a l’11 d’octubre a Reus i a Tarragona. Organitzat pel Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, amb la col·laboració dels ajuntaments de Reus i Tarragona, el festival s’ha consolidat com un espai de trobada entre la psicologia, la cultura i el món audiovisual. El cinema hi actua com una eina per abordar diferents realitats vinculades a la salut mental i afavorir-ne la visibilització.

En aquesta edició s’han rebut més de 430 curtmetratges, 25 dels quals han estat seleccionats per formar part de la secció oficial. Són produccions de ficció i documentals amb un alt nivell cinematogràfic que aborden diverses temàtiques relacionades amb la salut mental, com ara la psicosi, la identitat, la pressió estètica, els traumes familiars, les agressions sexuals, els tabús, la infància o la rebel·lia juvenil, entre d’altres.

Els curtmetratges seleccionats compten amb la participació de noms destacats del cinema, com Emma Vilarasau, Tristán Ulloa, Mabel Lozano i Carlos Bardem, entre d’altres. Les obres optaran als premis de les categories de ficció i documental i també al Premi del Públic. El festival manté també el Premi Educurt, adreçat a estudiants d’ESO, batxillerat i cicles formatius, amb l’objectiu de fomentar entre el jovent la reflexió sobre la salut mental i l’equilibri emocional.

Programació
La programació a Reus comença avui a les 19 h al Teatre Bartrina amb Boja, de Mariona Esplugues. L’espectacle, basat en l’experiència de l’autora, directora artística i protagonista, recorre setze anys de consultes psiquiàtriques i ofereix una mirada en primera persona sobre la salut mental i la relació amb el sistema sanitari. Un cop finalitzada la representació, hi haurà un col·loqui amb Mariona Esplugues. L’activitat és gratuïta amb reserva prèvia.

Les projeccions de la secció oficial tindran lloc al Teatre Bartrina divendres 9 i dissabte 10 d’octubre. Divendres s’hi faran dues sessions, a les 19 i a les 20.30 h, amb cinc curtmetratges cadascuna. Dissabte, amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental, hi haurà tres sessions més, a les 18, les 19.30 i les 21 h, també amb cinc curtmetratges cadascuna.

La programació continuarà dissabte al matí amb l’activitat «Un vermut amb... José Ocaña i Cristina Urgel», que tindrà lloc a les 11.30 h al Centre d’Art Cal Massó. La proposta inclourà la projecció dels curtmetratges guanyadors de l’edició de 2025, TrajeyTupper i La conversación que nunca tuvimos, i un col·loqui posterior amb els seus directors.

El Teatre Bartrina acollirà també la gala de clausura del Psicurt, que tindrà lloc diumenge 11 d’octubre a les 18.30 h. L’acte, conduït pel periodista tarragoní Ricard Lahoz, servirà per lliurar els guardons de l’edició d’enguany.

El Psicurt forma part, un any més, del programa d’activitats del Mes de la Salut Mental, que organitza l’Àrea de Serveis a les Persones i Drets Socials de l’Ajuntament de Reus. Amb aquesta nova edició, el festival reforça l’aposta per apropar la salut mental a la ciutadania a través de la cultura i, especialment, del cinema, i per generar espais de debat i reflexió sobre les diferents realitats que afecten el benestar emocional i psicològic de les persones.

El Teatre Bartrina i el Centre d’Art Cal Massó són dos equipaments culturals que depenen de la Regidoria de Cultura i Política Lingüística de l’Ajuntament de Reus.

Les activitats programades a Reus i Tarragona són gratuïtes fins a completar l’aforament, tot i que algunes requereixen reserva prèvia. Per a més informació i per consultar la programació completa, es pot visitar el web del festival.

El CNL de Reus s’ha adherit a la marxa i forma part del tram número 4, que està previst que passi pel passeig de Misericòrdia, davant del parc de Mas Vilanova, a les 11.40 h.

Prèviament, a les 10.45 h, el CNL ha organitzat una activitat de contacontes amb les Mestres Àvies Recuperadores de Contes (MARC), a les quals agraïm la col·laboració desinteressada, que explicaran contes populars per als infants a través de la veu, la mirada i el gest. També hi haurà un esmorzar, la possibilitat de jugar a tennis taula gràcies al Club de Tennis Taula Ganxets de Reus i altres activitats obertes a tothom.

A la plaça de la Llibertat, mentre s’espera l’arribada de la marxa, es podran fer partides de Scrabble dinamitzades per la Federació Internacional de Scrabble en català gràcies al suport del CNL i a voluntaris d’Òmnium Baix Camp.

A més, el dijous 15 d’octubre, a les 18 h, tindrà lloc a l’Escola Teresa Miquel la xerrada oberta a tothom «El català, llengua de trobada: teixint ponts entre cultures», a càrrec de l’activista Istar Montull (@amazigament), que  parlarà dels punts de trobada entre el català i l’amazic. 

El mateix dia 15 en horari lectiu Istar Montull farà una xerrada a l’alumnat de 5è i 6è de l’Escola Teresa Miquel titulada «Parlem llengües, descobrim mons: català i amazic».  En aquesta activitat descobriran l’amazic, una llengua parlada per milions de persones, també a Catalunya. A través de jocs, paraules, sons i petites activitats, coneixeran qui són els amazics, on es parla aquesta llengua i què és el tifinagh, el seu sistema d’escriptura. També compararan algunes paraules i expressions en amazic i català i reflexionaran sobre les llengües que parla cadascú  i sobre la diversitat lingüística que forma part del nostre entorn.

Aquests dies es presenta la iniciativa del Correllengua als cursos de català presencials del CNL i se n’enviarà informació a l’alumnat dels cursos en línia o als participants del Voluntariat per la llengua. 

Per reforçar-ho, el CNL ha preparat per primer cop un especial Correllengua del full Cultura en català d’octubre, un element amb recomanacions que cada mes es difon entre l'alumnat.

El CNL sortejarà samarretes del Correllengua entre alumnes i voluntaris que indiquin que vindran a la marxa o a la xerrada d’Istar Montull, i dues d’aquestes persones tindran el privilegi de portar el testimoni del relleu en representació del CNL. Per poder entrar en aquest sorteig cal que s’inscriguin  en aquest formulari abans del dia 19 d’octubre.

El CNL anima tothom a  seguir les xarxes socials del Correllengua Reus i a assistir a qualsevol dels actes que organitzen aquests dies els més de 100 centres educatius i entitats adherides a la iniciativa.

També recorda que aquest divendres dia 9 a les 17 h a La Palma s’organitza una competició de rap improvisat, en el marc del concurs Catalunya Free Style. A partir de les 22.30 h la festa continua, amb DJ Trabuk i DJ Laia Guapa.

El SEAP+60 és un projecte transversal de les regidories de Relacions Ciutadanes, Serveis a les Persones i Drets Socials, i Salut i Esports, que ofereix un servei integral d’atenció, orientació i acompanyament a les persones de més de 60 anys. La iniciativa, ha estat beneficiària d’una subvenció de 437.352,56 euros del Fons Social Europeu Plus (FSE+) per a un període de dos anys. 

Els punts d'atenció i horaris del SEAP+60 es poden consultar al díptic adjunt. 

El SEAP+60 és un projecte transversal de les regidories de Relacions Ciutadanes, Serveis a les Persones i Drets Socials, i Salut i Esports, que ofereix un servei integral d’atenció, orientació i acompanyament a les persones de més de 60 anys. La iniciativa, ha estat beneficiària d’una subvenció de 437.352,56 euros del Fons Social Europeu Plus (FSE+) per a un període de dos anys. 

Els punts d'atenció i horaris del SEAP+60 es poden consultar al díptic adjunt. 

El SEAP+60 és un projecte transversal de les regidories de Relacions Ciutadanes, Serveis a les Persones i Drets Socials, i Salut i Esports, que ofereix un servei integral d’atenció, orientació i acompanyament a les persones de més de 60 anys. La iniciativa, ha estat beneficiària d’una subvenció de 437.352,56 euros del Fons Social Europeu Plus (FSE+) per a un període de dos anys. 

Els punts d'atenció i horaris del SEAP+60 es poden consultar al díptic adjunt. 

Per impulsar aquest projecte, l’Ajuntament ha rebut un ajut de la convocatòria 2025 del programa "Impulso a las Ciudades y Territorios Inteligentes para el Fomento del Desarrollo Económico y Productivo", impulsat per Red.es i el Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública.

RED-N compta amb una inversió global de 2.363.928 euros, dels quals 945.571,23 euros provenen de la subvenció concedida per Red.es, via fons propis de l’entitat i del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Feder); mentre que l'Ajuntament de Reus assumeix la part restant amb recursos propis.

L’Ajuntament de Reus és la única administració catalana beneficiària d’un ajut d’aquesta convocatòria, juntament amb la Diputació de Barcelona.

Aquest dimarts, 6 d'octubre, ha tingut lloc la seu de Red.es a Madrid l'acte de presentació i llançament dels projectes beneficiaris de la convocatòria, que ha comptat amb la representació del Servei de Tecnologies de la Informació i Telecomunicacions de l’Ajuntament de Reus.

Amb la participació en aquesta jornada, Reus inicia el desplegament d'un projecte que ha de contribuir a consolidar un model de ciutat més innovadora, intel·ligent, competitiva i orientada a les oportunitats que ofereix l'economia de les dades. El projecte reforçarà el posicionament de la ciutat de Reus en l'àmbit de l'Smart Economy, afavorint la competitivitat empresarial, la innovació i la creació de noves oportunitats econòmiques.

L’Àrea de Serveis a les Persones i Drets Socials organitza la jornada conjuntament amb la Regidoria de Salut i Esports, a través de Reus Esport i Lleure; la Federació Catalana d’Esports per a Persones amb Discapacitat Física, entitat de referència en la promoció i el desenvolupament de l’esport adaptat a Catalunya; la Diputació de Tarragona, i diverses entitats que formen part del Consell Municipal de la Discapacitat.

De 10 a 13 h i de 15 a 17 h, les activitats s’adreçaran a l’alumnat de primària i secundària dels centres educatius de la ciutat, mentre que de 16 a 19 h estaran obertes a tota la ciutadania, coincidint amb la presència d’estudiants en la franja de 16 a 17 h.

Durant la trobada, les persones participants podran conèixer i practicar diferents disciplines esportives adaptades i descobrir les entitats de la ciutat que promouen l’esport com a eina d’inclusió, autonomia i socialització.

Les modalitats esportives que es podran conèixer i practicar són:

• Bicicleta de mà
• Pàdel
• Vòlei assegut
• Bàsquet en cadira de rodes
• Crossfit adaptat
• Moviment per a la salut: pilates
• Toc bol
• Boccia
• El so fa gol

A més, la jornada disposarà d’una carpa informativa per donar a conèixer els recursos i les entitats vinculats a l’esport adaptat.

Les diferents estacions permetran descobrir les particularitats de cada disciplina i experimentar els reptes i les possibilitats de l’esport adaptat. L’activitat, que és gratuïta, vol contribuir a trencar barreres i estigmes al voltant de la discapacitat i a posar en valor la diversitat de capacitats, mostrant que hi ha diferents maneres de practicar esport.

La IV Jornada Inclusiva d’Esports per a Tothom és també un espai de trobada entre el món esportiu, els centres educatius, les entitats socials i la ciutadania, amb la voluntat de fomentar la participació, l’autonomia i la socialització, i de reforçar el compromís de Reus amb una pràctica esportiva accessible i a l’abast de tothom.

Pas de la torxa dels Jocs Special Olympics Tarragona 2026 per Reus  

Aquest dijous, 8 d’octubre, la torxa dels Jocs Special Olympics Tarragona 2026 passarà per la ciutat de Reus finalitzant el seu recorregut per 15 poblacions catalanes abans de la vigília de la inauguració dels jocs, que tindran lloc del 9 al 12 d'octubre a les instal·lacions esportives de l'Anella Mediterrània a Tarragona.

La torxa sortirà a les 10.15h de l’Ajuntament de Reus i recorrerà diversos carrers de la ciutat (Plaça de l’Ajuntament, Raval de Jesús, Raval de Martí Folguera, Raval de Robuster, Raval de Sant Pere, Raval de Santa Anna, Carrer de Llovera) acompanyada pels esportistes del clubs esportius Alba i Bellisens fins arribar a la plaça de la Llibertat, on cap a les 11 hores es faran els parlaments institucionals i l’encesa del pebeter. 

Per impulsar aquest projecte, l’Ajuntament ha rebut un ajut de la convocatòria 2025 del programa "Impulso a las Ciudades y Territorios Inteligentes para el Fomento del Desarrollo Económico y Productivo", impulsat per Red.es i el Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública.

RED-N compta amb una inversió global de 2.363.928 euros, dels quals 945.571,23 euros provenen de la subvenció concedida per Red.es, via fons propis de l’entitat i del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Feder); mentre que l'Ajuntament de Reus assumeix la part restant amb recursos propis.

L’Ajuntament de Reus és la única administració catalana beneficiària d’un ajut d’aquesta convocatòria, juntament amb la Diputació de Barcelona.

Aquest dimarts, 6 d'octubre, ha tingut lloc la seu de Red.es a Madrid l'acte de presentació i llançament dels projectes beneficiaris de la convocatòria, que ha comptat amb la representació del Servei de Tecnologies de la Informació i Telecomunicacions de l’Ajuntament de Reus.

Amb la participació en aquesta jornada, Reus inicia el desplegament d'un projecte que ha de contribuir a consolidar un model de ciutat més innovadora, intel·ligent, competitiva i orientada a les oportunitats que ofereix l'economia de les dades. El projecte reforçarà el posicionament de la ciutat de Reus en l'àmbit de l'Smart Economy, afavorint la competitivitat empresarial, la innovació i la creació de noves oportunitats econòmiques.

Com a novetat d’enguany, el festival incorpora un espai nou, la Sala Santa Llúcia. La proposta continua amb la col·laboració de l’Escola de Teatre de Reus, iniciada l'any passat, i manté la de Coordinadora d'Escoles de Dansa Autoritzades de Reus.

Programació

Divendres 16 d’octubre

18 h, plaça del Merdacal: Aleta de Marc Fernández. Sota l’imaginari del món casteller, Aleta revisita la immensa riquesa d’aquesta tradició amb més de 200 anys d’història. Dansa i tradició conflueixen en un format que posa en valor la cultura, l’arrel i el territori des d’un llenguatge escènic contemporani.

18.15 h, plaça del Baluard: Gota, de Txema Muñoz. Sota un sostre de núvols, al carrer, un cubell recull l’aigua que no cau del cel. La pluja ha desaparegut i ara només ens queda el record on la ficció i la màgia es capbussen en un degoteig constant d’enganys teatrals. Unes gotes imaginàries es converteixen en ritmes constants de sorpresa, revelant una coreografia d’imaginació i fantasia que porta aquesta creativitat a jugar amb l’absurd.

19 h, Sala Santa Llúcia: Oveja eléctrica, de Cia Pla Roig. Quan de petit vaig tenir consciència de la mort i del que suposa el pas del temps, em vaig adonar que la majoria dels moments viscuts es marceixen al record fins a ser oblidats. Vaig saber que no era possible recordar cada succés i instant de la vida, perquè moltes situacions es perdien a la memòria poc temps després d'ocórrer.

20 h, plaça del Mercadal: Pallassos i poetes, de Marc Jubete. Aquesta peça, un encàrrec ple de confiança i llibertat per part de Mercè Mariné, és una obra de dansa i teatre, introspectiva i expressionista, que navega entre la bellesa i la crueltat de la vida, reivindica la vulnerabilitat i reflexiona sobre l’art com a refugi de l’ànima. 

20.30 h, Teatre Bartrina: ZIP – 15 anys, mil cares, cap paraula, de Clownic. Què passa quan tres actors miren enrere després de 15 anys fent riure sense dir ni una sola paraula? Passa ZIP. Clownic celebra 15 anys de trajectòria pròpia amb una autobiografia paròdica on realitat i ficció es confonen; els records no sempre són del tot fiables i el passat torna a escena per convertir-se en alguna cosa nova.

Dissabte 17 d’octubre

17, 18, 19 i 20 h, plaça del Baluard: Practicar l’impossible, de Casa Teatre. Casa Teatre és un somni teatral, construir un vagó mòbil (un teatre sobre rodes) capaç d’arribar a les places i convidar la gent a entrar-hi, a sentir-s’hi com a casa. Des d’aquesta proximitat i intimitat, volem compartir històries a través de la narració oral i del teatre visual d’objectes, de titelles i autòmats.

18 h, plaça del Mercadal: Ta-k-ta, de Marroch Cia. Tota una vida porto a l’esquena. Una motxilla plena d’experiències, records i emocions. Les coses han canviat, ja no són el que eren, jo tampoc soc el que era, però he après a acceptar, a gaudir de les xicotetes coses i a acceptar el final. L’ancianitat és una altra etapa, hem d’aprendre a voler-la i no abandonar-la. Sense final no hi ha inici, sense inici no hi ha final.

18.30 h, Sala Santa Llúcia: La màgia de la senzillesa, de Gromic. Reconnecta amb un món on la senzillesa es torna màgica. Un nou amo de la màgia ha arribat a l'escenari del món! Els seus maldestres poders són alhora fascinants i adorablement còmics! A través de la seva tendra i interactiva actuació, Gromic revela els veritables poders màgics amagats dins de tots nosaltres!

19.30 h, plaça del Mercadal: Aurèlia et Phill, de Cia. Sobretaula. En Phill i l’Aurèlia són amics, veïns de balcó i companys d’aficions. Esperen la mort buscant la vida i, aquesta, només es troba en les flors, la contradicció i la mirada d’un ull esbojarrat. Ens endinsem en la seva quotidianitat, en les seves darreres voluntats i en un amor ple d’estira-i-arronses: males cares que amaguen afecte rere la feixuguesa de l’espera.

Diumenge 18 d’octubre

18 h, plaça del Mercadal: The falling man, de Wonderground. The Falling Man és un solo de dansa acrobàtica que explora el vincle entre la caiguda física, la pèrdua emocional i la memòria col·lectiva. Al llarg de mites i històries, la caiguda marca una transformació: des de la pèrdua de la innocència d'Adam i Eva fins a la capbussada d'Alícia al País de les Meravelles.

20 h, Teatre Bartrina: Aguanta fins demà, Escoles de Dansa Autoritzades de la Ciutat. Ningú hi és quan els teus somnis a la nit es tornen esgarrifosos, a ningú li importa si creix o si es redueix, ningú t'asseca  els ulls quan es mullen i ploren. «It’s a hard knock life for us», quan ets en un orfenat!. Aquest projecte vol acostar les joves ballarines a la professionalitat de la dansa, en aquesta ocasió, sota la direcció i coreografia de Coline Largeaud, ballarina, coreògrafa i professora amb una sòlida trajectòria en la dansa contemporània i el teatre físic escènic. Especialitzada en la direcció d'assaig i l'assistència coreogràfica per a companyies internacionals, en la investigació del moviment i la creació de peces de repertori propi i duets escènics.

Tots els espectacles són gratuïts, a excepció de ZIP – 15 anys, mil cares, cap paraula, de Clownic, que té un preu popular de 5 € i les entrades es podran comprar a partir de dijous 8 d'octubre al web del Teatre Bartrina. 

Més enllà del COS

Taller "Estima’t en moviment"

"Estima’t en moviment" és un projecte pedagògic i artístic creat per oferir eines i recursos a infants i joves per potenciar la seva autoestima. A través del joc, el moviment, la dansa i la creativitat, es treballen dinàmiques d’expressió corporal i tècniques de coaching, amb l’objectiu de fomentar l’amor propi, la confiança en un mateix i la capacitat d’autovalorar-se.

Els tallers començaran a partir del 16 d’octubre i es realitzaran en diversos centres educatius de la ciutat.

Tallers de dansa adaptada: “Somniu dansant V”

Les escoles d’educació especial de Reus tornaran a ser presents al COS 2026. Aquesta vegada, i per cinquè any consecutiu, Marc Jubete i Yaiza Coll duran a terme aquest projecte que tan bona resposta ha tingut. Els tallers busquen, a través de la dansa com a llenguatge principal, generar consciència corporal i espacial. Mitjançant diferents activitats, es fomenta un sentiment grupal que uneix i empodera l'alumnat, alhora que s'obren canals de comunicació per ajudar-lo a expressar-se lliurement.

Aquests tallers es duran a terme del dilluns 5 al divendres 9 d'octubre a les escoles CEE Alba, CEE Font del Lleó i l’Escola Ntra. Sra. del Mar.

Taller de combat escènic

Lloc: La Palma

Dia: dissabte 17 d’octubre de 10 a 14 h

Taller “Del gest a l’emoció”

Lloc: Escola de Teatre i Cinema de Reus

Dia: dissabte 17 d’octubre de 17 a 21 h

Taller "Cos, espai i consciència”

Lloc: Escola de Teatre i Cinema de Reus

Dia: diumenge 18 d’octubre de 10 a 14 h

Les inscripcions dels tallers de combat escènic, "Del gest a l'emoció" i "Cos, espai i consciència" es poden fer a través del correu info@etcr.es.

Fil a l’agulla és l’onzè conte de la col·lecció de contes solidaris editada per l’Ajuntament de Reus, una iniciativa que va començar l’any 2006 amb l’objectiu de visibilitzar projectes de solidaritat arreu del món i sensibilitzar la ciutadania sobre les situacions difícils que viuen moltes persones a diferents indrets.

El conte, escrit per Òscar Fabregat, membre de l’ONGD Mirades del Món, i il·lustrat per Elisabet Díez, coneguda pel nom artístic Anduluplandu, s’adreça a infants d’entre sis i dotze anys i tracta sobre la importància del treball en equip, la solidaritat i la paciència.

La protagonista de la història és la Killa, una nena curiosa i decidida que descobreix el poder transformador del fil i l’agulla. A través de diverses aventures, aprèn que cosir és molt més que unir teles, ja que també permet connectar persones, emocions i històries. Amb l’ajuda de les seves amistats i la saviesa dels més grans, la Killa comprèn que, amb esforç i col·laboració, es poden arreglar vestits estripats i també situacions difícils i relacions trencades.

El vídeo animat, creat per l’alumnat de la Casa d’Oficis de Mas Carandell, dona vida a les il·lustracions i al relat, i ha comptat amb la participació de l’alumnat de l’Escola Prat de la Riba. D’aquesta manera, el projecte incorpora la mirada i la creativitat del jovent i ofereix un nou format per apropar el conte i els seus valors de solidaritat, cooperació i treball en equip als infants.

Mirades del Món
Mirades del Món és una organització no governamental per al desenvolupament (ONGD) formada per persones amb experiències professionals i de voluntariat en cooperació internacional, especialment en l’àmbit educatiu. L’entitat treballa per contribuir a fer un món més just a través de l’educació, l’art i la cooperació mútua.

Els contes solidaris
Fil a l’agulla, amb el conte i el vídeo, forma part de la col·lecció Contes Solidaris, editada per l’Ajuntament de Reus, que es pot consultar a través de la web municipal: https://www.reus.cat/serveis/contes-solidaris

Aquest cicle de tardor neix amb la voluntat de posar a l'abast de tota la ciutadania les darreres investigacions sobre Antoni Gaudí. Per fer-ho possible, s'ha confiat en la participació de professionals i experts externs de reconegut prestigi, que s'encarregaran de fer difusió de les diferents vessants del geni de l'arquitectura. Cada entitat acollirà ponències dissenyades per nodrir un programa que combinarà el rigor acadèmic amb la divulgació cultural.

La primera sessió serà el divendres 9 d’octubre, a les 19 h, a la Biblioteca Xavier Amorós. Sota el títol «Casa Vicens, la primera casa de Gaudí», Marta Antuñano, historiadora de l’art i museòloga, especialitzada en la gestió integral del patrimoni cultural i en projectes de museïtzació i interpretació patrimonial, proposa un viatge al cor de l’arquitectura de Gaudí per descobrir com aquesta residència va passar de ser privada a una obra manifest explicant el procés que la va acabar convertint en museu.

El dimarts 13 d’octubre, a les 18.30 h, al Museu de Reus – La Llibertat tindrà lloc la segona conferència. «Gaudí, l’arquitecte», a càrrec de Miquel del Pozo, arquitecte i divulgador cultural, ofereix una aproximació a l’evolució del geni a través d'un viatge complet per la seva vida i producció, des dels primers traços i projectes secrets fins a les seves obres mestres més universals.

Durant el mes de novembre, el cicle continuarà al Centre de Lectura i a l'Arxiu Municipal de Reus. El Centre de Lectura, que enguany celebra el 125è aniversari de la Secció Excursionista, acollirà una xerrada centrada en la vessant excursionista de Gaudí, per explorar una faceta fonamental i sovint poc coneguda de l'arquitecte: la seva activa militància en l'excursionisme científic i cultural de finals del segle XIX. La conferència serà a càrrec d’Antoni Olivella, vicepresident del Centre Excursionista de Catalunya. Per la seva banda, l'Arxiu Municipal de Reus oferirà una sessió dedicada a posar en valor la documentació rellevant relacionada amb l'obra d'Antoni Gaudí i els seus col·laboradors que es custodia a l'Arxiu Històric del COAC (Col·legi d'Arquitectes de Catalunya).

Totes les conferències seran gratuïtes i obertes al públic general, amb aforament limitat segons l'espai. El programa definitiu amb la informació detallada de les sessions de novembre es podrà consultar pròximament a les pàgines web i xarxes socials de les institucions participants.

L’Àrea de Serveis a les Persones i Drets Socials organitza la jornada conjuntament amb la Regidoria de Salut i Esports, a través de Reus Esport i Lleure; la Federació Catalana d’Esports per a Persones amb Discapacitat Física, entitat de referència en la promoció i el desenvolupament de l’esport adaptat a Catalunya; la Diputació de Tarragona, i diverses entitats que formen part del Consell Municipal de la Discapacitat.

De 10 a 13 h i de 15 a 17 h, les activitats s’adreçaran a l’alumnat de primària i secundària dels centres educatius de la ciutat, mentre que de 16 a 19 h estaran obertes a tota la ciutadania, coincidint amb la presència d’estudiants en la franja de 16 a 17 h.

Durant la trobada, les persones participants podran conèixer i practicar diferents disciplines esportives adaptades i descobrir les entitats de la ciutat que promouen l’esport com a eina d’inclusió, autonomia i socialització.

Les modalitats esportives que es podran conèixer i practicar són:

• Bicicleta de mà
• Pàdel
• Vòlei assegut
• Bàsquet en cadira de rodes
• Crossfit adaptat
• Moviment per a la salut: pilates
• Toc bol
• Boccia
• El so fa gol

A més, la jornada disposarà d’una carpa informativa per donar a conèixer els recursos i les entitats vinculats a l’esport adaptat.

Les diferents estacions permetran descobrir les particularitats de cada disciplina i experimentar els reptes i les possibilitats de l’esport adaptat. L’activitat, que és gratuïta, vol contribuir a trencar barreres i estigmes al voltant de la discapacitat i a posar en valor la diversitat de capacitats, mostrant que hi ha diferents maneres de practicar esport.

La IV Jornada Inclusiva d’Esports per a Tothom és també un espai de trobada entre el món esportiu, els centres educatius, les entitats socials i la ciutadania, amb la voluntat de fomentar la participació, l’autonomia i la socialització, i de reforçar el compromís de Reus amb una pràctica esportiva accessible i a l’abast de tothom.

Pas de la torxa dels Jocs Special Olympics Tarragona 2026 per Reus  

Aquest dijous, 8 d’octubre, la torxa dels Jocs Special Olympics Tarragona 2026 passarà per la ciutat de Reus finalitzant el seu recorregut per 15 poblacions catalanes abans de la vigília de la inauguració dels jocs, que tindran lloc del 9 al 12 d'octubre a les instal·lacions esportives de l'Anella Mediterrània a Tarragona.

La torxa sortirà a les 10.15h de l’Ajuntament de Reus i recorrerà diversos carrers de la ciutat (Plaça de l’Ajuntament, Raval de Jesús, Raval de Martí Folguera, Raval de Robuster, Raval de Sant Pere, Raval de Santa Anna, Carrer de Llovera) acompanyada pels esportistes del clubs esportius Alba i Bellisens fins arribar a la plaça de la Llibertat, on cap a les 11 hores es faran els parlaments institucionals i l’encesa del pebeter. 

Aquestes visites nocturnes, organitzades per l'empresa de serveis funeraris supramunicipal FuneCamp, són gratuïtes amb invitació i tenen com a finalitat divulgar l'important patrimoni històric de l’equipament funerari reusenc, així com la riquesa artística que s'hi conserva i que, en els darrers anys, ha aconseguit un major reconeixement gràcies a les accions de divulgació realitzades. El més recent ha estat el Premi Innovació 2026 de l’Associació de Funeràries i Cementiris Municipals (AFCM) pel projecte ‘Primavera al Cementiri General de Reus’.

La regidora de Bon Govern, Transparència i Participació i consellera delegada de FuneCamp, Montserrat Flores, destaca que la bona acollida ciutadana envers aquesta activitat respon al “creixent interès per descobrir el patrimoni i la història del cementiri, i més encara enguany, que els serveis funeraris municipals compleixen 40 anys. Des de FuneCamp promovem una programació estable de propostes al llarg de l’any, com aquestes visites nocturnes teatralitzades, que s’han consolidat després de divuit anys seguits de celebració”.

El col·lectiu La Gata Borda serà novament l’encarregat de guiar temàticament el recorregut per aquest equipament funerari en un itinerari que destacarà algunes de les sepultures i capelles que sobresurten per la seva riquesa artística i també d'alguns dels esdeveniments històrics més rellevants que ha viscut en els darrers anys la ciutat de Reus i la seva àrea d'influència, i que tenen presència en el Cementiri General de Reus.

Sistema de reserva d’entrades  

Per tal que l’obtenció d’invitacions per a aquestes sessions sigui còmoda per a les persones interessades, i davant l’elevada demanda de peticions que cada any es reben, el sistema de reserva serà el mateix que ja s’ha utilitzat els darrers anys. D’aquesta manera s’incrementen les possibilitats d'accés a l’activitat.

Per poder accedir a alguna de les nou sessions programades, caldrà tramitar la pre-inscripció a través del web www.funecamp.cat a partir de les 10.00 hores del dilluns 5 d'octubre i fins les 10.00 hores del dilluns 12 d'octubre. Cada persona podrà sol·licitar un màxim de 4 places per a la sessió que li interessi.

Per qüestions de seguretat, cal recordar que cada sessió tindrà un aforament màxim de 40 persones. Si una sessió ha rebut pre-inscripcions per a 40 persones o menys, s’assignaran directament les entrades definitives.

En cas que una sessió hagi rebut pre-inscripcions per a més de 40 persones, les invitacions s'atorgaran entre totes les sol·licitades a través d'un sorteig públic que es farà el dia 13 d'octubre a les 10.00 hores a la sala de cerimònies del Crematori Municipal de Reus.

En qualsevol cas, les entrades definitives seran trameses als seus adjudicataris a través de correu electrònic i caldrà confirmar-les responent al correu rebut. Trobareu més detalls d'aquest procés en les bases que es poden consultar al web www.funecamp.cat amb l'obertura del període de pre-inscripcions.

Servei de suport al dol 

FuneCamp posa a disposició de tothom i de manera gratuïta un servei de gestió del dol amb l’objectiu d’acompanyar les persones en un moment tan delicat. Cada primer dijous de mes, una psicòloga professional ofereix eines i orientació per entendre i canalitzar millor les emocions i sentiments que sorgeixen arran de la pèrdua d’un ésser estimat. El servei de suport al dol de FuneCamp es fa al Centre Cívic Llevant de Reus (plaça de l'Hort dels Canonges, 1). La propera sessió s’hi celebrarà el dijous 5 de novembre a les 19:30 hores.

Més informació: https://www.funecamp.cat/suport-al-dol 

El projecte preveu destinar l'aigua procedent de dos pous (Esteller i Miarnau) al reg d'aquest parc cèntric de la ciutat. Es tracta d'aigua que no és apta per a ús de boca, ja que presenta una alta concentració de nitrats, i que s'elevarà fins a un dipòsit ja existent, des d'on es farà la distribució per al regadiu de manera completament independent a la xarxa d'abastament d'aigua potable. A més del Parc de Sant Jordi, gràcies a aquests dos pous, també és previst regar els jardins municipals de Mas Miarnau, les zones enjardinades de l’avinguda Marià Fortuny i el parc del Jardí dels Estallers (carrer Martí Folguera).

“El Pla d’Acció Municipal d’aquests quatre anys concedeix una gran importància a l’aigua de cada dia, la quotidiana, i és per això que té ben present la priorització de l’aigua com un element de gestió urbana de primer ordre”, assegura el regidor responsable del servei, Daniel Rubio. De fet, la diversificació de les fonts d’abastament i el millor aprofitament dels recursos són dos dels reptes que reclama la transició energètica, en consonància amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’ONU i el Pla d’Acció Municipal 2023-2027.

Altres parcs i zones verdes
Ja fa anys que, en el seu dia a dia, Aigües de Reus destina aigua no potable a algunes finalitats molt específiques (i amb plenes garanties sanitàries), com és el cas del reg de zones verdes, la neteja de la via pública o del clavegueram, que es fa íntegrament amb aigua que no pot destinar-se a ús de boca per la seva baixa qualitat. 

En aquesta línia, Aigües de Reus ja compta amb una xarxa de distribució d’aigua no potable –procedent de la mina del barri Fortuny– per al reg dels parcs del Lliscament i dels Capellans, de la zona del camí de Riudoms i de la zona enjardinada de les piscines municipals. Una aigua no apta per a ús de boca però que sí té la qualitat sanitària adient, i que ja porta dos estius (2025 i 2026) permetent l'ompliment de les piscines municipals de la ciutat per a la temporada de bany. En les instal·lacions de tractament construïdes en aquesta zona, existeix també una planta de potabilització que permet injectar, previ tractament, l’aigua que no es destina al reg, a la xarxa d’aigua potable de la ciutat. 

De la mateixa manera, Aigües de Reus ha impulsat la recuperació de l’antic Minat de Mas Beltran, les instal·lacions i la canalització d'una nova xarxa, amb l’objectiu de destinar aigua no potable per al reg dels 21 horts urbans que l’Ajuntament ha construït al carrer Astorga, al barri Juroca.

Més enllà del reg
Aquesta aigua no apta per a usos de boca també es destina a altres finalitats. És el que passa al polígon Agro-Reus, on existeix una xarxa de distribució paral·lela a la d’abastament, que s’abasteix dels pous anomenats City, Roquís i Agro-Reus. D’una banda, aquesta aigua es destina a la càrrega dels vehicles dedicats a la neteja viària, cosa que permet la neteja integral de tota la via pública. D’altra banda, aquesta aigua també serveix per a la càrrega de camions per a la neteja del clavegueram o de qualsevol cisterna d’ús particular que ho sol·liciti. 

En aquesta àrea ja es treballa també en la recuperació d'altres dos pous que hi ha en la nova zona d’urbanització del Camí del Roquís, amb l'objectiu d'incorporar-los a la xarxa secundària no potable del polígon, a més de destinar l'aigua per al reg de les noves zones enjardinades. En paral·lel, també es construeix una planta de potabilització en el polígon Agro-Reus, que permetrà el tractament de l’aigua sobrant dels usos secundaris ja indicats i la seva injecció a la xarxa d’aigua potable de la ciutat. 

Una altra zona que es beneficia de la utilització d’aigua “no potable” és el polígon Tecnoparc, on una xarxa separada permet el regadiu de tota l’àrea, així com disposar d’una presa per als vehicles de la neteja. Aquesta xarxa s’abasteix d’aigua no potable procedent de la recuperació d’un minat (del Gilet), alhora que també existeix la possibilitat de connexió amb l’aigua del Molinet (aigua reciclada provinent de l’estació depuradora), que es pot utilitzar per a regadiu després d’un tractament previ, que s’efectua a les pròpies instal·lacions del Tecnoparc. 

També el Mas Iglesias es beneficia de l’aprofitament de l’aigua de “proximitat”, després que s’hi fessin obres d’adequació amb un triple objectiu: la recuperació patrimonial i històrica, l’adequació de l’espai públic i un millor aprofitament dels recursos propis: l’aigua, en aquest cas. La recuperació del pou i la bassa d’aquest antic mas (ara seu del Centre de la Imatge de Reus) permet, avui dia, el regadiu i el manteniment de l’espai i la zona verda, tant del propi parc com de la plaça del Canal i zones properes, alhora que també es preveu la seva ampliació cap a la zona enjardinada del carrer de l'Escultor Rocamora, en el marc de les obres de millora que l'Ajuntament hi durà a terme en breu.

Quatre dels guàrdies s’han incorporat al cos aquest estiu després de superar el curs de formació bàsica de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, i corresponen a la convocatòria de places 2024-2025; sis dels nous guàrdies s’incorporen a la Guàrdia Urbana provinents d’altres cossos de seguretat per mobilitat interadministrativa, corresponent a la convocatòria de places 2025; i tres hi són en comissió de serveis. Dels 13 nous guàrdies, quatre són dones.

Les noves incorporacions fan avançar en el compliment dels compromisos d’ampliació progressiva de la plantilla de la Guàrdia Urbana per ajustar-la a les necessitats de millora del servei.

Durant l’acte, l’alcaldessa ha agraït la tasca del cos de la Guàrdia Urbana i ha instat als nous agents a “treballar per millorar encara més els nivells de seguretat de la ciutat a partir dels principis de prevenció, col·laboració, pressió policial i escolta activa”.

Aquest dilluns, 5 d’octubre, Montserrat Flores Juanpere, regidora de Bon Govern, Transparència i Participació, i Dolors Blasco Font de Rubinat, cedent del fons, han signat el contracte de cessió. 

Felip Font Montaner va desenvolupar la seva activitat principal com a veler, és a dir, fabricant i comerciant de mocadors i teixits de seda. Paral·lelament, també va participar activament en el comerç de l’aiguardent, sector que va contribuir decisivament a la projecció econòmica de la ciutat i a la consolidació de les seves relacions comercials amb diversos mercats europeus. La documentació conservada permet conèixer amb detall la gestió i l’organització d’aquesta activitat productiva i mercantil, així com les relacions establertes amb proveïdors, clients i corresponsals comercials.

Entre els documents més destacats figuren diversos llibres copiadors de cartes, llibres de comptes, registres d’entrada d’aiguardents, llibres de factures i un important volum de correspondència comercial relacionada amb diferents places mercantils europees, especialment d’Holanda i França. Aquest conjunt documental constitueix una font de primer ordre per a l’estudi de les xarxes comercials internacionals impulsades des de Reus, de l’exportació d’aiguardent i del paper que les empreses familiars van tenir en el desenvolupament econòmic de la ciutat durant l’època moderna.

El fons també conserva diversos documents singulars vinculats a l’activitat manufacturera de l’empresa, entre els quals destaquen mostres de teixits i fils de seda de diferents colors, així com un segell comercial de la casa Font, testimonis materials de gran interès per conèixer els processos productius i la identitat mercantil de l’empresa.

La cessió es completa amb un important conjunt format per documents fotogràfics de la família Font, principalment vinculades a Pau Font de Rubinat. Mentre que la documentació mercantil permet conèixer l’activitat econòmica i empresarial desenvolupada per la nissaga Font entre els segles XVIII i XIX, aquestes imatges ofereixen una visió complementària de la seva dimensió familiar i social durant les primeres dècades del segle XX.

Amb l’objectiu de donar a conèixer aquest patrimoni documental, l’Arxiu Municipal dedicarà properament un número de la seva col·lecció de publicacions a l’estudi del Fons Felip Font Montaner.

Amb aquesta incorporació, l’Arxiu continua enriquint el patrimoni documental de la ciutat i reforça la seva missió de preservar, descriure i difondre fons i col·leccions d’alt valor històric. La combinació de documentació empresarial, comercial i familiar converteix aquest ingrés en una aportació excepcional per a l’estudi de la història econòmica, social i cultural de Reus, tot posant a disposició de la ciutadania i de la comunitat investigadora noves fonts per aprofundir en el coneixement del passat de la ciutat.

“Vull agrair a la persona donant la seva sensibilitat i el seu compromís amb la conservació del patrimoni documental i fotogràfic de la ciutat. Gràcies a aquesta cessió, podrem garantir la preservació, el tractament arxivístic i la difusió pública d'un conjunt documental de gran valor històric, que contribuirà a enriquir la memòria col·lectiva de Reus i a preservar-la per a les generacions futures”, ha expressat Montserrat Flores Juanpere, regidora de Bon Govern, Transparència i Participació.

Quatre dels guàrdies s’han incorporat al cos aquest estiu després de superar el curs de formació bàsica de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, i corresponen a la convocatòria de places 2024-2025; sis dels nous guàrdies s’incorporen a la Guàrdia Urbana provinents d’altres cossos de seguretat per mobilitat interadministrativa, corresponent a la convocatòria de places 2025; i tres hi són en comissió de serveis. Dels 13 nous guàrdies, quatre són dones.

Les noves incorporacions fan avançar en el compliment dels compromisos d’ampliació progressiva de la plantilla de la Guàrdia Urbana per ajustar-la a les necessitats de millora del servei.

Durant l’acte, l’alcaldessa ha agraït la tasca del cos de la Guàrdia Urbana i ha instat als nous agents a “treballar per millorar encara més els nivells de seguretat de la ciutat a partir dels principis de prevenció, col·laboració, pressió policial i escolta activa”.

Aquesta activitat forma part del cicle de caminades populars impulsat per la Regidoria de Salut i Esports i Reus Esport i Lleure amb l’objectiu de convertir-les en un altaveu social de causes solidàries i en un aparador de les entitats ciutadanes que hi treballen.

Les caminades es dediquen a tres grans causes: la igualtat, la salut i la inclusió social. La darrera cita de l’any és la Caminada Solidària a favor del Taller Baix Camp, vinculada a la causa de la inclusió social i a la tasca que l’entitat desenvolupa en favor de les persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies.

La iniciativa ha anat guanyant participació al llarg dels anys i, en les darreres edicions, ha superat el miler de persones inscrites, consolidant-se com una de les activitats solidàries amb més seguiment de la ciutat.

La jornada començarà a les 9.30 hores amb la caminada, que oferirà dos recorreguts adaptats a diferents nivells de dificultat, amb l’objectiu que persones de totes les edats i condicions físiques puguin participar-hi. La inscripció és gratuïta i es pot formalitzar al següent enllaç. 

El punt de sortida i arribada serà el Jardí Sensorial de la Masia Roig, un espai vinculat al Taller Baix Camp que permetrà als participants gaudir de l’entorn natural i conèixer de prop alguns dels projectes que desenvolupa l’entitat.

Un cop finalitzada la caminada, a partir de les 11 hores, la jornada continuarà a les instal·lacions de la Masia Roig amb diverses activitats lúdiques i familiars. Hi haurà animació musical amb DJ, barbacoa i vermut solidari, així com una parada d’artesania elaborada per les persones usuàries del centre ocupacional.

Els fons recaptats es destinaran a donar suport als projectes i serveis que desenvolupa el Taller Baix Camp per contribuir a millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies.

A més, Reus ha rebut una menció especial recollint el guardó de la millor rotonda florida de Catalunya 2026, en reconeixement a la rotonda situada a l'avinguda de Marià Fortuny.

L’esdeveniment ha reunit unes 300 persones representants institucionals i del món de la jardineria de Catalunya i Andorra a l’Auditori Higini Anglès del Conservatori de Música de la Diputació de Tarragona. L’acte ha comptat amb la presència del conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, a més de representants polítics de l’Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya i alcaldes i regidors dels pobles i ciutats reconeguts a la Gala.

L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, ha afirmat que “Reus vol ser referent en l’àmbit de la jardineria i la ciutat verda. Aquest reconeixement és el resultat d’una aposta decidida per construir una ciutat més saludable i preparada per afrontar els reptes climàtics. Ciutat Verda no és només una actuació ambiental; és una estratègia de ciutat que millora la qualitat de vida de la ciutadania, genera espais més confortables i reforça el compromís de l’Ajuntament amb la sostenibilitat. Revalidar les quatre Flors d’Honor i acollir aquest acte a Reus ens anima a continuar avançant en aquest model de ciutat”.

Reus, aposta estratègica per la Ciutat Verda
El guardó de Viles Florides reconeix l’aposta estratègica de Reus per avançar cap a un model urbà més verd, saludable i resilient davant els reptes climàtics. A través del projecte RENATUReus, l’Ajuntament ha impulsat actuacions destinades a incrementar la biodiversitat, millorar la connectivitat ecològica, reduir l’efecte illa de calor, fomentar una gestió més sostenible de l’aigua i reforçar la relació de la ciutadania amb el patrimoni natural.

La candidatura reusenca recull actuacions de renaturalització d’espais urbans i periurbans, com la creació de la nova àrea de biodiversitat del barranc de Calderons, la restauració ambiental del barranc del Molí, la recuperació ecològica de la riera de l’Escorial i el desenvolupament de les Basses del Pedret. També inclou projectes per millorar la connectivitat ecològica, eliminar espècies invasores, restaurar hàbitats naturals i incrementar la cobertura arbòria a tota la ciutat.

En l’àmbit urbà, destaquen la transformació d’espais públics amb criteris de sostenibilitat, la implantació de Sistemes Urbans de Drenatge Sostenible, el projecte per incrementar l’arbrat urbà Reus Respira, la creació d’horts urbans i la renaturalització de patis escolars dins del Pla de Refugis Climàtics. Aquestes actuacions contribueixen a augmentar les zones d’ombra, reduir el consum d’aigua, millorar la qualitat ambiental i generar espais més confortables per a la ciutadania.

La candidatura també posa en valor la recuperació de recursos hídrics, la reutilització d’aigua regenerada, la restauració de la Bassa Nova i altres intervencions vinculades al patrimoni natural i hidràulic de Reus.

Un altre dels eixos destacats és la participació ciutadana, amb iniciatives com l’Observatori Ciutadà de Biodiversitat, la Xarxa de Patis i Balcons de Reus, programes de ciència ciutadana, activitats educatives, rutes interpretatives i accions de sensibilització ambiental.

Viles Florides
Viles Florides és un moviment impulsat per la Confederació d’Horticultura Ornamental de Catalunya per a fomentar la millora dels l’espais verds a tots els nivells, des de les grans infraestructures públiques o privades fins als espais d’àmbit particular, com escoles, casals, centres cívics, comerços, restaurants, jardins i balcons domèstics. La idea, inspirada en el concurs Villes et Villages Fleuris que se celebra a França des de fa més de 50 anys, és atorgar un distintiu, la Flor d’Honor, a aquells municipis que destaquin pel seu compromís amb els espais verds, la cura del medi ambient a través dels espais enjardinats i la millora de l’espai urbà.

Les Viles Florides són municipis que destaquen per l’actuació real, conscient i de llarga durada en matèria d’enjardinament i millora de l‘espai urbà i la qualitat de vida dels seus habitants. Les Viles Florides que, segons criteri d’un jurat especialitzat, reuneixin aquestes condicions, podran obtenir el distintiu Flor d’honor (de una a cinc), que els certifica com a municipis florits. Fins el moment només s’han atorgat quatre flors com a màxima distinció.

A més, Reus ha rebut una menció especial recollint el guardó de la millor rotonda florida de Catalunya 2026, en reconeixement a la rotonda situada a l'avinguda de Marià Fortuny.

L’esdeveniment ha reunit unes 300 persones representants institucionals i del món de la jardineria de Catalunya i Andorra a l’Auditori Higini Anglès del Conservatori de Música de la Diputació de Tarragona. L’acte ha comptat amb la presència del conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, a més de representants polítics de l’Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya i alcaldes i regidors dels pobles i ciutats reconeguts a la Gala.

L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, ha afirmat que “Reus vol ser referent en l’àmbit de la jardineria i la ciutat verda. Aquest reconeixement és el resultat d’una aposta decidida per construir una ciutat més saludable i preparada per afrontar els reptes climàtics. Ciutat Verda no és només una actuació ambiental; és una estratègia de ciutat que millora la qualitat de vida de la ciutadania, genera espais més confortables i reforça el compromís de l’Ajuntament amb la sostenibilitat. Revalidar les quatre Flors d’Honor i acollir aquest acte a Reus ens anima a continuar avançant en aquest model de ciutat”.

Reus, aposta estratègica per la Ciutat Verda
El guardó de Viles Florides reconeix l’aposta estratègica de Reus per avançar cap a un model urbà més verd, saludable i resilient davant els reptes climàtics. A través del projecte RENATUReus, l’Ajuntament ha impulsat actuacions destinades a incrementar la biodiversitat, millorar la connectivitat ecològica, reduir l’efecte illa de calor, fomentar una gestió més sostenible de l’aigua i reforçar la relació de la ciutadania amb el patrimoni natural.

La candidatura reusenca recull actuacions de renaturalització d’espais urbans i periurbans, com la creació de la nova àrea de biodiversitat del barranc de Calderons, la restauració ambiental del barranc del Molí, la recuperació ecològica de la riera de l’Escorial i el desenvolupament de les Basses del Pedret. També inclou projectes per millorar la connectivitat ecològica, eliminar espècies invasores, restaurar hàbitats naturals i incrementar la cobertura arbòria a tota la ciutat.

En l’àmbit urbà, destaquen la transformació d’espais públics amb criteris de sostenibilitat, la implantació de Sistemes Urbans de Drenatge Sostenible, el projecte per incrementar l’arbrat urbà Reus Respira, la creació d’horts urbans i la renaturalització de patis escolars dins del Pla de Refugis Climàtics. Aquestes actuacions contribueixen a augmentar les zones d’ombra, reduir el consum d’aigua, millorar la qualitat ambiental i generar espais més confortables per a la ciutadania.

La candidatura també posa en valor la recuperació de recursos hídrics, la reutilització d’aigua regenerada, la restauració de la Bassa Nova i altres intervencions vinculades al patrimoni natural i hidràulic de Reus.

Un altre dels eixos destacats és la participació ciutadana, amb iniciatives com l’Observatori Ciutadà de Biodiversitat, la Xarxa de Patis i Balcons de Reus, programes de ciència ciutadana, activitats educatives, rutes interpretatives i accions de sensibilització ambiental.

Viles Florides
Viles Florides és un moviment impulsat per la Confederació d’Horticultura Ornamental de Catalunya per a fomentar la millora dels l’espais verds a tots els nivells, des de les grans infraestructures públiques o privades fins als espais d’àmbit particular, com escoles, casals, centres cívics, comerços, restaurants, jardins i balcons domèstics. La idea, inspirada en el concurs Villes et Villages Fleuris que se celebra a França des de fa més de 50 anys, és atorgar un distintiu, la Flor d’Honor, a aquells municipis que destaquin pel seu compromís amb els espais verds, la cura del medi ambient a través dels espais enjardinats i la millora de l’espai urbà.

Les Viles Florides són municipis que destaquen per l’actuació real, conscient i de llarga durada en matèria d’enjardinament i millora de l‘espai urbà i la qualitat de vida dels seus habitants. Les Viles Florides que, segons criteri d’un jurat especialitzat, reuneixin aquestes condicions, podran obtenir el distintiu Flor d’honor (de una a cinc), que els certifica com a municipis florits. Fins el moment només s’han atorgat quatre flors com a màxima distinció.

Reus és una ciutat activa durant els dotze mesos de l'any, amb una programació d’activitats continuada i una àmplia oferta comercial que atrauen tant la ciutadania com els visitants. Amb “Reus estació a estació”, el municipi fa un pas endavant en la manera d'explicar-se, i s’integren sota una mateixa identitat els diferents actes i esdeveniments que fins ara es comunicaven de manera independent.

La nova marca es desplegarà seguint el cicle de les quatre estacions. La identitat visual serà comuna, però cada època de l’any tindrà un segell i un color propi. 

L'objectiu d’aquesta campanya és posicionar Reus com a destinació de cap de setmana per als visitants, reforçar l'orgull de ciutat i la participació de la gent de Reus i també generar activitat per al comerç de proximitat, la restauració i l'allotjament.

“La campanya ha de servir per generar sinergies amb el sector comercial, promovent activitats vinculades a cada estació de l’any que ajudin a dinamitzar els carrers, incentivar les compres i reforçar el paper del comerç com un dels principals actius de Reus”, ha destacat Sandra Guaita, alcaldessa de Reus.

La iniciativa es desenvoluparà en l’àmbit digital a través dels perfils de l’Agència Reus Promoció a Instagram i Facebook, així com una secció específica a la web reusturisme.cat i de les pantalles informatives de l'Oficina de Turisme. Una de les característiques destacades del projecte és que gran part dels continguts seran protagonitzats per veïns i veïnes de la ciutat, amb l'objectiu de donar veu a la comunitat i explicar Reus des de l'experiència quotidiana dels seus habitants.

A més, el format digital permetrà obtenir resultats mesurables que indicaran quins són els interessos dels usuaris i, d’aquesta manera, es podrà adaptar la comunicació en funció d’aquestes preferències.

La tardor, primera protagonista

La primera estació amb què s’estrena la campanya és la tardor, una de les èpoques amb més activitat a la ciutat. Durant aquests mesos, Reus concentra esdeveniments destacats com les Festes de Misericòrdia, la Festa Modernista, ExproReus, el COS - Festival Internacional de Moviment i Teatre Gestual, la Festa de l'Avellana i la Fira de l'Oli.

El lema és “La tardor més reusenca...” i es completa amb una frase per a cada un dels esdeveniments: “comença per Misericòrdia", "porta barret d'època", "és per firar-te", "es mou amb tot el cos", "té gust d'avellana" i "amb un raig d'oli nou".

La campanya es desenvoluparà en dues fases. En una primera etapa de llançament es presentarà la campanya amb un vídeo, una agenda visual amb els principals esdeveniments de la temporada i una enquesta per saber quin acte espera més la gent. Posteriorment, es generarà contingut específic per a cada esdeveniment, a més de propostes divulgatives, recomanacions, continguts gastronòmics i opinions de la ciutadania.

Un projecte amb continuïtat

Després de la campanya de tardor, “Reus estació a estació” continuarà desenvolupant-se amb noves accions per a l'hivern, la primavera i l'estiu, amb el manteniment d’una identitat comuna que permeti reforçar la projecció de la ciutat i difondre entre la ciutadania i els visitants els principals actes de la temporada. 

Amb aquesta iniciativa, l'Ajuntament vol consolidar una nova manera d'explicar Reus que sigui més cohesionada i participativa, alhora que posi al centre el comerç de proximitat i la restauració. 

“El comerç de Reus és molt més que una activitat econòmica: contribueix a mantenir els carrers vius, genera relacions de proximitat i projecta una imatge de ciutat atractiva i acollidora. Per això, parlar de Reus és parlar del seu comerç, un dels seus actius més reconeguts”, ha ressaltat Noemí Llauradó, regidora de Projecció de Ciutat.

Victoire Ingabire Umuhoza ha estat guardonada amb el 42è Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal 2026, un guardó convocat pel Centre de Lectura de Reus i l’Associació Josep Vidal i Llecha, que compta amb el suport de l’Àmbit de Solidaritat i Cooperació de l’Àrea de Serveis a les Persones i Drets Socials de l’Ajuntament de Reus, de la Diputació de Tarragona i de la Generalitat de Catalunya. A més, l’Associació Josep Vidal i Llecha forma part del Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació Internacional.

El lliurament del Memorial ha tingut lloc aquest divendres, 2 d’octubre, a la sala Emili Argilaga i a la sala virtual del Centre de Lectura, amb la participació de la regidora de l’Àrea de Serveis a les Persones i Drets Socials de l’Ajuntament de Reus, Anabel Martínez Serrano.

El premi, dotat amb 8.000 euros, té com a objectiu donar suport i reconèixer persones, grups, campanyes i investigacions dedicades a la defensa i la promoció de la pau, el desarmament i l’ecologia.

En aquesta edició, el jurat ha decidit distingir Victoire Ingabire Umuhoza per la trajectòria com a activista social i política no-violenta, l'oposició al règim de Ruanda, la tasca en favor d’un diàleg de justícia transicional i restaurativa i la resiliència.

Nascuda el 1968, Ingabire va fundar el partit d’oposició Forces Democràtiques Unides (FDU-Inkingi) durant l’exili als Països Baixos. L’any 2010 va tornar a Ruanda amb la voluntat de presentar-se a les eleccions presidencials. En aquell moment, el règim va impedir el registre del seu partit i posteriorment va ser detinguda.

L’any 2012 va ser condemnada a vuit anys de presó, una pena que posteriorment el Tribunal Suprem va ampliar a quinze anys. El Tribunal Africà de Drets Humans i dels Pobles va determinar l’any 2017 que Ruanda havia vulnerat els seus drets a la llibertat d’expressió i a un judici just. El setembre de 2018 va ser indultada i alliberada, tot i que va continuar sotmesa a diverses restriccions.

El 19 de juny de 2025 les autoritats ruandeses la van tornar a arrestar després que comparegués com a testimoni en el judici de membres del partit DALFA-Umurinzi.

En l’actualitat, continua detinguda i, des del 18 de setembre de 2026, afronta el judici davant l’Alt Tribunal de Kigali. La Fiscalia ruandesa demana per a ella la cadena perpètua per diversos càrrecs, entre els quals formar o integrar una organització criminal, incitar a l’aixecament i difondre informació considerada perjudicial per al Govern. Les acusacions encara estan pendents de resolució judicial.

Amb aquest reconeixement, el Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal reconeix una trajectòria vinculada a la defensa de la pau i els drets humans, així com a la resolució no-violenta dels conflictes i a la recerca de vies de diàleg i justícia.

Per a més informació sobre el Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal, es pot consultar la web www.memorialpau.org.

Reus és una ciutat activa durant els dotze mesos de l'any, amb una programació d’activitats continuada i una àmplia oferta comercial que atrauen tant la ciutadania com els visitants. Amb “Reus estació a estació”, el municipi fa un pas endavant en la manera d'explicar-se, i s’integren sota una mateixa identitat els diferents actes i esdeveniments que fins ara es comunicaven de manera independent.

La nova marca es desplegarà seguint el cicle de les quatre estacions. La identitat visual serà comuna, però cada època de l’any tindrà un segell i un color propi. 

L'objectiu d’aquesta campanya és posicionar Reus com a destinació de cap de setmana per als visitants, reforçar l'orgull de ciutat i la participació de la gent de Reus i també generar activitat per al comerç de proximitat, la restauració i l'allotjament.

“La campanya ha de servir per generar sinergies amb el sector comercial, promovent activitats vinculades a cada estació de l’any que ajudin a dinamitzar els carrers, incentivar les compres i reforçar el paper del comerç com un dels principals actius de Reus”, ha destacat Sandra Guaita, alcaldessa de Reus.

La iniciativa es desenvoluparà en l’àmbit digital a través dels perfils de l’Agència Reus Promoció a Instagram i Facebook, així com una secció específica a la web reusturisme.cat i de les pantalles informatives de l'Oficina de Turisme. Una de les característiques destacades del projecte és que gran part dels continguts seran protagonitzats per veïns i veïnes de la ciutat, amb l'objectiu de donar veu a la comunitat i explicar Reus des de l'experiència quotidiana dels seus habitants.

A més, el format digital permetrà obtenir resultats mesurables que indicaran quins són els interessos dels usuaris i, d’aquesta manera, es podrà adaptar la comunicació en funció d’aquestes preferències.

La tardor, primera protagonista

La primera estació amb què s’estrena la campanya és la tardor, una de les èpoques amb més activitat a la ciutat. Durant aquests mesos, Reus concentra esdeveniments destacats com les Festes de Misericòrdia, la Festa Modernista, ExproReus, el COS - Festival Internacional de Moviment i Teatre Gestual, la Festa de l'Avellana i la Fira de l'Oli.

El lema és “La tardor més reusenca...” i es completa amb una frase per a cada un dels esdeveniments: “comença per Misericòrdia", "porta barret d'època", "és per firar-te", "es mou amb tot el cos", "té gust d'avellana" i "amb un raig d'oli nou".

La campanya es desenvoluparà en dues fases. En una primera etapa de llançament es presentarà la campanya amb un vídeo, una agenda visual amb els principals esdeveniments de la temporada i una enquesta per saber quin acte espera més la gent. Posteriorment, es generarà contingut específic per a cada esdeveniment, a més de propostes divulgatives, recomanacions, continguts gastronòmics i opinions de la ciutadania.

Un projecte amb continuïtat

Després de la campanya de tardor, “Reus estació a estació” continuarà desenvolupant-se amb noves accions per a l'hivern, la primavera i l'estiu, amb el manteniment d’una identitat comuna que permeti reforçar la projecció de la ciutat i difondre entre la ciutadania i els visitants els principals actes de la temporada. 

Amb aquesta iniciativa, l'Ajuntament vol consolidar una nova manera d'explicar Reus que sigui més cohesionada i participativa, alhora que posi al centre el comerç de proximitat i la restauració. 

“El comerç de Reus és molt més que una activitat econòmica: contribueix a mantenir els carrers vius, genera relacions de proximitat i projecta una imatge de ciutat atractiva i acollidora. Per això, parlar de Reus és parlar del seu comerç, un dels seus actius més reconeguts”, ha ressaltat Noemí Llauradó, regidora de Projecció de Ciutat.

La instal·lació disposa d'una potència pic de 115,20 kWp i una producció estimada de 158.985 kWh anuals i complementa la que ja existia al centre educatiu, de 14,8 kW. La gestió de l’autoconsum es porta a terme a través de l’energètica municipal Reus Energia. 

El regidor de Medi Ambient, Sostenibilitat i Via Pública, Daniel Rubio, considera que “a més de generar energia renovable de proximitat, l'autoconsum col·lectiu permet optimitzar els recursos públics i ampliar els beneficis de la producció solar a diferents equipaments municipals”.

La instal·lació, executada per l'empresa Soletec Proyectos e Instalaciones amb una inversió de 74.542,62 euros (IVA inclòs), ha estat finançada íntegrament amb una subvenció de la Diputació de Tarragona a través del Pla ImpulsDipta.

L’acte, celebrat a la Sala Emili Argilaga del Centre de Lectura coincidint amb el Dia Internacional de la Traducció, ha reconegut l’extensa trajectòria de Jaumà i ha reivindicat el llegat de Joaquim Mallafrè (Reus, 1941-2024), una figura cabdal de la traducció literària catalana.

A l’acte, hi han intervingut l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita; el regidor de Cultura i Política Lingüística, Daniel Recasens; el president de la Fundació Privada Reddis, Lluís Colomés, i la presidenta del Centre de Lectura de Reus, Empar Pont. En el transcurs de l’acte, l’alcaldessa ha fet lliurament a Josep Maria Jaumà del segon original de l’obra seriada creada per l’artista Teresa Felip Capdevila especialment per al Memorial, com a reconeixement a la seva trajectòria i contribució a la traducció literària.

L’escriptor i comunicador Jordi Llavina ha conduït posteriorment la conversa amb Jaumà, que ha permès recórrer la seva trajectòria i aprofundir en la literatura, la poesia i l’ofici de traduir.

Josep Maria Jaumà, una vida dedicada a la literatura i la traducció

Nascut a Reus l’any 1938, Josep Maria Jaumà i Musté és doctor en Literatura Anglesa per la Universitat de Barcelona i va exercir durant més de trenta anys com a professor de Literatura Anglesa a la Universitat Autònoma de Barcelona. Al llarg de la seva trajectòria ha combinat la docència amb la traducció, l’assaig, la crítica literària i la dramatúrgia.

La seva tasca com a traductor ha permès apropar als lectors catalans algunes de les grans veus de la literatura en llengua anglesa, amb traduccions d’autors com Philip Larkin, Robert Graves, Thomas Hardy, Vladimir Nabokov, Robert Frost i William Butler Yeats.

La seva trajectòria ha estat reconeguda amb guardons com el Premi Cavall Verd, el Premi AEDAN i una menció especial del Premi Ciutat de Barcelona. L’any 2024, la traducció d’El país que he escollit, de Robert Graves, va ser distingida amb el Premi Miramar, creat per la Institució Francesc de Borja Moll per reconèixer l’ofici del traductor.

A més de la seva activitat traductora, Jaumà ha desenvolupat una extensa obra com a dramaturg. Entre els seus treballs destaca Pedra i Sang, estrenada l’any 2000 i representada anualment al Monestir de Sant Cugat, així com diversos projectes al voltant de figures com Shakespeare o Joan Maragall.

Com a reconeixement a aquesta trajectòria, l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, i el regidor de Cultura i Política Lingüística, Daniel Recasens, han lliurat a Josep Maria Jaumà el segon original de l’obra seriada creada per l’artista Teresa Felip Capdevila per al Memorial.

Mantenir viu el llegat de Joaquim Mallafrè

L’elecció de Jaumà com a homenatjat d’aquesta segona edició estableix també una connexió amb la figura de Joaquim Mallafrè. L’any 2014, Jaumà va participar en la II Trobada de Traductors de Teatre del Centre de Lectura de Reus, coordinada pel mateix Mallafrè, compartint un espai de reflexió al voltant de la traducció i la literatura.

El Memorial, impulsat l’any 2025, va néixer precisament amb la voluntat de preservar i projectar el llegat de Joaquim Mallafrè i, alhora, reconèixer la tasca dels traductors i traductores com a creadors i transmissors de cultura. l president de la Fundació Privada Reddis, Lluís Colomés, ha destacat el sentit d’un Memorial que “va néixer per mantenir viu el llegat de Joaquim Mallafrè, però també per reivindicar la traducció com una eina fonamental per enriquir i preservar la nostra llengua. Poder llegir en català les grans obres de la literatura universal és també una manera de mantenir-la viva”. Colomés ha posat en valor la trajectòria de Jaumà i la seva contribució a la literatura catalana, especialment a través de la traducció de poesia.

Per la seva banda, l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, ha posat en valor la vinculació de la ciutat amb figures com Joaquim Mallafrè i Josep Maria Jaumà i la importància de continuar reconeixent el seu llegat cultural: "En el record i en la memòria de Joaquim Mallafrè, és un honor avui per a la nostra ciutat comptar amb la presència de Josep Maria Jaumà i reconèixer un cop més el paper absolutament necessari de la traducció literària per a la salut i la fortalesa de la nostra llengua"

Traductor, lingüista i professor, Mallafrè va fer possible llegir en català autors com James Joyce, Samuel Beckett, Rudyard Kipling, Laurence Sterne o Jonathan Swift. La seva traducció de l’Ulisses de Joyce, publicada el 1981, és una de les grans fites de la seva trajectòria.

Profundament vinculat a Reus i al Centre de Lectura, Mallafrè va participar activament en iniciatives destinades a prestigiar i divulgar la traducció. Aquesta relació s’estenia també a la Fundació Privada Reddis, amb qui va compartir diferents projectes culturals al llarg dels anys. La seva vídua, Carme Buixeda, va ser, a més, presidenta de la Fundació abans de donar el relleu a Lluís Colomés.

Amb aquesta segona edició, el Memorial de Traducció Joaquim Mallafrè dona continuïtat a la memòria del traductor reusenc a través del reconeixement d’aquelles persones que, com Josep Maria Jaumà, han dedicat la seva trajectòria a construir ponts entre llengües i cultures i a enriquir el patrimoni literari català.

L’acte, celebrat a la Sala Emili Argilaga del Centre de Lectura coincidint amb el Dia Internacional de la Traducció, ha reconegut l’extensa trajectòria de Jaumà i ha reivindicat el llegat de Joaquim Mallafrè (Reus, 1941-2024), una figura cabdal de la traducció literària catalana.

A l’acte, hi han intervingut l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita; el regidor de Cultura i Política Lingüística, Daniel Recasens; el president de la Fundació Privada Reddis, Lluís Colomés, i la presidenta del Centre de Lectura de Reus, Empar Pont. En el transcurs de l’acte, l’alcaldessa ha fet lliurament a Josep Maria Jaumà del segon original de l’obra seriada creada per l’artista Teresa Felip Capdevila especialment per al Memorial, com a reconeixement a la seva trajectòria i contribució a la traducció literària.

L’escriptor i comunicador Jordi Llavina ha conduït posteriorment la conversa amb Jaumà, que ha permès recórrer la seva trajectòria i aprofundir en la literatura, la poesia i l’ofici de traduir.

Josep Maria Jaumà, una vida dedicada a la literatura i la traducció

Nascut a Reus l’any 1938, Josep Maria Jaumà i Musté és doctor en Literatura Anglesa per la Universitat de Barcelona i va exercir durant més de trenta anys com a professor de Literatura Anglesa a la Universitat Autònoma de Barcelona. Al llarg de la seva trajectòria ha combinat la docència amb la traducció, l’assaig, la crítica literària i la dramatúrgia.

La seva tasca com a traductor ha permès apropar als lectors catalans algunes de les grans veus de la literatura en llengua anglesa, amb traduccions d’autors com Philip Larkin, Robert Graves, Thomas Hardy, Vladimir Nabokov, Robert Frost i William Butler Yeats.

La seva trajectòria ha estat reconeguda amb guardons com el Premi Cavall Verd, el Premi AEDAN i una menció especial del Premi Ciutat de Barcelona. L’any 2024, la traducció d’El país que he escollit, de Robert Graves, va ser distingida amb el Premi Miramar, creat per la Institució Francesc de Borja Moll per reconèixer l’ofici del traductor.

A més de la seva activitat traductora, Jaumà ha desenvolupat una extensa obra com a dramaturg. Entre els seus treballs destaca Pedra i Sang, estrenada l’any 2000 i representada anualment al Monestir de Sant Cugat, així com diversos projectes al voltant de figures com Shakespeare o Joan Maragall.

Com a reconeixement a aquesta trajectòria, l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, i el regidor de Cultura i Política Lingüística, Daniel Recasens, han lliurat a Josep Maria Jaumà el segon original de l’obra seriada creada per l’artista Teresa Felip Capdevila per al Memorial.

Mantenir viu el llegat de Joaquim Mallafrè

L’elecció de Jaumà com a homenatjat d’aquesta segona edició estableix també una connexió amb la figura de Joaquim Mallafrè. L’any 2014, Jaumà va participar en la II Trobada de Traductors de Teatre del Centre de Lectura de Reus, coordinada pel mateix Mallafrè, compartint un espai de reflexió al voltant de la traducció i la literatura.

El Memorial, impulsat l’any 2025, va néixer precisament amb la voluntat de preservar i projectar el llegat de Joaquim Mallafrè i, alhora, reconèixer la tasca dels traductors i traductores com a creadors i transmissors de cultura. l president de la Fundació Privada Reddis, Lluís Colomés, ha destacat el sentit d’un Memorial que “va néixer per mantenir viu el llegat de Joaquim Mallafrè, però també per reivindicar la traducció com una eina fonamental per enriquir i preservar la nostra llengua. Poder llegir en català les grans obres de la literatura universal és també una manera de mantenir-la viva”. Colomés ha posat en valor la trajectòria de Jaumà i la seva contribució a la literatura catalana, especialment a través de la traducció de poesia.

Per la seva banda, l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, ha posat en valor la vinculació de la ciutat amb figures com Joaquim Mallafrè i Josep Maria Jaumà i la importància de continuar reconeixent el seu llegat cultural: "En el record i en la memòria de Joaquim Mallafrè, és un honor avui per a la nostra ciutat comptar amb la presència de Josep Maria Jaumà i reconèixer un cop més el paper absolutament necessari de la traducció literària per a la salut i la fortalesa de la nostra llengua"

Traductor, lingüista i professor, Mallafrè va fer possible llegir en català autors com James Joyce, Samuel Beckett, Rudyard Kipling, Laurence Sterne o Jonathan Swift. La seva traducció de l’Ulisses de Joyce, publicada el 1981, és una de les grans fites de la seva trajectòria.

Profundament vinculat a Reus i al Centre de Lectura, Mallafrè va participar activament en iniciatives destinades a prestigiar i divulgar la traducció. Aquesta relació s’estenia també a la Fundació Privada Reddis, amb qui va compartir diferents projectes culturals al llarg dels anys. La seva vídua, Carme Buixeda, va ser, a més, presidenta de la Fundació abans de donar el relleu a Lluís Colomés.

Amb aquesta segona edició, el Memorial de Traducció Joaquim Mallafrè dona continuïtat a la memòria del traductor reusenc a través del reconeixement d’aquelles persones que, com Josep Maria Jaumà, han dedicat la seva trajectòria a construir ponts entre llengües i cultures i a enriquir el patrimoni literari català.

Des del Museu de Reus, s’oferiran portes obertes als espais La Llibertat, El Raval i CIMIR del 9 a l’11 d’octubre en horari de 10 a 14 h i de 16 a 19 h divendres i dissabte i d'11 a 14 h el diumenge. El dissabte 10 a les 11 h tindrà lloc la visita guiada a la Bòbila del Sugranyes i d’11.30 a 14 h es podrà accedir de manera lliure en aquest espai. El mateix dissabte a les 17.30 h hi haurà la visita guiada al refugi antiaeri de la Patacada i s’hi podrà accedir de manera lliure de 18 a 20 h. Per les visites guiades cal inscripció prèvia al web www.museudereus.cat.

Per la seva banda, les Biblioteques Municipals també participaran de les Jornades Europees del Patrimoni. La Biblioteca Xavier Amorós acollirà, del 5 al 13 d’octubre, l’exposició dels diaris originals amb evidències de la família Gaudí Cornet a la premsa històrica local. De l’1 al 10 d’octubre es podrà visitar l’exposició de fotografia "Llums i ombres en l'espai Gaudí Centre" de Cesc Escoda.

També a la Biblioteca Xavier Amorós el 9 d’octubre, a les 19 h, tindrà lloc la conferència “Casa Vicens, la primera casa de Gaudí”, a càrrec de Marta Antuñano, museòloga especialitzada en la gestió de projectes estratègics vinculats al patrimoni cultural i que va ser la figura de referència en la restauració de la Casa Vicens. Aquesta és una activitat inclosa dins del cicle de conferències de l'Any Gaudí. I el 10 d’octubre, a les 10 h, tindrà lloc "Reporters del Modernisme", activitat per a públic familiar que permet descobrir el fons de la premsa històrica, fer investigació i conèixer de primera mà l'ofici d'imprimir diaris. Cal inscripció prèvia al web reus1900.cat.

A través de l'Agència Reus Promoció, els ciutadans també podran gaudir de manera gratuïta de diverses propostes i visites, que compten amb el suport de la Diputació de Tarragona. El 9 d’octubre, a les 11 h, tindrà lloc “Ho saps tot de Gaudí”, una visita guiada itinerant que convida a descobrir la dimensió més humana d'Antoni Gaudí a través dels seus últims dies i del llegat que va deixar. El recorregut començarà al Gaudí Centre i continuarà per diferents espais de la ciutat estretament vinculats a la seva memòria, com l'escultura dedicada al nen Gaudí i la seva casa nadiua, i finalitzarà al Museu de Reus - La Llibertat. 

El mateix divendres 9 d’octubre, a les 17.30 h, s’ha programat una gimcana modernista pels carrers de la ciutat per descobrir els secrets del Modernisme a través dels seus edificis més emblemàtics. A partir de proves i reptes en equip, els participants coneixeran el context històric de l’època i les històries que amaguen les façanes modernistes. El punt de trobada serà l’estàtua del Gegant Indi i les places són limitades a 24 persones.

El dissabte 10 d’octubre, a les 18 h, serà el torn de l’escape room “Codi Gaudí”. L’activitat es desenvoluparà per equips i plantejarà als participants resoldre un conjunt d’enigmes per localitzar un tresor amagat al Gaudí Centre per Takeshi Nazo, un ciutadà japonès apassionat de l’obra de Gaudí. Per prendre-hi part, serà necessari disposar d’un telèfon mòbil amb bon nivell de bateria. 

A més, també s’han previst visites lliures a tres equipaments de la ciutat el diumenge 11 d’octubre. Al Gaudí Centre i a l’Estació Enològica s’hi podrà accedir de 10 a 14 h i al Pavelló dels Distingits de l’Institut Pere Mata, d’11 a 14 h. A més, coincidint amb la celebració de la Reus 1900. Festa Modernista, els participants podran gaudir d'una activitat complementària al Gaudí Centre i a l'Institut Pere Mata.

Les inscripcions a les activitats es poden fer a través del web www.reusturisme.cat.

Amb aquest projecte, una pastisseria, la sala d’espera d’un dentista, els vestidors d’un camp de futbol, una perruqueria, un mercat o, fins i tot, un tanatori es convertiran en espais d’exhibició artística d'una quarantena de peces de la col·lecció i arxiu del MACBA amb l’objectiu d’apropar l’art contemporani a la vida quotidiana i ampliar l’accés de la ciutadania a la cultura, a més d'abordar les desigualtats territorials en l’accés a l’art contemporani. Aquesta acció s’inscriu en la commemoració de l’Any Trenta del MACBA.

A Reus, l'espai escollit ha estat el vestíbul del Palau Municipal de l'Ajuntament i l'obra, que es podrà visitar de l'1 d'octubre al 30 de novembre, és Obrers en un míting, de Manel Armengol. Aquesta imatge forma part del treball de fotografia obrera i de lluita social que Armengol va dur a terme durant els anys de la Transició espanyola. Aquest fotògraf badaloní va destacar com a fotoperiodista amb imatges que, mentre els mitjans espanyols es negaven a publicar-les per por de la censura, eren premiades en contextos internacionals, com ara la càrrega policial contra una manifestació pacifista l’any 1976, publicada a Paris Match, Le Nouvel Observateur, Der Spiegel o The New York Times i que va fer la volta al món. Obrers en un míting es va fer a Barcelona en el context de mobilitzacions i reunions obreres durant la Transició democràtica.

"Cal posar en valor que formar part d’iniciatives com aquesta, en aquest cas a través del Centre d'Art Cal Massó, ens permet continuar ampliant els espais i les oportunitats d’accés a la cultura a la nostra ciutat, alhora que reforcem la col·laboració amb institucions culturals de referència del país", ha destacat Daniel Recasens, regidor de Cultura i Política Lingüística. 

Un museu que s’expandeix per connectar amb nous públics

Un museu fora del museu és un exercici de provocació en el qual la peça d’art s’ubica en un espai inusual per convertir espais de trànsit, espera o trobada en punts d’interacció cultural. D’aquesta manera, les obres —còpies d’exposició per qüestions de conservació— deixen la formalitat del museu per inserir-se en entorns vius i oberts on la ciutadania hi entrarà en contacte de manera espontània. El format de la majoria de les peces és fotogràfic, però també hi ha vídeo i unes reproduccions en forma de postal del llibre.

La selecció de peces i localitzacions s’ha dut a terme en diàleg amb els centres d’art i equipaments participants, amb el guiatge de l’equip de Col·lecció i Arxiu del MACBA i tenint en compte les particularitats de cada espai. L’objectiu és generar "distàncies curtes" amb l’art i afavorir relacions més directes, accessibles i inesperades amb les obres. L’únic condicionant en la tria del punt d’exposició ha estat que els espais no fossin expositius. 

Vint-i-cinc centres d’arts visuals de Catalunya impulsen el projecte a tot el país

El projecte es desplega amb la participació de vint-i-cinc centres d’arts visuals de Catalunya que formen part del Sistema Públic d’Equipaments d’Arts Visuals (SPEAV), impulsat pel Departament de Cultura. El MACBA és el museu de capçalera d’aquest sistema, que treballa per garantir l’accés a la creació contemporània, reforçar la cooperació institucional i fer arribar la cultura a tota la ciutadania, per tal de contribuir a fer efectius els drets culturals al conjunt del país. 

Els centres d’arts visuals que s’han sumat al projecte Un museu fora del museu són els següents: ACVIC Centre d’Arts Contemporànies (Vic); Bòlit, Centre d’Art Contemporani (Girona); Centre d’Art Cal Massó (Reus); Can Manyé, Espai d’Art i Creació (Alella); Centre Cultural el Casino (Manresa); Centre d’Art Contemporani La Sala (Vilanova i la Geltrú); Centre d’Art la Panera (Lleida); Centre Grau-Garriga d’Art Tèxtil Contemporani (Sant Cugat del Vallès); Roca Umbert Fàbrica de les Arts (Granollers); La Fabra Centre d’Art Contemporani (Barcelona); Fundació Municipal Joan Abelló (Mollet del Vallès); Granja Soldevila (Santa Perpètua de Mogoda); M|A|C Mataró Art Contemporani (Mataró); MACBA Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Barcelona); Mèdol – Centre d’Arts Contemporànies de Tarragona (Tarragona); Museu Arxiu Tomàs Balvey (Cardedeu); Museu d’Art de Sabadell (Sabadell); Museu de l’Empordà (Figueres); Museu de Granollers (Granollers); Museu de Valls (Valls); Muxart, Espai d’Art i Creació Contemporanis (Martorell); Sala Dolors Xabé (Sarrià de Ter); Sala Muncunill (Terrassa); Sala Portal del Pardo Espai de difusió cultural (El Vendrell), i Sala dels Trinitaris (Vilafranca del Penedès).

Artistes amb presència al projecte

Els artistes amb presència al projecte Un museu fora del museu són els següents: Allan Sekula, Àngels Ribé, Bruce Nauman, Carmen Secanella, Colita, David Goldblatt, Dora Garcia, Ferran Garcia Sevilla, Fina Miralles, Francesc Abad, Gary Hill, Iván Argote, Jana Sterbak, Joan Brossa, Joaquim Jordà, Jordi Benito, Jordi Mitjà, Josep Ponsatí, Mabel Palacín i Mirko Mejetta, Manel Armengol, Manel Clot, Marc Vives, Martha Rosler, Martí Anson, Miralda, Onofre Bachiller, Pepe Espaliú, Vito Acconci, Xavier Miserachs i Xavier Ribas.

Comissariat

Martí Manen (Barcelona, 1976) ha treballat intensament en la pràctica comissarial i organitzativa tant de forma independent com institucional. Des del 2018 fins al 2026, ha estat director d’Index – The Swedish Contemporary Art Foundation a Estocolm. És director del programa avançat de comissariat CuratorLab a la Konstfack University d’Estocolm. Manen va ser el comissari del pavelló d’Espanya a la Biennal de Venècia del 2015 i va comissariar la biennal Momentum10 (Moss, Noruega, 2019). Ha comissariat exposicions al Museo de Historia Natural (Ciutat de Mèxic), Aara (Bangkok), Tabakalera (Sant Sebastià), Konsthall C (Estocolm), CA2M (Madrid), Charlottenborg Kunsthal (Copenhaguen) i Fabra i Coats (Barcelona), entre d’altres. Als anys noranta va comissariar durant cinc anys un programa d’exposicions a la seva habitació, situada en un pis d’estudiants de Barcelona. Martí Manen ha publicat llibres com Salir de la exposición (Consonni), Contarlo todo sin saber cómo (CA2M) i Quan les línies són temps (Fundació Miró Barcelona).

Reus es va posicionar per ser seu de l’acte en el marc de l’estratègia municipal de “Ciutat verda” definida al Pla d’Acció Municipal 2023-2027 orientada a la renaturalització de la ciutat, l’augment dels espais verds, la millora de la biodiversitat urbana i l’adaptació al canvi climàtic. Aquest pla d’acció està aliniat amb els valors de sostenibilitat, qualitat paisatgística i benestar ciutadà que promou el moviment Viles Florides.

En el certamen de l’any passat, Reus es va confirmar un any més al capdavant de la classificació dels municipis catalans i va tornar a obtenir el màxim guardó, quatre flors d’honor.

Daniel Marcos, regidor de Via Pública, afirma: “Acollir el certamen Viles Florides ens fa sentir orgullosos i reforça el compromís de Reus amb un model de ciutat més verda, sostenible i saludable. Continuem treballant per ampliar els espais naturals i afavorir la biodiversitat urbana. L’estratègia municipal de Ciutat Verda és també una eina per millorar la salut, combatre els efectes del canvi climàtic i garantir una millor qualitat de vida per a tota la ciutadania”.

El certamen
En el marc de l’any Gaudí, Reus acull enguany la 15a Gala de les Viles Florides de Catalunya. L’acte servirà per reconèixer i distingir fins a 177 municipis de Catalunya i Andorra pel seu compromís en el foment del verd urbà i la naturalització dels seus espais públics com a elements clau en la lluita contra l’escalfament global i la millora de la qualitat de vida de la ciutadania.

L’acte comptarà amb la presència del conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, a més de representants polítics de l’Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya i alcaldes i regidors dels pobles i ciutats reconeguts a la Gala.

La gala atorgarà les seves distincions de cinc, quatre, tres, dos i una Flors d’Honor en base a la promoció del verd urbà, la jardineria i les pràctiques sostenibles a cadascun dels municipis participants, i reconeixerà, també, aquelles iniciatives que al llarg del darrer any hagin destacat en camps com la gestió de l’aigua, la recuperació i divulgació del patrimoni verd, l’adaptació al propi entorn, la participació ciutadana, etc.

Viles Florides
Viles Florides és un moviment impulsat per la Confederació d’Horticultura Ornamental de Catalunya per a fomentar la millora dels espais verds a tots els nivells, des de les grans infraestructures públiques o privades fins als espais d’àmbit particular, com escoles, casals, centres cívics, comerços, restaurants, jardins i balcons domèstics. La idea, inspirada en el concurs Villes et Villages Fleuris que se celebra a França des de fa més de 50 anys, és atorgar un distintiu, la Flor d’Honor, a aquells municipis que destaquin pel seu compromís amb els espais verds, la cura del medi ambient a través dels espais enjardinats i la millora de l’espai urbà.

Les Viles Florides són municipis que destaquen per l’actuació real, conscient i de llarga durada en matèria d’enjardinament i millora de l‘espai urbà i la qualitat de vida dels seus habitants. Les Viles Florides que, segons criteri d’un jurat especialitzat, reuneixin aquestes condicions, podran obtenir el distintiu Flor d’honor (de una a cinc), que els certifica com a municipis florits. Fins el moment només s’han atorgat quatre flors com a màxima distinció.

Des del Museu de Reus, s’oferiran portes obertes als espais La Llibertat, El Raval i CIMIR del 9 a l’11 d’octubre en horari de 10 a 14 h i de 16 a 19 h divendres i dissabte i d'11 a 14 h el diumenge. El dissabte 10 a les 11 h tindrà lloc la visita guiada a la Bòbila del Sugranyes i d’11.30 a 14 h es podrà accedir de manera lliure en aquest espai. El mateix dissabte a les 17.30 h hi haurà la visita guiada al refugi antiaeri de la Patacada i s’hi podrà accedir de manera lliure de 18 a 20 h. Per les visites guiades cal inscripció prèvia al web www.museudereus.cat.

Per la seva banda, les Biblioteques Municipals també participaran de les Jornades Europees del Patrimoni. La Biblioteca Xavier Amorós acollirà, del 5 al 13 d’octubre, l’exposició dels diaris originals amb evidències de la família Gaudí Cornet a la premsa històrica local. De l’1 al 10 d’octubre es podrà visitar l’exposició de fotografia "Llums i ombres en l'espai Gaudí Centre" de Cesc Escoda.

També a la Biblioteca Xavier Amorós el 9 d’octubre, a les 19 h, tindrà lloc la conferència “Casa Vicens, la primera casa de Gaudí”, a càrrec de Marta Antuñano, museòloga especialitzada en la gestió de projectes estratègics vinculats al patrimoni cultural i que va ser la figura de referència en la restauració de la Casa Vicens. Aquesta és una activitat inclosa dins del cicle de conferències de l'Any Gaudí. I el 10 d’octubre, a les 10 h, tindrà lloc "Reporters del Modernisme", activitat per a públic familiar que permet descobrir el fons de la premsa històrica, fer investigació i conèixer de primera mà l'ofici d'imprimir diaris. Cal inscripció prèvia al web reus1900.cat.

A través de l'Agència Reus Promoció, els ciutadans també podran gaudir de manera gratuïta de diverses propostes i visites, que compten amb el suport de la Diputació de Tarragona. El 9 d’octubre, a les 11 h, tindrà lloc “Ho saps tot de Gaudí”, una visita guiada itinerant que convida a descobrir la dimensió més humana d'Antoni Gaudí a través dels seus últims dies i del llegat que va deixar. El recorregut començarà al Gaudí Centre i continuarà per diferents espais de la ciutat estretament vinculats a la seva memòria, com l'escultura dedicada al nen Gaudí i la seva casa nadiua, i finalitzarà al Museu de Reus - La Llibertat. 

El mateix divendres 9 d’octubre, a les 17.30 h, s’ha programat una gimcana modernista pels carrers de la ciutat per descobrir els secrets del Modernisme a través dels seus edificis més emblemàtics. A partir de proves i reptes en equip, els participants coneixeran el context històric de l’època i les històries que amaguen les façanes modernistes. El punt de trobada serà l’estàtua del Gegant Indi i les places són limitades a 24 persones.

El dissabte 10 d’octubre, a les 18 h, serà el torn de l’escape room “Codi Gaudí”. L’activitat es desenvoluparà per equips i plantejarà als participants resoldre un conjunt d’enigmes per localitzar un tresor amagat al Gaudí Centre per Takeshi Nazo, un ciutadà japonès apassionat de l’obra de Gaudí. Per prendre-hi part, serà necessari disposar d’un telèfon mòbil amb bon nivell de bateria. 

A més, també s’han previst visites lliures a tres equipaments de la ciutat el diumenge 11 d’octubre. Al Gaudí Centre i a l’Estació Enològica s’hi podrà accedir de 10 a 14 h i al Pavelló dels Distingits de l’Institut Pere Mata, d’11 a 14 h. A més, coincidint amb la celebració de la Reus 1900. Festa Modernista, els participants podran gaudir d'una activitat complementària al Gaudí Centre i a l'Institut Pere Mata.

Les inscripcions a les activitats es poden fer a través del web www.reusturisme.cat.

Daniel Marcos, regidor de Via Pública, destaca que “el manteniment i la millora de les àrees d’higiene per a gossos és una actuació necessària per garantir espais nets, segurs i saludables per als animals i les seves famílies. Amb aquesta intervenció continuem avançant en el compromís municipal amb el benestar animal, la qualitat de l’espai públic i una ciutat més cívica, verda i sostenible”.

Els treballs es van adjudicar a l'empresa Plus Servicios Vila-seca per un import de 9.663,58 euros (IVA inclòs). Comencen aquest dijous, 4 d'octubre i tenen una durada de 15 dies.

Set àrees d'higiene per a gossos
Les àrees d’higiene per a gossos són zones de reduïdes dimensions repartides per tota la ciutat on els gossos poden fer les seves necessitats evitant així que ho facin en altres punts de la via pública. El paviment d’aquestes àrees és de sauló i és recomanable substituir-lo de manera periòdica.

Els serveis de neteja municipals fan un seguiment específic i programat de l’estat i condicions en què es troben aquests espais, a la vegada que els usuaris estaran obligats a fer-ne un ús responsable, portar els animals lligats i recollir els seus excrements.

Els punts d’aquestes característiques són els següents:

• Avinguda del Doctor Vilaseca
• Carrer de Sant Benet
• Carrer del Vapor Vell
• Carrer Sant Lluís
• Plaça del Baluard
• Plaça Morlius
• Carrer del Teide

El programa va néixer l’octubre de 2025 com una prova pilot amb el repte d’arribar especialment a persones que no practicaven esport o activitat física de manera habitual. Després de la bona acollida de la primera temporada, Reus es Mou continua amb més espais, més sessions i nous horaris, incorporant ajustos a partir de l’experiència i de l’escolta de les persones usuàries.

En primer lloc, Reus es Mou passa de 9 a 10 espais públics repartits per la ciutat. Es mantenen la plaça de la Patacada, el parc Mas Iglesias, la plaça de la Juli Garola, el parc Claudi Tricaz, el parc Garcia Lorca, la plaça Tirant lo Blanc i la plaça de la Dansa.

Al mateix temps, s’incorporen tres nous espais: el Jardí de la Mineta, el Jardí de Mas Abelló i el Jardí Mas Carandell. Aquesta ampliació comporta una reorganització dels punts d’activitat i deixa de programar-se activitat al parc 1 d’Octubre i a la plaça dels Ganxets.

La nova temporada també incorpora dues sessions setmanals més i una nova franja horària al migdia, amb l’objectiu d’oferir més possibilitats de participació i facilitar que l’activitat física es pugui compatibilitzar amb les rutines quotidianes.

Per assistir a les sessions no cal fer inscripció prèvia, només cal posar-se roba còmoda i apropar-se a qualsevol dels espais on es realitza l’activitat. Els horaris es poden consultar al tríptic adjunt.  

Jornada d’inici aquest dissabte 

El tret de sortida a la segona temporada de Reus es Mou tindrà lloc aquest dissabte, 3 d’octubre, a partir de les 10 hores al Jardí de Mas Abelló, amb una jornada especial que inclourà la presentació del programa, una activitat física dirigida i un esmorzar compartit amb les persones participants. La programació habitual s'iniciarà a partir del dilluns 5 d'octubre. 

Balanç primera temporada 

Durant la primera temporada, desenvolupada entre l’octubre de 2025 i el juny de 2026, el programa va superar els 10.000 usos, amb més de 440 sessions realitzades en nou punts de la ciutat.

Les dades de les enquestes qualitatives realitzades també posen de manifest la bona valoració de l’activitat. El 97,5% de les persones enquestades afirma estar satisfeta amb el programa, mentre que un 89,7% afirma trobar-se millor, amb més energia i menys dolors. Així mateix, un 80,3% considera que Reus es Mou l’ha ajudat a tenir més relacions socials i més temps amb companyia.

A més, la fira també acollirà l'exposició "El secret de Gaudí al Baix Camp", que es podrà visitar al Foyer Marià Fortuny de firaReus Events. Aquesta mostra s'emmarca en la commemoració del centenari de la mort d'Antoni Gaudí i planteja una mirada innovadora sobre la influència del paisatge del Baix Camp en algunes de les obres de l'arquitecte.

L'exposició, comissariada per Josep Pedret Rodés, explora les connexions entre les formes geològiques de l'entorn d'Escornalbou i del Coll de la Desenrocada i elements presents en edificis tan coneguts com la Casa Milà, la Casa Batlló o el Park Güell. La proposta també posa en valor la vinculació d’Antoni Gaudí i el reusenc Eduard Toda i Güell, així com el patrimoni natural del Baix Camp.

Un homenatge a l’esforç col·lectiu 

El vestíbul de la fira acollirà l'exposició "1966. Del desastre a la reconstrucció", un recorregut fotogràfic que recupera un dels episodis més significatius de la història d'exproReus: l'incendi que va afectar la seva sisena edició, coincidint amb el 60è aniversari dels fets.

La matinada del 26 d'octubre de 1966 un fort temporal de vent va provocar desperfectes al recinte firal i un incendi que va afectar bona part de les instal·lacions. Tot i el sinistre, la ràpida resposta dels organitzadors, expositors, empreses i voluntaris va permetre reconstruir la mostra en menys de vint-i-quatre hores i reprendre l'activitat de la fira l'endemà mateix. A través d'imatges i documents de l'època, l'exposició recupera aquest episodi i posa en valor l'esforç col·lectiu que va fer possible la continuïtat del certamen.

Els orígens de la Fira de Mostres al Mercat Central 

Les exposicions vinculades a exproReus arribaran també al Mercat Central de Reus, que acollirà una mostra fotogràfica dedicada a la segona edició del certamen, celebrada l'any 1948 en aquest mateix edifici, abans de la seva inauguració oficial com a Mercat Central. Així, els visitants podran descobrir com era aquella fira, conèixer els seus espais expositius i recuperar una etapa clau en l'evolució d'un esdeveniment que, dècades després, continua sent una de les cites firals de referència del territori.

El regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement i conseller delegat de REDESSA, Josep Baiges, destaca que “exproReus és molt més que una fira: és una part íntima del nostre patrimoni emocional, un espai on la ciutat es reconeix, es retroba i es projecta. Forma part de la memòria compartida de generacions. Per això, parlem d’una fira que ens ha construït com a comunitat, que ha modelat la manera com entenem el progrés, l’activitat econòmica i la vida social. És un espai que ens permet recordar que, a Reus, la fira no és només un esdeveniment: és un sentiment profund, una manera d’estimar la ciutat i de celebrar allò que ens fa únics”.

Una fira amb activitats per a tots els públics 

Més enllà de les exposicions, exproReus comptarà amb una àmplia representació d'empreses i expositors de diferents sectors, amb una oferta destacada vinculada a la mobilitat, i també activitats familiars, tallers, demostracions i propostes relacionades amb la ciència i la innovació. La fira se celebrarà del 9 al 12 d'octubre a firaReus Events, al Parc Tecnològic i d'Innovació del Tecnoparc de Reus, i obrirà les portes cada dia d'11 a 21 h. L’entrada és gratuïta.

L’article posa en valor alguns dels principals atractius de la ciutat, especialment el seu patrimoni modernista, amb espais emblemàtics com la Casa Navàs i l’entorn de la plaça del Mercadal, així com el vincle de Reus amb Antoni Gaudí a través del Gaudí Centre. També destaca l’oferta comercial, la gastronomia local i la tradició del vermut, elements que contribueixen a configurar una experiència turística singular i amb identitat pròpia. 

Aquesta menció en un mitjà internacional de gran prestigi reforça el projecció de Reus com una destinació cultural i turística de qualitat, posant en valor el seu patrimoni, la seva oferta gastronòmica i la seva singularitat davant del públic internacional.

La programació recupera activitats habituals amb l’inici del curs escolar, com els Espais Joves del Casal de Joves la Palma, que es duen a terme els dilluns i dijous. També continuen els espais joves dels centres cívics Llevant i Migjorn, coordinats amb el programa Corresponsables, que ofereixen activitats de lleure, jocs i tallers en diferents barris de la ciutat. A més, es manté el Punt Jove de la Biblioteca Pere Anguera, un servei d’informació juvenil a la zona sud que obre cada dimecres i inclou una programació pròpia d’activitats.

Una de les activitats destacades d’aquest octubre és l’exposició "Què dus a la motxilla",  que romandrà instal·lada a la Biblioteca Pere Anguera durant tot el mes. La mostra, basada en testimonis i creacions d'adolescents participants en el projecte Oxigen, convida a reflexionar sobre la salut mental i compta amb la col·laboració de la Regidoria de Salut Pública.

Dins de l'àmbit cultural, Joventut ofereix suport a activitats d’entitats com són les 33es Jornades de Rol i Estratègia de Reus, que se celebren els dies 3 i 4 d'octubre a La Palma a càrrec de l’Associació de Jugadors i jugadores de Rol de Reus; la competició de rap improvisat en català, Catalunya Freestyle, que s’organitza des del Correllengua el dia 9 d'octubre a La Palma, i la Graffiti Party, una trobada de més de cinquanta artistes d'art urbà que intervindran més de 350 metres de mur a l'avinguda dels Jocs Olímpics el dissabte 10 d’octubre.

La programació incorpora també activitats vinculades a la formació i l'orientació juvenil, com la xerrada "M'he quedat sense plaça per estudiar, i ara què?", adreçada a joves que busquen alternatives formatives per al curs 2026-2027.

Pel que fa a la promoció d'hàbits saludables, durant el mes s'han organitzat diversos tallers de cuina, entre els quals destaquen els de postres i dolços, cuina saludable amb productes de temporada i cuina de castanyada. També es farà el taller "Sexe i substàncies", una proposta de reflexió sobre la relació entre el consum de substàncies i la sexualitat, coorganitzada amb el servei d’atenció a les sexualitats, Nexes.

Com cada tardor, una de les propostes més esperades serà el Túnel del terror, que se celebrarà els dies 24 i 25 d'octubre al Centre Cívic Migjorn, a la zona sud de la ciutat, i comptarà amb la implicació de nombrosos joves voluntaris en les tasques d’interpretació, maquillatge i escenografia. Per preparar-ne l’organització, el Casal de Joves la Palma ha convocat una reunió oberta a totes les persones interessades a sumar-se a l’equip el proper 8 d’octubre.

La programació d’octubre es tanca amb la JovereusFest de la Castanyada, la primera festa del curs per a joves de 14 a 16 anys, que se celebrarà el 30 d'octubre a La Palma amb una proposta de temàtica de castanyada i Halloween.

Totes les activitats són gratuïtes i algunes requereixen inscripció prèvia. La informació detallada es pot consultar a la pàgina web www.joventutreus.cat.

El Servei d’Orientació i Acompanyament a les Famílies (SOAF) de Reus organitza un primer cicle de tallers de parentalitat positiva adreçats a les famílies, amb l’objectiu d’oferir eines i recursos per abordar diferents aspectes de la criança i l’educació dels fills i filles.

Els tallers s'han programat els dimarts de 17 a 18.30 h a Mas Pintat i Mas Totosaus. El programa inclou sis sessions que tractaran qüestions relacionades amb la gestió del temps, les emocions, la comunicació en família, la responsabilitat compartida, els límits i els hàbits i rutines en els àpats.

Programació dels tallers
El programa és el següent:

• 6 d’octubre a Mas Pintat: «Gestió del temps».
• 27 d’octubre a Mas Totosaus: «Responsabilitat compartida».
• 3 de novembre a Mas Pintat: «Emocions i comunicació».
• 17 de novembre a Mas Totosaus: «Comunicació en família».
• 1 de desembre a Mas Pintat: «Límits i comunicació».
• 15 de desembre a Mas Totosaus: «Hàbits i rutines en els àpats».

Els tallers formen part de l’activitat del SOAF, un servei d’acompanyament a les famílies que ofereix orientació i suport en diferents moments i situacions relacionades amb la criança i les relacions familiars.

Per a més informació sobre aquest servei: https://www.reus.cat/serveis/el-servei-dorientacio-i-acompanyament-les-families-soaf-de-reus

Inscripció i informació
Per assistir a aquests tallers cal inscripció prèvia a través de la web municipal: www.inscripcions.reus.cat.

Per a més informació, les famílies interessades poden contactar amb el SOAF a través del correu electrònic soaf@reus.cat o dels telèfons de Mas Pintat, 977 010 057, i Mas Totosaus, 977 010 035.

La presentació ha comptat amb la participació de Daniel Recasens, regidor de Cultura i Política Lingüística; Josep Baiges, regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement; Lluís Colomés, president de la Fundació Privada Reddis, i Carme Buixeda, expresidenta de la Fundació Privada Reddis i vídua de Joaquim Mallafrè. 

El Memorial, impulsat per la Fundació Privada Reddis amb la col·laboració de l’Ajuntament de Reus i el Centre de Lectura, va néixer amb la voluntat de mantenir viu el llegat de Joaquim Mallafrè i reivindicar el valor de la traducció i la tasca dels traductors com a peça essencial per enriquir la literatura i preservar la vitalitat de la llengua catalana.

Una trajectòria especialment vinculada a la poesia

Nascut a Reus l’any 1938, Josep Maria Jaumà és doctor en Literatura Anglesa per la Universitat de Barcelona i va exercir durant més de trenta anys com a professor de Literatura Anglesa a la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva trajectòria combina la docència, la traducció, l’assaig, la crítica literària i la dramatúrgia, amb una dedicació especialment destacada a la traducció de poesia.

Jaumà ha apropat al català alguns dels grans poetes moderns en llengua anglesa, entre els quals Philip Larkin, Robert Graves, Thomas Hardy, Robert Frost i William Butler Yeats. La seva tasca ha estat reconeguda, entre altres distincions, amb el Premi Cavall Verd, el Premi AEDAN i reconeixements del Premi Ciutat de Barcelona. L’any 2024 va rebre el Premi Miramar per la traducció d’El país que he escollit, de Robert Graves. 

La seva vinculació amb el Memorial té, a més, un precedent significatiu: l’any 2014 va participar en la II Trobada de Traductors de Teatre del Centre de Lectura de Reus, coordinada per Joaquim Mallafrè, unint així les trajectòries dels dos traductors reusencs. 

L’acte del Memorial

El II Memorial de Traducció Joaquim Mallafrè tindrà lloc aquest dimecres, 30 de setembre, a les 19 h, a la Sala Emili Argilaga del Centre de Lectura de Reus. L’escriptor i comunicador Jordi Llavina conduirà la conversa amb Josep Maria Jaumà al voltant de la seva trajectòria i de l’ofici de traduir. 

Durant l’acte, Jaumà rebrà de mans de l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, i del regidor de Cultura i Política Lingüística, Daniel Recasens, el segon original de l’obra seriada de l’artista Teresa Felip, creada per al Memorial com a reconeixement a la trajectòria dels seus homenatjats. L’acte és obert a tothom.

La presentació ha comptat amb la participació de Daniel Recasens, regidor de Cultura i Política Lingüística; Josep Baiges, regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement; Lluís Colomés, president de la Fundació Privada Reddis, i Carme Buixeda, expresidenta de la Fundació Privada Reddis i vídua de Joaquim Mallafrè. 

El Memorial, impulsat per la Fundació Privada Reddis amb la col·laboració de l’Ajuntament de Reus i el Centre de Lectura, va néixer amb la voluntat de mantenir viu el llegat de Joaquim Mallafrè i reivindicar el valor de la traducció i la tasca dels traductors com a peça essencial per enriquir la literatura i preservar la vitalitat de la llengua catalana.

Una trajectòria especialment vinculada a la poesia

Nascut a Reus l’any 1938, Josep Maria Jaumà és doctor en Literatura Anglesa per la Universitat de Barcelona i va exercir durant més de trenta anys com a professor de Literatura Anglesa a la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva trajectòria combina la docència, la traducció, l’assaig, la crítica literària i la dramatúrgia, amb una dedicació especialment destacada a la traducció de poesia.

Jaumà ha apropat al català alguns dels grans poetes moderns en llengua anglesa, entre els quals Philip Larkin, Robert Graves, Thomas Hardy, Robert Frost i William Butler Yeats. La seva tasca ha estat reconeguda, entre altres distincions, amb el Premi Cavall Verd, el Premi AEDAN i reconeixements del Premi Ciutat de Barcelona. L’any 2024 va rebre el Premi Miramar per la traducció d’El país que he escollit, de Robert Graves. 

La seva vinculació amb el Memorial té, a més, un precedent significatiu: l’any 2014 va participar en la II Trobada de Traductors de Teatre del Centre de Lectura de Reus, coordinada per Joaquim Mallafrè, unint així les trajectòries dels dos traductors reusencs. 

L’acte del Memorial

El II Memorial de Traducció Joaquim Mallafrè tindrà lloc aquest dimecres, 30 de setembre, a les 19 h, a la Sala Emili Argilaga del Centre de Lectura de Reus. L’escriptor i comunicador Jordi Llavina conduirà la conversa amb Josep Maria Jaumà al voltant de la seva trajectòria i de l’ofici de traduir. 

Durant l’acte, Jaumà rebrà de mans de l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, i del regidor de Cultura i Política Lingüística, Daniel Recasens, el segon original de l’obra seriada de l’artista Teresa Felip, creada per al Memorial com a reconeixement a la trajectòria dels seus homenatjats. L’acte és obert a tothom.

La capital del Baix Camp ha estat distingida per la Capitalitat del Bàsquet Femení, una iniciativa que ha situat Reus com a referent en la promoció i impuls del bàsquet femení al conjunt del país. 

El regidor Enrique Martín ha destacat que "aquest premi reconeix la feina feta per la ciutat, els clubs i les esportistes de Reus, i ens anima a continuar apostant pel creixement i la visibilització del bàsquet femení".

L'acte també va reconèixer Mollerussa com a Ciutat del Bàsquet Català 2026 i va reunir representants del món del bàsquet català per posar en valor les iniciatives, trajectòries i projectes més destacats de la temporada. 

Centres educatius participants
A Reus, les activitats es faran amb alumnat del cicle formatiu de grau mitjà (CFGM) d’Atenció a la Dependència de l’Institut Gaudí i de 4t d’ESO de l’Institut Salvador Vilaseca.

El programa és el següent:

• Dilluns 5 d’octubre de 10.50 a 13 h a l’Institut Gaudí, Ceshia Ubau, de Nicaragua, i Gonzalo Abaha Nguema Mikue, de Guinea Equatorial, compartiran les seves experiències sobre el dret a una vida digna i els drets del col·lectiu LGTBIQ+.

• Dimarts 6 d’octubre de 8.30 a 10.30 h a l’Institut Salvador Vilaseca, Asria Mohamed, del poble sahrauí, i Pedro Bermeo, de l’Equador, parlaran sobre els drets del poble sahrauí i la defensa dels drets mediambientals a l’Amazònia equatoriana.

Perfil de les persones defensores:

• Ceshia Ubau és una cantautora nicaragüenca compromesa amb la defensa del dret a una vida digna. A través de la música i de la seva activitat social, dona visibilitat a diverses realitats i reivindica els drets humans.

• Gonzalo Abaha Nguema Mikue, de Guinea Equatorial, defensa els drets del col·lectiu LGTBIQ+ i treballa per donar visibilitat a les vulneracions de drets que pateixen les persones LGTBIQ+ en el seu país i en altres contextos.

• Asria Mohamed és una defensora dels drets del poble sahrauí i treballa per donar a conèixer la situació del Sàhara Occidental i les vulneracions dels drets humans que afecten la població sahrauí.

• Pedro Bermeo és un defensor dels drets mediambientals a l’Equador, especialment vinculat a la defensa de l’Amazònia equatoriana i dels territoris i comunitats afectats per activitats que amenacen el medi ambient i els seus drets.

Compromís amb els drets humans
Reus participa en el projecte des de l’any 2018 a través de l’àmbit de Solidaritat i Cooperació de l’Àrea de Serveis a les Persones i Drets Socials de l’Ajuntament. La col·laboració amb «Ciutats Defensores dels Drets Humans» reforça el compromís municipal amb els drets humans i amb la sensibilització de la ciutadania, especialment entre infants i joves, a partir del coneixement directe de les experiències de persones que treballen per la defensa d’aquests drets.

Les sessions als centres educatius permeten apropar a l’alumnat diferents realitats socials i polítiques i generar espais de reflexió i diàleg al voltant de qüestions com la dignitat humana, la diversitat, els drets de les minories, el dret dels pobles i la protecció del medi ambient.

Per a més informació sobre aquest projecte: https://ciutatsdretshumans.cat/

La proposta, que va començar al juliol amb els concerts de Diëresis i Júlia Colom al Barri Gaudí, converteix diversos espais de la ciutat en escenaris on la música, el patrimoni i la creació contemporània dialoguen per apropar el seu llegat a nous públics. La iniciativa també ha comptat amb la col·laboració de la Regidoria de Relacions Ciutadanes a través del Centre Cívic Mestral. 

La direcció artística del cicle ha anat a càrrec de l'Associació Anima't i del Festival Muses, que han dissenyat una proposta musical coherent amb els valors de l'Any Gaudí i amb la singularitat dels espais que acullen els concerts. La selecció combina artistes de trajectòries diverses, però amb un denominador comú: la capacitat d'explorar nous llenguatges creatius a partir de les arrels, la tradició i l'experimentació contemporània. A més, cada concert s'ha concebut específicament per a un espai que explica una part diferent de la relació entre Gaudí i Reus, construint un relat que connecta el seu passat, la seva influència i la preservació del seu llegat. 

Los Sara Fontan i Anna Amigó

El 23 d’octubre el duet Los Sara Fontan, format per Sara Fontan i Edi Pou, oferirà una proposta d'alt voltatge creatiu que transita entre la improvisació, l'experimentació i les músiques contemporànies. L’espai, l’Institut Salvador Vilaseca, antigament les Escoles Pies, representa l'etapa formativa de Gaudí. Va ser en aquest edifici on l'arquitecte va cursar els seus estudis secundaris entre els anys 1863 i 1868, abans de traslladar-se a Barcelona per iniciar la seva carrera acadèmica i professional. L’aforament és de 90 persones. 

El 20 de novembre tancarà el cicle Anna Amigó, arpista, cantant i compositora que treballa a partir del cançoner tradicional català per construir una proposta artística que reivindica la memòria, el patrimoni immaterial i les veus de les dones. El concert serà al Museu de Reus – La Llibertat on actualment es conserva un conjunt excepcional de peces originals d'Antoni Gaudí, entre les quals hi ha dibuixos, un quadern manuscrit, documentació personal, una fotografia i altres documents singulars que van arribar a la ciutat gràcies a la iniciativa de Domènec Sugrañes i Pere Rius. La conservació d'aquest fons va permetre, fins i tot, salvar part d'aquest patrimoni de l'incendi que va destruir el taller de Gaudí l'any 1936. L’aforament en aquest cas és de 60 persones. 

Els dos concerts són gratuïts, però cal reservar entrades prèviament a través de ticket.reusturisme.cat.

Les obres que ara s'executen es deriven d'un estudi i inspecció de totes les estructures i edificis que conformen l’EDAR amb la intenció manifesta de localitzar i valorar possibles lesions o patologies en l’obra civil, així com les seves possibles causes. L’actual EDAR de Reus va entrar en servei a principi dels anys 80 del segle passat, com a successora d'una de les primeres depuradores de l’Estat espanyol, estrenada als anys trenta del segle XX, amb la qual cosa hi ha parts de la infraestructura que presenten certes debilitats pel pas del temps i el seu ús intensiu.

La inspecció, realitzada i finalitzada el passat mes de desembre, va determinar tot un seguit d'intervencions que afecten estructures i components diversos de la depuradora. Són tot un seguit d’obres petites i mitjanes de reparació o rehabilitació principalment d’estructures i edificis, però també d’equipaments com escales d’obra, baranes, etc. 

La vida útil de l'EDAR
La inversió s’emmarca en el Pla de Reposicions i Millores del sistema de sanejament de Reus, el finançament del qual recau en la major part en l’Agència Catalana de l'Aigua (ACA), com a administració hidràulica responsable de les polítiques de sanejament arreu de Catalunya i com a receptora del cànon de l’aigua (que tots els ciutadans paguen en la seva factura). 

Les obres tenen com a objectiu garantir el correcte funcionament de l’EDAR en tot moment i la seva vida útil, ja que és una peça fonamental en el sistema de sanejament “en alta” de la ciutat, que configuren el conjunt d’instal·lacions destinades a conduir i tractar les aigües residuals. Formen part del sistema de sanejament de Reus l’estació de depuració d’aigües residuals, les estacions de bombament i els col·lectors “en alta”. 

“L’Estació Depuradora d’Aigües Residuals i tot el sistema de sanejament requereix d’un important manteniment, així com d’una renovació i millora continuada”, explica el regidor responsable del servei, Daniel Rubio. “És en aquest sentit que cal no baixar la guàrdia per tal de garantir que no hi ha errades ni imprevistos en una infraestructura que és vital per al dia a dia de la ciutat i la protecció del medi. La depuradora no para mai”, afegeix el regidor.

Reus compta amb depuradora des d’abans de la guerra civil (1936-1939), després que el projecte s’aprovés el 1935 i les obres s’iniciessin el 1936. El gran mèrit de la depuradora del Molinet, a banda d’haver estat la primera de l’Estat i d’haver-se construït i posat en funcionament durant la guerra, és el fet que va ser pensada i dissenyada per a la utilització de tots els seus subproductes per tal que el cost de la inversió i l’explotació fos el més baix possible. Així, l’aigua depurada es venia per al reg; el fang orgànic digerit i assecat es venia com a fertilitzant agrícola; i el biogàs es venia a la fàbrica del gas, que l’utilitzava per a l’enllumenat públic i altres usos domèstics i industrials.

Això va fer que la depuradora arribés a obtenir beneficis d’explotació, que van poder-se dedicar al manteniment de les instal·lacions, amb la qual cosa va estar en funcionament fins a la dècada dels anys 70, durant tot el seu cicle de vida útil. El bon funcionament de la depuradora va fer que, a principi de la dècada dels anys 60, s’ampliés, tot triplicant la seva capacitat. Fins que va ser substituïda a final de la dècada dels 70 per l’actual depuradora de Porpres, també de promoció municipal i que, en consonància amb la filosofia original, també aprofita els subproductes que genera la depuració per al regadiu, la fertilització agrícola i la generació elèctrica.

La proposta, que va començar al juliol amb els concerts de Diëresis i Júlia Colom al Barri Gaudí, converteix diversos espais de la ciutat en escenaris on la música, el patrimoni i la creació contemporània dialoguen per apropar el seu llegat a nous públics. La iniciativa també ha comptat amb la col·laboració de la Regidoria de Relacions Ciutadanes a través del Centre Cívic Mestral. 

La direcció artística del cicle ha anat a càrrec de l'Associació Anima't i del Festival Muses, que han dissenyat una proposta musical coherent amb els valors de l'Any Gaudí i amb la singularitat dels espais que acullen els concerts. La selecció combina artistes de trajectòries diverses, però amb un denominador comú: la capacitat d'explorar nous llenguatges creatius a partir de les arrels, la tradició i l'experimentació contemporània. A més, cada concert s'ha concebut específicament per a un espai que explica una part diferent de la relació entre Gaudí i Reus, construint un relat que connecta el seu passat, la seva influència i la preservació del seu llegat. 

Los Sara Fontan i Anna Amigó

El 23 d’octubre el duet Los Sara Fontan, format per Sara Fontan i Edi Pou, oferirà una proposta d'alt voltatge creatiu que transita entre la improvisació, l'experimentació i les músiques contemporànies. L’espai, l’Institut Salvador Vilaseca, antigament les Escoles Pies, representa l'etapa formativa de Gaudí. Va ser en aquest edifici on l'arquitecte va cursar els seus estudis secundaris entre els anys 1863 i 1868, abans de traslladar-se a Barcelona per iniciar la seva carrera acadèmica i professional. L’aforament és de 90 persones. 

El 20 de novembre tancarà el cicle Anna Amigó, arpista, cantant i compositora que treballa a partir del cançoner tradicional català per construir una proposta artística que reivindica la memòria, el patrimoni immaterial i les veus de les dones. El concert serà al Museu de Reus – La Llibertat on actualment es conserva un conjunt excepcional de peces originals d'Antoni Gaudí, entre les quals hi ha dibuixos, un quadern manuscrit, documentació personal, una fotografia i altres documents singulars que van arribar a la ciutat gràcies a la iniciativa de Domènec Sugrañes i Pere Rius. La conservació d'aquest fons va permetre, fins i tot, salvar part d'aquest patrimoni de l'incendi que va destruir el taller de Gaudí l'any 1936. L’aforament en aquest cas és de 60 persones. 

Els dos concerts són gratuïts, però cal reservar entrades prèviament a través de ticket.reusturisme.cat.

El Voluntariat per la llengua és un programa que facilita la pràctica del català mitjançant la conversa informal. Es basa en la creació de parelles lingüístiques formades per una persona voluntària, que parla català amb fluïdesa, i una persona aprenenta, que ja té coneixements bàsics de la llengua i vol guanyar confiança i seguretat a l’hora de parlar-la.

El programa posa en contacte aquestes dues persones perquè es trobin i conversin durant un mínim de 10 hores, distribuïdes habitualment en trobades d’una hora setmanal. Les converses poden ser presencials, en el lloc que la parella decideixi, o bé virtuals, a través de videotrucada.

Coincidint amb l’inici dels nous cursos de català, que comencen avui amb uns 850 inscrits, moltes persones volen complementar l’aprenentatge de l’aula amb espais reals de conversa. Per aquest motiu, el programa necessita incorporar nous voluntaris lingüístics per poder donar resposta a totes les sol·licituds.

A més, també es busquen nous participants per a la modalitat virtual amb aprenents d’altres municipis de Catalunya o fins i tot de fora del país. En aquests casos, només cal disposar d’un dispositiu amb connexió a Internet i dedicar aproximadament una hora a la setmana a conversar en català amb la parella assignada.

Tothom que hi vulgui participar, tant com a voluntari com a aprenent, es pot inscriure a través del web www.vxl.cat.

Enguany, el Servei Local de Català de Reus ja ha constituït més de 200 parelles lingüístiques a la ciutat, una xifra que posa de manifest la bona acollida del programa i l’interès creixent per practicar i utilitzar el català en contextos quotidians. Aquesta demanda sostinguda fa necessari ampliar la xarxa de voluntaris per continuar oferint oportunitats de conversa a totes les persones que ho sol·liciten.

La propera sessió de formació i presentació de noves parelles lingüístiques està prevista per al dimarts 20 d’octubre. Les persones inscrites rebran la informació detallada sobre el lloc i el funcionament de l’activitat abans de l’inici de les trobades.

El Voluntariat per la llengua és una iniciativa consolidada que contribueix a fomentar l’ús social del català, afavorir la cohesió social i crear vincles entre persones de procedències diverses a través de la conversa i l’intercanvi d’experiències.

Aquesta serà la segona vegada que la final del concurs se celebrarà a Reus, capital del Baix Camp. L’alcaldessa de la ciutat, Sandra Guaita, presidirà el jurat encarregat d’escollir el millor pa de pagès català de l’any.

Les cinc fleques que competiran a la final són Forn Mistral, Forn-Pastisseria Gil, L’Obradors dels 15 i Montserrat Forners, totes quatre de Barcelona, i Maia Flequers, de Figueres.

Entre els finalistes hi ha establiments que ja han guanyat el concurs en edicions anteriors, com Forn Mistral i Montserrat Forners. Forn-Pastisseria Gil i L’Obradors dels 15 també coneixen l’experiència d’arribar a la final, mentre que Maia Flequers s’hi ha classificat per primera vegada.

El públic assistent al Teatre Bartrina podrà seguir en directe les deliberacions del jurat, conèixer els cinc finalistes i gaudir d’un espectacle i d’un còctel. D’aquesta manera, la final combinarà la competició professional amb una proposta oberta a la ciutadania. Per venir a la gala com a públic caldrà fer inscripció previa al següent enllaç. 

Els finalistes han estat seleccionats en una eliminatòria prèvia celebrada a l’Escola del Gremi de Flequers de Barcelona, amb la participació de prop d’una vintena de fleques. Tal com estableix el reglament, el jurat va valorar els pans mitjançant un tast a cegues, en què cada peça tenia assignat un número. Un cop acabada la valoració, el president del jurat va obrir el sobre amb la correspondència entre els números i les fleques participants.

El jurat de l’eliminatòria va estar presidit per Enric Bordas, en representació de la Federació Catalana d’Associacions de Gremis de Flequers. També en van formar part Jordi Rosell, en representació de la Comissió Rectora de la IGP Pa de Pagès Català; M. Cruz Barón, sotsdirectora de l’Escola de Flequers Andreu Llargués, i Antoni Valls, director de l’Escola de la Fundació Gremi de Flequers de Barcelona.

La fleca guanyadora rebrà una placa acreditativa i un premi en metàl·lic de 2.000 euros, a més de la màxima valoració atorgada a una fleca pel Consell Regulador: 98 punts sobre 100.

La Gran Setmana de l'IGP Pa de Pagès a Reus 

La final del Concurs Millor Pa de Pagès Català serà el punt culminant de la Gran Setmana de l'IGP Pa de Pagès a Reus, una programació d'activitats que se celebrarà del 28 de setembre al 4 d'octubre per apropar la cultura del pa a la ciutadania. Durant la setmana s'han organitzat propostes divulgatives, degustacions i trobades amb professionals del sector en diversos espais de la ciutat. El programa inclou una taula rodona sobre la tradició i el valor cultural del pa, sessions dedicades a empreses locals vinculades a l'ofici, degustacions de pa amb tomàquet als mercats municipals, exhibicions de forns locals, la presentació de pans elaborats amb farina de proximitat i una exposició bibliogràfica sobre el món del pa. La programació culminarà el dissabte 3 d'octubre amb una degustació del pa de pagès a l'esdeveniment TEDxReus i, l'endemà, amb la gala de la final al Teatre Bartrina. A més, la gala tindrà un component solidari amb una taquilla inversa a benefici de la Fundació Mossèn Bara i es clourà amb una gran pa amb tomacada popular a la plaça del Teatre.

La jornada començarà a les 10.00 h al jardí del Mas Abelló, al Centre Cívic Mas Abelló (c. Mas Carpa, 4), i s’allargarà durant tot el matí amb diferents propostes obertes al públic, especialment adreçades a les persones de més de 60 anys.

A les 10.30 h es farà la lectura del manifest «Ens jubilem de la feina, no de la vida», seguida, a les 11.00 h, d’un conjunt d’activitats lúdiques dirigides. A les 12.00 h tindrà lloc l’activitat «A ballar!», amb una proposta de ball dirigida i també ball a la cadira, amb la dinamització del Consell Esportiu Baix Camp.

Durant el matí també es podrà visitar l'exposició de fotografia «Descobreix Gaudí a través de la fotografia», un fotocamp que es farà al Centre Cívic Mas Abelló.

La programació continuarà a la tarda, a partir de les 17.30 h, a l’antic Hospital amb un cafè tertúlia amb auxiliars d’infermeria de l’antic Hospital. L’acte serà conduït per la periodista Eva Hidalgo.

Aquesta jornada, oberta a tothom, posa l’accent en la necessitat de generar espais de participació, relació i reconeixement de les persones grans, així com en la importància de promoure una ciutat que tingui en compte totes les etapes de la vida.

La iniciativa s’emmarca en el projecte d’innovació social SEAP +60 (Servei Especial d’Atenció a les Persones Grans +60), un projecte transversal de les regidories de Serveis a les Persones i Drets Socials, Salut i Esports i Relacions Ciutadanes de l’Ajuntament de Reus i que està subvencionat pel Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030.

La jornada s'estructurarà en 4 blocs temàtics, amb un ponent principal i una taula rodona amb 4-5 participants cadascun:

• Transició energètica: una visió compartida
• Planificació territorial multinivell 
• Projectes locals solar i eòlica
• Projectes d'hidrogen

El regidor de l’àrea de Medi Ambient, Sostenibilitat i Via Pública de l'Ajuntament de Reus, Daniel Rubio, ha manifestat que "després de l'èxit de la primera edició, EnerHub Reus fa un pas endavant amb la voluntat de consolidar-se com un espai de referència per compartir coneixement, experiències i projectes vinculats a la transició energètica. Des de Reus volem contribuir activament al debat sobre els grans reptes energètics del futur i generar aliances entre administracions, empreses, centres de recerca i professionals del sector. La transició energètica només serà possible des de la col·laboració, la innovació i una visió compartida del territori".

El president de la Cambra de Comerç de Reus, Mario Basora, ha destacat que “per segon any consecutiu donem suport a EnerHub Reus amb la voluntat de contribuir a consolidar aquest congrés com un espai de referència davant d’un repte inajornable com és la transició energètica. Un repte especialment rellevant en un territori com el nostre, que concentra els tres reactors nuclears de Catalunya i que, alhora, té un paper destacat en el desplegament de les energies renovables. Des de la Cambra volem contribuir activament a aquesta transformació i, per això, fa més de dos anys vam posar en marxa l’Oficina de Transició Energètica Empresarial, des d’on acompanyem les empreses del territori perquè puguin avançar cap a un model energètic més eficient, competitiu i sostenible”.

Per la seva banda, el degà d’Enginyers Tarragona, Joan Gabriel Talarn, ha destacat que «la transició energètica necessita passar de la planificació a l’execució de projectes concrets, i aquí l’enginyeria té un paper fonamental. EnerHub Reus és una oportunitat per connectar el coneixement tècnic amb les necessitats del territori, compartir experiències i impulsar solucions viables en àmbits com les energies renovables, l’hidrogen i la planificació energètica". "Des d’Enginyers Tarragona volem contribuir a fer que aquesta transformació es tradueixi en projectes reals, innovació i noves oportunitats per al teixit empresarial», ha afegit.

Estructura i comitè científic

Les ponències i taules rodones tindran lloc a l'Auditori Antoni Gaudí de FiraReus mentre que el Foyer Marià Fortuny acollirà el coffee break de networking i una zona expositiva ampliada, amb un espai reservat a la col·laboració comercial d'empreses del sector.

El congrés comptarà amb Javier Sancho Hernández, Director del Complex Industrial de Repsol a Tarragona i president de l'Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), com a coamfitrió. La qualitat i el rigor dels continguts estaran garantits per un comitè científic format per:

• Josep-Maria Arauzo Carod, Sots-director de l'IU-RESCAT (Universitat Rovira i Virgili)
• Immaculada Miracle Montserrat, Cap de Relacions Institucionals de L'Energètica
• Jose Enrique Vázquez, President de la Comissió d'Energia de PIMEC
• Lluís Morer Forns, Cap de l'Àrea d'Eficiència Energètica de l'Institut Català d'Energia (ICAEN)
• Joan Herrera Torres, Professor Associat de la URV i soci de SAMSO EDS
• Joan Recasens Bosch, Energy Innovation Business Manager d'EURECAT
• Ferran Menescal Miralles, Director Tècnic d'AEDIVE

Èxit de la primera edició

La primera edició, celebrada el 5 de desembre de 2025 a FiraReus Events, va confirmar la bona acollida del format. El perfil de l'assistent es va concentrar principalment en empreses privades i administració pública, amb el sector de l'energia i la transició energètica com a àmbit professional més representat.

Amb aquesta 2a edició, l'organització es proposa ampliar l'abast del congrés fora de Catalunya i consolidar EnerHub Reus com una plataforma de referència en la transició energètica, tant per a l'administració pública com per al sector privat.

Informació pràctica

Data: dijous 3 de desembre de 2026

Hora: a partir de les 9h

Lloc: FiraReus, Av. de Bellissens, 40, 43204 Reus, Tarragona

Inscripció: gratuïta a enerhubreus.cat

Programa: es publicarà properament amb horaris i ponents

Sobre EnerHub Reus

EnerHub Reus és el congrés de la transició energètica organitzat per l'Ajuntament de Reus a través de la Regidoria de l'Àrea de Medi Ambient, Sostenibilitat i Via Pública, la Cambra de Comerç de Reus i el Col·legi d'Enginyers de Tarragona i compta amb la col·laboració de Reus Energia, la comercialitzadora i productora elèctrica pública municipal, que forma part de l’empresa Reus Serveis Municipals SA, de l'Ajuntament de Reus.

Nascut el 2025, és un espai de trobada, reflexió i connexió entre els principals agents del sector, amb l'objectiu de posicionar Reus com un hub estratègic de sostenibilitat i innovació.

La proposta pretén descobrir espais, edificis i equipaments vinculats a la història de la ciutat, centres educatius, culturals, sanitaris i esportius, llocs relacionats amb l'activitat econòmica i industrial, i també algunes altres propostes que parlen del present i del futur de Reus. Des de la seu dels Guardadors de la Tronada fins a l’Arxiu Municipal i Comarcal, l’Hospital Universitari Sant Joan, el convent de les Missioneres Claretianes, el Palau Bofarull, l’Institut Salvador Vilaseca, Comercial Valira, el Mas del metge Barrufet —actual seu de l’INC—, la Bassa Nova i l’Estadi Municipal o el Newart Centre.

Les 3 rutes que es proposen són la ruta literària teatralitzada “Passat i present del Centre de Lectura”, que descobrirà una de les entitats culturals més importants de la ciutat; la ruta pel carrer de l’Hospital, que acompanyarà a passejar per la història d’un dels carrers més antics de la ciutat, i la ruta per la capital dels diners que mostrarà la petjada del poder i l’arquitectura dels bancs reusencs.

Per participar en alguna de les visites programades, les persones interessades només cal que s'apropin a l'espai que volen conèixer i allà trobaran un tòtem identificatiu i un grup voluntaris que els rebran i els facilitaran la visita. El programa detallat dels espais i els horaris en què s’obriran al públic es pot consultar al web espaisocults.cat i a les xarxes socials d’Espais Ocults. Durant el cap de setmana, hi haurà un punt d’informació general a la plaça de Prim per donar a conèixer la programació i altres detalls sobre l’associació.

En el marc del desenvolupament del Reus Ocult, cada any l'associació compta amb la col·laboració de més d’un centenar de voluntaris, dels propietaris i responsables dels edificis que obren les portes de casa seva i també amb el suport de diverses empreses i institucions. Concretament, amb el patrocini de l’empresa de restauracions arquitectòniques RÈCOP, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, el Col·legi Oficial de l’Arquitectura Tècnica de Tarragona i la Regidoria de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Reus. Des d'altres regidories de l'Ajuntament, com són Cultura, Urbanisme i Bon Govern, Transparència i Participació, també s'hi dona suport. 

Entre els artistes confirmats hi trobem Arnau Obiols, The Autumn Defense —projecte de John Stirratt i Pat Sansone, membres de Wilco—, Suu, Lorena Álvarez, Mazoni, Lina_ & Marco Mezquida, Xarim Aresté, Nacho Vegas, Borja Penalba & Meritxell Gené, Mar Pujol i Anna Ferrer, a més de propostes com La Dharma a un pam, Jabier Muguruza, Gemma Humet, Lluís Capdevila, Carmen Aciar, Ana Lorenzo, Tarraco Reggae, José Juan González Nieto, Melania Olcina & Lidia Papió i el doble concert de Power Burkas i Remei de Ca la Fresca, i també els concerts de La Ludwig Band, SAU i Llach Gener 76, previstos al Teatre Fortuny.

La programació de tardor s'obrirà el divendres 2 d'octubre al Morell amb Faroner al Cap de Creus, campaner a Taüll. Homenatge a Jordi Fàbregas, una producció que posa en diàleg generacions, territoris i llenguatges de la música d'arrel a partir del repertori vinculat al Pirineu que va formar part de la trajectòria de Jordi Fàbregas. La direcció musical anirà a càrrec de Manu Sabaté, que també actuarà a la gralla, tenora i clarinet baix, en una formació integrada per Andreu Peral (veu i guitarra), Josep Cordobés (bateria), Carla González (contrabaix), Chiara Giani (guitarra i mandolines) i Liv Hallum (acordió diatònic).

El diumenge 4 d'octubre, Botarell acollirà La Dharma a un pam, un espectacle de la Companyia Elèctrica Dharma concebut com un concert íntim i proper, amb el públic envoltant els músics. Les entrades per a aquest concert ja estan exhaurides.

El diumenge 11 d'octubre, la Societat Unió de l'Argentera acollirà Carmen Aciar, que presentarà De amores y miedos. La cantautora, instal·lada a Barcelona des del 2022 i que habitualment acompanya Clara Peya, construeix un pont entre el folklore argentí, el pop i les sonoritats mediterrànies. 

El dissabte 17 d'octubre, el Festival Accents estrenarà un nou espai a Reus: El Círcol, que acollirà el pianista de jazz i compositor prioratí Lluís Capdevila. L'artista presentarà en directe Vital, el seu nou treball per a piano sol, abans de la publicació de l'àlbum, prevista per a l'11 de desembre. 

L'endemà, diumenge 18 d'octubre, Lo Submarino de Reus rebrà la banda nord-americana The Autumn Defense, el projecte de John Stirratt i Pat Sansone, membres de Wilco. El duet presentarà Here and Nowhere, el seu primer disc en onze anys, en una gira que coincideix amb la celebració dels 20 anys de la productora Born! Music. El concert està presentat pel Festival Accents i Anima't a través del RCC (Reus Cultura Contemporània).

El divendres 23 d'octubre, també a Lo Submarino, serà el torn de Suu, que presentarà A Solas, una gira acústica i en solitari que permet descobrir les seves cançons en un format especialment íntim i proper.

El diumenge 25 d'octubre, la Cripta de l'Ermita de Cambrils acollirà Jabier Muguruza, un dels referents de la cançó d'autor en basc. Acompanyat pel pianista Mikel Azpiroz, oferirà un recorregut per una selecció de temes dels seus setze discos de trajectòria.

La programació d'octubre es tancarà el divendres 30 d'octubre al Teatre Bartrina de Reus amb Lorena Álvarez, que presentarà El poder sobre una misma. L'artista asturiana, difícil de limitar a una única etiqueta, combina poesia, música i una mirada radicalment lliure en una proposta que parla de ruptura, transformació i recomposició personal.

Novembre: cançó, arrel, flamenc, reggae i noves sonoritats

El novembre començarà amb Mazoni, que el dissabte 7 de novembre actuarà al Teatre-Auditori Casal Riudomenc de Riudoms per presentar Banderes per daltònics. Després de quatre anys sense nou disc, Jaume Pla torna al pop i a l'essència de les cançons que l'han convertit en un dels compositors més personals de la música catalana. El mateix dissabte 7 de novembre, el Morell viurà una jornada de música d'arrel jamaicana amb Tarraco Reggae a l'hora del vermut i amb entrada gratuïta.

El dissabte 7 de novembre, el flamenc també serà protagonista al Centre Polivalent de Miami Platja amb Ana Lorenzo, que presentarà La Verdad de Sentir. Nascuda a Huelva i formada a la Fundación Cristina Heeren i l'ESMUC, la cantaora ha col·laborat amb artistes com Dorantes, Jorge Pardo o Chicuelo.

El diumenge 8 de novembre, el Teatre Bartrina serà l'escenari de la trobada entre la fadista portuguesa Lina_ i el pianista menorquí Marco Mezquida. Tots dos presentaran O Fado, un treball guardonat amb el Premi de la Crítica d'Alemanya que estableix un diàleg entre la tradició del fado i la creació contemporània.

El dimecres 11 de novembre finalment arribarà al Teatre Bartrina el concert de Nacho Vegas presentant el disc Vidas semipreciosas. Aquest concert s'havia de fer inicialment al Teatre Fortuny al febrer, però finalment s'ha hagut de posposar a aquesta nova data. Les entrades comprades prèviament no son vàlides i s'han de comprar de nou a www.teatrebartrina.cat, perquè les entrades comprades anteriorment van ser abonades.

El dijous 12 de novembre, arribarà al Teatre Bartrina Xarim Aresté, aquesta vegada amb la banda al complet, per presentar Punt de creu. El vuitè disc de l'artista de Flix, produït per Josep Munar, posa les guitarres al centre d'una proposta ambiciosa i personal.

El dissabte 14 de novembre, el Casino de Constantí acollirà el debut de José Juan González Nieto, que presenta un projecte que abandona el pseudònim d'Espaldamaceta, utilitzat durant disset anys de trajectòria.

El diumenge 15 de novembre, la Cripta de l'Ermita de Cambrils rebrà Gemma Humet en un format íntim de veu i piano. El concert recorrerà la seva trajectòria, combinant cançons pròpies amb peces del seu espectacle d'homenatge a Violeta Parra, cançons de la tradició de la cançó catalana i una selecció de poesia musicada.

El divendres 20 de novembre, el Castell del Paborde de la Selva del Camp acollirà el duet Borja Penalba i Meritxell Gené amb D'un temps, d'un país. 30 anys. Trenta anys després de l'homenatge de Joan Manuel Serrat a la Nova Cançó, els dos artistes revisiten cançons de figures com Maria del Mar Bonet, Lluís Llach, Raimon, Ovidi Montllor i Isidor Marí, entre altres, des d'una mirada contemporània.

El diumenge 22 de novembre, el Casal Vilaplanenc de Vilaplana serà l'escenari del concert de Mar Pujol, que estrenarà el seu segon àlbum, D'aquesta aigua no en beuré. El nou treball, previst per a l'octubre, explora la contradicció, la imperfecció i el canvi, amb la violoncel·lista Bruna González en directe.

Els concerts del Teatre Fortuny

La programació de tardor continuarà durant les setmanes següents amb noves propostes i amb alguns dels concerts més esperats de l'edició, entre els quals hi ha les actuacions de SAU, Llach Gener 76 i La Ludwig Band previstes al Teatre Fortuny de Reus, els dies 27 i 28 de novembre i 4 de desembre, respectivament. 

Desembre: dansa, poesia sonora i punk-folk per tancar l'edició

El divendres 11 de desembre, Lo Submarino de Reus acollirà un doble concert amb Power Burkas i Remei de Ca la Fresca, en una actuació presentada conjuntament amb el cicle RCC d’Anima’t. Els vigatans Power Burkas són un grup emo, no només musicalment sinó també en la seva actitud vital i grupal. Els acompanyaran Remei de Ca la Fresca, nascuts a les profunditats més humides del Montseny, un grup d'amics que esputen la ferestegor d'on venen amb una conjunció de poesia i ràbia que incomoda tant com aferra. En aquest concert estrenaran un EP que serà un avançament del seu nou disc.

El dissabte 12 de desembre, el Teatre Bartrina de Reus acollirà Anna Ferrer, que presentarà PA. Filla, néta, besnéta i rebesnéta de forners, l'artista menorquina converteix la seva herència familiar en una proposta musical i performativa que ritualitza el traspàs de l'ofici del pa a la música. Després de l'èxit de Parenòstic, distingit com a Millor Disc de Folk de 2024 per Enderrock, Ferrer actuarà acompanyada de Toni Llull i Pol Batlle.

El diumenge 13 de desembre, el Convent de les Arts d'Alcover acollirà Hábita, un espectacle de Melania Olcina (direcció artística, coreografia i interpretació) i Lidia Papió (composició i interpretació musical) que fusiona música i dansa a través de la meditació sonora i el cos poètic. La proposta neix d'un procés creatiu íntim en què la improvisació musical i el moviment es troben per transformar les melodies en poemes corporals; el piano es converteix en un element escènic viu, explorat des de la seva dimensió física, sonora i simbòlica. 

Organització i patrocinadors

L'Accents 2026, dirigit per Isaac Albesa, és impulsat per Empenta Cultural i compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya (ICEC), la Diputació de Tarragona, l'Ajuntament de Reus, els ajuntaments de la Selva del Camp, el Morell, Constantí, Alcover, Cambrils, Botarell, Vilaplana, Riudoms, l'Argentera i Mont-roig del Camp (Miami Platja), així com el Casino de Constantí.

El festival manté també el suport de diverses empreses privades del territori que el fan possible. Vermut Miró continua com a patrocinador principal, al costat d'altres empreses com Constecnia SL, Unió Corporació Agrària, la DOP Siurana i la DO Catalunya. Enguany s'hi incorpora com a nou patrocinador l'empresa Forn Sistaré, patrocinador exclusiu del concert PA d'Anna Ferrer.

Programació— Accents 2026

• 2 d'octubre, 21 h — Faroner al Cap de Creus, campaner a Taüll. Homenatge a Jordi Fàbregas — Auditori Centre Cultural, El Morell
• 4 d'octubre, 12.30 h — La Dharma a un pam — Sala del Castell, Botarell — Entrades exhaurides
• 11 d'octubre, 12.30 h — Carmen Aciar, De amores y miedos — Societat Unió, l'Argentera
• 16 d'octubre, 20.30 h — Arnau Obiols, Ocelltambor — Castell del Paborde, la Selva del Camp
• 17 d'octubre, 20 h — Lluís Capdevila, Vital — El Círcol, Reus
• 18 d'octubre, 19.30 h — The Autumn Defense, Here and Nowhere — Lo Submarino, Reus
• 23 d'octubre, 22 h — Suu, A Solas — Lo Submarino, Reus
• 25 d'octubre, 19 h — Jabier Muguruza — Cripta de l'Ermita, Cambrils
• 30 d'octubre, 20.30 h — Lorena Álvarez, El poder sobre una misma — Teatre Bartrina, Reus
• 7 de novembre, 12.30 h — Tarraco Reggae — Plaça de la Font, el Morell
• 7 de novembre, 19 h — Mazoni, Banderes per daltònics — Teatre-Auditori Casal Riudomenc, Riudoms
• 7 de novembre, 19 h — Ana Lorenzo, La Verdad de Sentir — Centre Polivalent, Miami Platja
• 8 de novembre, 18.30 h — Lina_ & Marco Mezquida, O Fado — Teatre Bartrina, Reus
• 11 de novembre, 20.30 h — Nacho Vegas.  Vidas semipreciosas — Teatre Bartrina, Reus
• 12 de novembre, 20.30 h — Xarim Aresté, Punt de creu — Teatre Bartrina, Reus
• 14 de novembre, 20 h — José Juan González Nieto — Casino de Constantí
• 15 de novembre, 19 h — Gemma Humet — Cripta de l'Ermita, Cambrils
• 20 de novembre, 20.30 h — Borja Penalba & Meritxell Gené, D'un temps, d'un país. 30 anys — Castell del Paborde, la Selva del Camp
• 22 de novembre, 19 h — Mar Pujol, D'aquesta aigua no en beuré — Casal Vilaplanenc, Vilaplana
• 27 de novembre — SAU, Concert de pel·lícula — Teatre Fortuny, Reus — Pendent de posar entrades a la venda 
• 28 de novembre —Llach Gener 76 — Teatre Fortuny, Reus — Pendent de posar entrades a la venda 
• 4 de desembre — La Ludwig Band — Teatre Fortuny, Reus — Pendent de posar entrades a la venda 
• 11 de desembre, 22 h — Power Burkas i Remei de Ca la Fresca — Lo Submarino, Reus — Preu anticipada 20 € —
• 12 de desembre, 20 h — Anna Ferrer, PA — Teatre Bartrina, Reus
• 13 de desembre, 18.30 h — Melania Olcina & Lidia Papió, Hábita — Convent de les Arts, Alcover — Preu anticipada 10 €

La programació es completarà fins als 26 concerts anunciats per a l'edició 2026.

Informació i entrades: www.festivalaccents.cat

La proposta pretén descobrir espais, edificis i equipaments vinculats a la història de la ciutat, centres educatius, culturals, sanitaris i esportius, llocs relacionats amb l'activitat econòmica i industrial, i també algunes altres propostes que parlen del present i del futur de Reus. Des de la seu dels Guardadors de la Tronada fins a l’Arxiu Municipal i Comarcal, l’Hospital Universitari Sant Joan, el convent de les Missioneres Claretianes, el Palau Bofarull, l’Institut Salvador Vilaseca, Comercial Valira, el Mas del metge Barrufet —actual seu de l’INC—, la Bassa Nova i l’Estadi Municipal o el Newart Centre.

Les 3 rutes que es proposen són la ruta literària teatralitzada “Passat i present del Centre de Lectura”, que descobrirà una de les entitats culturals més importants de la ciutat; la ruta pel carrer de l’Hospital, que acompanyarà a passejar per la història d’un dels carrers més antics de la ciutat, i la ruta per la capital dels diners que mostrarà la petjada del poder i l’arquitectura dels bancs reusencs.

Per participar en alguna de les visites programades, les persones interessades només cal que s'apropin a l'espai que volen conèixer i allà trobaran un tòtem identificatiu i un grup voluntaris que els rebran i els facilitaran la visita. El programa detallat dels espais i els horaris en què s’obriran al públic es pot consultar al web espaisocults.cat i a les xarxes socials d’Espais Ocults. Durant el cap de setmana, hi haurà un punt d’informació general a la plaça de Prim per donar a conèixer la programació i altres detalls sobre l’associació.

En el marc del desenvolupament del Reus Ocult, cada any l'associació compta amb la col·laboració de més d’un centenar de voluntaris, dels propietaris i responsables dels edificis que obren les portes de casa seva i també amb el suport de diverses empreses i institucions. Concretament, amb el patrocini de l’empresa de restauracions arquitectòniques RÈCOP, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, el Col·legi Oficial de l’Arquitectura Tècnica de Tarragona i la Regidoria de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Reus. Des d'altres regidories de l'Ajuntament, com són Cultura, Urbanisme i Bon Govern, Transparència i Participació, també s'hi dona suport. 

La decisió ha estat rebuda amb satisfacció pels principals agents econòmics i institucionals del Camp de Tarragona, ja que assegura una condició imprescindible per consolidar el creixement: disposar de la capacitat energètica necessària per atraure inversions, impulsar nous projectes empresarials i afavorir la implantació d'activitats d'alt valor afegit.

Sandra Guaita, alcaldessa de Reus, afirma: "És un pas decisiu per garantir el futur de Reus. La ciutat ha treballat amb perseverança, visió i capacitat de generar consensos. I avui en recollim els fruits: disposem d'una infraestructura imprescindible per continuar avançant amb ambició, atraure inversions i generar prosperitat. Reus guanya les eines necessàries per continuar creixent, consolidar els seus projectes estratègics i reforçar el seu lideratge com a motor econòmic, tecnològic i científic del Camp de Tarragona i del sud de Catalunya”

Josep Baiges, regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement, afegeix: “Aquesta decisió marca l'inici d'una nova etapa per a la ciutat. La disponibilitat de capacitat energètica és un factor determinant per a la competitivitat dels territoris i per al desenvolupament de la nova economia basada en la innovació, la digitalització i el coneixement que estem impulsant des de l’Ajuntament. Amb aquesta fita, Reus jugarà una altra lliga. I ho farà amb la força d’un model que ha sabut anticipar-se, construir i convèncer”.

Tres anys de treball institucional
L'Ajuntament de Reus considera que la incorporació de la nova subestació a la Planificació Elèctrica 2025-2030 és el resultat d'una intensa tasca institucional desenvolupada durant els darrers anys per posicionar la ciutat com un referent en innovació, coneixement i desenvolupament econòmic.

En tres anys, Reus ha rebut la visita de representants de les principals administracions, responsables polítics, institucions econòmiques i experts internacionals que han pogut conèixer de primera mà el potencial de l'ecosistema científic, tecnològic i empresarial de la ciutat. Aquest treball ha contribuït a consolidar una imatge de ciutat preparada per liderar projectes de futur i ha reforçat el paper de Reus com un node estratègic dins les polítiques de desenvolupament territorial.

Infraestructura clau per al creixement de la ciutat
El reforç elèctric que suposa la nova subestació és fonamental per fer possible el desenvolupament del Tecnoparc i del conjunt del districte d'innovació de Bellissens, així com per garantir les necessitats energètiques derivades del creixement econòmic, empresarial i científic, així com dels nous equipaments previstos al sud de la ciutat.

La nova capacitat energètica donarà resposta tant a les demandes del sector empresarial i tecnològic com als futurs desenvolupaments urbanístics, configurant una infraestructura essencial per al progrés de Reus des d'una perspectiva econòmica, social i territorial.

L'aprovació arriba en un moment especialment favorable, en què la ciutat ja està recollint els fruits de l'estratègia desplegada en els darrers anys. Actualment, dues noves empreses han confirmat la seva futura implantació al Tecnoparc, el projecte InnoReus avança dins del CEPID 2 i REDESSA continua consolidant un model de suport a l'emprenedoria, la innovació i el creixement empresarial reconegut arreu del país. Aquests projectes reforcen la configuració d'un districte tecnològic singular i amb una elevada capacitat d'atracció d'activitat econòmica i talent.

Beneficis directes per a Reus
La incorporació del reforç elèctric comportarà múltiples beneficis per a la ciutat. Entre altres, els següents:

• Impulsarà la captació de noves inversions i la implantació de noves empreses.

• Consolidarà el Tecnoparc com a gran pol d'innovació del sud de Catalunya.

• Millorarà la qualitat, la fiabilitat i l'estabilitat del subministrament elèctric.

• Facilitarà el desenvolupament urbanístic de l'àmbit Bellissens-Tecnoparc-Hospital.

• Permetrà avançar en el desenvolupament del sector H.11, un dels espais estratègics de creixement de la ciutat.

• Reforçarà la viabilitat de les futures infraestructures de mobilitat, com l'estació intermodal, el baixador ferroviari i el TramCamp.

• Donarà suport al creixement de l'Hospital Universitari Sant Joan, la Universitat Rovira i Virgili, els centres de recerca i la futura Facultat de Medicina.

• Afavorirà la transició energètica, la descarbonització i la implantació de tecnologies eficients.

• Enfortirà el paper de Reus com una de les principals centralitats econòmiques, universitàries i d'innovació de l'àrea metropolitana del Camp de Tarragona.

La proposta pretén descobrir espais, edificis i equipaments vinculats a la història de la ciutat, centres educatius, culturals, sanitaris i esportius, llocs relacionats amb l'activitat econòmica i industrial, i també algunes altres propostes que parlen del present i del futur de Reus. Des de la seu dels Guardadors de la Tronada fins a l’Arxiu Municipal i Comarcal, l’Hospital Universitari Sant Joan, el convent de les Missioneres Claretianes, el Palau Bofarull, l’Institut Salvador Vilaseca, Comercial Valira, el Mas del metge Barrufet —actual seu de l’INC—, la Bassa Nova i l’Estadi Municipal o el Newart Centre.

Les 3 rutes que es proposen són la ruta literària teatralitzada “Passat i present del Centre de Lectura”, que descobrirà una de les entitats culturals més importants de la ciutat; la ruta pel carrer de l’Hospital, que acompanyarà a passejar per la història d’un dels carrers més antics de la ciutat, i la ruta per la capital dels diners que mostrarà la petjada del poder i l’arquitectura dels bancs reusencs.

Per participar en alguna de les visites programades, les persones interessades només cal que s'apropin a l'espai que volen conèixer i allà trobaran un tòtem identificatiu i un grup voluntaris que els rebran i els facilitaran la visita. El programa detallat dels espais i els horaris en què s’obriran al públic es pot consultar al web espaisocults.cat i a les xarxes socials d’Espais Ocults. Durant el cap de setmana, hi haurà un punt d’informació general a la plaça de Prim per donar a conèixer la programació i altres detalls sobre l’associació.

En el marc del desenvolupament del Reus Ocult, cada any l'associació compta amb la col·laboració de més d’un centenar de voluntaris, dels propietaris i responsables dels edificis que obren les portes de casa seva i també amb el suport de diverses empreses i institucions. Concretament, amb el patrocini de l’empresa de restauracions arquitectòniques RÈCOP, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, el Col·legi Oficial de l’Arquitectura Tècnica de Tarragona i la Regidoria de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Reus. Des d'altres regidories de l'Ajuntament, com són Cultura, Urbanisme i Bon Govern, Transparència i Participació, també s'hi dona suport. 

La decisió ha estat rebuda amb satisfacció pels principals agents econòmics i institucionals del Camp de Tarragona, ja que assegura una condició imprescindible per consolidar el creixement: disposar de la capacitat energètica necessària per atraure inversions, impulsar nous projectes empresarials i afavorir la implantació d'activitats d'alt valor afegit.

Sandra Guaita, alcaldessa de Reus, afirma: "És un pas decisiu per garantir el futur de Reus. La ciutat ha treballat amb perseverança, visió i capacitat de generar consensos. I avui en recollim els fruits: disposem d'una infraestructura imprescindible per continuar avançant amb ambició, atraure inversions i generar prosperitat. Reus guanya les eines necessàries per continuar creixent, consolidar els seus projectes estratègics i reforçar el seu lideratge com a motor econòmic, tecnològic i científic del Camp de Tarragona i del sud de Catalunya”

Josep Baiges, regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement, afegeix: “Aquesta decisió marca l'inici d'una nova etapa per a la ciutat. La disponibilitat de capacitat energètica és un factor determinant per a la competitivitat dels territoris i per al desenvolupament de la nova economia basada en la innovació, la digitalització i el coneixement que estem impulsant des de l’Ajuntament. Amb aquesta fita, Reus jugarà una altra lliga. I ho farà amb la força d’un model que ha sabut anticipar-se, construir i convèncer”.

Tres anys de treball institucional
L'Ajuntament de Reus considera que la incorporació de la nova subestació a la Planificació Elèctrica 2025-2030 és el resultat d'una intensa tasca institucional desenvolupada durant els darrers anys per posicionar la ciutat com un referent en innovació, coneixement i desenvolupament econòmic.

En tres anys, Reus ha rebut la visita de representants de les principals administracions, responsables polítics, institucions econòmiques i experts internacionals que han pogut conèixer de primera mà el potencial de l'ecosistema científic, tecnològic i empresarial de la ciutat. Aquest treball ha contribuït a consolidar una imatge de ciutat preparada per liderar projectes de futur i ha reforçat el paper de Reus com un node estratègic dins les polítiques de desenvolupament territorial.

Infraestructura clau per al creixement de la ciutat
El reforç elèctric que suposa la nova subestació és fonamental per fer possible el desenvolupament del Tecnoparc i del conjunt del districte d'innovació de Bellissens, així com per garantir les necessitats energètiques derivades del creixement econòmic, empresarial i científic, així com dels nous equipaments previstos al sud de la ciutat.

La nova capacitat energètica donarà resposta tant a les demandes del sector empresarial i tecnològic com als futurs desenvolupaments urbanístics, configurant una infraestructura essencial per al progrés de Reus des d'una perspectiva econòmica, social i territorial.

L'aprovació arriba en un moment especialment favorable, en què la ciutat ja està recollint els fruits de l'estratègia desplegada en els darrers anys. Actualment, dues noves empreses han confirmat la seva futura implantació al Tecnoparc, el projecte InnoReus avança dins del CEPID 2 i REDESSA continua consolidant un model de suport a l'emprenedoria, la innovació i el creixement empresarial reconegut arreu del país. Aquests projectes reforcen la configuració d'un districte tecnològic singular i amb una elevada capacitat d'atracció d'activitat econòmica i talent.

Beneficis directes per a Reus
La incorporació del reforç elèctric comportarà múltiples beneficis per a la ciutat. Entre altres, els següents:

• Impulsarà la captació de noves inversions i la implantació de noves empreses.

• Consolidarà el Tecnoparc com a gran pol d'innovació del sud de Catalunya.

• Millorarà la qualitat, la fiabilitat i l'estabilitat del subministrament elèctric.

• Facilitarà el desenvolupament urbanístic de l'àmbit Bellissens-Tecnoparc-Hospital.

• Permetrà avançar en el desenvolupament del sector H.11, un dels espais estratègics de creixement de la ciutat.

• Reforçarà la viabilitat de les futures infraestructures de mobilitat, com l'estació intermodal, el baixador ferroviari i el TramCamp.

• Donarà suport al creixement de l'Hospital Universitari Sant Joan, la Universitat Rovira i Virgili, els centres de recerca i la futura Facultat de Medicina.

• Afavorirà la transició energètica, la descarbonització i la implantació de tecnologies eficients.

• Enfortirà el paper de Reus com una de les principals centralitats econòmiques, universitàries i d'innovació de l'àrea metropolitana del Camp de Tarragona.

La proposta pretén descobrir espais, edificis i equipaments vinculats a la història de la ciutat, centres educatius, culturals, sanitaris i esportius, llocs relacionats amb l'activitat econòmica i industrial, i també algunes altres propostes que parlen del present i del futur de Reus. Des de la seu dels Guardadors de la Tronada fins a l’Arxiu Municipal i Comarcal, l’Hospital Universitari Sant Joan, el convent de les Missioneres Claretianes, el Palau Bofarull, l’Institut Salvador Vilaseca, Comercial Valira, el Mas del metge Barrufet —actual seu de l’INC—, la Bassa Nova i l’Estadi Municipal o el Newart Centre.

Les 3 rutes que es proposen són la ruta literària teatralitzada “Passat i present del Centre de Lectura”, que descobrirà una de les entitats culturals més importants de la ciutat; la ruta pel carrer de l’Hospital, que acompanyarà a passejar per la història d’un dels carrers més antics de la ciutat, i la ruta per la capital dels diners que mostrarà la petjada del poder i l’arquitectura dels bancs reusencs.

Per participar en alguna de les visites programades, les persones interessades només cal que s'apropin a l'espai que volen conèixer i allà trobaran un tòtem identificatiu i un grup voluntaris que els rebran i els facilitaran la visita. El programa detallat dels espais i els horaris en què s’obriran al públic es pot consultar al web espaisocults.cat i a les xarxes socials d’Espais Ocults. Durant el cap de setmana, hi haurà un punt d’informació general a la plaça de Prim per donar a conèixer la programació i altres detalls sobre l’associació.

En el marc del desenvolupament del Reus Ocult, cada any l'associació compta amb la col·laboració de més d’un centenar de voluntaris, dels propietaris i responsables dels edificis que obren les portes de casa seva i també amb el suport de diverses empreses i institucions. Concretament, amb el patrocini de l’empresa de restauracions arquitectòniques RÈCOP, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, el Col·legi Oficial de l’Arquitectura Tècnica de Tarragona i la Regidoria de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Reus. Des d'altres regidories de l'Ajuntament, com són Cultura, Urbanisme i Bon Govern, Transparència i Participació, també s'hi dona suport. 

Entre els artistes confirmats hi trobem Arnau Obiols, The Autumn Defense —projecte de John Stirratt i Pat Sansone, membres de Wilco—, Suu, Lorena Álvarez, Mazoni, Lina_ & Marco Mezquida, Xarim Aresté, Nacho Vegas, Borja Penalba & Meritxell Gené, Mar Pujol i Anna Ferrer, a més de propostes com La Dharma a un pam, Jabier Muguruza, Gemma Humet, Lluís Capdevila, Carmen Aciar, Ana Lorenzo, Tarraco Reggae, José Juan González Nieto, Melania Olcina & Lidia Papió i el doble concert de Power Burkas i Remei de Ca la Fresca, i també els concerts de La Ludwig Band, SAU i Llach Gener 76, previstos al Teatre Fortuny.

La programació de tardor s'obrirà el divendres 2 d'octubre al Morell amb Faroner al Cap de Creus, campaner a Taüll. Homenatge a Jordi Fàbregas, una producció que posa en diàleg generacions, territoris i llenguatges de la música d'arrel a partir del repertori vinculat al Pirineu que va formar part de la trajectòria de Jordi Fàbregas. La direcció musical anirà a càrrec de Manu Sabaté, que també actuarà a la gralla, tenora i clarinet baix, en una formació integrada per Andreu Peral (veu i guitarra), Josep Cordobés (bateria), Carla González (contrabaix), Chiara Giani (guitarra i mandolines) i Liv Hallum (acordió diatònic).

El diumenge 4 d'octubre, Botarell acollirà La Dharma a un pam, un espectacle de la Companyia Elèctrica Dharma concebut com un concert íntim i proper, amb el públic envoltant els músics. Les entrades per a aquest concert ja estan exhaurides.

El diumenge 11 d'octubre, la Societat Unió de l'Argentera acollirà Carmen Aciar, que presentarà De amores y miedos. La cantautora, instal·lada a Barcelona des del 2022 i que habitualment acompanya Clara Peya, construeix un pont entre el folklore argentí, el pop i les sonoritats mediterrànies. 

El dissabte 17 d'octubre, el Festival Accents estrenarà un nou espai a Reus: El Círcol, que acollirà el pianista de jazz i compositor prioratí Lluís Capdevila. L'artista presentarà en directe Vital, el seu nou treball per a piano sol, abans de la publicació de l'àlbum, prevista per a l'11 de desembre. 

L'endemà, diumenge 18 d'octubre, Lo Submarino de Reus rebrà la banda nord-americana The Autumn Defense, el projecte de John Stirratt i Pat Sansone, membres de Wilco. El duet presentarà Here and Nowhere, el seu primer disc en onze anys, en una gira que coincideix amb la celebració dels 20 anys de la productora Born! Music. El concert està presentat pel Festival Accents i Anima't a través del RCC (Reus Cultura Contemporània).

El divendres 23 d'octubre, també a Lo Submarino, serà el torn de Suu, que presentarà A Solas, una gira acústica i en solitari que permet descobrir les seves cançons en un format especialment íntim i proper.

El diumenge 25 d'octubre, la Cripta de l'Ermita de Cambrils acollirà Jabier Muguruza, un dels referents de la cançó d'autor en basc. Acompanyat pel pianista Mikel Azpiroz, oferirà un recorregut per una selecció de temes dels seus setze discos de trajectòria.

La programació d'octubre es tancarà el divendres 30 d'octubre al Teatre Bartrina de Reus amb Lorena Álvarez, que presentarà El poder sobre una misma. L'artista asturiana, difícil de limitar a una única etiqueta, combina poesia, música i una mirada radicalment lliure en una proposta que parla de ruptura, transformació i recomposició personal.

Novembre: cançó, arrel, flamenc, reggae i noves sonoritats

El novembre començarà amb Mazoni, que el dissabte 7 de novembre actuarà al Teatre-Auditori Casal Riudomenc de Riudoms per presentar Banderes per daltònics. Després de quatre anys sense nou disc, Jaume Pla torna al pop i a l'essència de les cançons que l'han convertit en un dels compositors més personals de la música catalana. El mateix dissabte 7 de novembre, el Morell viurà una jornada de música d'arrel jamaicana amb Tarraco Reggae a l'hora del vermut i amb entrada gratuïta.

El dissabte 7 de novembre, el flamenc també serà protagonista al Centre Polivalent de Miami Platja amb Ana Lorenzo, que presentarà La Verdad de Sentir. Nascuda a Huelva i formada a la Fundación Cristina Heeren i l'ESMUC, la cantaora ha col·laborat amb artistes com Dorantes, Jorge Pardo o Chicuelo.

El diumenge 8 de novembre, el Teatre Bartrina serà l'escenari de la trobada entre la fadista portuguesa Lina_ i el pianista menorquí Marco Mezquida. Tots dos presentaran O Fado, un treball guardonat amb el Premi de la Crítica d'Alemanya que estableix un diàleg entre la tradició del fado i la creació contemporània.

El dimecres 11 de novembre finalment arribarà al Teatre Bartrina el concert de Nacho Vegas presentant el disc Vidas semipreciosas. Aquest concert s'havia de fer inicialment al Teatre Fortuny al febrer, però finalment s'ha hagut de posposar a aquesta nova data. Les entrades comprades prèviament no son vàlides i s'han de comprar de nou a www.teatrebartrina.cat, perquè les entrades comprades anteriorment van ser abonades.

El dijous 12 de novembre, arribarà al Teatre Bartrina Xarim Aresté, aquesta vegada amb la banda al complet, per presentar Punt de creu. El vuitè disc de l'artista de Flix, produït per Josep Munar, posa les guitarres al centre d'una proposta ambiciosa i personal.

El dissabte 14 de novembre, el Casino de Constantí acollirà el debut de José Juan González Nieto, que presenta un projecte que abandona el pseudònim d'Espaldamaceta, utilitzat durant disset anys de trajectòria.

El diumenge 15 de novembre, la Cripta de l'Ermita de Cambrils rebrà Gemma Humet en un format íntim de veu i piano. El concert recorrerà la seva trajectòria, combinant cançons pròpies amb peces del seu espectacle d'homenatge a Violeta Parra, cançons de la tradició de la cançó catalana i una selecció de poesia musicada.

El divendres 20 de novembre, el Castell del Paborde de la Selva del Camp acollirà el duet Borja Penalba i Meritxell Gené amb D'un temps, d'un país. 30 anys. Trenta anys després de l'homenatge de Joan Manuel Serrat a la Nova Cançó, els dos artistes revisiten cançons de figures com Maria del Mar Bonet, Lluís Llach, Raimon, Ovidi Montllor i Isidor Marí, entre altres, des d'una mirada contemporània.

El diumenge 22 de novembre, el Casal Vilaplanenc de Vilaplana serà l'escenari del concert de Mar Pujol, que estrenarà el seu segon àlbum, D'aquesta aigua no en beuré. El nou treball, previst per a l'octubre, explora la contradicció, la imperfecció i el canvi, amb la violoncel·lista Bruna González en directe.

Els concerts del Teatre Fortuny

La programació de tardor continuarà durant les setmanes següents amb noves propostes i amb alguns dels concerts més esperats de l'edició, entre els quals hi ha les actuacions de SAU, Llach Gener 76 i La Ludwig Band previstes al Teatre Fortuny de Reus, els dies 27 i 28 de novembre i 4 de desembre, respectivament. 

Desembre: dansa, poesia sonora i punk-folk per tancar l'edició

El divendres 11 de desembre, Lo Submarino de Reus acollirà un doble concert amb Power Burkas i Remei de Ca la Fresca, en una actuació presentada conjuntament amb el cicle RCC d’Anima’t. Els vigatans Power Burkas són un grup emo, no només musicalment sinó també en la seva actitud vital i grupal. Els acompanyaran Remei de Ca la Fresca, nascuts a les profunditats més humides del Montseny, un grup d'amics que esputen la ferestegor d'on venen amb una conjunció de poesia i ràbia que incomoda tant com aferra. En aquest concert estrenaran un EP que serà un avançament del seu nou disc.

El dissabte 12 de desembre, el Teatre Bartrina de Reus acollirà Anna Ferrer, que presentarà PA. Filla, néta, besnéta i rebesnéta de forners, l'artista menorquina converteix la seva herència familiar en una proposta musical i performativa que ritualitza el traspàs de l'ofici del pa a la música. Després de l'èxit de Parenòstic, distingit com a Millor Disc de Folk de 2024 per Enderrock, Ferrer actuarà acompanyada de Toni Llull i Pol Batlle.

El diumenge 13 de desembre, el Convent de les Arts d'Alcover acollirà Hábita, un espectacle de Melania Olcina (direcció artística, coreografia i interpretació) i Lidia Papió (composició i interpretació musical) que fusiona música i dansa a través de la meditació sonora i el cos poètic. La proposta neix d'un procés creatiu íntim en què la improvisació musical i el moviment es troben per transformar les melodies en poemes corporals; el piano es converteix en un element escènic viu, explorat des de la seva dimensió física, sonora i simbòlica. 

Organització i patrocinadors

L'Accents 2026, dirigit per Isaac Albesa, és impulsat per Empenta Cultural i compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya (ICEC), la Diputació de Tarragona, l'Ajuntament de Reus, els ajuntaments de la Selva del Camp, el Morell, Constantí, Alcover, Cambrils, Botarell, Vilaplana, Riudoms, l'Argentera i Mont-roig del Camp (Miami Platja), així com el Casino de Constantí.

El festival manté també el suport de diverses empreses privades del territori que el fan possible. Vermut Miró continua com a patrocinador principal, al costat d'altres empreses com Constecnia SL, Unió Corporació Agrària, la DOP Siurana i la DO Catalunya. Enguany s'hi incorpora com a nou patrocinador l'empresa Forn Sistaré, patrocinador exclusiu del concert PA d'Anna Ferrer.

Programació— Accents 2026

• 2 d'octubre, 21 h — Faroner al Cap de Creus, campaner a Taüll. Homenatge a Jordi Fàbregas — Auditori Centre Cultural, El Morell
• 4 d'octubre, 12.30 h — La Dharma a un pam — Sala del Castell, Botarell — Entrades exhaurides
• 11 d'octubre, 12.30 h — Carmen Aciar, De amores y miedos — Societat Unió, l'Argentera
• 16 d'octubre, 20.30 h — Arnau Obiols, Ocelltambor — Castell del Paborde, la Selva del Camp
• 17 d'octubre, 20 h — Lluís Capdevila, Vital — El Círcol, Reus
• 18 d'octubre, 19.30 h — The Autumn Defense, Here and Nowhere — Lo Submarino, Reus
• 23 d'octubre, 22 h — Suu, A Solas — Lo Submarino, Reus
• 25 d'octubre, 19 h — Jabier Muguruza — Cripta de l'Ermita, Cambrils
• 30 d'octubre, 20.30 h — Lorena Álvarez, El poder sobre una misma — Teatre Bartrina, Reus
• 7 de novembre, 12.30 h — Tarraco Reggae — Plaça de la Font, el Morell
• 7 de novembre, 19 h — Mazoni, Banderes per daltònics — Teatre-Auditori Casal Riudomenc, Riudoms
• 7 de novembre, 19 h — Ana Lorenzo, La Verdad de Sentir — Centre Polivalent, Miami Platja
• 8 de novembre, 18.30 h — Lina_ & Marco Mezquida, O Fado — Teatre Bartrina, Reus
• 11 de novembre, 20.30 h — Nacho Vegas.  Vidas semipreciosas — Teatre Bartrina, Reus
• 12 de novembre, 20.30 h — Xarim Aresté, Punt de creu — Teatre Bartrina, Reus
• 14 de novembre, 20 h — José Juan González Nieto — Casino de Constantí
• 15 de novembre, 19 h — Gemma Humet — Cripta de l'Ermita, Cambrils
• 20 de novembre, 20.30 h — Borja Penalba & Meritxell Gené, D'un temps, d'un país. 30 anys — Castell del Paborde, la Selva del Camp
• 22 de novembre, 19 h — Mar Pujol, D'aquesta aigua no en beuré — Casal Vilaplanenc, Vilaplana
• 27 de novembre — SAU, Concert de pel·lícula — Teatre Fortuny, Reus — Pendent de posar entrades a la venda 
• 28 de novembre —Llach Gener 76 — Teatre Fortuny, Reus — Pendent de posar entrades a la venda 
• 4 de desembre — La Ludwig Band — Teatre Fortuny, Reus — Pendent de posar entrades a la venda 
• 11 de desembre, 22 h — Power Burkas i Remei de Ca la Fresca — Lo Submarino, Reus — Preu anticipada 20 € —
• 12 de desembre, 20 h — Anna Ferrer, PA — Teatre Bartrina, Reus
• 13 de desembre, 18.30 h — Melania Olcina & Lidia Papió, Hábita — Convent de les Arts, Alcover — Preu anticipada 10 €

La programació es completarà fins als 26 concerts anunciats per a l'edició 2026.

Informació i entrades: www.festivalaccents.cat

Pioppo ha signat el llibre d’honor del santuari i, posteriorment, a les 11 h ha començat la missa solemne, presidida pel nunci, l’arquebisbe de Tarragona i concelebrada per tots els mossens de la Unitat Pastoral de Reus i altres. L’apartat musical ha anat a càrrec de l’Orfeó Reusenc, amb la participació dels assistents.

A la mateixa hora, a les 11 h, des de la plaça de la Pastoreta s’ha iniciat la baixada del Seguici Festiu fins al santuari. Els actes les Festes de Misericòrdia continuaran durant la tarda a partir de les 17.30 h, davant del santuari, amb les ballades dels Gegants, els Nanos, les danses i el bestiari. 

A les 19 h tindrà lloc l’actuació castellera dels Xiquets de Reus i, a continuació, l’Àliga de Reus oferirà a la Mare de Déu de Misericòrdia el seu ball solemne curt, amb l’acompanyament musical de la Cobla Reus Jove. El dia acabarà amb la Baixada del Ball de Diables de Reus al santuari, l’encesa de la Víbria i el Drac i la Carretillada, i la mostra piromusical. 

• Auxiliar de serveis de restauració i cuina
• Auxiliar de fontaneria, calefacció i climatització
• Auxiliar de perruqueria i estètica
• Auxiliar de comerç i atenció al client

Els PFI-PTT tenen per objectiu obrir portes al món laboral, proporcionar competències tècniques i personals i connectar el talent jove amb les necessitats de personal i de relleu professional del teixit productiu local. En alguns casos, també faciliten el retorn al sistema educatiu per assolir el Graduat en ESO o continuar ampliant competències a través de cicles formatius. 

Es tracta de formacions de primer nivell de qualificació de l’FP per a joves de 16 a 21 anys en atur i sense l’ESO. A banda de proporcionar coneixements tècnics específics, inclouen competències transversals, fomenten valors, inclouen 200 hores de pràctiques formatives en empreses i ofereixen acompanyament personalitzat amb tutories. L’aprenentatge es duu a terme en grups reduïts i es complementa amb projectes pràctics connectats amb el món laboral i social.

En aquest sentit, l’especialitat de comerç impulsarà l’aparadorisme seguint el calendari de les diferents campanyes comercials. La festa major de Misericòrdia serà l’eix del primer aparador, connectant el comerç a la tradició i la ciutat. Un altre projecte consistirà en crear un supermercat a l'aula per treballar les tècniques de venda i la preparació i adequació del punt de venda.

Pel que fa a l’especialitat de restauració, aquest curs passa a ocupar l’espai de cuina del Centre Cívic Mestral per impartir els mòduls professionals. Es preveuen dos nous projectes: Petjades de vida, en què diferents ponents exposaran el seu ofici dins el món de la restauració intercalant tallers pràctics, i De l’hort a la cuina: cultivant oportunitats., en el que a partir de l’hort ecològic de Mas Carandell, l’alumnat experimentarà des de la plantació i la cura de l’hort fins a la recol·lecció i l’aprofitament de la collita a la cuina, incloent-hi flors i herbes. És una iniciativa per reforçar valors de sostenibilitat, cuina de proximitat, responsabilitat, treball compartit i respecte al medi ambient.

El PFI de Fontaneria, que ja ha iniciat el treball pràctic al taller amb tasques d’instal·lació i manteniment, enguany començarà una col·laboració amb l’IFE de l’Institut Gaudí per la creació d’un jardí de plantes aromàtiques i la instal·lació d’una nova línia verda d’arbres.

Finalment, el PFI de Perruqueria participarà en el concurs de perruqueria que organitza L’Oréal i en el dels PFI d’aquesta especialitat de tot Catalunya. També iniciarà el projecte Creació de looks, que consisteix en cercar una temàtica i trobar la inspiració per dissenyar propostes de pentinat, maquillatge, vestuari i complements. El procés finalitza amb una sessió fotogràfica, i amb les imatges s’elaborarà un book professional del procés i resultats, que servirà per mostrar les competències adquirides durant la formació.

L’activitat lectiva compta també amb la col·laboració d’entitats locals que enriqueixen l’aprenentatge amb activitats significatives: l’IFE d’Auxiliar en Cura d’Animals i  Espais Verds de l’INS Gaudí; l’Associació de Dones Blanca Almendro, entitat veïnal i social arrelada al barri Gaudí (per activitats intergeneracionals i intercanvi d’experiències de vida); o la Residència Marinada, de persones amb discapacitat intel·lectual (per promoure la sensibilització vers la diversitat funcional), entre d’altres.

Amb aquesta col·laboració, Mas Carandell i l’Institut Gaudí reafirmen el seu compromís amb una formació professional propera, inclusiva i orientada a les oportunitats reals del territori.

La participació s’emmarca en les accions de promoció i divulgació del patrimoni modernista de Reus i en els vincles que es mantenen amb altres municipis vinculats al modernisme català.

Durant tot el cap de setmana, el centre històric de Canet de Mar es transformarà en un gran escenari d’època, amb activitats culturals, espectacles, música, gastronomia, rutes, visites i propostes per a tots els públics. La fira arriba enguany a la seva 18a edició i tindrà com a eix temàtic la gastronomia en el Modernisme, posant en valor la cuina i els costums gastronòmics del tombant dels segles XIX i XX i la seva relació amb la societat, la cultura i les formes de vida de l’època. 

Reus Promoció comptarà amb un estand a la zona dedicada a les ciutats modernistes, des d’on donarà a conèixer el patrimoni de la ciutat, les visites i activitats vinculades a l’obra de Lluís Domènech i Montaner. També es durà a terme el taller infantil “El vitrall somiat”, una manera creativa d’acostar l’univers Gaudí als més petits i permetre que experimentin amb les formes i tonalitats característiques del Modernisme, i la degustació de Plim com a proposta per apropar la història i els costums de Reus a través d’un dels seus productes més singulars. La participació en aquesta cita també servirà per promocionar la 4a edició de Reus 1900. Festa Modernista, que tindrà lloc del 8 a l’11 d’octubre.

La participació en la Fira també permetrà promocionar la polsera “Visit Reus!”, que dona accés a diferents avantatges i experiències turístiques de la ciutat. Com a acció promocional específica amb motiu de la fira, els visitants podran beneficiar-se d’un descompte especial en l’adquisició de la polsera mitjançant un val amb codi QR.

«La Fira Modernista de Canet de Mar és una cita consolidada adreçada principalment al públic final i representa una bona oportunitat per continuar promocionant Reus com a destinació de turisme cultural i modernista entre els visitants de proximitat. La nostra participació ens permet donar visibilitat al patrimoni de la ciutat i, alhora, establir complicitats amb altres municipis que comparteixen el llegat del Modernisme i, especialment, la figura de Lluís Domènech i Montaner», ha destacat la regidora de Projecció de Ciutat, Noemí Llauradó.

La participació de Reus a Canet de Mar contribueix també a reforçar els vincles entre les ciutats modernistes catalanes i a posar en valor un patrimoni compartit que constitueix un important actiu cultural i turístic. Canet de Mar, estretament vinculat a Domènech i Montaner, conserva diversos edificis projectats per l’arquitecte, de la mateixa manera que Reus compta amb un destacat conjunt d’obra domenequiana.

La presència de Reus en aquesta fira s’emmarca en les accions de promoció de la ciutat com a destinació de turisme cultural, modernista i d’escapades de cap de setmana, especialment entre el públic de proximitat.

La Junta de Govern Local de l’Ajuntament ha aprovat aquest dijous, 24 de setembre el conveni. Amb el mateix acord, l’Ajuntament ha aprovat la constitució d’una concessió administrativa a favor de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya sobre el solar municipal amb una durada de 75 anys, amb caràcter gratuït, i condicionada a l’adjudicació d’un promotor privat.

A través del conveni, l’Ajuntament encarrega a l’Agència la gestió de la tramitació d’un concurs públic per seleccionar el promotor que ha de resultar adjudicatari de la concessió sobre el solar, amb l'objectiu últim que el promotor construeixi allotjaments temporals de protecció i en realitzi la seva gestió i manteniment, que serà supervisada per l’Agència.

La previsió és la construcció al solar d’un màxim de 15 habitatges. La planta baixa de l’edifici té una superfície de 312m2. Una part d’aquest espai s’utilitzarà com a equipament per part de l’Ajuntament.

El procediment d’adjudicació dels futurs allotjaments temporals de protecció una vegada acabades les obres es durà a terme per part de l’Ajuntament. L’Ajuntament i l’Agència estableixen els següents criteris d’adjudicació: La reserva d'un 10% dels allotjaments per destinar-los a les situacions de major vulnerabilitat residencial; i la reserva d’un mínim del 25% dels allotjaments a persones joves de fins a 35 anys.

El restaurant Orígens by L’Alkimista – Restaurant del Gaudí Centre de Reus obrirà oficialment les seves portes el pròxim 25 de setembre, culminant així el procés de recuperació i renovació d’un dels espais gastronòmics més emblemàtics del centre de la ciutat. Les reserves es podran formalitzar a partir de demà, dia 24 de setembre, trucant al 977 678 777 o a través de la pàgina web www.origensbylalkimista.com.

El nou establiment està gestionat pel xef Pola Hemaia, responsable del restaurant L’Alkimista i professional amb una trajectòria reconeguda per les guies Michelin i Repsol. El cuiner ha estat també finalista de concursos gastronòmics de referència com Chef Balfegó, Talentos Martiko i Cocinero del Año. El cuiner ha explicat que: «estem molt contents amb l’obertura del nou restaurant. Sabem que aquest és un espai molt emblemàtic a la ciutat i compto amb tot l’equip de L’Alkimista per a aquesta posada en marxa del restaurant. Treballarem per estar a l’alçada de les expectatives».

De la seva banda, el regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement i conseller delegat de REDESSA, Josep Baiges, ha valorat “la recuperació d’un espai singular amb una proposta gastronòmica de qualitat al centre de la ciutat, que contribuirà a enriquir l’experiència dels visitants de Reus i del Gaudí Centre, a l’hora que reforça l’atractiu de la plaça del Mercadal com a punt de trobada de la ciutadania i dels visitants.”

La proposta d’Orígens by L’Alkimista gira entorn de la cuina de mercat i el producte de proximitat, amb una carta viva que s’adaptarà a la disponibilitat dels productes de temporada. L’objectiu és reduir al màxim el temps entre la recol·lecció, la compra o la captura dels aliments i el seu consum final, alhora que es posa en valor la qualitat dels productes del territori. 

La carta incorporarà productes amb distintius de qualitat reconeguts, com les DOP i IGP, i donarà protagonisme a ingredients emblemàtics del territori com l’oli d’oliva o l’avellana. L’oferta es completarà amb plats per compartir, menú de migdia, menú degustació i propostes especials en dates assenyalades.

Pel que fa a la proposta enològica, prop del 80% dels vins seran catalans, amb una presència destacada de denominacions d’origen del territori com la DOQ Priorat, la DO Montsant o la DO Terra Alta.

Un espai gastronòmic obert durant tot el dia 

Una de les principals novetats d’Orígens by L’Alkimista és la diversificació de serveis i espais, amb l’objectiu d’oferir experiències adaptades als diferents moments del dia. Així, a l’activitat del restaurant s’hi sumaran els esmorzars i vermuts a la terrassa de la plaça del Mercadal, un espai superior amb servei continuat de begudes i aperitius i una zona de chill-out amb servei de cocteleria els caps de setmana.

Guia d’accessibilitat
El programa de les festes incorpora una Guia de l’accessibilitat amb informació i recursos que faciliten la participació de totes les persones:

• Informació accessible: El Punt d’Informació de la Festa, situat a la Casa Rull (carrer de Sant Joan, 27), disposa de lavabos adaptats i concentra la informació sobre les festes.

• Retransmissions televisives: Canal Reus Televisió ofereix la retransmissió en directe dels actes més destacats i, posteriorment, en diferit, per facilitar-ne el gaudi a les persones amb mobilitat reduïda.

• Programa en braille i cartell en relleu: Es poden consultar transcrits en braille i en relleu a l’Oficina d’Informació i Turisme (plaça del Mercadal), al Punt d’Informació de la Festa (Casa Rull) i a les oficines de l’ONCE (plaça de la Llibertat, 9).

• Accés a la informació digital: El programa està disponible en línia a la pàgina web www.reus.cat, adaptada als estàndards W3C (WCAG 2.0) i amb opcions de maquetació per a aplicacions de lectura de pantalla.

• El programa, escoltat: L’edició física incorpora un codi QR que permet generar un fitxer auditiu per a persones amb dificultats de visió.

• Llengua de signes catalana: Es manté l'aposta per la interpretació en LSC en actes adaptats del programa.

• Trams tranquils: Durant el Seguici Petit d’avui, 23 de setembre (carrer de l’Hospital), i la baixada del Seguici del dia 25 al matí (passeig de Misericòrdia, a l’altura del carrer de Rigoberta Menchú), s’habiliten espais sense foc i amb música reduïda per a persones amb alta sensibilitat auditiva o visual.

• Simbologia específica: Els actes incorporen pictogrames que indiquen si disposen de lavabos adaptats, espais tranquils, llengua de signes, punts liles o si s'hi utilitza pirotècnia.

• Transport i mobilitat: S'han reservat zones d'aparcament per a persones amb mobilitat reduïda, el transport públic està adaptat i es manté el servei a demanda Bus x tu.

• Espais i lavabos adaptats: La majoria d'espais festius són accessibles. A més, hi ha lavabos mòbils i adaptats al santuari de Misericòrdia, el Jardí de la Casa Rull, les places de la Llibertat i dels Argenters, La Palma, l’Antic Hospital i l’Ajuntament.

Prevenció de les violències masclistes i LGBTI-fòbiques
Per tal de prevenir qualsevol mena d'agressió i oferir atenció immediata, les Festes de Misericòrdia disposen de punts liles itinerants i fixos en els principals espais nocturns i de concert:

• Dijous 24 de setembre: Plaça de la Llibertat (Ruta del Masclet i revetlla jove), des de les 21:00 h.
• Dissabte 26 de setembre: Plaça de la Llibertat (Trabuc Fest), des de les 21:00 h.

Aquestes accions se sumen als punts liles que es van instal·lar durant els concerts del passat cap de setmana a la mateixa plaça.

Amb aquest conjunt de mesures, l’Ajuntament de Reus reafirma el seu compromís amb unes festes participatives, respectuoses i a l'abast de tota la ciutadania.

Les obres ha tingut un pressupost d’adjudicació de 104.060 euros (IVA inclòs) dels quals 40.000 els aporta el Pla ImpulsDipta de la Diputació de Tarragona. L’actuació l’ha portat a terme l’empresa Ignosol Energies Renovables SL.

La fira, que se celebrarà a firaReus Events, oferirà als visitants una mostra representativa de l'actual mercat de l'automòbil, amb fabricants generalistes, marques premium i nous operadors especialitzats en mobilitat elèctrica i electrificada. 

L'espai dedicat a l'automoció reunirà una oferta que inclourà Audi, Bestune, BMW, BYD, Changan, Citroën, Cupra, Dacia, Dongfeng, Ebro, Farizon, Ford, Geely, GWM, Honda, Hyundai, Jaecoo, Jeep, KGM, Kia, Lexus, Lynk & Co, Mazda, Maxus, Mercedes-Benz, MG, MINI, Mitsubishi, Nissan, Omoda, Opel, Peugeot, Renault, SEAT, Škoda, Smart, Subaru, Suzuki, Tesla, Toyota, Volkswagen, Volvo, Voyah, Xpeng i Yooudooo. L'oferta es completarà amb una destacada representació del sector dels vehicles comercials i industrials.

Aquesta convivència permetrà als visitants conèixer en un únic espai les principals tendències que estan transformant el sector de l'automoció, descobrir les darreres novetats del mercat i valorar les diferents opcions disponibles gràcies a l'assessorament dels concessionaris i a la zona habilitada per provar moltes dels models exposats.  Entre les principals novetats previstes hi ha l'híbrid endollable de BYD, el Dolphin G DM; el Suzuki eVITARA 4x4 100% elèctric, el Kia EV2 i el Kia Seltos. D’altra banda, també es podrà veure el Cybertruck de Tesla i fer proves de conducció de la majoria dels vehicles exposats. 

Amb una àmplia representació també del sector de les motocicletes 

L'oferta de mobilitat es completarà amb la presència de marques de motocicletes i vehicles de mobilitat personal com Aixam, Aprilia, BMW Motorrad, CFMoto, Cyclone, Daelim, Ducati, F.B. Mondial, Hero, Honda, Hyosung, Kawasaki, KTM, Kove, Kymco, Lambretta, Linhai, MH, Mitt, Montesa, Moto Morini, Moto Guzzi, Oset, Peugeot Motocycles, Piaggio, Polaris, QJ Motor, Rieju, Royal Enfield, Segway-Ninebot, Silence, Suzuki, SYM, TGB, Triumph, UM, Vespa, Voge, Wottan, Yamaha, Yadea i Zontes.

Tal com ha destacat el regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement i conseller delegat de REDESSA, Josep Baiges: "exproReus és un aparador privilegiat per a un sector com l'automoció, el qual viu una transformació profunda vinculada a la digitalització, l'electrificació i les noves formes de mobilitat. L’elevada presència de marques d’automòbils i motocicletes és una clara demostració del lideratge de la fira en aquest àmbit."

Divulgació sobre mobilitat segura com a activitat prèvia 

Com a activitat prèvia a exproReus, la plaça de la Llibertat acollirà el dissabte 3 d’octubre, el circuit de mobilitat RACC Mou-te Bé! On Tour, una proposta educativa adreçada al públic familiar i infantil que promou una mobilitat segura, cívica i respectuosa. L'activitat es desenvoluparà en horari d'11 a 14 h i de 17 a 19 h i recrearà una zona urbana perquè els participants puguin conèixer de manera pràctica les normes de convivència entre vianants, bicicletes, patinets i altres formes de desplaçament.

Una fira amb activitats per a tota la família

Més enllà de l'automoció, exproReus comptarà amb una variada representació d'empreses i expositors de diferents sectors, així com propostes adreçades a tots els públics. El programa inclourà exposicions, activitats vinculades a la ciència i la innovació, demostracions, tallers i activitats familiars.  

La fira se celebrarà del 9 al 12 d'octubre a firaReus Events, al Parc Tecnològic i d'Innovació del Tecnoparc de Reus, i obrirà les portes cada dia en horari d'11 a 21 h, amb entrada gratuïta.

Enguany, l’esdeveniment es presenta sota el lema “Clic”, una idea que vol posar el focus en aquell instant precís –sovint petit i quotidià– en què una decisió, una troballa o un gest desperten un canvi més gran. El “clic” com a moment d’inflexió: quan una persona descobreix una altra manera de fer les coses, quan una idea es transforma en projecte, o quan una mirada diferent obre pas a la innovació.

Vuit veus, vuit maneres d’entendre el “clic”

La propera edició del TEDxReus 2026 reunirà vuit ponents de trajectòries molt diverses –ciència, empresa, comunicació, art i emprenedoria– que compartiran, cadascun des de la seva experiència, el moment en què alguna cosa va fer “clic” en la seva vida o en el seu projecte:

• Eduard Llobet – catedràtic de Tecnologia Electrònica a la URV i referent internacional en sensors intel·ligents basats en nanomaterials.
• Manel Fernàndez Jaria – expert en lideratge, desenvolupament d’equips i benestar organitzacional, i autor de diversos llibres sobre lideratge conscient.
• Judith Calzada – directiva internacional i professora universitària, actualment Global Deputy General Manager de pHformula, reconeguda entre les Top 20 Transformative Women in Spain.
• Clàudia Mateo – enginyera de telecomunicacions que lidera l’estratègia del sector espacial a i2CAT i impulsa el talent femení en àmbits STEM.
• Farners Pei Hong – creadora de contingut i escriptora, autora de Sota pell fràgil, cor valent, que connecta amb una nova generació a través de la poesia i la identitat.
• Néstor Catalan – emprenedor i fundador de PLASTICPeople, un projecte que transforma residus plàstics en nous materials amb valor afegit.
• Jordi Serrano– metge de família, consultor en innovació per diferents hospitals, consultor de la OMS i nomenat entre els 50 innovadors més destacats de la Salut Digital a Europa. 
• Bea Mesas – cofundadora d’Incapto, l’empresa que està transformant el consum de cafè apostant pel gra, la sostenibilitat i la transparència.

Una edició que arriba després d’un 2025 rodó

El TEDxReus arriba a la cita de 2026 després d’una edició 2025 –sota el lema “Autèntic”– que va confirmar la solidesa del projecte a la ciutat. El Teatre Bartrina va penjar el cartell de “aforament complet”, amb 435 persones seguint l’esdeveniment en directe a la sala, a les quals cal sumar-hi 100 espectadors més en “streaming”, fins a un total d’unes 535 persones connectades a la darrera edició.

Aquest recorregut consolida el Teatre Bartrina com l’escenari natural del TEDxReus i confirma l’esdeveniment com un projecte de ciutat: impulsat des del territori, integrat en el calendari de la festa major de Misericòrdia, i capaç de projectar Reus i la seva comarca com a referent d’idees més enllà de les seves fronteres. 

El TEDxReus no només és un esdeveniment cultural, sinó també una oportunitat per fer comunitat, compartir coneixement i reforçar el paper de Reus i del territori com a motor d’idees transformadores.

Entrades accessibles i obertes a tothom

Seguint la mateixa filosofia d'edicions anteriors, el TEDxReus manté la seva política de preus populars per tal d'apropar l'experiència al màxim de ciutadania possible. Un any més, les entrades tenen un preu  de 11€ i ja es poden adquirir en línia a través d'Eventbrite. Entrades TEDxReus 2026 – CLIC.

TEDxReus compta amb el suport d’empreses i institucions, com: BBVA, Serra Pamies, Olivetes, Sindicato de Trabajadores, Ajuntament de Reus i la Diputació de Tarragona·, a més de diferents empreses col·laboradores del teixit empresarial del territori. 

Enguany, l’esdeveniment es presenta sota el lema “Clic”, una idea que vol posar el focus en aquell instant precís –sovint petit i quotidià– en què una decisió, una troballa o un gest desperten un canvi més gran. El “clic” com a moment d’inflexió: quan una persona descobreix una altra manera de fer les coses, quan una idea es transforma en projecte, o quan una mirada diferent obre pas a la innovació.

Vuit veus, vuit maneres d’entendre el “clic”

La propera edició del TEDxReus 2026 reunirà vuit ponents de trajectòries molt diverses –ciència, empresa, comunicació, art i emprenedoria– que compartiran, cadascun des de la seva experiència, el moment en què alguna cosa va fer “clic” en la seva vida o en el seu projecte:

• Eduard Llobet – catedràtic de Tecnologia Electrònica a la URV i referent internacional en sensors intel·ligents basats en nanomaterials.
• Manel Fernàndez Jaria – expert en lideratge, desenvolupament d’equips i benestar organitzacional, i autor de diversos llibres sobre lideratge conscient.
• Judith Calzada – directiva internacional i professora universitària, actualment Global Deputy General Manager de pHformula, reconeguda entre les Top 20 Transformative Women in Spain.
• Clàudia Mateo – enginyera de telecomunicacions que lidera l’estratègia del sector espacial a i2CAT i impulsa el talent femení en àmbits STEM.
• Farners Pei Hong – creadora de contingut i escriptora, autora de Sota pell fràgil, cor valent, que connecta amb una nova generació a través de la poesia i la identitat.
• Néstor Catalan – emprenedor i fundador de PLASTICPeople, un projecte que transforma residus plàstics en nous materials amb valor afegit.
• Jordi Serrano– metge de família, consultor en innovació per diferents hospitals, consultor de la OMS i nomenat entre els 50 innovadors més destacats de la Salut Digital a Europa. 
• Bea Mesas – cofundadora d’Incapto, l’empresa que està transformant el consum de cafè apostant pel gra, la sostenibilitat i la transparència.

Una edició que arriba després d’un 2025 rodó

El TEDxReus arriba a la cita de 2026 després d’una edició 2025 –sota el lema “Autèntic”– que va confirmar la solidesa del projecte a la ciutat. El Teatre Bartrina va penjar el cartell de “aforament complet”, amb 435 persones seguint l’esdeveniment en directe a la sala, a les quals cal sumar-hi 100 espectadors més en “streaming”, fins a un total d’unes 535 persones connectades a la darrera edició.

Aquest recorregut consolida el Teatre Bartrina com l’escenari natural del TEDxReus i confirma l’esdeveniment com un projecte de ciutat: impulsat des del territori, integrat en el calendari de la festa major de Misericòrdia, i capaç de projectar Reus i la seva comarca com a referent d’idees més enllà de les seves fronteres. 

El TEDxReus no només és un esdeveniment cultural, sinó també una oportunitat per fer comunitat, compartir coneixement i reforçar el paper de Reus i del territori com a motor d’idees transformadores.

Entrades accessibles i obertes a tothom

Seguint la mateixa filosofia d'edicions anteriors, el TEDxReus manté la seva política de preus populars per tal d'apropar l'experiència al màxim de ciutadania possible. Un any més, les entrades tenen un preu  de 11€ i ja es poden adquirir en línia a través d'Eventbrite. Entrades TEDxReus 2026 – CLIC.

TEDxReus compta amb el suport d’empreses i institucions, com: BBVA, Serra Pamies, Olivetes, Sindicato de Trabajadores, Ajuntament de Reus i la Diputació de Tarragona·, a més de diferents empreses col·laboradores del teixit empresarial del territori. 

El fons aplega documentació produïda entre els anys 1978 i 2021, coincidint amb més de quatre dècades d'activitat de l'entitat. La documentació es conserva en bon estat i constitueix un testimoni singular de l'evolució del comerç de proximitat, de la vida associativa i de les transformacions urbanes de Reus durant les darreres dècades.

La Unió de Botiguers de Reus ha desenvolupat un paper destacat en la dinamització comercial de la ciutat. Al llarg de la seva trajectòria ha impulsat campanyes de promoció, activitats de fidelització, projectes de revitalització urbana i iniciatives de suport al comerç local. Tota aquesta activitat queda reflectida en la documentació que ara ingressarà a l'Arxiu Municipal.

Entre els documents conservats hi ha llibres d'actes, correspondència, informes, projectes, estudis comercials, materials publicitaris, documentació econòmica, reculls de premsa i una extensa col·lecció de fotografies i materials gràfics. Aquest conjunt documental ofereix una visió detallada de l'activitat de l'entitat i del paper que ha tingut en la configuració del teixit comercial reusenc.

Un dels aspectes més destacats del fons és el seu caràcter singular. Bona part de la documentació és única i no es conserva en cap altra institució. Especialment rellevant és el conjunt de fotografies, àlbums, negatius i materials gràfics que documenten establiments, campanyes comercials, actes públics i l'evolució dels espais comercials de la ciutat al llarg de més de quaranta anys.

Des del punt de vista de la recerca, el fons constitueix una font de primer ordre per a l'estudi de la història local, l'economia urbana, el comerç de proximitat, l'urbanisme, la comunicació i la publicitat. També permet analitzar les polítiques de dinamització comercial i la transformació dels hàbits de consum a Reus des de finals del segle XX fins a l'actualitat.

Amb aquesta incorporació, l'Arxiu Municipal de Reus continua ampliant el patrimoni documental de la ciutat i reforça la seva tasca de preservar la memòria col·lectiva de les entitats, institucions i persones que han contribuït al desenvolupament econòmic i social de Reus.

Un cop formalitzada la cessió, l'Arxiu Municipal iniciarà  els treballs de descripció i tractament tècnic del fons per facilitar-ne la consulta i la difusió pública.

Aquest acte forma part del cicle Contradicció, que organitza la Regidoria de Cultura i Política Lingüística de l’Ajuntament de Reus i que enguany compta amb la direcció artística de la poeta Maria Callís i Cabrera. Igual que en les altres actuacions, l’empresa Terra Cellars, de les Borges del Camp, ofereix el tast d’un vi que s’ha triat per a l’ocasió.

Aquesta és la tercera tercera edició del cicle, que ofereix programació estable de poesia en català, amb la interacció d’altres gèneres artístics com la música o el teatre. Contradicció continuarà durant aquesta tardor amb tres accions artístiques més. El 17 d’octubre, Auró Vernet i Ria Dueñas interpretaran el concert-recital "Aurria, un assaig obert". El 7 de novembre hi haurà el recital del llibre "Els enyooors", de Jun Komura, amb acompanyament musical de La Francesssa. Finalment, el cicle es tancarà amb un diàleg poètic entre Maria Isern i Chantal Poch, el 28 de novembre. Tots els actes es podran veure gratuïtament a Cal Massó, en dissabte a les 19 h.

La trobada es fa un cop a l'any coincidint amb la celebració de les Festes de la Mare de Déu de Misericòrdia i la recepció s'ha dut a terme al Saló de Plens de l'Ajuntament. Durant l'acte s'han regalat dos pans de vuit quilos del Forn Sistaré.

Actualment hi ha 507 persones empadronades a la ciutat que porten el nom de Misericòrdia o alguna de les seves formes derivades. La Trobada de Misericòrdies se celebra des de l'any 1993, any en què es va commemorar el IV Centenari de l'Aparició de la Mare de Déu de Misericòrdia. 

L’Ajuntament de Reus, junt amb altres entitats de la ciutat, col·labora amb la festa solidària «Posa’t la Gorra!», organitzada conjuntament per l’Associació de Familiars i Amics Oncològics de Catalunya (AFANOC) i l’Associació reusenca «Sant Pere Solidari», el dissabte 26 de setembre d’11 a 14 h a La Palma de Reus, en el marc de les Festes de la Mare de Déu de Misericòrdia. La jornada té com a objectiu donar a conèixer la realitat dels infants i joves amb càncer i el seu entorn, sensibilitzar la ciutadania i recaptar fons per contribuir al manteniment dels serveis que l’AFANOC ofereix.

Els fons que es recapten amb la campanya van destinats a mantenir l’atenció psicosocial i els serveis gratuïts que l’AFANOC ofereix, a millorar les condicions dels infants i joves als hospitals i a mantenir la Casa dels Xuklis, un recurs temporal d’allotjament per a les persones que s’han de desplaçar als hospitals de referència de Barcelona perquè els seus fills i filles rebin tractament. Durant l’any 2025, l’AFANOC va atendre un total de 126 famílies de la província de Tarragona.

La gorra, el símbol de la festa
L’entrada a la festa és gratuïta i la ciutadania pot col·laborar amb l’AFANOC comprant la gorra solidària per 8 euros als punts de venda que hi ha arreu de la ciutat o el mateix dia de la festa.

La gorra d’aquest any ha estat dissenyada per Joan Turu, reconegut artista català compromès amb l’educació, els valors humans i la transformació social. El disseny incorpora referències a l’estima, la complicitat i l’acompanyament, valors vinculats al lema de l’AFANOC d’enguany: «Acompanyem-nos».

Matí de festa a La Palma
La festa serà presentada pels reusencs Fito Luri i Irene Benavent i comptarà amb la participació de diversos elements del Seguici Petit de la ciutat, com el Drac, el Basilisc i el Lleó.

L’animació i la música aniran a càrrec de l’escola de Dansa i Arts Escèniques Artis de Reus, la batucada ReusSamba i el DJ Juanjo Boomer. També hi participaran la clown Rachel Love i uns personatges vinguts d’una galàxia molt llunyana.

Durant el matí hi haurà diferents tallers adreçats als més petits i una gran rifa solidària, amb la col·laboració de botigues i restaurants del territori. A més, les persones que ho vulguin podran donar sang a l’autobús del Banc de Sang i Teixits, que estarà ubicat al passeig Mata.

El moment central de la festa serà la lectura del Manifest de l’AFANOC, que anirà a càrrec d’una família de l’entitat que ha viscut de prop la realitat del càncer infantil.

Per a més informació sobre la festa, es pot consultar el web de l’AFANOC.

Qui pot sol·licitar l’ajut?
D’acord amb aquestes bases es podran beneficiar d’aquests ajuts progenitors, tutors o persones encarregades de la guarda i custòdia de l’alumne, que compleixin els requisits següents:

• Residir i estar empadronats a Reus en el moment de sol·licitar l’ajut i durant tot el curs escolar 2026-2027.
• Estar en actiu (treballant per compte propi o d’altri) en el moment de presentar la sol·licitud. Si només un progenitor treballa i l’altre no, l’ajuda serà denegada.
• Estar matriculats en un centre educatiu sostingut amb fons públics en qualsevol dels cursos de segon cicle d’educació infantil i d’ensenyaments obligatoris durant el curs 2026-2027.
• Fer ús del servei de menjador escolar a l’escola on està matriculat el fil o filla sense tenir el servei de menjador subvencionat.
• Els ingressos de la unitat familiar han de complir els requisits determinats a la convocatòria.
• Estar al dia en les obligacions tributàries i de la Seguretat Social.
• Altres requisits que es fixin.

Quines condicions cal complir?
Aquests ajuts són incompatibles amb altres subvencions del menjador escolar.

La concessió d’aquest ajut es revocarà si s’obtenen altres ajuts pel mateix concepte i es podrà demanar el reintegrament.

Com es pot sol·licitar l’ajut?
Prioritàriament, de manera telemàtica, a través de la Seu Electrònica de l’Ajuntament de Reus: https://seu.reus.cat/seu/carpetaCiutadana/tramit/55704

Presencialment, a l’Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC), Plaça Mercadal 1. Cal demanar cita al telèfon 977 010 010 o per internet a www.reus.cat.

Quan es poden presentar les sol·licituds?
Del 22 de setembre al 14 d’octubre, tots dos dies inclosos.

Per obtenir més informació, es pot consultar la convocatòria i les bases d’aquests ajuts a la pàgina web de l’Ajuntament de Reus: https://seu.reus.cat/seu/carpetaCiutadana/tramit/5570

L’esdeveniment compta amb el suport de la Federació Catalana de Basquetbol, la Diputació de Tarragona, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Reus, i permetrà recuperar a la ciutat, nou anys després, la celebració de la Lliga Nacional Catalana Femenina. L’última edició disputada a Reus va tenir lloc l’any 2017, també al Pavelló Olímpic Municipal.

La celebració d’aquestes finals és un dels actes centrals incorporats al programa de Reus com a Capital del Bàsquet Femení 2026, que al llarg de l’any ha desplegat diferents activitats i esdeveniments per donar visibilitat al bàsquet femení, posar en valor el talent esportiu i apropar aquesta disciplina a la ciutadania.

Dues finals de bàsquet femení 

La jornada començarà a les 18 h amb la final de la 6a Lliga Nacional Catalana Femenina Challenge, que enfrontarà el MCR Lima-Horta Barcelona, vigent campió, i el Club Joventut Badalona.

A les 20.30 h es disputarà la final de la 38a Lliga Nacional Catalana Femenina, entre l’Spar Girona, vigent campió, i el Cadí La Seu.

L’equip gironí va aconseguir el títol en l’edició de 2025, disputada a Tarragona, mentre que el conjunt urgellenc va guanyar quatre edicions consecutives entre els anys 2021 i 2024.

Les dues finals es disputaran al Pavelló Olímpic Municipal de Reus. La final de la Lliga Nacional Catalana Femenina es podrà seguir també en directe a través de Televisió de Catalunya i la plataforma 3Cat.

Una jornada per omplir el Pavelló Olímpic 

L’Ajuntament de Reus fa una crida a la ciutadania a omplir el Pavelló Olímpic i donar suport al bàsquet femení en una jornada que combinarà competició d’alt nivell i la voluntat de convertir l’esdeveniment en una gran festa esportiva.

L’entrada serà gratuïta, una oportunitat per gaudir en directe del millor bàsquet femení català i donar suport als equips participants.

La jornada del 23 de setembre reforça així el programa de la Capitalitat del Bàsquet Femení 2026, que té entre els seus objectius donar més visibilitat a l’esport femení, fomentar la pràctica esportiva i contribuir a generar referents per a les nenes i joves.

L’Any Gaudí serà present en diferents espais i activitats de la festa, que incorporarà propostes especials per apropar la figura i l’obra de l’arquitecte a la ciutadania. En aquest context, la imatge principal del cartell d’aquesta quarta edició està formada pel dibuix d’un reliquiari i un extracte del manuscrit de Gaudí, peces que formen part del Fons Gaudí conservat al Museu de Reus - La Llibertat. Igual que en les edicions anteriors, la dissenyadora Elisabeth Tort ha estat l’encarregada del disseny i la maquetació del cartell.

La ciutat convidada d’aquesta edició serà Mataró, que participarà activament en la celebració reusenca a través del seu vincle amb Gaudí. La Nau Gaudí de Mataró, finalitzada l’any 1883 per encàrrec de la Societat Cooperativa L’Obrera Mataronesa, és una de les primeres obres on l’arquitecte va experimentar amb solucions estructurals com els arcs parabòlics. Avui, l’edifici acull un espai museístic vinculat al Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró, i permet conèixer tant els inicis de l’arquitecte com diferents propostes d’art contemporani.

La reserva i venda d’entrades per a les diverses activitats del programa de la Reus 1900. Festa Modernista serà a partir del 28 de setembre a través del web reus1900.cat o ticket.reusturisme.cat.

Una ciutat transformada en escenari històric

Durant la celebració de la Festa Modernista, més d’un centenar d’actors i figurants recrearan escenes quotidianes del Reus del 1900. Membres del Bravium Teatre, Germandat de Sant Isidre i Santa Llúcia, Orfeó Reusenc i TEBAC protagonitzaran píndoles teatrals centrades als carrers de la ciutat. 

Diverses entitats locals, com l’Associació de Puntaires de Reus, la Colla Sardanista Roses de Tardor, la coral de l’Orfeó Reusenc, el grup Cinc Quarteres, el Forn Sistaré, els Campaners de Reus, el Casal Despertaferro o l’Associació Mandríl·lia, animaran carrers i places amb música i activitats tradicionals. Els principals punts d’escenografia seran la plaça del Mercadal, la plaça Prim i la plaça del Doctor Sabater, com també els carrers Monterols i Llovera.

Espectacles i música per a tots els gustos

El dijous 8 d’octubre el grup Camerata XXI amenitzarà l’acte d’inauguració que donarà el tret de sortida a la Festa Modernista d’enguany.

L’endemà, divendres 9 d’octubre, El Círcol de Reus acollirà el Gran Ball de Gala, que comptarà amb l’acompanyament musical del Trio Femení de Corda i Piano MAGEMA.

Dissabte a la tarda, al carrer Monterols, hi haurà una desfilada modernista protagonitzada per la dissenyadora Ana de la Cruz i les Amigues 1900. A la nit tindrà lloc la recreació històrica “Un sopar a la taverna”, impulsada pel Casal Despertaferro, que permetrà reviure l’ambient i els costums de les tavernes del Reus de principis del segle XX. Posteriorment, la Cia. La Feréstega oferirà un cabaret modernista a la Societat Recreativa La Palma.

Patrimoni obert i visites úniques

El patrimoni modernista i històric torna a ser un dels grans protagonistes de la Festa Modernista. Diversos espais obriran portes amb propostes singulars i estrenes teatralitzades:

Gaudí Centre: visita dinamitzada “Un temps, moltes veus. Vides i oficis en temps de Gaudí”, una experiència immersiva que dona veu als personatges de l’època perquè comparteixin les seves vivències al voltant del geni, amb l’Escola de Teatre i Cinema de Reus. 

Palau Bofarull: visita dinamitzada “Palau Bofarull i l’origen del boom de l’aiguardent”, a càrrec d’ARGOS Serveis Culturals.

Casa Rull: estrena de l’espectacle “Tornant a Reus”, als Jardins de la Casa Rull. Un monòleg on un Antoni Gaudí ja gran fa la seva darrera visita a la ciutat. 

Casa Navàs: recupera l’èxit d’“Entreteles” a la Botiga de la Casa Navàs i estrena la visita teatralitzada “La forma de mirar” una visita per la Planta Noble de la Casa Navàs.

Casa Gasull: visita teatralitzada “Balconades per veure i ser vistes”, amb la companyia La Gata Borda, que descobrirà la història de qui la va encarregar i de qui la va construir, de qui hi va viure i de qui la va veure des del balcó.

Institut Pere Mata: visites teatralitzades “Un viatge al Reus del 1900” amb l’Angeleta i Còdol Educació.

Taller d’Hipòlit Montseny: demostracions dels oficis artesans vinculats al Modernisme.

Escola Prat de la Riba: Representació “Molt viscut i molt per viure”, a càrrec de Producciones Lucy Luke, que permetrà reviure la història del centre i conèixer els inicis de la coeducació, quan nens i nenes van començar a aprendre junts en una escola pública.

Altres espais, com l’Estació Enològica i el Campanar, també estaran oberts, completant una proposta cultural per a tots els públics.

La Festa per a tothom

La plaça del Prim esdevindrà el punt de trobada per als més petits, amb un programa d’activitats familiars i tallers creatius que els introduiran de manera lúdica en l’ambient del Reus del 1900. Durant tot el cap de setmana, els infants podran gaudir de jocs tradicionals i tallers de manualitats, combinant diversió i aprenentatge històric. Dins aquest marc educatiu, s’oferiran tant visites per a públic familiar com la Gimcana Modernista que permetrà als més petits obrir les caixes del temps i descobrir els secrets del Modernisme.

També podran participar en tallers i visites especialment pensades per a ells al Gaudí Centre, com el taller infantil “Papallones Modernistes: colors, volum i ales!” o el taller “Les fulles que inspiraven a Gaudí: el memo de la natura”, així com en altres activitats familiars i visites dinamitzades amb audioguia i adaptacions inclusives.

Participació ciutadana

La posada en marxa de la primera edició i la consolidació de les edicions posteriors han estat possibles gràcies a la implicació del teixit associatiu, cultural, comercial i empresarial de la ciutat, que any rere any contribueix a transformar els carrers i espais de Reus en un escenari viu del tombant del segle XX.

Des de l’Agència Reus Promoció es fa una crida a la ciutadania perquè participi i gaudeixi de la quarta edició de la Reus 1900. Festa Modernista, una festa que enguany, coincidint amb l’Any Gaudí, tornarà a posar en valor el patrimoni, la història i la identitat cultural de Reus.

Construït als anys 60, és un dipòsit cilíndric exterior construït amb formigó armat post-tensat. La seva capacitat de 20.000 m3 el converteixen en el més important de la ciutat, tenint en compte que pot emmagatzemar l'aigua corresponent a un dia de consum de tot Reus. 

Tot i que es troba encara en bon estat, és necessari fer-ne actuacions de reparació i millora de la impermeabilitat a fi i efecte de prolongar la seva vida útil. Concretament, les obres consistiran en la substitució del cablejat dels tensors perimetrals exteriors, el tractament amb pintura d’anticarbonatació de la superfície i la impermeabilització de les juntes de la solera i de les parets. L’obra s'haurà d'executar en un termini de tres mesos, a partir de la data de replanteig de l’obra, i compta amb un pressupost inicial de 244.723 euros.

“Darrere el servei d’aigua i la garantia de subministrament les 24 hores del dia, tots els dies de l’any, hi ha una feina continuada que, sovint, és molt invisible però que no es pot descuidar perquè dipòsits com aquest permeten assegurar que l’abastament de la ciutat no fallarà”, afirma el regidor responsable del servei, Daniel Rubio. 

Una xarxa de dipòsits
Reus compta amb diversos dipòsits d’emmagatzematge per al subministrament d’aigua potable. Els principals són els dos situats prop de l’Institut Pere Mata, amb una capacitat total de 32.000 metres cúbics, un dels  quals és el de 20.000 m3 on ara s'ha d'intervenir, mentre que hi ha un segon dipòsit de 12.000 m3 construït al segle XIX segons el disseny inicial de l’arquitecte Pere Caselles. Al marge, la ciutat compta amb  altres dipòsits, com son els de la Pubilla (20.000 m3), l’intermedi (10.000 m3), la Rosa o el Pinar, i que en total proporcionen una capacitat d’emmagatzematge d’uns 65.000 m3, que correspon a un consum aproximat d’uns 3,5 dies de la ciutat. 

Tots aquests dipòsits resulten fonamentals com alternativa al principal del Pere Mata, amb l’objectiu de garantir el subministrament en cas d’emergència o necessitat sobrevinguda. Tots estan comunicats i es mantenen amb uns nivells sempre pròxims a la seva màxima capacitat. Unes infraestructures que, a més, estan monitoritzades les 24 hores del dia mitjançant estacions remotes, de la mateixa manera que ho està la totalitat de la xarxa de distribució.

L'alcaldessa de la ciutat, Sandra Guaita, ha obert l'acte i tot seguit s'han lliurat les Mencions Honorífiques Municipals.

La primera ha estat per al Centre d'Estudis Superiors de l'Aviació (CESDA) en reconeixement a la seva trajectòria formativa de primer nivell, plenament arrelada al territori i amb una projecció internacional reconeguda, que ha situat la ciutat de Reus com a referent en la formació aeronàutica, i de forma especial enguany per celebrar el seu 25è aniversari.

En segon lloc s'ha reconegut el CFA Escola Marta Mata per la seva trajectòria educativa i de formació de persones adultes, per la seva tasca de cohesió social i integradora de persones a l'accés al món laboral i a les relacions amb l'entorn, i de forma especial enguany per celebrar el seu 30è aniversari.

La tercera Menció Honorífica Municipal s'ha atorgat a la Fundació Esclerosi Múltiple Mas Sabater per la seva trajectòria en la recerca, i treballs especialitzats de neurorehabilitació per millorar la qualitat de vida de les persones amb esclerosi múltiple, i de forma especial enguany per celebrar el seu 25è aniversari.

La quarta Menció Honorífica Municipal ha estat per a a la Coordinadora d'Escoles de Dansa de la ciutat, de la qual s'ha reconegut la seva trajectòria professional en la promoció, difusió i consolidació de la dansa com a eina de formació artística, creixement personal i cohesió cultural a la ciutat de Reus, i especialment enguany en el seu 25è aniversari.

En cinquè lloc s'ha reconegut el Ball de Galeres per la seva trajectòria com a dansa reusenca documentada referencialment des del 1792, i vinculada al gremi dels galoners, que fou recuperada l'any 2001 per la Coordinadora de Danses Tradicionals de Reus i, per celebrar enguany el seu 25è aniversari.

En sisè lloc s'ha atorgat a la Confraria Guardadors de la Tronada  en reconeixement a la seva trajectòria en el manteniment de la Tronada de Reus, essent els guardadors del seu format primigeni pel que fa a la durada, intensitat, essència i nombre de mascles i trons d'ençà la seva primera encesa, i per celebrar enguany el seu 75è aniversari.

La setena Menció Honorífica Municipal ha estat a títol pòstum per a Carme Just Masdeu per la seva trajectòria professional com a filòloga i pionera en l'ensenyament del català, per la seva generosa vinculació amb el teixit associatiu de Reus i pel seu voluntariat cultural que va fer possible compartir la seva erudició sobre modernisme i història medieval. Ha recollit el guardó la seva germana, Rosa Just. 

La darrera Menció Honorífica Municipal ha estat per al doctor Joan Borràs Balada en reconeixement a la seva trajectòria professional i projecció internacional en l'àmbit de la Medicina i Cirurgia, especialitzat en Medicina Interna i Oncològica, la seva vessant didàctica com a professor associat mèdic de la URV, i les seves nombroses publicacions científiques. El seu fill, Marcel Borràs, ha recollit el premi en representació del doctor Joan Borràs. 

L'acte s'ha tancat amb un parlament a càrrec de l'alcaldessa, que ha felicitat a tots els guardonats i guardonades i ha reconegut la tasca realitzada per tots i cadascun en benefici de la ciutat.

L’Any Gaudí serà present en diferents espais i activitats de la festa, que incorporarà propostes especials per apropar la figura i l’obra de l’arquitecte a la ciutadania. En aquest context, la imatge principal del cartell d’aquesta quarta edició està formada pel dibuix d’un reliquiari i un extracte del manuscrit de Gaudí, peces que formen part del Fons Gaudí conservat al Museu de Reus - La Llibertat. Igual que en les edicions anteriors, la dissenyadora Elisabeth Tort ha estat l’encarregada del disseny i la maquetació del cartell.

La ciutat convidada d’aquesta edició serà Mataró, que participarà activament en la celebració reusenca a través del seu vincle amb Gaudí. La Nau Gaudí de Mataró, finalitzada l’any 1883 per encàrrec de la Societat Cooperativa L’Obrera Mataronesa, és una de les primeres obres on l’arquitecte va experimentar amb solucions estructurals com els arcs parabòlics. Avui, l’edifici acull un espai museístic vinculat al Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró, i permet conèixer tant els inicis de l’arquitecte com diferents propostes d’art contemporani.

La reserva i venda d’entrades per a les diverses activitats del programa de la Reus 1900. Festa Modernista serà a partir del 28 de setembre a través del web reus1900.cat o ticket.reusturisme.cat.

Una ciutat transformada en escenari històric

Durant la celebració de la Festa Modernista, més d’un centenar d’actors i figurants recrearan escenes quotidianes del Reus del 1900. Membres del Bravium Teatre, Germandat de Sant Isidre i Santa Llúcia, Orfeó Reusenc i TEBAC protagonitzaran píndoles teatrals centrades als carrers de la ciutat. 

Diverses entitats locals, com l’Associació de Puntaires de Reus, la Colla Sardanista Roses de Tardor, la coral de l’Orfeó Reusenc, el grup Cinc Quarteres, el Forn Sistaré, els Campaners de Reus, el Casal Despertaferro o l’Associació Mandríl·lia, animaran carrers i places amb música i activitats tradicionals. Els principals punts d’escenografia seran la plaça del Mercadal, la plaça Prim i la plaça del Doctor Sabater, com també els carrers Monterols i Llovera.

Espectacles i música per a tots els gustos

El dijous 8 d’octubre el grup Camerata XXI amenitzarà l’acte d’inauguració que donarà el tret de sortida a la Festa Modernista d’enguany.

L’endemà, divendres 9 d’octubre, El Círcol de Reus acollirà el Gran Ball de Gala, que comptarà amb l’acompanyament musical del Trio Femení de Corda i Piano MAGEMA.

Dissabte a la tarda, al carrer Monterols, hi haurà una desfilada modernista protagonitzada per la dissenyadora Ana de la Cruz i les Amigues 1900. A la nit tindrà lloc la recreació històrica “Un sopar a la taverna”, impulsada pel Casal Despertaferro, que permetrà reviure l’ambient i els costums de les tavernes del Reus de principis del segle XX. Posteriorment, la Cia. La Feréstega oferirà un cabaret modernista a la Societat Recreativa La Palma.

Patrimoni obert i visites úniques

El patrimoni modernista i històric torna a ser un dels grans protagonistes de la Festa Modernista. Diversos espais obriran portes amb propostes singulars i estrenes teatralitzades:

Gaudí Centre: visita dinamitzada “Un temps, moltes veus. Vides i oficis en temps de Gaudí”, una experiència immersiva que dona veu als personatges de l’època perquè comparteixin les seves vivències al voltant del geni, amb l’Escola de Teatre i Cinema de Reus. 

Palau Bofarull: visita dinamitzada “Palau Bofarull i l’origen del boom de l’aiguardent”, a càrrec d’ARGOS Serveis Culturals.

Casa Rull: estrena de l’espectacle “Tornant a Reus”, als Jardins de la Casa Rull. Un monòleg on un Antoni Gaudí ja gran fa la seva darrera visita a la ciutat. 

Casa Navàs: recupera l’èxit d’“Entreteles” a la Botiga de la Casa Navàs i estrena la visita teatralitzada “La forma de mirar” una visita per la Planta Noble de la Casa Navàs.

Casa Gasull: visita teatralitzada “Balconades per veure i ser vistes”, amb la companyia La Gata Borda, que descobrirà la història de qui la va encarregar i de qui la va construir, de qui hi va viure i de qui la va veure des del balcó.

Institut Pere Mata: visites teatralitzades “Un viatge al Reus del 1900” amb l’Angeleta i Còdol Educació.

Taller d’Hipòlit Montseny: demostracions dels oficis artesans vinculats al Modernisme.

Escola Prat de la Riba: Representació “Molt viscut i molt per viure”, a càrrec de Producciones Lucy Luke, que permetrà reviure la història del centre i conèixer els inicis de la coeducació, quan nens i nenes van començar a aprendre junts en una escola pública.

Altres espais, com l’Estació Enològica i el Campanar, també estaran oberts, completant una proposta cultural per a tots els públics.

La Festa per a tothom

La plaça del Prim esdevindrà el punt de trobada per als més petits, amb un programa d’activitats familiars i tallers creatius que els introduiran de manera lúdica en l’ambient del Reus del 1900. Durant tot el cap de setmana, els infants podran gaudir de jocs tradicionals i tallers de manualitats, combinant diversió i aprenentatge històric. Dins aquest marc educatiu, s’oferiran tant visites per a públic familiar com la Gimcana Modernista que permetrà als més petits obrir les caixes del temps i descobrir els secrets del Modernisme.

També podran participar en tallers i visites especialment pensades per a ells al Gaudí Centre, com el taller infantil “Papallones Modernistes: colors, volum i ales!” o el taller “Les fulles que inspiraven a Gaudí: el memo de la natura”, així com en altres activitats familiars i visites dinamitzades amb audioguia i adaptacions inclusives.

Participació ciutadana

La posada en marxa de la primera edició i la consolidació de les edicions posteriors han estat possibles gràcies a la implicació del teixit associatiu, cultural, comercial i empresarial de la ciutat, que any rere any contribueix a transformar els carrers i espais de Reus en un escenari viu del tombant del segle XX.

Des de l’Agència Reus Promoció es fa una crida a la ciutadania perquè participi i gaudeixi de la quarta edició de la Reus 1900. Festa Modernista, una festa que enguany, coincidint amb l’Any Gaudí, tornarà a posar en valor el patrimoni, la història i la identitat cultural de Reus.

El Consell permetrà recollir opinions, debatre i formular propostes sobre les polítiques municipals relacionades amb l’economia social i solidària, així com canalitzar les iniciatives i necessitats del teixit de l’ESS i reforçar la coordinació entre els diferents agents.

La creació del Consell s’emmarca en les línies estratègiques del Pla d’Acció Municipal i en les polítiques municipals de promoció de l’economia social i solidària, i dona continuïtat a actuacions com el Pla d’Acció de l’ESS, l’adhesió de Reus a la Xarxa de Municipis de l’Economia Social i Solidària (XMESS) o la participació en el projecte de Comunalitats Urbanes.

Procés participatiu  

La proposta de creació del CMESS s’ha elaborat a través d’un procés participatiu amb els agents de l’economia social i solidària de Reus. El procés ha comptat amb un grup de treball tècnic format per l’Ateneu Cooperatiu del Camp de Tarragona, la secretaria tècnica de la Comunalitat Reus Sud i La Bresca, associació que agrupa 12 cooperatives de Reus. Aquest grup ha participat en tres reunions de treball durant els mesos de juny i juliol. També s’han dut a terme dues sessions participatives aquest mes de juliol on es van abordar els objectius, composició i funcionament del Consell i es van recollir aportacions i propostes. 

Objectius i funcions 

Entre els objectius del nou Consell hi ha fomentar i enfortir el cooperativisme i l’economia social i solidària com a model econòmic basat en valors com la democràcia, la sostenibilitat, el suport mutu i el compromís amb la comunitat. També vol contribuir a incorporar la perspectiva de l’ESS de manera transversal en les polítiques municipals i generar vincles amb altres consells municipals i àmbits d’actuació de l’Ajuntament.

Entre les funcions que podrà desenvolupar hi ha assessorar l’Ajuntament en matèria d’economia social i solidària, participar en l’elaboració i seguiment de plans estratègics municipals, proposar accions per a la dinamització econòmica, canalitzar les demandes dels agents del territori, fomentar la col·laboració entre entitats i administracions i avaluar l’impacte de les polítiques públiques sobre el teixit econòmic i social local.

En concret, el número d’usuaris a la xarxa d’aparcaments municipals ha crescut un 5,98% en un any. Entre els mesos de gener a agost de 2026, els aparcaments gestionats per Reus Mobilitat i Serveis han registrat un total de 1.329.209 usuaris, el que significa un increment de gairebé el 6% dels 1.254.192 usuaris registrats entre gener i agost de 2026.

El conjunt de la xarxa municipal d’aparcaments ha registrat 75.017 usuaris més entre els 8 primers mesos de 2025 i 2026.

L’aparcament Prim és el que experimenta un creixement més elevat, del 14,18%, seguit de Llibertat, 7,73%; del CC Fira, 7,09% i Carrilet, 6%. Només el Baluard, un dels més petits de la xarxa (100 places)  experimenta una davallada d’usuaris, del 3,26%. Les dades de tota la xarxa són les següents:

• Passeig Prim: 14,18 %
• Llibertat: 7,73 %
• CC Fira: 7,09 %
• Carrilet: 6,00 %
• Oques: 3,29 %
• Pastoreta: 1,55 %
• Sant Ferran: 0,88 %
• Baluard: −3,26 %
• TOTAL: 5,98 %

En el període d’estiu, l’ús dels aparcaments de la xarxa municipal ha crescut encara més respecte l’any passat. En concret, els mesos de juliol i agost de 2026, el número d’usuaris ha crescut un 7,33% respecte el mateix període de l’any passat. En concret, s’ha passat de 300.483 el 2025 a 322.494 aquest 2026.

El conjunt de la xarxa municipal d’aparcaments ha registrat 22.011 usuaris més entre els mesos de juliol i agost de 2025 i de 2026.

Destaca el creixement al pàrquing Passeig Prim, del 42,53%, que es pot explicar en part pel tancament de la zona blava regulada amb parquímetre de davant la Biblioteca Central Xavier Amorós. Tanmateix el creixement del número d’usuaris del total de la xarxa és molt superior i s’observa en gairebé tots els equipaments:

• Passeig Prim: 42,53 %
• Llibertat: 11,61 %
• Carrilet: 6,05 %
• CC Fira: 4,92 %
• Pastoreta: 6,50 %
• Oques: 2,34 %
• Sant Ferran: 0,11 %
• Baluard: −11,63 %
• TOTAL: 7,33 %

La localització estratègica a les rutes d’entrada a la ciutat, la política competitiva de preus, la nova tarifa diària multiestada o el servei digital de pagament automàtic per matrícula, són algunes de les polítiques de gestió municipal dels aparcaments que expliquen els bons resultats dels equipaments de la xarxa. Polítiques que se sumen al dinamisme comercial, cultural i turístic de la ciutat.

L’Ajuntament de Reus i Reus Mobilitat i Serveis continuen treballant per ampliar la xarxa municipal. Aquesta tardor es posaran en marxa les 340 places del nou aparcament de la Riera; i s’han començat els treballs previs de la propera ampliació del pàrquing Carrilet amb 80 noves places.

L'assistència a la Biblioteca Central Xavier Amorós i a la Biblioteca Pere Anguera representa un increment del 6% respecte al mateix període de l’any passat, fet que evidencia l’interès creixent de la ciutadania pels seus serveis. Les principals motivacions de l'accés han estat el préstec de llibres, l'estudi i la participació en la programació específica.

Dins d'aquesta programació, un total d'1.930 persones (un 5,9% del volum total de visitants) han participat en les activitats organitzades. Enguany, les propostes han estat molt enfocades a la divulgació del coneixement amb motiu de la commemoració de l’Any Gaudí i l’eclipsi solar.

Èxit dels cicles temàtics i de divulgació científica

Un dels eixos principals ha estat el cicle “Especial Eclipsi”, que ha vinculat el fenomen astronòmic amb la cultura a través de diferents formats:

• La proposta “Vi, glosa i estrelles” i la xerrada de l'astrofísic Josep Miquel Girart, emmarcades en el cicle Biblioteques amb DO.
• Els Contes astronòmics a càrrec de Cuentropia i Alexandre Bonanit.
• Les taules bibliogràfiques amb premsa històrica sobre els eclipsis dels anys 1905 i 1912.

D'altra banda, els cicles Biblioteques amb DO i Chillout han estat els més multitudinaris, acumulant més de 1.000 participants en total. També han tingut una gran acollida les tardes de jocs i els tallers de gestió natural per a famílies a la Biblioteca Pere Anguera.

En l'àmbit de la memòria local, s'ha consolidat el cicle de rutes “Passos de literatura”, que enguany ha recorregut els espais de la ciutat vinculats a Antoni Gaudí amb més de 50 assistents. Així mateix, els primers dies de juliol es va dur a terme el 3r cicle “Espiritualitat, pau i compromís social”, organitzat per l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós i Interconviccional  (AUDIR), que va aplegar 80 participants.

Cloenda infantil i tret de sortida al nou curs

La cloenda de la programació d’estiu va tenir lloc dijous 17 de setembre, a la Biblioteca Pere Anguera, amb el tancament del joc de lectura «L’univers Gaudí», una iniciativa que ha comptat amb 191 infants inscrits a les dues biblioteques.

El joc proposava als lectors més joves pintar un planeta i, a través de les seves lectures de l'estiu, anar construint el seu propi univers en un recorregut lliure celebrat entre la Festa Major de Sant Pere i les Festes de Misericòrdia. En l’acte de cloenda, es van lliurar els premis als lectors més actius de l'estiu i va ser el tret de sortida oficial per a les sessions de contes del nou curs escolar 2026-2027.

El nou pla parteix d’una mirada integral, transversal i comunitària i es construeix a partir de tres elements: l’avaluació del Pla Municipal sobre Drogues 2021–2025, la diagnosi de la realitat actual de Reus i la identificació dels nous reptes i les transformacions socials. 

Un dels principals elements que ha permès actualitzar la diagnosi és el projecte ReusCohort, que ha aportat dades de 1.530 adolescents de 14 centres educatius, juntament amb coneixement aportat per professionals, serveis municipals i agents del territori.  La incorporació d’aquestes dades va motivar la pròrroga del pla anterior, per tal de disposar d’una fotografia més completa de la realitat abans de definir el nou marc d’actuació.

El regidor de Salut i Esports, Enrique Martín, ha posat de relleu que el nou pla “es planteja com una eina viva i adaptable que ens permeti ajustar les actuacions a l’evolució dels consums, les addiccions i les necessitats de la ciutat, amb la mirada molt posada en el reforç de la prevenció”. 

Un pla més adaptable als canvis en els consums 

El nou Pla Municipal sobre Drogues neix amb la voluntat d’assumir l’evolució constant dels patrons de consum i de les addiccions, i planteja una resposta més adaptable i flexible davant les necessitats emergents.

En aquest sentit, el pla amplia la mirada més enllà dels consums de substàncies i incorpora també problemàtiques relacionades amb les pantalles i els videojocs, el joc i les apostes i altres addiccions . En la diagnosi elaborada amb els agents del territori, les pantalles i els videojocs són la problemàtica que genera més preocupació, seguida del consum d’alcohol. 

El document s’articula en tres grans eixos estratègics: la prevenció i promoció de la salut; la prevenció selectiva i indicada i la reducció de danys i riscos; i, com a tercer eix, la governança, la participació, la comunicació i l’avaluació. 

Entre les actuacions previstes hi ha el manteniment i consolidació dels tallers de prevenció als instituts, la formació de docents i equips directius, protocols d’actuació als centres educatius i accions específiques sobre TRIC (Tecnologies de la Relació, Informació i Comunicació) i addiccions comportamentals, així com actuacions sobre el consum d’alcohol, el vapeig i les noves formes de consum. 

El pla també posa l’accent en donar a conèixer i facilitar l’accés a eines de prevenció que ja estan desenvolupades i a disposició de la ciutadania i dels diferents col·lectius com ara la guia TRIC per prevenir l’addicció a les pantalles.

Un dels principals canvis del nou Pla Municipal sobre Drogues és el reforç de la governança i la coordinació entre els diferents agents implicats.  En aquest àmbit, el pla reforça el Reus Integra com a espai de coordinació i treball compartit, amb la voluntat d’articular una resposta més transversal i coordinada davant les situacions relacionades amb els consums i les addiccions. Aquesta governança implica sumar les diferents àrees municipals, els serveis sanitaris i educatius, les entitats especialitzades i altres agents del territori i ha de permetre treballar de manera més coordinada.

El pla preveu també mecanismes de seguiment i coordinació que permetin compartir informació, detectar noves necessitats i adaptar les actuacions a l’evolució dels patrons de consum. D’aquesta manera, la governança es converteix en una peça clau d’un pla concebut com una eina viva, flexible i adaptable a una realitat canviant.

Amb el títol «Teixint la xarxa social, cooperativa i solidària de Reus», l’episodi compta amb la participació d’Elisabet Valls, Robert Castells, Ricard Aragonès i Anna Admetller, que comparteixen experiències i reflexions sobre el cooperativisme, els projectes comunitaris i l’impacte social d’aquest model econòmic a la ciutat.

El capítol també posa en valor els recursos de suport a l’emprenedoria que ofereix l’Ajuntament de Reus, com l’assessorament, la formació i els espais de treball compartit.

«La Muntanya Russa» consta d’una primera temporada de sis capítols i es pot veure al canal de YouTube de l’Ajuntament de Reus i escoltar a iVoox.

Un espai per inspirar i acompanyar l’emprenedoria 

“La Muntanya Russa” neix amb la voluntat de reflectir la realitat de l’emprenedoria: un camí ple de reptes, aprenentatges i oportunitats. El programa combina entrevistes, debat i testimonis en primera persona, amb un format dinàmic i proper.

Els continguts s’adrecen a públics diversos, que varien en funció de cada episodi: persones emprenedores, joves, alumnat de formació professional, persones en procés de reorientació laboral o ciutadania interessada en iniciar un projecte empresarial.

El regidor de l’àrea de Medi Ambient, Sostenibilitat i Via Pública, Daniel Rubio, ha posat de manifest que “amb aquesta actualització de les bases volem facilitar la participació, ampliar l’abast dels guardons i continuar impulsant projectes que generin un impacte ambiental positiu i tangible a Reus”.

Els premis es distribuiran en tres categories: Premi Medi Ambient Ciutat de Reus pel sector empresarial, Premi Medi Ambient Ciutat de Reus pel sector associatiu o comunitari, específic per a iniciatives mediambientals i de benestar animal, i Premi Medi Ambient Ciutat de Reus pel sector educatiu.

Com a novetat, la categoria educativa permetrà a més de la participació dels centres educatius ubicats al terme municipal de Reus, tant de titularitat pública com privada, la de les associacions de mares i pares dels centres, sempre que el projecte o acció que es presenti es desenvolupi a la ciutat.

En el cas de les entitats de protecció animal, les bases incorporen que siguin entitats sense ànim de lucre, estiguin inscrites al Registre municipal d’entitats de l’Ajuntament de Reus i al Registre d’entitats de protecció animal, i tinguin el domicili social al terme municipal de Reus.

Cada categoria estarà dotada amb 2.000 euros, de manera que la dotació econòmica total dels premis serà de 6.000 euros. A més, cada persona o entitat premiada rebrà un guardó, certificat emmarcat o similar com a reconeixement físic, amb un valor de 100 euros.

El Premis de Medi Ambient Ciutat de Reus, organitzats per l’Àrea de Medi Ambient, Sostenibilitat i Via Pública, reconeixen, des del 2021, les persones, empreses o entitats que duen a terme iniciatives o projectes innovadors en l’àmbit mediambiental per al desenvolupament sostenible del municipi de Reus i que destaquen pel respecte al medi ambient, la sostenibilitat, l’educació ambiental, el foment de la biodiversitat, la reducció de l’impacte ambiental negatiu i el foment de la transició ecològica sostenible i de la nova economia circular amb la finalitat d’incentivar l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

Les bases completes es poden consultar al següent enllaç. En les properes setmanes s’obrirà el termini de presentació de candidatures. 

L’acte va començar amb la intervenció de la regidora de Bon Govern, Transparència i Participació i consellera delegada de FuneCamp, Montserrat Flores, que va destacar que “oferim a la ciutat un record per a totes les persones difuntes, com a part d’allò que FuneCamp entén que és el servei públic en l’àmbit funerari, i especialment enguany, ja que es compleix el 40è aniversari de la creació dels serveis funeraris municipals a Reus”.

Posteriorment, l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, va reconèixer a FuneCamp "la seva voluntat de fer d’aquest cementiri un espai obert a la ciutadania, i també a totes i tots els professionals dels serveis funeraris municipals que han fet possible la fita dels 40 anys".

L’espectacle, d’aproximadament hora i mitja de durada, va fusionar poesia, música i dansa. La soprano Natacha Tupín i el baríton Fernando Álvarez, cantants de l’Òpera de Zuric, van estar acompanyats al piano per Andrea Álvarez, també membre de la mateixa institució. La ballarina Gisela Galdrán va interpretar diversos temes amb coreografia de dansa clàssica. L’actriu Cristina Solà va recitar versos de poetes com Martí i Pol, Whitman i autors del Renaixement italià. El repertori va incloure peces com l’“Ave María” de Bach/Gounod, “You’ll never walk alone”, “Cinema Paradiso”, el “Cant del ocells”, l’“Ave María” de Schubert i “Nessun dorma”, entre d’altres.

L’organització valora molt positivament la resposta ciutadana, amb una assistència que va omplir pràcticament la totalitat de l’aforament previst i que consolida el “Concert per al Record” com una cita anual de referència per al record col·lectiu i l’acompanyament en el dol.

El 40è aniversari dels serveis funeraris municipals de Reus posa en valor una trajectòria de servei públic que ha tingut continuïtat i s’ha ampliat amb la creació de FuneCamp, societat mercantil pública de caràcter supramunicipal dels ajuntaments de Reus, Salou, Vila-seca i Constantí. Aquest model de gestió pública garanteix que la ciutadania pugui accedir a serveis funeraris i de cementiri sota criteris d’equitat, transparència, qualitat i proximitat, amb independència de la capacitat econòmica, i preserva l’interès general per davant d’altres ofertes del mercat.

Aquesta iniciativa, que compta amb quasi una dècada de trajectòria, ha estat reconeguda en el concurs estatal de la revista Adiós (edició 2022), amb la tercera posició en la categoria de “Millor activitat de portes obertes”, ex aequo amb el cementiri de Bilbao. El projecte forma part de les accions de l’Associació de Cementiris Significatius d’Europa, de la qual el Cementiri General de Reus és membre des de la seva constitució, i el 2024 va ser distingit com el millor cementiri de l’Estat espanyol.

Amb actes com aquest, FuneCamp i l’Ajuntament de Reus reafirmen el compromís amb la humanització dels serveis funeraris, la innovació en l’acompanyament emocional i la dignificació de la memòria col·lectiva, tot celebrant quatre dècades de presència al costat de les famílies.

El muntatge, que es podrà veure fins a principi de novembre, explica la història de l’Escola a través de les fotografies que més defineixen la comunitat de l’ETSA  i d’un recorregut gràfic pels treballs que integren els diferents coneixements de la disciplina arquitectònica.

La inauguració d’aquest divendres serà també l’espai de trobada dels estudiants i professorat que han passat per l’Escola durant les darreres dues dècades i que han configurat el tarannà d’aquest centre que té com a trets distintius la proximitat i el compromís amb la ciutat i el territori. 

A més d’exestudiants, alumnes i professorat, en la inauguració hi seran el rector de la URV, Josep Pallarès; l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita; el director de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la URV, Roger Miralles; la regidora d’Urbanisme de l’Ajuntament de Reus, Marina Berasategui.

La mostra consta d’una estructura de fusta i diversos panells per exposar una selecció de treballs, projectes i recerques desenvolupats durant aquests vint anys d’història. És una mostra oberta a qui passegi pel centre de la ciutat.

La col·laboració de l’Ajuntament en el muntatge de l’exposició es fonamenta en el conveni signat amb la Fundació Universitat Rovira i Virgili que, entre altres iniciatives, també fa possible l’organització del taller internacional d’arquitectura i disseny urbà EAR RAW, del qual enguany se’n publicarà el llibre de l’edició 2025.

Desfici. El llindar d'un desig violent és una constel·lació d'intencions i d'inicis metodològics que posa la pràctica meditativa al centre de la creació. Es tracta d'una mostra processual desenvolupada al taller, entès aquí com un "estat-nació": un lloc físic i mental on regenten les idees abans de formalitzar-se, i que ofereix les forces terrenals per proposar i habitar des del centre, un espai de trobada amb una mateixa i amb les altres.

En aquesta exposició el punt d'inici ha estat la lectura de les biografies d'Anna Mary Howitt i Amalia Domingo Soler (entre d'altres), dues dones vinculades a l'espiritualitat que, en el seu camí vital, van acabar formant part de revoltes socials i estretament lligades a pensaments feministes. 

L'exposició esdevé el preàmbul d'un projecte híbrid escènic que, en la seva inauguració el dia 18 de setembre, portarà al cos i al moviment les troballes d'aquesta metodologia —espiritualitat, materialitat, cos, moviment i so— amb la voluntat de fer emergir veus atemporals que han sabut unir l'energia subtil amb les energies de la revolució. L’horari de visita de l’exposició serà els divendres i dissabtes de 10.30 a 13.30 h i de 17 a 20 h. 

Després d’aquesta exposició, el cicle Paradigmes continuarà amb la mostra de l’artista visual i investigador Albert Gironès, que combina el treball de camp, els sabers populars i l’experimentació (del 23 d’octubre al 7 de novembre) i la de Marc Larré, l’acció creativa del qual es materialitza en instal·lacions, fotografia, vídeos i escriptura (del 27 de novembre al 12 de desembre).

El cicle Paradigmes està impulsat des de la Regidoria de Cultura i Política Lingüística amb el suport de la Generalitat de Catalunya i totes les accions són gratuïtes i obertes a la ciutadania.

Sobre l'artista

Alba Rihe (Barcelona, 1988) es defineix com una "pallassa dislèxica per sobreviure a una realitat fraccionada". Des d'aquesta fractura construeix tota la seva obra: llicenciada en Belles Arts i formada al Programa d'Estudis Independents del MACBA, ha fet de la veu, el cos i l'humor els seus instruments de coneixement, movent-se sense fronteres entre la performance, la música i l'escriptura —des de Cobalto, un estat hipnòtic d'improvisació, fins als projectes musicals Las Bistecs i Venecia Flúor, o el llibre de poesia Buguenvíl·lia—. Ha estat també germinadora de comunitat i de pedagogia, i ha dirigit l'Habitació 1418 al CCCB i al MACBA. Avui, mentre obre un nou espai de residències artístiques al Baix Camp, continua caminant —com diu ella mateixa— en moviment perpetu, perquè és només en el trànsit, sense forma definida, on es reconeix.

D’acord a l’eix Ciutat Verda del Pla d’Acció Municipal 2023-2027, diferents regidories i empreses municipals s’han implicat en una programació transversal que inclou activitats de formació i de sensibilització, proves pilot de talls de trànsit en entorns escolars, Ganxeta gratuïta o demostracions d’ús de tricicles elèctrics per a la gent gran.

Ganxeta: formació i gratuïtat
L’empresa municipal Reus Mobilitat i Serveis, se suma a la Setmana Europea de la Mobilitat Sostenible amb la gratuïtat del sistema públic de bicicleta compartida de Reus fins al 22 de setembre. El codi MOBILITAT2026 permetrà obtenir tiquets de 24 hores amb usos il·limitats de fins a 30 minuts durant aquest període.

Igualment, tècnics de l’empresa municipal i del departament de Joventut oferiran una sessió informativa a l’alumnat de l’Institut Domenech i Montaner per explicar com funciona i provar gratuïtament el sistema de bicicleta compartida. Serà els dies 17 i  18 de setembre.

Taller pràctic amb «La Ganxeta +60»
L’activitat consistirà una sessió pràctica per a persones majors de 60 anys, per a familiaritzar-se en l’ús de la bicicleta pública compartida de Reus, «La Ganxeta». Serà el dia 22, de 10:00 a 11:15h al Parc infantil d’educació viaria de Reus.

Passeig amb el tricicle “Bici sense edat”
L’activitat consistirà en una demostració del funcionament del tricicle elèctric de l’associació «En bici sense edat». Són passejades adaptades per a gent gran o de mobilitat reduïda que vulguin gaudir d’un passeig en bicicleta, i conduïdes per persones voluntàries de l’entitat. Al mateix temps, voluntaris  del Casal de Joves portaran Ganxetes per acompanyar el recorregut. Serà el dia 21 des de l’antic Hospital pel tomb de ravals, i es faran dos sortides, una a les  16:30 i 17:30.

El dia 22 a les 10:00h es repetirà l’activitat pel passeig Mata, després del Taller pràctic amb «La Ganxeta +60».

Entorns escolars segurs
En el marc del projecte Entorns Escolars Segurs, en els que treballen els departament d’Enginyeria, i de Mobilitat i Circulació de la Guàrdia Urbana, l’Ajuntament tallarà puntualment la circulació de vehicles en dos centres educatius de la ciutat amb el triple objectiu de fer pedagogia, informar del projecte de pacificació del trànsit a la ciutadania i a les comunitats educatives, i recollir informació per introduir-la al projecte definitiu. Les proves es faran a:

• La Salle: tall del carrer Marià Benlliure de 8:00 a 13:00h el dia 21.
• Escola Sant Josep: tall dels carrers Balmes i Mare Teresa Guasch  de 8:00 a 13:00 el dia 22.

"El futur es mou en bus"
Monbus, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Reus i la Generalitat de Catalunya posarà un bus informatiu el dia 22 de 17:00 a 19:00 a la plaça Llibertat, amb una experiència oberta a la ciutadania per fer descobrir com el transport públic contribueix a construir ciutats més sostenibles, accessibles, eficients i pensades per a totes les persones. Serà un autobús híbrid que servirà d’exposició i punt d'informació i hi haurà un taller per als més petits.

Formació sobre patinets elèctrics
La Guàrdia Urbana fa anys que porta a terme el seu programa d’Educació Viària; un programa que va ampliar amb cursos específics als instituts per formar els joves sobre com circular de manera segura amb vehicles de mobilitat personal. Ara, coincidint amb la Setmana Europea de la Mobilitat portarà la formació a la via pública amb el repartiment d’un flyer amb consells sobre bones pràctiques en la conducció de patinets elèctrics. L’acció serà sempre entre les 14:30 i les 15:45 els dies i els llocs següents: Institut Roseta Mauri, dia 17; C. Astorga / Mediterrani, dia 21; Pl. Almoster, dies 17 i 22; i Pl. Oques, dia 18.

“Regalant vida”, campanya d’ús segur dels patinets
Repartiment de braçalets reflectants als usuaris de VPM i bicicletes. L’Associació Prevención de Accidentes de Tràfico amb col·laboració amb la Guàrdia Urbana, el el marc de la campanya «Regalant Vida» faran una activitat per promoure la seguretat dels usuaris amb entrega de braçalets reflectants als usuaris de VPM i bicicletes, amb consells pràctics de mobilitat segura. L’activitat comptarà amb la participació de membres de P(A)T, molts d’ells víctimes o familiars, que oferiran un testimoni directe i sensibilitzador. Serà a la plaça de Prim el dia 17 de 11:00 a 13:00 h.

Remei de Ca la Fresca, Power Burkas, Ferran Palau, Dear Joanne o Sandré són alguns dels artistes més destacats d’entre les propostes del cicle, que tindrà com a escenaris Lo Submarino, la Granja Roca Soldevila, la Casa Rull, Cal Massó, el Castell del Cambrer, l’Institut Pere Mata o el bar Inèdit. El programa, en què el rock i el pop tenen protagonisme, combina alguns dels projectes més estimulants de la música catalana i estatal amb artistes emergents que poden ser nous descobriments. També hi haurà retrobaments amb grups del territori, com els reusencs Súper Gegant o la celebració del Tano! Fest, i les visites d’artistes de renom internacional com la cantant de soul Michelle David, acompanyada dels The True-tones, i The Autumn Defense, el projecte paral·lel de dos membres dels reconeguts Wilco.

El concert de l’home orquestra Sergi Estella encetarà la nova temporada el diumenge 4 d’octubre al migdia al bar Inèdit, situat al mas modernista de l’Escut, en un dels diversos Concerts Modernistes que hi ha integrats en la programació des de fa tres edicions. Aquests concerts de migdia uneixen la música —d’Inés de Lis, Salma i Kris Tena, a més d’Estella i Palau— amb dos dels elements més característics del territori: productes de proximitat com el vi o el vermut i l’arquitectura modernista. Aquestes experiències conviden a conèixer o a redescobrir aquests espais, alguns oberts al públic, però altres privats.

En total, prop d’una vintena de grups repartits en tretze concerts —amb entrades disponibles a la plataforma DICE— ompliran de música i cultura el Camp de Tarragona, seguint l’esperit que fa més de trenta anys guia l’associació Anima’t: dotar el territori d’una programació estable, de qualitat i contemporània. Tant és així que els darrers anys, pel Reus Cultura Contemporània hi han passat artistes com El Petit de Cal Eril, Meritxell Neddermann, Maria Hein, Miquel Serra, Ruinosa y las Strippers de Rahola, Chill Mafia o el mateix Ferran Palau. Tots ells formen part dels més d’un miler d’artistes que han passat pel Camp de Tarragona a través d’Anima’t.

El festival compta amb la col·laboració de l’Institut Municipal Reus Cultura i l’Ajuntament de Reus, així com el suport del Ministerio de Cultura, l’INAEM, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Tarragona i l’Institut Català d’Empreses Culturals, i al patrocini d’Estrella Damm. A més, està integrat dins el Festival Accents i, des de la sisena edició, també al programa Cultura Jove, que permet accedir als joves d’entre 18 i 30 anys a entrades amb descompte.

Paral·lelament a aquesta edició del Reus Cultura Contemporània (RCC), l’associació Anima’t manté la programació habitual durant tot l’any, amb diversos concerts a El Club de la Selva del Camp, el cicle musical Refugi Sonor a diferents espais de Tarragona i les projeccions de cinema en Versió Original a l’Auditori de la Diputació.

Programació completa

Sergi Estella

Dg. 04.10.2026, 12:30 - Inèdit, Reus

The Autumn Defense

Dg. 18.10.2026,  19:30 - Lo Submarino

Inés de Lis

Dg. 25.10.2026,  12:30 - Granja Roca Soldevila

Les Salvatges i Roko Banana

Dv. 30.10.2026, 20:30 - Lo Submarino

Tano! Fest

Dv. 06.11.2026,  20:30 - Lo Submarino

Salma

Dg. 08.11.2026, 12:30 - Jardí de la Casa Rull

Michelle David & The True-tones

Dv. 13.11.2026, 20:30 - Lo Submarino-Sala 1

Súper Gegant i Rüdiger

Ds. 21.11.2026, 20:30 - Lo Submarino

Dear Joanne i Sandré

Dv. 27.11.2026, 20:30 - Lo Submarino

Kris Tena, Barcelona

Dg. 29.11.2026, 12:30 - Castell del Cambrer

Power Burkas i Remei de Ca la Fresca

Dv. 11.12.2026,  20:30 - Lo Submarino

Sara Zozaya, Donosti, País Basc

Dg. 13.12.2026, 19:30 - Cal Massó

Ferran Palau, Esparreguera

Dg. 20.12.2026,  12:30 - Pavelló dels Distingits de l’Institut Pere Mata

Aquesta actuació té com a objectiu millorar la qualitat de l’espai públic del barri, fomentar el joc a l’aire lliure dels infants i garantir que els nens i nenes disposin d’equipaments segurs, accessibles i estimulants.  El regidor de Via Pública, Daniel Marcos, ha manifestat que amb aquesta instal·lació “posem a disposició de les famílies i dels infants nous espais de relació i de joc a l’aire lliure”.

A la Glorieta d’Andalusia s’hi instal·la un circuit de joc de fusta format per diferents elements interconnectats que conviden a grimpar i mantenir l’equilibri per a infants de 4 a 12 anys. També s’hi incorpora un joc giratori adaptat per a cadira de rodes i un joc de moll inclusiu, per  garantir la participació de tots els infants.

A la Glorieta del Priorat s’incorpora un joc de recorregut de fusta, un circuit d’equilibri amb troncs naturals, cordes i xarxes que permeten reptes motrius progressius. Un joc giratori adaptat i un joc de mol de fusta en forma de bicicleta, que ofereix moviment oscil·lant per als més petits.

Finalment, a la Glorieta de les Balears la principal novetat és una tirolina de 20 metres. També s’hi instal·la un balancí inclusiu, un joc de moll adaptat i una caseta de jocs.

Les zones de joc incorporen senyalització específica i cartells informatius amb les edats d’ús i recomanacions.

Els premiats 

• Tecnologia disruptiva: Synkotech Biocompatible Materials. Amb seu a Reus, desenvolupa i fabrica materials biocompatibles per als sectors sanitari, veterinari i d'autocura. La companyia destaca per la seva aposta per la innovació biomèdica, amb solucions pròpies que milloren la seguretat dels pacients i l'eficiència assistencial, així com per la seva capacitat de producció i projecció internacional.
• Creixement i expansió: Macaque Consulting. Fundada el 2024 i reconeguda per la seva trajectòria de creixement en l’àmbit de la intel·ligència artificial. La consultora acompanya grans empreses en l’adopció de solucions d’IA amb impacte real en els seus negocis i s’ha consolidat com un referent tecnològic amb projecció nacional.
• Millor Start-up: NeumaCare. Empresa emergent vinculada a la Incubadora REDESSA que ha desenvolupat una solució per a entorns assistencials, que adapta de manera intel·ligent factors com la llum o altres estímuls sensorials per millorar el descans, el benestar i la recuperació dels pacients hospitalitzats. 
• Sostenibilitat i tecnologia verda: AlgaNova Biotech. Una start-up biotecnològica que transforma les microalgues en solucions sostenibles per a l’agricultura. El seu primer producte és un bioestimulant natural que millora l’eficiència dels cultius, reforça la seva resistència davant l’estrès ambiental i contribueix a una agricultura més sostenible. Alganova ha passat també pel programa de la Incubadora REDESSA. 
• Lideratge femení en tecnologia: Ingrid Canal, fundadora d'Alongside. L’empresa que ella lidera ha desenvolupat d'una aplicació mòbil d'acompanyament emocional per a infants en tractament oncològic. La plataforma transforma les rutines vinculades al procés assistencial en experiències positives que afavoreixen el benestar emocional i la participació activa dels infants i les seves famílies.

Aquesta mesura de la Generalitat es canalitza a través dels ajuntaments i permet prioritzar l’actuació en els centres més antics i amb necessitats més urgents. Per a la quantitat econòmica de la subvenció s’ha tingut en compte principalment el nombre d’alumnat matriculat a la ciutat i  l’antiguitat dels edificis. Les despeses subvencionables són, entre d’altres, la substitució d’elements arquitectònics o d’instal·lacions per obsolescència com cobertes, fusteria, lavabos, cuines i menjadors o similars.

Les intervencions, que ja s’han començat a treballar i s’executaran durant el 2027, es divideixen en tres línies diferents. Una d’elles és la substitució de finestres de ferro amb vidre senzill de les escoles Montsant, Prat de la Riba i Pompeu Fabra. Les noves finestres, amb perfils d’altes prestacions i doble vidre, milloraran l’eficiència energètica, el confort acústic i la seguretat, i permetran reduir incidències i accidents.

També es durà a terme la reforma dels lavabos de les escoles Rubió i Ors, Eduard Toda, Marià Fortuny, Joan rebull i Cèlia Artiga. La renovació permetrà incorporar materials resistents, sistemes eficients i solucions d’accessibilitat universal. A més, també es reformarà la cuina de l’Escola Rosa Sensat.   

El departament d’Urbanisme ha definit les actuacions a partir de les dades del Pla director d’inversions en reposició i millores d’equipaments educatius públics de Reus (març de 2023), així com de la informació aportada pels serveis municipals implicats en la prestació de suport als centres —especialment neteja i manteniment— i per les direccions de les escoles.

Aquest treball conjunt ha permès identificar, amb criteri tècnic, les necessitats reals dels equipaments per reforçar el manteniment preventiu i correctiu, i establir prioritats basades en la millora de la seguretat, la reducció de riscos i la protecció de la salut pública. L’objectiu és garantir entorns més segurs i saludables per a l’alumnat i el personal dels centres educatius.

Impuls a les actuacions RAM

Històricament, les actuacions de reforma, ampliació i millora (RAM) als centres educatius de la ciutat les executava anualment el Servei d’Obres del Departament d’Educació i Formació Professional dels Serveis Territorials a Tarragona. Eren intervencions orientades a millorar l’accessibilitat, substituir fusteries, renovar integralment lavabos i altres actuacions de reposició i millora. En els darrers anys, però, aquestes intervencions havien quedat molt reduïdes o, directament, inexistents.

El nou programa de cooperació financera permetrà revertir aquesta situació i donar resposta als dèficits acumulats en edificis que, en molts casos, fa anys que no han rebut cap actuació significativa. El model estableix que sigui l’Ajuntament qui defineixi directament les actuacions i els centres on s’han de dur a terme, fet que representa un avenç notable en la gestió i planificació de les necessitats reals de les escoles del municipi.

Altres accions per millorar les escoles

A més d’aquestes obres de reforma, adequació i millora (RAM), el govern municipal ha posat en marxa en aquest mandat altres accions destinades a reforçar el manteniment dels centres educatius. El 2024 es va dur a terme un pla de xoc de pintura a les escoles públiques de la ciutat que es va executar a 18 escoles públiques de Reus i a les 6 escoles bressol municipals.

Una altra acció que s’ha desplegat enguany és el pla de renovació de les instal·lacions tèrmiques de les escoles públiques de la ciutat. El consistori ha adjudicat aquest estiu els treballs per substituir i millorar els sistemes de calefacció de les escoles General Prim i Marià Fortuny, que se sumen a les intervencions fetes a les escoles Rubió i Ors, Cèlia Artiga, Misericòrdia i Eduard Toda.

A través de diversos plafons, el recorregut ofereix una selecció representativa del seu pensament i de les aportacions que han marcat generacions de mestres. Des del mes de febrer, l’exposició ha recorregut diversos equipaments de la ciutat i s’ha pogut veure a l’Escola d’Adults Marta Mata, al Casal de les Dones i a la Biblioteca Xavier Amorós. Actualment és al Centre Cívic Mestral i clourà el seu itinerari al Centre Cívic Gregal.

Paral·lelament a l’exposició, aquest dimecres 16 de setembre, a les 18.30 h, al Centre Cívic Mestral tindrà lloc la taula rodona “El llegat de Marta Mata”. L’acte comptarà amb la participació de Cori Bach, cofundadora de l’Escola Montsant; les mestres Josepa Garcia i Teresa Vallverdú; Ester Mascaró, directora de l’Escola d’Adults Marta Mata, i Sara Palmero, exalumna de l’Escola d’Adults Marta Mata. La taula rodona serà moderada pel periodista Jordi Baró.

L’Any Marta Mata a Reus

Enguany se celebra l’Any Marta Mata, que commemora el centenari del naixement de la pedagoga. Filla d’una altra il·lustre pedagoga, Àngels Garriga, Marta Mata es va llicenciar en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona, en l’especialitat de pedagogia, l’any 1957. El 1965 fou cofundadora de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, que va impulsar la renovació pedagògica amb el restabliment de la democràcia a Espanya.

El 1971 va participar en la creació de l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la Universitat Autònoma de Barcelona i, l’any següent, en l’inici de l’Escola de Mestres de la mateixa universitat, on impartia diversos cursos de didàctica de la llengua i de pedagogia.

Les seves publicacions en el camp de la pedagogia són molt nombroses i va rebre diverses distincions com la Medalla d’Alfons X el Savi (1990), la Medalla d’Or de Barcelona al Mèrit Científic (1997) i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1997), entre d’altres.

L’exposició “Marta Mata. Educació democràtica, una utopia?” forma part de la programació de l’Any Marta Mata. Amb motiu d’aquesta efemèride, a Reus s’han impulsat diverses activitats des de les regidories d’Educació i Ciutadania, Serveis a les Persones i Drets Socials, i Relacions Ciutadanes.

Per a més informació, podeu consultar l’enllaç centenarimartamata.cat.

Els treballs s'allargaran fins al dia 18, i no es preveu que obliguin a tallar el trànsit, només es donarà pas alternatiu o desviaments de carrils en moments puntuals.

Amb aquests objectius s’instal·laran fins a 19 reductors de velocitat tipus coixí berlinès en punts estratègics al llarg del carrer per tal de protegir especialment els vianants que creuin per els passos de vianants. El model de reductor escollit fa reduir la velocitat als vehicles, però afecta en menor mesura autobusos i camions atès que els eixos d’aquests tipus de vehicles són més amples que els dels cotxes. En conseqüència, tant el tant soroll com el sotrac dels vehicles grans al passar-hi és menor, millorant així tant el confort dels usuaris del transport públic com la integritat de les mercaderies dels camions.

Actualment, la circulació de camions ja està prohibida pel vial entre les 22:00 i les 7:00h per tal de respectar el descans nocturn del veïnat.

Amb tot, es preveu que els reductors facin reduir la velocitat dels vehicles i que, alhora, fomentin que alguns dels camions busquin rutes alternatives com l’avinguda Sant Bernat Calbó per accedir o sortir de l’aparcament.

Per tal de reforçar la seguretat i la reducció de la velocitat, també es repintaran els carrils de circulació, amb una mitjana més gran per reduir les amplades dels carrils; es pintaran unes semi rotondes en algunes cruïlles per trencar la sensació de prioritat als vehicles que circulen per Pintor Fuster; i finalment s’instal·laran pilones a l’eix del carrer per evitar avançaments o que es puguin esquivar els elements reductors de velocitat.

D’altra banda, des del departament de Mobilitat i Circulació de a Guàrdia Urbana es preveuen altres actuacions complementàries de millora de la seguretat viària en vials propers. Així, també es preveu instal·lar dos coixins berlinesos que protegeixin el pas de vianants de davant del Camp de futbol de la Pastoreta del carrer dels Velers.

I, finalment, també s’instal·laran dos elements reductors de velocitat al tram de l’avinguda de Salou entre el carrer Flix i la rotonda de la T-11. El reductors seran del tipus Esquena d’ase.  En sentit Salou, s’instal·larà abans del pas de vianants, i en sentit Reus, a uns 17 metres abans de la rotonda.

Jornada de portes obertes
La primera jornada de portes obertes es fa avui, dimecres 16 de setembre, de 10 a 12 h, i s’adreça a famílies amb infants d’1 a 3 anys. La segona serà demà, dijous 17 de setembre a la mateixa hora, i s’adreçarà a famílies amb nadons de 0 a 11 mesos.

Espais familiars tardor 2026
A partir del 18 de setembre, a les 9 h, s’obriran les inscripcions als espais familiars del primer cicle del curs 2026/2027, que s’iniciaran la primera setmana d’octubre. El període d’inscripcions estarà obert fins al 30 de setembre.

Mas Pintat acollirà dos espais familiars diferenciats segons l’edat dels infants:

• Espai familiar amb nadó de 0 a 11 mesos: els dijous, de 10.30 a 12 h, del 8 d’octubre al 3 de desembre. Les inscripcions es poden fer a través de la pàgina web de l’Ajuntament de Reus.

• Espai familiar amb infant d’1 a 3 anys: els dimecres, de 10.30 a 12 h, del 7 d’octubre al 2 de desembre. Les inscripcions es poden fer a través de la pàgina web de l’Ajuntament de Reus.

Els espais familiars ofereixen un entorn de trobada i suport per a les famílies, on es combina el joc lliure amb activitats guiades, promovent la parentalitat positiva i adaptant-se al moment evolutiu dels infants i a les necessitats de cada família.

Els espais familiars són gratuïts i s’adrecen a famílies amb infants de fins a tres anys. A través d’aquestes sessions, es fomenta la creació de vincles, l’intercanvi d’experiències i el suport mutu entre famílies, alhora que es reforcen les competències parentals.

Per a més informació, les persones interessades poden contactar amb el servei a través del telèfon 977 010 057 o del correu electrònic soaf@reus.cat.

SOAF Reus
El Servei d’Orientació i Acompanyament a les Famílies (SOAF) és un servei gratuït de l’Ajuntament de Reus, impulsat des de l’Àrea de Serveis a les Persones i Drets Socials i cofinançat pel Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya a través del Contracte Programa dels Serveis Socials 2025-2028.

L’objectiu del servei és reforçar les capacitats educatives, emocionals i relacionals de les famílies per afavorir el seu benestar. Ofereix acompanyament a través d’atencions individuals, espais familiars, tallers, xerrades i altres activitats preventives i universals.

Els objectius del SOAF són fomentar entorns familiars saludables i prevenir situacions de risc social; reforçar les habilitats parentals i la gestió emocional de la criança, i donar suport al llarg de tot el cicle vital, amb perspectiva de gènere i atenció a la diversitat.

Les famílies que necessitin suport en la criança poden contactar amb el SOAF Reus de dilluns a divendres de 9 a 14 h a dos equipaments municipals de la ciutat: Mas Pintat i Mas Totosaus. També es pot contactar amb aquest servei mitjançant el correu electrònic soaf@reus.cat

Durant la trobada, el conseller ha destacat el paper estratègic del Camp de Tarragona per la seva activitat econòmica, industrial i turística, així com per comptar amb algunes de les infraestructures claus per l’economia i la mobilitat del país com són el Port i l’aeroport de Reus. El conseller ha defensat que “el lideratge de Catalunya passa necessària per enfortir tot el territori” i ha remarcat la prioritat de dotar de recursos aquesta zona “per la seva posició estratègica i per ser un dels motors econòmics i industrials del país”.

En aquest sentit, el Govern ha expressat el seu suport institucional al desenvolupament del projecte metropolità i la voluntat de posar a disposició del procés els recursos tècnics necessaris per facilitar-ne el desenvolupament i avançar amb la màxima celeritat possible. La trobada ha permès també acordar una interlocució continuada amb el secretari de Governs Locals, Xavier Amor, per fer seguiment del projecte i treballar conjuntament en el seu futur encaix jurídic.

Una eina per guanyar competitivitat i capacitat de resposta

Durant la reunió, els alcaldes i alcaldesses han coincidit a assenyalar que els grans reptes que viu i viurà l’àrea de Tarragona demana d’una acció coordinada i conjunta entre totes les institucions. En aquest sentit, la millora de la mobilitat, el desenvolupament industrial, la captació de noves inversions i la millora dels serveis públics són eixos prioritaris a l’hora de donar resposta a les necessitats de la ciutadania.

Els representants de l’Associació també han traslladat al conseller que el model metropolità que s’està impulsant des del territori és un model basat en la cooperació i la compartició de serveis, amb la ciutadania al centre i sense generar grans estructures administratives. L’objectiu és mantenir l’autonomia dels municipis i actuar conjuntament en aquells àmbits en què l’escala metropolitana permeti prestar millors serveis, gestionar de manera més eficient els recursos i incrementar la capacitat de resposta del territori.

Un dels principals reptes és millorar la mobilitat i el transport públic, tant per tren com per carretera, per això el Govern destinarà prop de 100 milions d’euros en la millora de les infraestructures i en l’execució del TramCamp. Els alcaldes i alcaldesses han traslladat al conseller la importància estratègica de la segona fase del TramCamp, especialment per reforçar la connexió entre Reus i Tarragona i contribuir a una millor vertebració metropolitana del territori. Així mateix, Generalitat i Associació han acordat també treballar conjuntament amb l’Autoritat Territorial de la Mobilitat del Camp de Tarragona per avançar en una millor planificació i coordinació metropolitana del transport públic.

Per la seva banda, el Govern segueix treballant en altres àmbits com la construcció de més de 2.000 habitatges públics dins del Pla 50.000, la futura nova estació d’autobusos de Reus, en l’ampliació de l’Hospital Joan XXIII, o en la creació del Consorci de gestió del Patrimoni de Tarraco, entre d’altres.

La construcció d’aquesta realitat metropolitana ha de permetre, per tant, guanyar competitivitat, capacitat d’influència i eficiència, però sobretot millorar els serveis i la qualitat de vida de la ciutadania. Mentre no sigui una realitat, el grup d’impuls ja està treballant en quatre de les àrees prioritàries com són l’organització del territori, la mobilitat, la sostenibilitat i el desenvolupament econòmic i social.

El regidor d’Empresa, Formació i Ocupació, Òscar Subirats, subratlla que “la campanya es posa l’accent  en tres idees clau: la connexió amb les oportunitats del mercat laboral, l’aprenentatge com a motor de talent i el creixement que es genera quan persones i empreses disposen dels recursos adequats per avançar”.

La nova oferta formativa de Mas Carandell incorpora un increment notable de cursos subvencionats de formació professional per a l’ocupació que s’adrecen prioritàriament a persones en atur, passant de deu a catorze i sumant més de 200 places en 13 certificats professionals de diferents famílies. Destaquen novetats com el certificat d’Operacions auxiliars de manteniment i transport intern en la indústria alimentària, amb la col·laboració del Grup Unió;  l’entrada de la família d’Imatge personal, amb dos certificats: Serveis auxiliars de perruqueria i Serveis auxiliars d’estètica. I també s’incorpora el mòdul de la família d’Informàtica i comunicacions: Construccions de pàgines web, de grau B i nivell 2, reforçant l’aposta per les competències digitals. Al mateix temps es mantenen certificats consolidats com el de Tanatopràxia (amb la col·laboració de Funecamp), el d’auxiliar de paleta (amb la del Gremi de la Construcció), Auxiliar de jardineria  (en el marc del Centre de Formació Integrada de l’Institut d’Horticultura), el d’atenció sociosanitària, i el clàssic de gestió administrativa amb mètode de simulació d’empreses o programa SEFED. En aquest apartat s’hi suma l’especialitat d’Anglès N2.

La formació en línia a través de l’Aula Mentor del Ministeri continua creixent, i ja són prop de 70 cursos els que permeten assolir unitats de competència convalidables per obtenir mòduls de certificats professionals oficials.

Per a joves, s’ha obert la inscripció a la 12a Casa d’Oficis de Creació i producció audiovisual de Mas Carandell, especialitzada en  Videojocs i Audiovisuals, que combina sis mesos de formació i sis de contracte laboral, i que es preveu iniciar el darrer trimestre del 2026.

Pel que fa a les persones treballadores ocupades, Mas Carandell preveu incorporar dos nous certificats professionals de nivell 3 totalent subvencionats: Promoció turística local i informació al visitant i Habilitació per a la docència en graus A, B i C del sistema de FP, pendents d’aprovació pel Consorci de la Formació Contínua de Catalunya.

I finalment, entre els cursos de disseny propi, enguany hi trobem novetats presencials com Formació bàsica per a la comissió d’Igualtat, Transparència salarial: noves exigències legals i nombroses propostes relacionades amb la IA. Una relació que es completa amb una dotzena de cursos per Internet de l’Aula Mas Carandell i una desena de cursos virtuals en directe.

 L’acompanyament a la ciutadania es reforça amb els programes d’orientació laboral subvencionats pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya, que permeten oferir suport des de diversos barris de la ciutat a través del programa Orienta, el Dispositiu d’Inserció Laboral i l’Espai de Recerca de Feina. L’orientació per a l’acreditació de competències adreçada a persones amb experiència i formació no reconeguda oficialment, és un dels recursos permanents de Mas Carandell, que és punt autoritzat d’informació i orientació per part de l’Agència FP. En aquest apartat, i donada la bona acollida d’anteriors edicions, també es manté el cicle Aquí hi ha feina, per conèixer oportunitats laborals de la mà d’empreses del territori.

Les persones que busquen feina poden consultar les ofertes de feina a la borsa de Mas Carandell: borsa.mascaramdell.cat, i les vacants públiques municipals al Portal d’Ocupació, ocupació.reus.cat. Si es necessita acompanyament per fer una recerca de treball digital, als Espais Activa, d’accés lliure s’hi troba suport professional per fer aquesta cerca telemàtica de dilluns a divendres.

Pel que fa a les empreses locals, Mas Carandell consolida la seva funció com a aliat estratègic amb serveis de gestió de la bonificació de la formació per FUNDAE, formació a mida per encàrrec, selecció de personal i intermediació laboral, consultoria en recursos humans i desenvolupament i acreditació de competències professionals del personal, contribuint a enfortir el capital humà i la competitivitat del territori.

 Per a preinscriure’s, matricular-se i ampliar la informació de tot plegat, us convidem a consultar el web mascarandell.cat.

“Ens esperen unes setmanes molt importants i volem compartir-les amb totes aquelles persones que ens segueixen a plaça, que alguna vegada s’han plantejat venir al local o que tenen ganes de provar què vol dir formar part d’una colla”, ha assenyalat Lluís Domingo, membre de la junta directiva dels Xiquets de Reus.

Les entrades de públic estan esgotades i la campanya es planteja com una possibilitat de poder assistir al Concurs de Castells, que tindrà lloc el 3 i 4 d’octubre a la Tarraco Arena Plaça. Concretament, el que es demana des de la colla és assistir, com a mínim, a dos dels tres assajos dels dies 18 de setembre, 27 de setembre i 2 d’octubre. Les persones que hi participin tindran gratuïtament la samarreta de la colla, l’entrada a l’arena del Concurs el diumenge 4 i l’autobús d’anada i tornada.

La colla ha volgut destacar especialment l’assaig del diumenge 27 de setembre, a les 12 h, a la plaça del Mercadal com una ocasió per acostar-se a Xiquets i participar d’aquest acte que es farà a l'espai públic. A més, l'assaig acabarà amb un dinar popular al local social de la colla, situat al carrer de Rosich. 

A més del Concurs de Castells, des de Xiquets de Reus han volgut posar en relleu que dissabte 19 de setembre, a les 18 h, tindrà lloc la Diada de Misericòrdia i la intenció és arribar-hi amb un castell de nou. “Fer-lo a Reus, davant de la nostra gent, seria molt important per a la colla, i estem treballant per tenir-lo a punt. Els assajos que queden ens han de servir per acabar de valorar com hi arribem i prendre la decisió”, ha explicat Joan Ferran, cap d’estructures dels Xiquets de Reus.

La diada comptarà amb la participació dels Moixiganguers d’Igualada i Castellers de Lleida i, un cop finalitzada, la festa continuarà a les 23 h a la plaça de la Llibertat amb l’actuació de diversos dj’s de la colla, un concert de l’Orquestra Mitjanit i tancarà la nit DJ Enka. 

“Reus és una ciutat que estima els castells, que aprecia les seves entitats i que sap reconèixer l’esforç compartit. Per això, des de l’Ajuntament encoratgem a tothom a viure aquests dies amb il·lusió, acompanyant la colla en els assajos, en la Diada de Misericòrdia i, evidentment, en el camí cap al Concurs”, ha expressat Daniel Recasens, regidor de Cultura i Política Lingüística.

Organitzat pel Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC), amb la col·laboració dels ajuntaments de Reus i Tarragona, el Psicurt s’ha consolidat com un espai de trobada entre la psicologia, la cultura i el món audiovisual. El festival utilitza el cinema com una eina per abordar diferents realitats vinculades a la salut mental, promoure’n la visibilització i contribuir a combatre l’estigma.

En aquesta edició s’han rebut més de 430 curtmetratges, dels quals se n’han seleccionat 25 per formar part de la secció oficial. Es tracta de curtmetratges de gran qualitat artística, que compten amb la participació de grans noms del cinema com Emma Vilarasau, Tristán Ulloa, Mabel Lozano o Carlos Bardem, entre altres, i que han estat seleccionats tant pel seu alt nivell cinematogràfic com per l’interès de les temàtiques que aborden en relació amb la salut mental.

Les obres, de ficció i documental, tracten temàtiques diverses relacionades amb la salut mental, com la psicosi, la identitat, la pressió estètica, els traumes familiars, les agressions sexuals, els tabús, la infància o la rebel·lia juvenil, entre d’altres.

Els curtmetratges seleccionats optaran als premis de les categories de ficció i documental, així com al Premi del Públic. El festival també manté el Premi Educurt, una iniciativa adreçada a estudiants d’ESO, batxillerat i cicles formatius que té com a objectiu fomentar la reflexió entre el jovent sobre la salut mental i l’equilibri emocional.

Programació a Reus
Els curtmetratges de la secció oficial es projectaran al Teatre Bartrina. El divendres 9 d’octubre hi haurà dues sessions, amb cinc curtmetratges cadascuna, a les 19 h i a les 20.30 h. El dissabte 10 d’octubre, coincidint amb el Dia Mundial de la Salut Mental, es faran tres sessions més, també amb cinc curtmetratges cadascuna, a les 18 h, a les 19.30 h i a les 21 h.

Com a activitat paral·lela, el dimecres 7 d’octubre, a les 19 h, al Teatre Bartrina, es podrà veure l’obra Boja, de Mariona Esplugues. L’espectacle, basat en la seva pròpia experiència, recorre 16 anys de consultes psiquiàtriques i planteja una mirada en primera persona sobre la salut mental i la relació amb el sistema sanitari. Després de la representació hi haurà un col·loqui amb l’autora, directora artística i protagonista de l’obra. L’activitat serà gratuïta amb reserva prèvia.

A més, el dissabte 10 d’octubre, a les 11.30 h, el Centre d’Art Cal Massó acollirà «Un vermut amb... José Ocaña i Cristina Urgel», una activitat que inclourà la projecció dels curtmetratges guanyadors de l’edició de 2025, Traje y Tupper i La conversación que nunca tuvimos, i un col·loqui posterior amb els seus directors.

El Teatre Bartrina serà també l’escenari de la gala de clausura del Psicurt, que tindrà lloc el diumenge 11 d’octubre, a les 18.30 h. L’acte, conduït pel periodista tarragoní Ricard Lahoz, servirà per lliurar els guardons de l’edició d’enguany.

El Teatre Bartrina i el Centre d’Art Cal Massó són dos equipaments culturals que depenen de la Regidoria de Cultura i Política Lingüística de l’Ajuntament de Reus.

Amb aquesta nova edició, el Psicurt reforça l’aposta per apropar la salut mental a la ciutadania a través de la cultura i, especialment, del cinema, i generar espais de debat i reflexió sobre les diferents realitats que afecten el benestar emocional i psicològic de les persones. Per això, el festival forma part, un any més, del programa d’activitats del Mes de la Salut Mental que organitza l’Àrea de Serveis a les Persones i Drets Socials de l’Ajuntament de Reus.

Les activitats programades a Reus i a Tarragona són gratuïtes fins a completar l’aforament i només algunes requereixen reserva prèvia.

Per a més informació, es pot consultar la web del festival.

L’actuació ha de dotar el vial de més verd, més zones de joc i descans i més espais per als vianants; i incorpora aportacions ciutadanes recollides en diferents reunions d’escolta activa que l’Ajuntament ha mantingut amb la ciutadania.

Les obres de la primera fase les executa la UTE formada per CCDL Baix Camp-Tarragonès, amb un pressupost d'adjudicació de 1.778.977,54 euros. El treballs de la segona fase les porta a terme la mateix empresa, amb un pressupost d’adjudicació de 2.637.559,79 euros.

L’obra de la segona fase es dividirà també en trams per evitar molèsties als veïns. Així, es començarà al tram nord fins al carrer de Frederic Urales, i posteriorment es continuarà fins al final. En aquest darrer tram és on hi ha més guals que es poden veure afectats per l‘obra.

Les obres de la primera fase estan aproximadament al 40%, i s’han executat els treballs relatius a la xarxa d’aigües, clavegueram, connexions i emborbals, així com el plantejament de les noves voreres.

Més verd i espais per a vianants
En el seu conjunt, el projecte de reurbanització busca millorar la connectivitat entre la zona sud i el centre de la ciutat fins a l’estació de ferrocarril, amb una mobilitat més sostenible i accessible que afavoreixi l’ús de la bicicleta, i millori la connexió dels recorreguts de transport públic. L’eix serà ser un element articulador i connector amb els carrers, zones verdes i equipaments adjacents al carrer.

La proposta és també una aposta per avançar cap a una ciutat més verda, amb l’increment de la vegetació, la renaturalització i l’ampliació i la integració amb l’arbrat existent; així com la creació de nous espais verds d’estada de descans, de relació i de joc; així com la renovació de l’enllumenat, que millorin el confort de la ciutadania.

Finalment, entre altres objectius, el projecte també busca millorar la gestió dels recursos hídrics, incloent com a objectiu la gestió de tot el cicle de l’aigua per tal de mantenir o incrementar l’aigua disponible per a l’abastament dels propis espais, afavorint la reutilització.

Alguns indicadors del projecte són:

• Increment de més del 90% de la superfície de voreres (en general). Al carrer Papallones i Escultor Sunyol, increment de més del 200%
• Es substitueixen els fanals existents i se n'afegeixen de nous, 120 en total (64 a la Fase 1.1 i 76 a la Fase 1.2)
• Nou arbrat: Més de 100 arbres nous plantats en total (44 a la Fase 1.1 i  51 a la Fase 1.2).
• Nova jardineria: Més de 3.000 arbustos nous plantats (1.432 a la Fase 1.1 i 2.115 a la Fase 1.2); i més de 8.000 plantes noves.
• Nou mobiliari urbà total: S’instal·laran més de 100 bancs i cadires noves.

Finançament
L’actuació compta amb finançament de la Diputació de Tarragona amb una subvenció del Pla Impuls Dipta; i amb el suport de la Generalitat de Catalunya a través d’una subvenció del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya 2025-2029 i una altra del Pla de barris i viles de Catalunya 2025-2029.

L’actuació ha de dotar el vial de més verd, més zones de joc i descans i més espais per als vianants; i incorpora aportacions ciutadanes recollides en diferents reunions d’escolta activa que l’Ajuntament ha mantingut amb la ciutadania.

Les obres de la primera fase les executa la UTE formada per CCDL Baix Camp-Tarragonès, amb un pressupost d'adjudicació de 1.778.977,54 euros. El treballs de la segona fase les porta a terme la mateix empresa, amb un pressupost d’adjudicació de 2.637.559,79 euros.

L’obra de la segona fase es dividirà també en trams per evitar molèsties als veïns. Així, es començarà al tram nord fins al carrer de Frederic Urales, i posteriorment es continuarà fins al final. En aquest darrer tram és on hi ha més guals que es poden veure afectats per l‘obra.

Les obres de la primera fase estan aproximadament al 40%, i s’han executat els treballs relatius a la xarxa d’aigües, clavegueram, connexions i emborbals, així com el plantejament de les noves voreres.

Més verd i espais per a vianants
En el seu conjunt, el projecte de reurbanització busca millorar la connectivitat entre la zona sud i el centre de la ciutat fins a l’estació de ferrocarril, amb una mobilitat més sostenible i accessible que afavoreixi l’ús de la bicicleta, i millori la connexió dels recorreguts de transport públic. L’eix serà ser un element articulador i connector amb els carrers, zones verdes i equipaments adjacents al carrer.

La proposta és també una aposta per avançar cap a una ciutat més verda, amb l’increment de la vegetació, la renaturalització i l’ampliació i la integració amb l’arbrat existent; així com la creació de nous espais verds d’estada de descans, de relació i de joc; així com la renovació de l’enllumenat, que millorin el confort de la ciutadania.

Finalment, entre altres objectius, el projecte també busca millorar la gestió dels recursos hídrics, incloent com a objectiu la gestió de tot el cicle de l’aigua per tal de mantenir o incrementar l’aigua disponible per a l’abastament dels propis espais, afavorint la reutilització.

Alguns indicadors del projecte són:

• Increment de més del 90% de la superfície de voreres (en general). Al carrer Papallones i Escultor Sunyol, increment de més del 200%
• Es substitueixen els fanals existents i se n'afegeixen de nous, 120 en total (64 a la Fase 1.1 i 76 a la Fase 1.2)
• Nou arbrat: Més de 100 arbres nous plantats en total (44 a la Fase 1.1 i  51 a la Fase 1.2).
• Nova jardineria: Més de 3.000 arbustos nous plantats (1.432 a la Fase 1.1 i 2.115 a la Fase 1.2); i més de 8.000 plantes noves.
• Nou mobiliari urbà total: S’instal·laran més de 100 bancs i cadires noves.

Finançament
L’actuació compta amb finançament de la Diputació de Tarragona amb una subvenció del Pla Impuls Dipta; i amb el suport de la Generalitat de Catalunya a través d’una subvenció del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya 2025-2029 i una altra del Pla de barris i viles de Catalunya 2025-2029.

L'obra respon a la necessitat d’adaptar els espais al volum d’ús del polilleuger, inaugurat l’octubre de 2020. L’alta demanda en les franges de màxima activitat ha fet evident que els vestidors actuals siguin insuficients, motiu pel qual s’ha fet necessària l’ampliació.

La intervenció inclou un nou bloc annex als vestidors actuals, situat sota la zona de porxos existent entre les pistes esportives i l’edifici actual. El nou mòdul ocuparà una superfície construïda de 118,03 m² dins un àmbit total d’actuació de 221 m².

El nou equipament incorporarà tres vestidors nous, tots ells adaptats i equipats amb zona de canvi, dutxes i bany assistit, així com un espai tècnic destinat a la producció d’aigua calenta sanitària. Amb aquesta ampliació, la instal·lació passarà de disposar de dos vestidors a un total de cinc espais adaptats.

L’actuació permetrà reduir temps d’espera, millorar el confort dels usuaris i optimitzar l’organització de l’activitat esportiva. A més, facilitarà la celebració simultània de més activitats a les pistes, incrementant les possibilitats d’ús i l’eficiència de l’equipament.

Una de les actuacions més destacades ha estat la retirada de la coberta de fibrociment i la seva substitució per una nova coberta tipus sandwich amb aïllament, que millora les condicions de salubritat de l’edifici i contribueix a millorar-ne el comportament energètic.

També s’ha executat el projecte dels pressupostos participatius que preveia la divisió de la sala polivalent. La instal·lació d’un envà acústic mòbil permet disposar de dos espais independents o d’una única sala de grans dimensions segons les necessitats de cada activitat. En el marc d’aquest projecte també s’ha renovat l’equipament de música i àudio portàtil del centre.

La reforma general inclou, entre altres actuacions, la reordenació de la recepció i la sala informativa, la substitució de les finestres exteriors, la millora de la cuina, l’adaptació d’un lavabo, la pintura integral de l’edifici i la instal·lació de parquet en dues sales polivalents.

El projecte incorpora igualment actuacions específiques de prevenció de riscos laborals, com la millora de l’accés pel moll de càrrega i la instal·lació de baranes de seguretat a la coberta.

La reforma de l’aula de cuina es completarà posteriorment, amb previsió que estigui preparada després de Nadal per a la programació d’hivern.

La renovació del Ponent forma part de l’aposta municipal per la millora progressiva de la Xarxa de Centres Cívics, amb l’objectiu d’adaptar els equipaments a les necessitats actuals de la ciutadania i continuar oferint serveis públics de qualitat i de proximitat.

Reforma del Mas Abelló

En aquesta mateixa línia, aquest estiu s’han dut a terme actuacions de millora al Centre Cívic Mas Abelló, aprofitant el tancament habitual del mes d’agost, amb una inversió de 84.000 euros.

Les obres inclouen la reforma de les cobertes de la sala del casal i de l’edifici principal, la renovació de l’accés al pati i del pati interior, el canvi de les portes de vidre interiors, el pintat de la façana del pati i la substitució de portes i reixes malmeses.

Nova temporada de la Xarxa de Centres Cívics

Avui s’han obert les preinscripcions per a la nova temporada de la Xarxa de Centres Cívics de Reus, que començarà l’1 d’octubre amb una programació de quatre mesos adreçada a diferents edats i interessos.

La nova programació manté l’oferta de cursos i tallers d’arts plàstiques, cuina, activitat física i benestar, així com les activitats familiars, les propostes +60, les xerrades i els tallers en col·laboració amb serveis municipals i entitats.

Entre les novetats destaquen els nous espais de lectura i creixement personal, el cicle d’exposicions amb set mostres simultànies dedicades a Gaudí amb motiu de l’Any Gaudí i la possibilitat que, per primera vegada, les persones usuàries del programa +60 facin les inscripcions de manera telemàtica.

 La programació es pot consultar al llibret de la temporada adjunt.

Aquesta és una demanda sorgida en el procés d’elaboració del Pla de lectura municipal i amb aquesta acció s’hi vol donar resposta i convidar a assistir totes les persones i entitats que hi van prendre part l’any passat.

Les sessions programades seran el 16 de setembre a la plaça del Santuari de Misericòrdia, el 21 d’octubre a la plaça de la Llibertat i el 9 de novembre a la plaça del Pallol. Les activitats començaran a les 17.30 h, seran gratuïtes i estaran obertes a tothom.

Les activitats comptaran amb la participació de la cooperativa Cuentropía, que serà l’encarregada de dinamitzar les sessions de contes per a infants, els racons de lectura i la Biblioteca Humana, una de les propostes més singulars del programa.

La Biblioteca Humana es va estrenar el passat mes de juny a la Biblioteca Pere Anguera. En aquella primera experiència, quatre persones seleccionades prèviament, els anomenats «llibres humans», van compartir els seus relats de vida amb els assistents, els «lectors i lectores». L’objectiu d’aquesta proposta és trencar barreres socials, estereotips i prejudicis a través de la conversa i l’escolta.

La Biblioteca Humana va néixer a Dinamarca l’any 2000 i la seva incorporació a les Biblioteques Municipals de Reus és fruit de l’activisme de promoció de la lectura impulsat en el marc del Pla de Lectura de Reus. La bona acollida de la primera experiència ha portat les Biblioteques a fer-la itinerant i a ampliar la seva col·lecció de llibres humans amb noves experiències personals que, a través de la conversa, contribueixin a entendre millor la diversitat humana.

Com és habitual en les actuacions d’extensió bibliotecària, les Biblioteques a les places també oferiran in situ alguns dels serveis bàsics de les biblioteques municipals. Així, les persones que hi participin podran fer-se el carnet de biblioteca i accedir als serveis de préstec, reserva i consulta bibliotecària. La primera sessió a la plaça del Santuari de Misericòrdia inclourà la narració del conte «La pastoreta i la Mare de Déu», com a acte del programa de la Festa Major.

Podeu consultar el programa detallat de les activitats i la informació per inscriure’s a la Biblioteca Humana al web de les Biblioteques Municipals de Reus.

Aquesta iniciativa és possible gràcies al reconeixement que va rebre «Fem consciència 2025» el passat mes de març, quan va ser distingit amb un dels Premis a Projectes Innovadors de Biblioteques Sello CCB 2025, convocats pel Ministeri de Cultura.

A partir de mitjan setembre hi haurà aquests tres grups a la zona sud de Reus, que compten amb el finançament del Pla de Barris i Viles de Catalunya 2025-2029:

• Centre Cívic Migjorn (dimarts de 19 a 20.30 h, a partir del 15 de setembre)
• Biblioteca Pere Anguera (dimecres de 10 a 11.30 h, a partir del 30 de setembre)
• Biblioteca Pere Anguera (dimecres de 18 a 19.30 h, a partir del 16 de setembre)

Inscripció gratuïta a politicalinguistica@reus.cat, amb aquestes dades:

• nom i cognom
• telèfon de contacte

A l’assumpte, hi ha de constar una d’aquestes opcions:

• Conversa Migjorn
• Conversa Pere Anguera matí
• Conversa Pere Anguera tarda

Per a persones que no saben gens de català, la Biblioteca Pere Anguera ofereix el programa Fem-ho fàcil, que introdueix la llengua a partir de llibres il·lustrats. Aquestes sessions es fan en dilluns, de 18.30 a 19.30 h. Cal adreçar-se al taulell de la biblioteca per apuntar-s’hi.

A aquesta oferta cal sumar-hi altres institucions i entitats que organitzen formació en català a la ciutat i que consten en un fullet que ha editat la Regidoria de Cultura i Política Lingüística per tal de facilitar l’accés a la llengua de les persones que la volen aprendre. Hi ha institucions en què es poden fer cursos i obtenir certificats oficials: el Centre de Normalització Lingüística (tots els nivells), el Centre de Formació d’Adults Reus i el Centre de Formació d’Adults Marta Mata (nivells A1 i A2), i l’Escola Oficial d’Idiomes (nivell C2). També hi ha entitats com Càritas Interparroquial i la Fundació Bara (nivells A1 i A2), i Òmnium Cultural (cursos i grups de conversa) i la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (grups de conversa).

Per a més informació, es pot consultar https://www.reus.cat/serveis/aprenem-catala.

Les obres consisteixen en la renovació de 500 metres de la xarxa amb l’objectiu d’incrementar l’eficàcia del sistema d’abastament d'aigua. El projecte inclou de manera específica la retirada de les canonades de fibrociment, que se substituiran i quedaran fora de servei.

La renovació de la xarxa al carrer de l’Escultor Rocamora té un pressupost de 266.192,62 euros, dels quals la UE en financia el 40%, mentre que el 60% restant va a càrrec de l’Ajuntament.

Afectacions al trànsit
Les obres de renovació de la xarxa d’abastament comportaran afectacions a la mobilitat. Des d’aquest dilluns, 14 de setembre i fins el 23 d’octubre es treballarà en el carril de sentit pujada i no es podrà circular pel de baixada. Entre el 26 d’octubre i el 18 de desembre, l’afectació serà a la inversa: no es podrà circular pel carril de pujada.

Remodelació viària
Acabades les obres de la xarxa d’aigües s’iniciaran els treballs de remodelació del propi carrer. L'Ajuntament de Reus planteja una transformació radical del carrer de l’Escultora Rocamora amb un projecte que aposta per posar les persones al centre d’un espai públic completament nou, més verd, més amable i més accessible. El projecte transforma una de les principals portes d'entrada al centre històric de la ciutat en un nou espai de convivència, que connectarà millor els barris del sud amb el nucli antic i convertirà aquest eix en un corredor urbà pensat per caminar, trobar-se i gaudir de l'espai públic.

Finançament
Les dues actuacions formen part del Pla de Barris Reus Sud. L’Ajuntament compta amb diverses subvencions per finançar les obres.

L'obra d'urbanització compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya a través del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica en el marc del Pla de Barris i Viles de Catalunya 2025-2029. La Generalitat financia el 50%. Igualment, l’actuació està cofinançada per la Unió Europea des del Fons Europeu de Desenvolupament Regional Europeu (FEDER), en el marc del Pla d’Actuació Integral de l’Estratègia de Desenvolupament Integrat Local (EDIL), d’acord amb la convocatòria del Ministerio de Hacienda. La UE en financia un 40%. L’Ajuntament es fa càrrec del 10% restant.

Pel que fa a la renovació de la xarxa d’aigües, està cofinançada per la Unió Europea des del Fons Europeu de Desenvolupament Regional Europeu (FEDER), en el marc del Pla d’Actuació Integral de l’Estratègia de Desenvolupament Integrat Local (EDIL), d’acord amb la convocatòria del Ministerio de Hacienda. La UE en financia el 40%; i el 60% restant va a càrrec de l’Ajuntament.

Aquest nou pas endavant demostra que el govern compleix amb el seu pla de mandat de tenir el projecte enllestit perquè en els propers anys es pugui dur a terme.

El pressupost de l’actuació és de 3.042.027,56 euros (IVA inclòs).

El projecte aprovat preveu la renovació del Gaudí Centre transformar l’equipament en un espai cultural de referència que expliqui Reus i Gaudí amb un llenguatge contemporani, immersiu i accessible. L’Ajuntament fixa un conjunt d’objectius que combinen la modernització arquitectònica de l’edifici amb una profunda actualització museogràfica, orientada a reforçar la identitat de la ciutat, millorar l’experiència del visitant i situar el centre al nivell dels museus més innovadors del país.

Sandra Gauita, alcaldessa de Reus, afirma: «La renovació del Gaudí Centre consolida el compromís del govern municipal amb la modernització dels equipaments culturals de la ciutat. Fem un pas endavant per situar Reus al nivell dels centres museogràfics més innovadors, reforçant la nostra identitat i projectant el talent de Gaudí al món».

Noemí Llauradó, regidora de Projecció de Ciutat, afegeix: «Aquest projecte és una aposta estratègica per transformar el Gaudí Centre en un espai més obert, accessible i connectat amb la ciutat. Preparem el futur del museu perquè continuï sent un referent cultural i turístic, capaç d’atraure nous públics i enriquir l’oferta cultural i turística de Reus».

Arquitectura
El projecte, redactat per l’equip integrat Nam Arquitectura i Stoa, es planteja els objectius arquitectònics següents:

• Reorganització del recorregut. Redissenyar les tres plantes per oferir una visita més immersiva, accessible i interactiva.

• Renovació d’acabats. Actualitzar materials i acabats amb una estètica més càlida i moderna.

• Nous espais de gestió. Crear una zona d’administració i reunions amb llum natural.

• Auditori renovat. Actualitzar l’auditori per acollir actes i integrar-lo en el recorregut museogràfic.

• Nou espai expositiu. Incorporar una sala per a exposicions temporals sobre Gaudí.

• Planta baixa modernitzada. Millorar l’accés, l’atenció al públic i la botiga, optimitzant la circulació interior.

• Actualització normativa. Adequar l’equipament a la normativa vigent.

• Instal·lacions eficients. Renovar totes les instal·lacions amb criteris d’eficiència energètica i sostenibilitat.

• Nova senyalètica. Implantar un sistema de senyalització modern i personalitzat.

• Connexió amb la plaça. Obrir la façana per crear un espai de relació amb l’entorn urbà.

Museografia
En relació a la museografia, el projecte defineix els següents objectius:

• Narrativa emocional i d’identitat. construir un nou discurs que posicioni Reus com la ciutat on es forja Antoni Gaudí, a partir de tres arguments: “Gaudí, fill de Reus”, “Gaudí, geni universal de l’arquitectura” i “Reus, la ciutat de Gaudí”. L’objectiu és crear un vincle emocional entre el visitant, la ciutat i la figura de l’arquitecte.

• Revolució digital i immersiva. donar un salt qualitatiu en innovació amb de tecnologies de darrera generació: espais audiovisuals immersius d’alt impacte i recursos generats per intel·ligència artificial per a oferir una experiència moderna, sorprenent i contemporània.

• Accessibilitat universal i didàctica. Ús d’un nou llenguatge museogràfic entenedor, emocionant i accessible, que permeti orientar-se a un públic divers, garantint que tothom pugui gaudir i aprendre de la visita.

• Coneixement a través de l’experimentació. Desenvolupar àmbits interactius gamificats, digitals i analògics que permetin experimentar els principis de l’obra gaudiniana: la geometria reglada, el domini de la llum, la policromia i l’ús dels oficis. L’aprenentatge es farà a través de la pràctica i la curiositat.

• Espais de gran impacte emocional. Crear sales immersives de grans dimensions, com l’àmbit “Gaudí, el geni de Reus”, amb pantalles led perimetrals, sostre mirall i terra reflectant, per a submergir el visitant en la vida i obra de Gaudí mitjançant una narrativa emocional.

• Sostenibilitat museogràfica i tècnica. Reduir l’impacte ambiental amb l’ús de materials, suports i instal·lacions audiovisuals sostenibles, reutilitzables i de llarga durada, així com millorar l’eficiència energètica amb tecnologia ecoeficient per disminuir la petjada ecològica i minimitzar el cost de manteniment.

• Posicionament com a referent cultural. Convertir el Gaudí Centre en un equipament dinàmic, en evolució constant, que deixi de ser un espai estàtic per esdevenir un centre cultural de referència.

• Diàleg entre el passat i el present. Incloure àmbits que expliquin el Reus contemporani a Gaudí, una ciutat en plena efervescència industrial i social. Això permetrà contextualitzar la figura del geni en el seu entorn i entendre com la ciutat va influir en la seva obra.

• Modernització de la imatge i la senyalètica: dotar el centre d’una nova imatge corporativa i un sistema de senyalística modern, actual i personalitzat, que reforci la identitat del Gaudí Centre i millori l’experiència i la circulació del visitant.

• Connexió amb l’entorn urbà: establir una relació física i visual amb la ciutat, per tal de generar un espai de relació que interactuï amb l’entorn immediat (Casa Navàs, Ajuntament, etc.), integrant el centre en el teixit urbà i fent-lo més accessible i atractiu.

La commemoració de la Diada ha començat amb la música del Trio Lignum. Tot seguit, s'ha realitzat l'ofrena institucional dels membres del consistori, amb l'alcaldessa i els portaveus dels grups municipals. En acabar la lectura de la Glossa de la Diada s'ha fet el Ball d'Homenatge, a càrrec de Laura Roig, les ofrenes per part de les diferents entitats de la ciutat i l'actuació dels Xiquets de Reus. L’acte ha finalitzat amb el cant d'Els segadors per part del públic assistent.

Les entitats titulars de les tres instal·lacions, amb la col·laboració de la Regidoria de Salut i Esports, han organitzat tornejos de futbol base que permetran estrenar oficialment les noves superfícies amb la participació d’equips de la ciutat de Reus en diferents categories.

En concret, les activitats programades són:

• Annex a l’Estadi Municipal. Organitzat per la Fundació Futbol Base Reus: torneig en categoria S8, de les 10 a les 11.45 hores. 
• Camp de la Pastoreta. Organitzat per l’Escola de Futbol La Pastoreta: torneig en categoria S10, de les 9 a les 10.50 hores. 
• Camp del Reddis. Organitzat pel Club Esportiu Santes Creus: torneig en les categories S9 i S11, de les 10.30 a les 12.45 hores. 

Aquests tornejos donaran el tret de sortida a una nova etapa dels tres camps municipals i posaran en valor les instal·lacions com a espais destinats tant als entrenaments com a la competició esportiva.

La intervenció als tres camps ha permès millorar les condicions de pràctica esportiva i garantir un estat òptim de les instal·lacions, especialment tenint en compte l’elevat nivell d’ús que registren els equipaments esportius municipals. En aquests camps s’hi desenvolupen diferents disciplines, principalment futbol, però també altres esports com el futbol americà, fet que genera una utilització continuada i elevada de les superfícies i fa necessari la seva substitució.

Aquesta actuació estava inclosa al pla d’inversions de l’Ajuntament per aquest 2026 i s’ha finançat en un 50% amb els ajuts impulsats per la Generalitat per modernitzar i millorar les instal·lacions esportives. El cost d’execució del projecte ha estat de 546.575,03 € + IVA.

El regidor de Salut i Esport farà declaracions als mitjans de comunicació a les 12.40 al camp de futbol Reddis. 

Per a l’edició d’enguany s’oferiran cinc concerts i una jam session, amb presència de diverses formacions de primer nivell del panorama jazzístic català.

Les entrades i abonaments es podran adquirir a la pàgina web de l’associació, www.masdeljazz.org, així com també els descomptes per als socis.

El Festivalet, organitzat per Mas del Jazz, compta amb el patrocini de l’empresa Schütz i la col·laboració de l’AMJM (Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya) i de l’Ajuntament de Reus, a través de l’Institut Municipal Reus Cultura.

Programació

Dijous, 10 de setembre – 19.30 h

Mas del Jazz Orchestra · Remembers The Concert Jazz Band

La Mas del Jazz Orchestra, sota la direcció d’Iván Sáez, revisita la música de The Concert Jazz Band, la formació liderada pel saxofonista baríton Gerry Mulligan. El concert oferirà una recreació acurada de les peces més emblemàtiques d’aquest projecte històric, actiu entre 1960 i 1963 i autor de tres discos de referència.

Divendres, 11 de setembre – 19.30 h

Pau Terol Trio · feat. Mayte Alguacil

El trio del pianista reusenc Pau Terol presenta un repertori que combina composicions pròpies —incloses al seu primer disc May I? (Swit Records)— amb estàndards del jazz vocal. La formació compta amb la col·laboració especial de la cantant Mayte Alguacil.

Dissabte, 12 de setembre – 20.00 h

Isa Mirallas & Rai Paz · feat. Giuseppe Campisi

El duet format per Isa Mirallas i Rai Paz explora un univers sonor íntim i personal que transita pel jazz, el bolero cubà, els ritmes brasilers i la cançó d’autor. El projecte incorpora el contrabaixista Giuseppe Campisi, ampliant el diàleg musical a tres veus. Presenten el seu primer disc, Oh, The Tricks Your Mind Can Play… (The Changes, 2026). Concert en col·laboració amb l’AMJM, dins el Festival L’Hora del Jazz.

Diumenge, 13 de setembre – 12.00 h

Miguel Viejo Trio · Jam Session

El guitarrista Miguel Viejo, establert a Reus, lidera un trio que combina composicions originals i estàndards arranjats per a l’ocasió. Després del concert, coordinarà una jam session oberta a músics assistents. La inscripció es pot fer al web de l’associació.

Diumenge, 13 de setembre – 19.30 h

Albert Cirera & Tres Tambors

El saxofonista Albert Cirera presenta el seu projecte Tres Tambors, amb Roger Mas (piano), Marko Lohikari (contrabaix) i Òscar Domènech (bateria). El quartet, referent del jazz contemporani, interpreta peces del seu darrer disc Orangina (Underpool Records, 2025), un treball que consolida la maduresa i cohesió del grup.

L’acte de celebració tindrà lloc a la Bassa Nova el dilluns dia 14 setembre a partir de les 20 hores. El concert és gratuït i obert a tota la ciutadania. Nascuda a Reus, la pianista Lídia Papió és fundadora i directora de l’escola de música Gínjol de Reus des de 2002. Després d’una carrera de concerts com a solista clàssica i en formacions de cambra, ha trobat en la composició i la improvisació una eina per comunicar-se amb el públic. Amb el projecte “Banys de Música a la Natura” ha protagonitzat concerts en diferents espais naturals, on porta el seu piano als boscos, parcs naturals i paisatges emblemàtics oferint concerts a l'aire lliure.

"Volem compartir amb els reusencs i reusenques l'alegria i l'èxit d'haver recuperat un espai que, en només un any, la ciutadania s'ha fet seu, com ho demostra l'activitat quotidiana que hi ha o que centenars de persones s'hi desplacessin per celebrar la festivitat de la mona", afirma el regidor responsable del servei d'aigua, Daniel Rubio. "És veritat que un dels objectius de la rehabilitació de la Bassa Nova sempre ha estat el seu gaudi per part de la població, però ens admira com la ciutadania ha decidit fer-se seu aquest espai en tan poc temps, perquè el procés podia haver estat molt més llarg", afegeix.

Espai històric recuperat

La Bassa Nova és un infraestructura de final del segle XIX que estava destinada a l’emmagatzematge i distribució d’aigua per al seu consum. De la mateixa manera que passa amb el passeig de la Boca de la Mina, històricament, la bassa era un indret popular, en haver-hi famílies que s’hi apropaven a berenar i, en dates assenyalades com el dilluns de Pasqua, es convertia en un dels aplecs de trobada col·lectiva. Cal emmarcar la seva recent recuperació, doncs, en la posada en valor i millora integral de l’entorn de la Boca de la Mina que ha impulsat l’Ajuntament de Reus els darrers anys.

Des que l’aigua hi torna a córrer, la Bassa Nova està oberta al públic cada dia i ofereix possibilitats recreatives a tots aquells que s’hi apropen, ja que compta amb zona de jocs infantils, espais de descans i un moll lúdic que permet la navegació de vaixells teledirigits. Una aigua que, en aquest cas, prové de la mina Hidrofòrica i de la recentment recuperada mina d’Almoster.

Pel que fa l’entorn immediat, el projecte ha fet possible l’enjardinament, la construcció de grades d’obra vista i la millora urbana del camí que comunica el Passeig de la Boca de la Mina amb el Camí de la Pedrera de Còbic, que dona accés a la bassa.

Un projecte que, a més, encaixa plenament en una de les prioritats d’Aigües de Reus d’uns anys ençà: la recuperació i regeneració de les mines i aqüífers del terme municipal per tal de potenciar el consum d’aigua “de proximitat”. Reus no ha deixat d’usar mai l’aigua dels minats, però l’empresa s’esforça per recuperar encara més infraestructures, mines i aqüífers que havien caigut en desús.

"Aquest mes de setembre, la ciutat de Reus celebra les festes de la Mare de Déu de Misericòrdia, que comprèn l’organització d’activitats festives i, especialment, de caire popular per a la celebració d’aquesta festivitat.

És previst que la programació d’aquesta festivitat inclogui, entre d’altres, la realització d’actes de foc mitjançant correfocs i cercaviles on participen elements d’aquest tipus, així com l’ús de pirotècnia en alguns moments de la festa.

Amb la voluntat de què tothom gaudeixi sense conflictes dels actes amb foc durant les festes de Misericòrdia, aquesta alcaldia considera necessari dictar el present ban, per fer públics tots els consells i directrius per a garantir la seguretat de les persones, dels béns públics i privats.

En l’exercici de les atribucions que em confereix l’article 21.1.e) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local i l’article 53.1.f) del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya,

FAIG SABER, 

Que les activitats de foc i el seus recorreguts que es duran a terme a les festes de Misericòrdia són:

Dissabte, 12 de setembre hi ha previst «l’A Reus, Correfoc infantil!» a partir de les 20.00 hores amb la participació dels elements de foc infantils de la ciutat (Ball de diables, Drac petit i Cabra petita) i elements de foc convidats

• El recorregut de «l’AReus Correfoc infantil!» és el següent: pl. de la Patacada, c/de Sant Llorenç, pl. de Prim, c/del Vidre, pl. dels Argenters, c/de Donotea, c/d’Aleus, pl. de la Farinera, c/de Martí Napolità, raval de Santa Anna i pl. de Catalunya. 

Dimarts 23 de setembre, el seguici petit. Amb la participació del Ball de diables infantil i el Drac petit com elements de foc

• Recorregut seguici petit, dia 23 de setembre a partir de les 18.00 h: plaça del Mercadal, carrer Major, plaça de Sant Pere, carrer de les Peixateries Velles, carrer de l’Hospital, carrer de la Presó, plaça de la Farinera, carrer de Santa Anna, raval de Santa Anna, plaça de Prim, carrer de Monterols i plaça del Mercadal.

Dissabte, 19 de setembre, a partir de les 21.30 h hi ha previst «l’A Reus, Correfoc!». Amb la participació dels elements de foc de la ciutat (Ball de Diables, Drac, Cabra, Bous de Foc, Vedella de Foc i Víbria) i elements convidats

• El recorregut de l’A Reus Correfoc! és el següent: pl. del Mercadal, c/ del Vidre, pl. dels Argenters, c/de Donotea, c/d’Aleus, c/d’en Vilar, c/de Rosich, c/de Santa Anna, pl. de la Farinera, c. de Santa Anna, c/de la Presó, c/de l’Hospital, c/de les Peixateries Velles, pl. de Sant Pere, c/ Major i pl. del Mercadal.

Dijous, 25 de setembre, a partir de les 11.00 h hi ha prevista «Baixada del seguici festiu». Amb la participació de la Víbria i el Drac

• El recorregut de la Baixada del seguici és el següent: Passeig Misericòrdia, rotonda de Misericòrdia.

Dijous, 25 de setembre, a partir de les 19.30 h hi ha prevista «Baixada del Ball de Diables». Amb la participació del ball de diables infantil i el Ball de Diables de Reus

• El recorregut de la Baixada del Ball de diables és el següent: Passeig Misericòrdia, rotonda de Misericòrdia.

Dijous, 25 de setembre, a partir de les 21.30 h hi ha previstes «les enceses de lluïment i la Carretillada del Ball de Diables». Amb la participació de la Víbria, el Drac i el Ball de Diables

• Lloc d’ubicació de les enceses i la carretillada: A la rotonda de Misericòrdia

Dijous, 25 de setembre, a partir de les 22.00 h hi ha previst «el Castell de focs». 

• Lloc d’ubicació del castell de focs: Carrer Bernat Metge, zona posterior al Santuari de Misericòrdia.

Durant la celebració del les activitats de foc es recomana als comerços, veïns i veïnes que adoptin les següents mesures de seguretat:

• No aparcar vehicles en la zona propera als llocs indicats.

• Mantenir les portes i les finestres tancades, persianes abaixades, aparadors i vidres protegits amb tendals recollits i no tenir roba estesa o altres elements com banderes, etc.

• No llençar aigua mentre duri l’actuació.

• No encendre foc ni fumar a prop de les bosses o contenidors del material pirotècnic.

• No envair l’espai on el grup de foc fa l’actuació i no agafar ni destorbar cap dels seus membres.

• No col·locar cap element que pugui obstaculitzar el desenvolupament de l’actuació o el pas fluid de la gent (testos, taules, cadires, etc.).

• Aquells establiments i/o immobles potencialment afectats, per estar ubicats en els carrers on transcorreran els actes de foc indicats (excepte els correfocs del dia 12 i 19 de setembre), hauran de recollir i instal·lar els cartrons per protegir els vidres, que els proporcionarà l’Institut Municipal Reus Cultura (IMRC). En el cas que es disposi de lones, serà responsabilitat de l’establiment la seva col·locació.

• A part de la instal·lació de les lones i cartrons, s’aconsella que comprovi i adopti qualsevol altra mesura que sigui oportuna, si és necessari, per evitar possibles desperfectes.

Les persones integrants del grup de foc i organitzadores dels actes adoptaran les màximes precaucions en la manipulació del material pirotècnic i hauran de complir les següents mesures de seguretat:

• Utilitzar vestits i calçat resistent al foc i fer servir els complements necessaris per deixar la menor part possible del cos sense cobrir i per evitar-ne els danys.

• No acumular més de tres «carretilles» a la mà durant l’actuació, mantenir-ne les metxes tapades amb la mà i mantenir-les protegides del paraigua de foc.

• Mantenir les distàncies de seguretat entre els/les actuants i els elements contenidors de la pirotècnia, els quals no han de ser hermètics i s’han de situar darrere del grup de foc. En cas que els actuants portin la seva pròpia pirotècnia, aquesta s’ha de dur penjada sobre l’espatlla en una bossa no hermètica i sense creuar pel pit.

• Mantenir les distàncies de seguretat respecte les persones espectadores.

• Respectar el recorregut assenyalat per l’actuació i no envair els llocs on hi ha persones, els portals o llocs similars."

La proposta s’emmarca en «2026: Any Internacional de les Persones Voluntàries per al Desenvolupament Sostenible», una iniciativa de l'Assemblea General de les Nacions Unides amb l’objectiu de reconèixer i impulsar el voluntariat com una força essencial per avançar en l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

La mostra compta amb la col·laboració de la Regidoria de Relacions Ciutadanes, 21 entitats que treballen amb el Punt de Voluntariat i de les persones voluntàries que han estat fotografiades i entrevistades.

L’exposició està formada per 16 fotografies de Laia Solanellas que se centren en les tasques diverses que fan les persones voluntàries i en la diversitat de realitats vinculades al voluntariat. És un reconeixement a les persones que dediquen part del seu temps, coneixements i capacitats a contribuir al benestar de la comunitat i a la construcció d’una ciutat més cohesionada i compromesa.

La mostra iniciarà així un recorregut per diferents espais de la ciutat amb l’objectiu d’apropar el voluntariat al conjunt de la ciutadania.

Les dates i els espais on es podrà visitar l’exposició són:

• Del 16 al 30 de setembre, al claustre de l’Antic Hospital (carrer de Sant Joan).

• De l’1 al 15 d’octubre, a la seu de la Fundació Bara (plaça del Teatre, 3).

• Del 16 al 31 d’octubre, a la seu de l’ONCE (plaça de la Llibertat, 9).

• De l’1 de novembre al 31 de desembre, al Centre Cívic del Carme (plaça de la Patacada, 10).

La cloenda de la mostra està prevista el divendres 4 de desembre, el dia abans del 5 de desembre, Dia Internacional del Voluntariat. Entorn d'aquesta data, a Reus, cada any es reconeix el compromís de les persones voluntàries i el paper de les entitats que desenvolupen projectes de voluntariat a la ciutat.

L'exposició incorpora també un codi QR dirigit a la web municipal, on s'ha creat un apartat específic en què apareix la informació sobre l'exposició i pròximament s'hi publicarà un vídeo que recull entrevistes a 17 persones voluntàries de la ciutat: https://www.reus.cat/exposiciopersonesvoluntaries

El Punt de Voluntariat de Reus
El Punt de Voluntariat és el servei municipal que informa, assessora i orienta les associacions i les persones individuals interessades en el voluntariat. Entre els seus objectius hi ha el de donar visibilitat i reconeixement social a l’acció voluntària com a expressió de ciutadania activa; coordinar i sumar esforços entre les entitats i l’Ajuntament de Reus en la promoció del voluntariat; aportar instruments i recursos formatius per millorar els coneixements i les aptituds de les persones voluntàries i les seves entitats, i ampliar el nombre de persones voluntàries de la ciutat, incorporant-hi nous perfils.

El servei ofereix a les associacions orientació i suport individualitzat per a la gestió associativa i l’elaboració i posada en marxa de projectes de voluntariat, assessorament sobre compromisos de col·laboració, assegurances, metodologies de treball amb el voluntariat i formació. També facilita el contacte amb persones interessades a col·laborar voluntàriament i ofereix espais de treball i intercanvi amb altres entitats.

A les persones individuals i als col·lectius interessats en el voluntariat, el Punt de Voluntariat els ofereix informació sobre els diferents tipus d’entitats i projectes que es desenvolupen a Reus i facilita el contacte amb entitats per poder-hi col·laborar, puntualment o periòdicament, d’acord amb les seves preferències, disponibilitats, habilitats i motivacions. També informa i assessora sobre cursos de formació relacionats amb el voluntariat i l’associacionisme.

El Punt de Voluntariat està ubicat al Centre Cívic del Carme, a la plaça de la Patacada, 10, i ofereix atenció al públic els dimarts, de 17 a 19 h, i els dijous, de 10 a 12 h. En cas necessari, també es pot concertar una cita fora d'aquest horari. Per a més informació, es pot contactar amb el servei a través del correu electrònic puntdevoluntariat@reus.cat

Són un total de 15.426 els alumnes que provisionalment s’han incorporat a les aules, una xifra que augmentarà amb l’alumnat que ha arribat durant l’estiu i els que s’incorporin durant el curs mitjançant la matrícula viva.

Per etapes escolars, actualment a Reus hi ha 2.588 alumnes al segon cicle d’educació infantil, 6.960 d’educació primària i 5.878 a educació secundària obligatòria. Unes xifres que, respecte a l’any passat, suposen una disminució de la matrícula en tots els nivells. Concretament, el curs anterior van començar 15.801 alumnes.

Pel que fa a l’alumnat d’I3 hi ha 798 alumnes amb una oferta de 49 grups, un nombre lleugerament inferior al de l’any passat, que era de 847. La ràtio mitjana és de 17 alumnes a l’escola pública i de 20 a l’escola concertada.

Pel que fa a l’alumnat de 1r d’ESO més de la meitat ha canviat de centre educatiu, ja que el centre en el qual estaven matriculats no té continuïtat i, per tant, han hagut de fer preinscripció al seu institut adscrit. Cal recordar que cada centre educatiu amb nivell de primària sense ESO té assegurada una plaça a l’institut de referència sempre que es presenti la sol·licitud dins de termini i es demani en primera opció. Els 1.416 alumnes de 1r d’ESO estan distribuïts en 54 grups i suposa una mitjana de ràtio de 26,2 alumnes per aula, la ràtio genèrica de secundària és de 30.

De batxillerat hi ha 1.465 alumnes matriculats entre el 1r i 2n nivell i de formació professional (de grau mitjà i grau superior) hi ha 2.407 matriculats.

Paral·lelament, a les escoles bressol municipals han començat 456 infants. La Xarxa d’Escoles Bressol Municipals està integrada per La Ginesta, Montsant, El Margalló, El Marfull, L’Olivera i El Lligabosc, amb una oferta de 33 aules i 480 places de capacitat màxima. A la xarxa existent s’hi integrarà una nova escola bressol, L’Ametller, que disposarà de 8 aules amb capacitat per a 134 infants.

Compromís per reduir l’abandonament escolar prematur
A través del treball en xarxa dels diversos agents de la comunitat educativa que integren el Pla Educatiu d’Entorn de Reus —com la Comissió d’Absentisme, el Grup de treball per prevenir l’Abandonament Escolar Prematur i la coordinació dels tècnics d’integració social dels centres educatius—, així com la tasca dels serveis municipals d’orientació —Joventut, Mas Carandell, Benestar Social i el Servei d’Orientació d’Àmbit Comunitari—, es desplega un conjunt d’actuacions coordinades per prevenir l’absentisme escolar i acompanyar l’alumnat en la presa de decisions que els permetin continuar itineraris formatius i professionalitzadors.

“A Reus volem que tots els adolescents i joves trobin el seu camí per construir el seu futur professional. Per això, un dels objectius prioritaris d’aquesta legislatura és estar al seu costat, treballant conjuntament amb els centres educatius, per detectar a temps aquells símptomes d’alerta que poden derivar en abandonament escolar prematur”, ha destacat Sandra Guaita, alcaldessa de Reus.

Inversions als centres educatius
L’Ajuntament de Reus ha incrementat un 18,3% durant el mandat municipal el pressupost ordinari destinat a polítiques d’Educació. A més, cal sumar-hi inversions de millora i manteniment que s’han fet durant els darrers anys als centres educatius. Algunes són:

• Pla de xoc de pintura a les escoles públiques de la ciutat que es va executar a 18 escoles públiques de Reus i a les 6 escoles bressol municipals.

• Desplegament del pla de renovació de les instal·lacions tèrmiques de les escoles públiques de la ciutat. El consistori ha adjudicat aquest estiu els treballs per substituir i millorar els sistemes de calefacció de les escoles General Prim i Marià Fortuny, que se sumen a les intervencions fetes a les escoles Rubió i Ors, Cèlia Artiga, Misericòrdia i Eduard Toda. La inversió va superar els 200.000 euros.

• Creació de refugis climàtics i renaturalitzat els patis de quatre escoles: Pompeu Fabra, General Prim, Marià Fortuny, i Teresa Pàmies. Actualment s’està treballant fer fer-nos dos més als col·legis Rosa Sensat i Eduard Toda

• Construcció de l’escola bressol municipal L’Ametller, que permetrà disposard’una illa educativa complerta al sud de la ciutat juntament amb l’escola Eduard Toda i l’Institut Roseta Mauri 

Properament, l’Ajuntament presentarà el pla d’obres de reforma, adequació i millora (RAM) als centres educatius públics de la ciutat, un pla extraordinari d’inversió de 100 milions d’euros impulsat per la Generalitat de Catalunya i que es canalitza a través de l’Ajuntament.  En el cas de Reus, la quantitat percebuda ha estat d’1.402.200 euros, que es destinarà a renovar elements obsolets per garantir seguretat i eficiència als centres educatius.

Són un total de 15.426 els alumnes que provisionalment s’han incorporat a les aules, una xifra que augmentarà amb l’alumnat que ha arribat durant l’estiu i els que s’incorporin durant el curs mitjançant la matrícula viva.

Per etapes escolars, actualment a Reus hi ha 2.588 alumnes al segon cicle d’educació infantil, 6.960 d’educació primària i 5.878 a educació secundària obligatòria. Unes xifres que, respecte a l’any passat, suposen una disminució de la matrícula en tots els nivells. Concretament, el curs anterior van començar 15.801 alumnes.

Pel que fa a l’alumnat d’I3 hi ha 798 alumnes amb una oferta de 49 grups, un nombre lleugerament inferior al de l’any passat, que era de 847. La ràtio mitjana és de 17 alumnes a l’escola pública i de 20 a l’escola concertada.

Pel que fa a l’alumnat de 1r d’ESO més de la meitat ha canviat de centre educatiu, ja que el centre en el qual estaven matriculats no té continuïtat i, per tant, han hagut de fer preinscripció al seu institut adscrit. Cal recordar que cada centre educatiu amb nivell de primària sense ESO té assegurada una plaça a l’institut de referència sempre que es presenti la sol·licitud dins de termini i es demani en primera opció. Els 1.416 alumnes de 1r d’ESO estan distribuïts en 54 grups i suposa una mitjana de ràtio de 26,2 alumnes per aula, la ràtio genèrica de secundària és de 30.

De batxillerat hi ha 1.465 alumnes matriculats entre el 1r i 2n nivell i de formació professional (de grau mitjà i grau superior) hi ha 2.407 matriculats.

Paral·lelament, a les escoles bressol municipals han començat 456 infants. La Xarxa d’Escoles Bressol Municipals està integrada per La Ginesta, Montsant, El Margalló, El Marfull, L’Olivera i El Lligabosc, amb una oferta de 33 aules i 480 places de capacitat màxima. A la xarxa existent s’hi integrarà una nova escola bressol, L’Ametller, que disposarà de 8 aules amb capacitat per a 134 infants.

Compromís per reduir l’abandonament escolar prematur
A través del treball en xarxa dels diversos agents de la comunitat educativa que integren el Pla Educatiu d’Entorn de Reus —com la Comissió d’Absentisme, el Grup de treball per prevenir l’Abandonament Escolar Prematur i la coordinació dels tècnics d’integració social dels centres educatius—, així com la tasca dels serveis municipals d’orientació —Joventut, Mas Carandell, Benestar Social i el Servei d’Orientació d’Àmbit Comunitari—, es desplega un conjunt d’actuacions coordinades per prevenir l’absentisme escolar i acompanyar l’alumnat en la presa de decisions que els permetin continuar itineraris formatius i professionalitzadors.

“A Reus volem que tots els adolescents i joves trobin el seu camí per construir el seu futur professional. Per això, un dels objectius prioritaris d’aquesta legislatura és estar al seu costat, treballant conjuntament amb els centres educatius, per detectar a temps aquells símptomes d’alerta que poden derivar en abandonament escolar prematur”, ha destacat Sandra Guaita, alcaldessa de Reus.

Inversions als centres educatius
L’Ajuntament de Reus ha incrementat un 18,3% durant el mandat municipal el pressupost ordinari destinat a polítiques d’Educació. A més, cal sumar-hi inversions de millora i manteniment que s’han fet durant els darrers anys als centres educatius. Algunes són:

• Pla de xoc de pintura a les escoles públiques de la ciutat que es va executar a 18 escoles públiques de Reus i a les 6 escoles bressol municipals.

• Desplegament del pla de renovació de les instal·lacions tèrmiques de les escoles públiques de la ciutat. El consistori ha adjudicat aquest estiu els treballs per substituir i millorar els sistemes de calefacció de les escoles General Prim i Marià Fortuny, que se sumen a les intervencions fetes a les escoles Rubió i Ors, Cèlia Artiga, Misericòrdia i Eduard Toda. La inversió va superar els 200.000 euros.

• Creació de refugis climàtics i renaturalitzat els patis de quatre escoles: Pompeu Fabra, General Prim, Marià Fortuny, i Teresa Pàmies. Actualment s’està treballant fer fer-nos dos més als col·legis Rosa Sensat i Eduard Toda

• Construcció de l’escola bressol municipal L’Ametller, que permetrà disposard’una illa educativa complerta al sud de la ciutat juntament amb l’escola Eduard Toda i l’Institut Roseta Mauri 

Properament, l’Ajuntament presentarà el pla d’obres de reforma, adequació i millora (RAM) als centres educatius públics de la ciutat, un pla extraordinari d’inversió de 100 milions d’euros impulsat per la Generalitat de Catalunya i que es canalitza a través de l’Ajuntament.  En el cas de Reus, la quantitat percebuda ha estat d’1.402.200 euros, que es destinarà a renovar elements obsolets per garantir seguretat i eficiència als centres educatius.

Amb una durada aproximada d’hora i mitja, l’espectacle es presenta com una fusió de poesia, música i dansa. La soprano Natacha Tupín i el baríton Fernando Álvarez, ambdós cantants de l’Òpera de Zurich, estaran acompanyats al piano per Andrea Álvarez, també membre de la mateixa institució. Sis temes del programa seran interpretats amb coreografia de dansa clàssica a càrrec d’una ballarina.

L’actriu Cristina Solà serà l’encarregada de donar veu als versos de poetes com Martí i Pol, Whitman o autors del Renaixement italià. El repertori inclourà peces com “Lascia ch'io pianga”, “La vergine degl'angeli”, l’“Ave María” de Bach/Gounod, “You'll never walk alone”, “Ombra mai fu”, “Panis Angelicus”, “Nella fantasia” (de la pel·lícula “La Missió”), “Cinema Paradiso”, “Em dones força”, “Cant del ocells”, “El Virolai”, “Les neus de les muntanyes”, l’“Ave María” de Schubert, “My way”, “Gladiator” i “Nessun dorma”.

El “Concert per al Record. 40 anys al costat de les famílies” està concebut com un espai de memòria, homenatge i acompanyament emocional per a les persones que han perdut un ésser estimat durant l’últim any. A través de la música en directe, el Cementiri General esdevé un lloc de trobada on la ciutadania comparteix el record, la reflexió i l’esperança en un entorn de respecte, sensibilitat i reconeixement a la memòria col·lectiva.

L’accés és gratuït i l’aforament està limitat a 400 persones. Les inscripcions es podran formalitzar a partir del 7 de setembre a les 9 hores a través del web de FuneCamp, seguint el procediment habitual d’inscripció prèvia per garantir l’equitat en la participació.

Aquesta iniciativa, que compta amb quasi una dècada de trajectòria, ha estat reconeguda en el concurs estatal de la revista Adiós (edició 2022), obtenint la tercera posició en la categoria de Millor activitat de portes obertes, ex aequo amb el cementiri de Bilbao. El projecte forma part de les accions de l’Associació de Cementiris Significatius d’Europa, de la qual el Cementiri General de Reus és membre des de la seva constitució, i el 2024 va ser distingit com el millor cementiri de l’Estat espanyol.

Amb aquesta edició, FuneCamp reafirma el seu compromís amb la humanització dels serveis funeraris i amb la innovació en l’acompanyament emocional, tot celebrant quatre dècades de presència al costat de les famílies.

L’alcaldessa de la ciutat, Sandra Guaita, ha destacat que és un programa “carregat de propostes de carrer, festives i per a tots els gustos, on volem que tots els reusencs i reusenques trobin activitats que els puguin atraure i també hi participin”.

Entre les propostes musicals, cal destacar la tercera edició del Festival Revers de música indie el dijous 10 de setembre a La Palma. “El festival continua amb la mateixa filosofia amb un cartell que combina formacions del territori i també altres bandes emergents catalanes, que té en compte la presència femenina i inclou un cap de cartell destacat", ha explicat David Fernàndez, un dels organitzadors. Els grups que es podran veure enguany són Trias dB’s, Garrafa Nadal, Pentina’t Lula, Los Fresones Rebeldes i DJ Figa. L'entrada és gratuïta.

Divendres 18 a la plaça de la Llibertat tindrà lloc el concert de Festa Major amb Maria Jaume i la Sra. Tomasa. L’endemà, al mateix espai, Xiquets de Reus posarà fi a la festa de la diada castellera amb l'Orquestra Mitjanit i DJ Enka. Diumenge 20 serà el torn del concert d’orgue a la Prioral de Sant Pere amb Josep Ribell, Miquel González, Marta Rodrigo i Marc García, i la cantada d’havaneres a la plaça del Mercadal amb La Frau i Balandra.

Pel que fa a les revetlles del dia 24 a la nit, per una banda, hi haurà l’orquestra Nova Blanes a la plaça d’Anton Borrell i, per l’altra, la revetlla jove amb les orquestres Akelarre i Allioli. A La Palma hi haurà el festival Reggus amb Tarraco Reggae, Naycostero & the Sunwalkers i Dasplanta. 

“El programa inclou més de 150 actes i manté una estructura que combina els actes més tradicionals amb les activitats que organitzen els col·lectius i entitats de la ciutat i on tenen cabuda tots els públics”, ha explicat el regidor de Cultura i Política Lingüística, Daniel Recasens.

La programació inclou els actes tradicionals al voltant del Santuari com el Rosari de Torxes, la Baixada dels elements festius al matí o la Baixada dels diables i els elements de foc a la tarda, així com la Diada Castellera de Misericòrdia, el 60è Aplec Baix Camp i la 25a Trobada de Gegants, que tindrà lloc el 12 de setembre i en la qual s'estrenaran els vestits nous dels gegants japonesos per commemorar els seus 70 anys d'història. També altres actes que s’han convertit en habituals com el Concurs de Masclet, Misericòrdia de Reus al Cel, el Carro dels Romanços o El Ball de Sant Miquel. Paral·lelament, també hi haurà espai per a les cercaviles i els vermuts com el Vermulet, la Cucafesta, el Corre-escates o el Vermut Rumbero.

Com a novetats d’enguany, hi haurà el Trabuc Fest, un dels actes que es duran a terme per celebrar els 40 anys del Carrasclet, que es farà el dissabte 26 de setembre, a partir de les 18 h, a la plaça de la Llibertat amb Los del Camp Improvisat, Sergi Miquel, Caram Band, PD Intenses, El Pony Pisador i DJ Ceba. El programa també inclou tres vermuts nous, el de Santa Llúcia, el dia 20 a la plaça del Baluard, per celebrar el 35è aniversari de l'esbart; el vermut Cabró, el dia 26 a la plaça de la Farinera, i el 27 el vermut dels 10 anys de les Insubmises Roller Derby. 

Les Festes de la Mare de Déu de Misericòrdia s’obren oficialment amb el Lliurament dels Guardons de la Ciutat, un acte que es farà al Saló de Plens el dia 21 de setembre i que és un homenatge públic a la societat civil reusenca. Les Mencions Honorífiques Municipals d’enguany s’atorgaran a la Confraria Guardadors de la Tronada, Centre de Formació de Persones Adultes Marta Mata, Dr. Joan Borràs Balada, Centre d’Estudis Superiors de l’Aviació (CESDA), Carme Just Masdéu (a títol pòstum), Coordinadora d’Escoles de Dansa de la Ciutat, Ball de Galeres i Fundació Esclerosi Múltiple Mas Sabater.

El cartell

L’artista encarregada del cartell d’enguany ha estat Xènia Besora, llicenciada en Belles Arts. És directora d'art, dissenyadora i il·lustradora. Treballa com a dissenyadora de producció i directora en diverses produccions audiovisuals i sèries de televisió, i a més ha liderat el disseny de projectes musicals i anuncis. També ha col·laborat amb plataformes amb les seves obres d'impressió digital.

L'artista ha explicat que per ella la Mare de Déu de Misericòrdia "simbolitza aquell suport que hi ha darrere de nosaltres". "Al cartell he volgut situar la seva figura al centre com a pilar, envoltada de la figura d'altres dones del seguici que formen part del teixit social i contribueixen a tirar endavant la celebració de la festa", ha destacat. 

S'adjunta el programa provisional amb els actes previstos fins al dia d'avui 12 d'agost.

L’alcaldessa de la ciutat, Sandra Guaita, ha destacat que és un programa “carregat de propostes de carrer, festives i per a tots els gustos, on volem que tots els reusencs i reusenques trobin activitats que els puguin atraure i també hi participin”.

Entre les propostes musicals, cal destacar la tercera edició del Festival Revers de música indie el dijous 10 de setembre a La Palma. “El festival continua amb la mateixa filosofia amb un cartell que combina formacions del territori i també altres bandes emergents catalanes, que té en compte la presència femenina i inclou un cap de cartell destacat", ha explicat David Fernàndez, un dels organitzadors. Els grups que es podran veure enguany són Trias dB’s, Garrafa Nadal, Pentina’t Lula, Los Fresones Rebeldes i DJ Figa. L'entrada és gratuïta.

Divendres 18 a la plaça de la Llibertat tindrà lloc el concert de Festa Major amb Maria Jaume i la Sra. Tomasa. L’endemà, al mateix espai, Xiquets de Reus posarà fi a la festa de la diada castellera amb l'Orquestra Mitjanit i DJ Enka. Diumenge 20 serà el torn del concert d’orgue a la Prioral de Sant Pere amb Josep Ribell, Miquel González, Marta Rodrigo i Marc García, i la cantada d’havaneres a la plaça del Mercadal amb La Frau i Balandra.

Pel que fa a les revetlles del dia 24 a la nit, per una banda, hi haurà l’orquestra Nova Blanes a la plaça d’Anton Borrell i, per l’altra, la revetlla jove amb les orquestres Akelarre i Allioli. A La Palma hi haurà el festival Reggus amb Tarraco Reggae, Naycostero & the Sunwalkers i Dasplanta. 

“El programa inclou més de 150 actes i manté una estructura que combina els actes més tradicionals amb les activitats que organitzen els col·lectius i entitats de la ciutat i on tenen cabuda tots els públics”, ha explicat el regidor de Cultura i Política Lingüística, Daniel Recasens.

La programació inclou els actes tradicionals al voltant del Santuari com el Rosari de Torxes, la Baixada dels elements festius al matí o la Baixada dels diables i els elements de foc a la tarda, així com la Diada Castellera de Misericòrdia, el 60è Aplec Baix Camp i la 25a Trobada de Gegants, que tindrà lloc el 12 de setembre i en la qual s'estrenaran els vestits nous dels gegants japonesos per commemorar els seus 70 anys d'història. També altres actes que s’han convertit en habituals com el Concurs de Masclet, Misericòrdia de Reus al Cel, el Carro dels Romanços o El Ball de Sant Miquel. Paral·lelament, també hi haurà espai per a les cercaviles i els vermuts com el Vermulet, la Cucafesta, el Corre-escates o el Vermut Rumbero.

Com a novetats d’enguany, hi haurà el Trabuc Fest, un dels actes que es duran a terme per celebrar els 40 anys del Carrasclet, que es farà el dissabte 26 de setembre, a partir de les 18 h, a la plaça de la Llibertat amb Los del Camp Improvisat, Sergi Miquel, Caram Band, PD Intenses, El Pony Pisador i DJ Ceba. El programa també inclou tres vermuts nous, el de Santa Llúcia, el dia 20 a la plaça del Baluard, per celebrar el 35è aniversari de l'esbart; el vermut Cabró, el dia 26 a la plaça de la Farinera, i el 27 el vermut dels 10 anys de les Insubmises Roller Derby. 

Les Festes de la Mare de Déu de Misericòrdia s’obren oficialment amb el Lliurament dels Guardons de la Ciutat, un acte que es farà al Saló de Plens el dia 21 de setembre i que és un homenatge públic a la societat civil reusenca. Les Mencions Honorífiques Municipals d’enguany s’atorgaran a la Confraria Guardadors de la Tronada, Centre de Formació de Persones Adultes Marta Mata, Dr. Joan Borràs Balada, Centre d’Estudis Superiors de l’Aviació (CESDA), Carme Just Masdéu (a títol pòstum), Coordinadora d’Escoles de Dansa de la Ciutat, Ball de Galeres i Fundació Esclerosi Múltiple Mas Sabater.

El cartell

L’artista encarregada del cartell d’enguany ha estat Xènia Besora, llicenciada en Belles Arts. És directora d'art, dissenyadora i il·lustradora. Treballa com a dissenyadora de producció i directora en diverses produccions audiovisuals i sèries de televisió, i a més ha liderat el disseny de projectes musicals i anuncis. També ha col·laborat amb plataformes amb les seves obres d'impressió digital.

L'artista ha explicat que per ella la Mare de Déu de Misericòrdia "simbolitza aquell suport que hi ha darrere de nosaltres". "Al cartell he volgut situar la seva figura al centre com a pilar, envoltada de la figura d'altres dones del seguici que formen part del teixit social i contribueixen a tirar endavant la celebració de la festa", ha destacat. 

S'adjunta el programa provisional amb els actes previstos fins al dia d'avui 12 d'agost.

Patrícia Terradellas, presidenta d'El Círcol, ha estat la convidada a encendre la tronada, amb motiu del 175è aniversari de l'entitat; mentre que els convidats a portar la bandera de la ciutat durant la processó han estat representants de les associacions veïnals de Xalets Quinata, Joan Maria Borràs; del barri Montserrat, Francisco Tomàs, que celebren 50 anys d'història; i del barri Gaudí, Antonio Valverde, que enguany celebra els 40 anys.

Va ser el 28 de juny de 1626, just 400 anys, quan la relíquia de Sant Pere va entrar per primera vegada a l’església prioral. La relíquia, segons un text que s’ha conservat del segle XVIII, és un fragment d’os del crani del sant, i el defineix com que «és part d’un cert os de la testa del cap, de part darrere, que en diuen gemma». Coincideix en què uns anys abans s'havia desmuntat el retaule de l’altar major de Sant Pere per poder-lo policromar i daurar, i és per això, perquè no hi havia l’altar, que la relíquia, dins el reliquiari que s’havia fet expressament —un bust de fusta policromada— era de feia uns mesos a l’església del convent de Sant Joan, a l’espera de poder-lo traslladar. Així, aquell dia a la prioral, juntament amb l’entrada de la relíquia i enmig d’una gran festa, també es va celebrar la inauguració del nou altar major.

Actualment, els dos carrers urbanitzats en gran part però manca el tram de connexió entre aquests dos vials, per sobre del barranc del Cementiri. El projecte, ja aprovat per l'Ajuntament i que ara s'executarà, preveu donar continuïtat urbanística als dos carrers, i inclou tant les noves instal·lacions de pluvials, enllumenat i telecomunicacions; així com la senyalització horitzontal i vertical.

L’obra té un termini d’execució previst de tres mesos a partir de la formalització del contracte i un pressupost de licitació de 119.796,11 euros (IVA inclòs). 

L'actuació se suma a les obres per habilitar un nou aparcament dissasiu al polígon Dyna, concretament al solar delimitat pels carrers de Vilanova i la Geltrú, de Terrassa i de Sitges. L’aparcament tindrà la doble funció de donar resposta a la forta demanda d’estacionament lliure per part de l’activitat empresarial del polígon i, alhora, oferir places alternatives a les persones que visiten Reus.

L’Ajuntament ha acordat amb la propietat l’ús provisional del solar i en finança l’adequació per a l’ús d’estacionament de vehicles. L’obra s’ha adjudicat a l’empresa Moster Projectes SL per un import de 47.370,47 euros (IVA inclòs)

El nou aparcament, amb una capacitat de 220 places, és una demanda que sorgeix del sector empresarial de la ciutat en el marc de les taules estratègiques de millora dels polígons industrials que lidera la regidoria de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement i, en concret, forma part de les polítiques de millora de la mobilitat als espais d’activitat industrial.

Josep Baiges, regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement: "L’Ajuntament de Reus impulsa noves mesures per millorar la mobilitat als polígons industrials de la ciutat, fruit del Pla Polígons 10 el projecte estratègic de millora i modernització dels polígons d’activitat econòmica nascut de l’escolta activa i de les trobades mantingudes amb representants de l’Associació Empresarial dels Polígons Industrials de Reus (APIR) i amb empreses dels polígons, en el marc de les taules estratègiques per a la millora i la innovació d’aquests espais".

L'actuació està inclosa en l'ajut de 50.000 euros rebut de la Diputació de Tarragona en el marc del programa de subvencions per a la millora de Polígons d'Activitat Econòmica (PAEs) de la demarcació de Tarragona.

• Despesa corrent cultura 2025: 30.000 euros per finançar la Diada Castellera del Mercadal que va celebrar la 17a edició el 4 d’octubre de 2025. La Diada del Mercadal va crear-se el 1993 amb l’objectiu de reunir en una sola diada a la plaça del Mercadal totes les colles de vuit pisos o superiors. Amb els anys ha anat evolucionant i el format que es repeteix des de ja fa edicions és el de quatre colles convidades més la colla local. Una diada de cinc colles que està marcada en el calendari casteller com una de les grans cites destacades de la temporada on s'han vist bona part de les construccions de gamma extra que s’han aconseguit descarregar aquest segle XXI.

• Despesa corrent 2025: 45.022,19 euros per finançar corrent de la biblioteca Pere Anguera. Aquest import s'ha dedicat a sufragar les despeses de lloguer d'aquest equipament que a més d’acollir els usos propis d’una biblioteca, la segona de caràcter municipal de la ciutat, és també un espai cultural al servei dels barris de l’entorn i de la ciutadania de la zona sud de la ciutat.

• Despesa salut pública 2025: 43.839 euros per finançar despeses de control de plagues, gestió de colònies, actuacions en l’àmbit de la prevenció de la legionel·la i promoció de la salut. En aquest sentit, s'han portat a terme actuacions destinades a la reducció de la proliferació d'espècies de plaga que poden tenir afectació a la salut pública com ara coloms, rosegadors, paneroles o processionària del pi, entre altres; actuacions sanitàries per a la gestió dels animals domèstics abandonats; actuacions de neteja i desinfecció a les instal·lacions municipals per al control de la legionel·la o actuacions. També s’han fet accions de promoció de l’exercici físic per evitar el sedentarisme, a través de la posada en marxa del programa “Reus es mou”, una iniciativa que promou l’activitat física dirigida, gratuïta i oberta a tota la ciutadania per contribuir a la millora de la salut comunitària, combatre el sedentarisme i oferir nous espais de relació social.

L’Ajuntament de Reus i la Diputació de Tarragona van signar l’octubre de l’any passat el conveni de concertació per a l’execució del Pla ImpulsDipta a la ciutat, i que preveu la subvenció d’actuacions fins a l’any 2027.

Pati obert
El pati de l'escola General Prim estrena aquest dissabte 28 de febrer una prova pilot com a pati obert al conjunt de la ciutadania. El projecte vol optimitzar l’ús de centres educatius, permetent l'ús comunitari dels patis com un parc municipal més de la ciutat, especialment en aquells barris on hi ha més manca d’espais públics oberts. La prova pilot permetrà valorar-ne els resultats i plantejar-se ampliar-lo a altres centres educatius.

Els horaris d’obertura variarà segons el calendari escolar. Mentre hi hagia classes, de dilluns a divendres s’hi podrà accedir a partir les 16:30h, o més tard en cas que la ciomunitat educativa del centre hagi de fer ús de les instal·lacions.  Els cap de setmana, festius  o vacances escolars, el pati tindrà el mateix horari d'obertura que la resta de parcs de la ciutat. Així, variarà segons els mesos de l’any: obrirà a les 8.00 h i tancarà a les 20:00h de novembre a març; a les 21:00h els mesos d'abril a maig, setembre i octubre; i a les 22:00h, de juny a agost.

Refugi climàtic
L’actuació ha ofert a l’escola oferirà un nou accés al pati. S’ha enderrocat part del mur de l'encreuament entre l'avinguda dels Països Catalans i el carrer del Doctor Ferran.

Per a millorar la condició drenant del sòl, la major part de la superfície del pati s’ha sotmès a una actuació de despavimentació. El paviment de formigó s’ha substituït per paviments tous com el sauló, la sorra, la fusta triturada o l'escorça de pi.

Abans de l’obra, parcel·la es tancava amb un mur de formigó armat i coronat amb una tanca metàl·lica. L’obra ha generat parterres vegetats en tot el seu límit, fent que el pati quedi envoltat per una massa arbustiva i arbòria. També s’han realitzaran plantacions en el centre del pati i topografies de terra que afavoreixen els jocs espontanis i d'exploració. En total s’han plantat 22 arbres i 1.513 plantes.

Les zones de joc s’han completat amb elements d'equilibri, zones de sorrals i elements naturals com a roques o fustes.

Per a generar una gran zona d'ombra s’ha construït una pèrgola vegetada. Aquesta pèrgola acull una graderia en el seu interior, generant un espai de trobada confortable, i oferint una aula exterior a l'escola. També s’ha construït un banc corregut sota la pèrgola existent i una altre al costat de la pista esportiva. Finalment, s’ha construït una font nova que substitueix la que hi havia.

Quatre refugis climàtics
La construcció dels refugis climàtics a les escoles General Prim, Pompeu Fabra, Marià Fortuny i Teresa Miquel suposen la primera fase del Pla de Refugis Climàtics de Reus. El contracte es va adjudicar a M. I. J Grusa SA amb un pressupost de 1.027.643,31euros (IVA inclòs).

Les actuacions de naturalització dels patis de les escoles han permès adaptar-los al context climàtic d’augment de temperatures generant zones d'estada confortables a partir de solucions basades en la natura. A més de millorar el confort per a usos escolars, aquests espais naturalitzats es plantegen també per ser espais accessibles a tota la ciutadania en horari no escolar urbans.

Els quatre refugis tenen com a denominador comú la intervenció a partir de solucions basades en la natura: increment del verd, substitució de paviments durs i impermeables per paviments tous i drenants, integració d’elements d’aigua, generació d’espais d’ombra, i creació de punts d’estada confortables i ergonòmics, tot plegat des d’un plantejament pedagògic que combina la confortabilitat, la inclusivitat, la socialització i el joc amb l’aprenentatge en un entorn naturalitzat. Així, s'han plantat nombrosos arbres i arbustos, s'han construït umbracles i pèrgoles vegetals i s'han substituït part del paviment dur per altres permeables i semipermeables per afavorir la creació d'un sòl viu, que permeti retenir l’aigua. En el conjunt dels quatre refugis climàtics s'han plantat 55 arbres i 4.400 plantes.

Next Generation
L’actuació s’emmarca en el projecte RENATUReus que l’Ajuntament de Reus impulsa amb el suport de la Fundación Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico (MITECO) en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), finançat per la Unió Europea - NextGenerationEU.

El conjunt de les actuacions plantejades té un calendari previst de juliol de 2023 a desembre de 2025. El pressupost total de les actuacions és de 4.210.526,32, dels quals el 95% serà finançat pels fons europeus.

L'import de la subvenció és de 6.018.821 euros i correspon al 40% de la inversió pública prevista en el projecte, la qual suma un total de 15.047.052 euros.

La confirmació de la subvenció suposa l'acceleració d'un projecte amb el qual l'Ajuntament de Reus busca la transformació urbanística amb impacte social, ambiental i econòmic del barri del Carrilet en primer terme, i posteriorment al conjunt dels barris del sud de la ciutat. En aquest sentit, l'objectiu del pla és la millora de la qualitat de l'espai públic, els serveis i equipaments públics del barri i la transició cap a una mobilitat urbana més sostenible

El pla subvencionat correspon al primer conjunt d‟actuacions de la transformació de l'àrea del Carrilet, la qual es vol consolidar com una nova centralitat urbana. Així, els objectius generals d'aquest pla són:

• Iniciar una gran transformació del barri del Carrilet i de l'eix sud de la ciutat.

• Transformar un edifici i uns entorns deprimits en un centre de la vida social i econòmica de Reus.

De manera més específica, es busca:

• Revitalitzar l'activitat comercial al mercat i als carrers adjacents.

• Millorar la permeabilitat i la relació entre l'edifici del mercat, el entorn i els veïns.

• Incorporar solucions mediambientals per reduir l'efecte illa de calor i millorar la qualitat ambiental de lentorn.

• Ampliar l'oferta d'equipaments socials, culturals i administratius al sud de la ciutat.

• Integrar serveis vinculats al cooperativisme ia l'economia social i solidària per constituir un pol dactivitats daquest model econòmic.

• Convertir l'espai públic en un espai de trobada que prioritzi el vianant i les activitats comunitàries.

Amb aquesta campanya, l’Ajuntament vol assegurar l’adjudicació dels habitatges reservats per a les persones joves de la ciutat, un col·lectiu minoritari al registre de sol·licitants, que sovint desconeix que els processos d’assignació d’HPO poden tenir una reserva d’habitatges específica per a ells.

L’Ajuntament fa una crida a les persones que vulguin optar a un habitatge a inscriure’s al registre com més aviat millor, donat que els terminis d’actualització del registre per part de la Generalitat de Catalunya fan que demorar la inscripció pugui comportar quedar fora dels processos d’adjudicació.

La previsió de l’Ajuntament és iniciar el procés d’adjudicació dels nous habitatges al febrer de 2026 en el cas dels de Mas Iglesias i al maig en els de la Riera, i formalitzar els contractes amb les persones adjudicatàries de Mas Iglesias al juny i de la Riera al setembre.

Requisits
La proposta de bases del procediment d’adjudicació dels habitatges de les dues promocions que properament aprovarà l’Ajuntament fixen els requisits següents:

Requisits generals:

• Estar inscrit al registre RSHPO (amb la sol·licitud d’inscripció aprovada).
• Empadronament a Reus: estar empadronat  a Reus amb una antigüitat mínima de 2 anys.
• No tenir cap altre habitatge en propietat.
• Ingressos mínims anuals: en funció de cada habitatge. Exemple: 9.400 euros per accedir als habitatges més petits (1 habitació, 1-2 persones).
• Ingressos màxims anuals (4IRSC): 1 membre, 46.709,60 euros; 2 membres, 48.154,23 euros; 3 membres, 50.225,38 euros; 4 membres o més, 51.899,56 euros.

Requisits col·lectiu de joves (34 habitatges a Mas Iglesias i 12 a la Riera):

• Tenir menys de 35 anys

Requisits  col·lectiu contingent específic (34 habitatges a Mas Iglesias i 12 a la Riera)

• Discapacitat d’un 33% o superior
• Mobilitat reduïda
• Víctimes de violència de gènere
• Família nombrosa
• Família monoparental

Registre de Sol·licitants d'HPO
Per poder ser adjudicatari d’un habitatge amb protecció oficial, és un requisit imprescindible estar inscrit en el Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial de Catalunya. La inscripció en el Registre dóna dret a optar a l’adjudicació d’un habitatge amb protecció oficial, d’acord amb els procediments establerts.

La inscripció al RSHPO es pot fer telemàticament a través del següent enllaç https://www.registresolicitants.cat/registre/solicitud/index.jsp

Les promocions
Mas Iglesias
La promoció de Mas Iglesias, ubicada al carrer Jaume Vidal i Alcover, 24, estarà formada per 132 habitatges de protecció oficial en règim de lloguer. La promoció és possible gràcies a la col·laboració publicoprivada mitjançant la constitució d’un dret de superfície adjudicat per REDESSA, per un termini de 75 anys. La construcció, promoció i gestió dels habitatges, anirà a càrrec de l’adjudicatària, Llogueralia Reus, (UTE formapa per Construcciones Rubau, SA i Sogeviso) i que invertirà 17.377.708 euros en la construcció de l’edifici.

L’empresa adjudicatària compta amb un ajut Next Generation per la construcció d’habitatges de lloguer social en edificis energèticament eficients per un import de 3.427.425 euros.

Les tipologies dels 132 nous habitatges s’han definit i treballat en funció de les necessitats habitacionals registrades al Servei d’Habitatge.

Les característiques de les tipologies d’habitatges previstos son les següents:

• 78 habitatges de dos dormitoris, cuina i bany complet. Superfície aproximada  entre 49 i 55 m2 útils, amb un espai exterior propi, 3 dels quals son habitatges adaptats per a persones amb mobilitat reduïda.
• 54 Habitatges de tres dormitoris, cuina i bany complet. Superfície aproximada entre 63 i 72 m2 útils, amb un espai exterior propi, 3 dels quals són habitatges adaptats.

La Riera
Els habitatges de la Riera ubicats a la Riera d’Aragó es desenvolupen conjuntament amb l’aparcament públic, l’equipament municipal i l’espai públic d’aquesta mateixa àrea. El Pla de Millora Urbana de l’àrea preveia la construcció de més de 8.100m2 d’habitatge, dels quals 7.700 estan destinats a habitatge protegit i la resta, 400m2, seran per a habitatge lliure.

Els habitatges protegits en règim de lloguer es desenvolupen en un conjunt format per 3 blocs amb un total de 60 habitatges. 2 dels blocs amb 48  habitatges son de promoció municipal i estaran gestionats per Redessa; i el tercer bloc de 12 habitatges és de promoció i gestió privada.  

Els 48 habitatges de lloguer municipal tenen d’una a tres habitacions amb les següents característiques:

• 4 habitatges d’un dormitori, cuina i bany complet. Superfície d’uns 47 m2 útils, amb un espai exterior propi.
• 23 habitatges de dos dormitoris, cuina i bany complet, dos dels quals són adaptats per la mobilitat reduïda. Superfície d’entre 53 i 63 m2 útils, amb un espai exterior propi.
• 21 habitatges de tres dormitoris, cuina i bany complet. Superfície d’uns 71 m2 útils, amb un espai exterior propi.

L’Ajuntament compta amb un ajut Next Generation per la construcció d’habitatges destinats a lloguer social en edificis energèticament eficients, amb un import de 2.091.165,00 euros.

Aquesta actuació forma part dels dos plans de mobilitat específics que s’estan impulsant dins del pla de millores als polígons d’activitat econòmica de la ciutat, Polígons 10, i té com a objectiu conèixer amb detall la realitat dels desplaçaments que es produeixen als polígons, tant per part de les empreses com del seu personal.

Les enquestes seran anònimes i permetran recollir informació clau per millorar la mobilitat i promoure alternatives més sostenibles, adaptades a les necessitats reals de les empreses i dels treballadors.

Les empreses dels polígons rebran properament les enquestes. Si alguna empresa no les rep, pot posar-se en contacte amb l’Ajuntament de Reus a través del correu electrònic atencio.economia@reus.cat.

El regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement, Josep Baiges, ha destacat: «Aquesta enquesta ens ajudarà a obtenir un diagnòstic que ens permeti planificar accions més eficients, que facilitin una mobilitat més sostenible i contribueixin a millorar el dia a dia dels treballadors i la competitivitat de les empreses”.

El llançament d’aquesta iniciativa coincideix amb la celebració de la Setmana de la Mobilitat Sostenible.

Polígons 10

El Pla Polígons 10 és un projecte estratègic de millora i modernització dels polígons d’activitat econòmica de Reus, que neix de l’escolta activa i de les trobades mantingudes amb representants de l’Associació Empresarial dels Polígons Industrials de Reus (APIR) i amb empreses dels polígons, en el marc de les taules estratègiques per a la millora i la innovació d’aquests espais.

Des de l’any passat, s’ha desplegat una bateria d’accions per adequar les infraestructures, millorar la via pública i promoure una mobilitat més segura i sostenible, com ara l’adaptació d’horaris i freqüències dels autobusos urbans; l’asfaltat i millora de les vies; l’habilitació de nous carrils bici; campanyes de promoció del transport públic i del sistema de bici compartida i estudis i mesures per a la reordenació del trànsit.

Amb el Pla Polígons 10, l’Ajuntament de Reus treballa per posar al dia els polígons industrials de la ciutat i fer-los més accessibles, segurs i atractius per a les empreses, els treballadors i els clients en una aposta clara per potenciar l’economia productiva i consolidar Reus com una ciutat referent en l’àmbit industrial i logístic.

Aquesta actuació està inclosa en l'ajut de 50.000 euros rebut de la Diputació de Tarragona en el marc del programa de subvencions per a la millora de Polígons d'Activitat Econòmica (PAEs) de la demarcació de Tarragona.

Asfaltat i millores a la via
L’Ajuntament de Reus ha portat a terme recentment l’asfaltat de diversos vials del polígon Agro-Reus per part de l’empresa Alfaltecno Obras y Servicios SA amb un pressupost de 205.700 euros.

Els vials que s’han asfaltat són:

• Carrer Recasens i Mercadé, tram fins al carrer Ignasi Iglésies
• Carrer Recasens i Mercadé, rotonda amb Ignasi Iglésies
• Carrer Recasens i Mercadé, tram fins al carrer de Víctor Català
• Carrer Ignasi Iglésies.

Al carrer Recasens i Mercadé també s’estan portant a terme tota una sèrie de mesures per millorar la mobilitat i la seguretat. Aquestes millores consisteixen en la construcció de nous passos de vianants, l’ampliació i millora de les voreres fins a l’Estadi Municipal, la construcció d’una nova rotonda al carrer Recasens i Mercadé amb Víctor Català i la construcció de dues noves plataformes per la parada del bus als dos costats del vial.

D’altra banda, es troba en procés de redacció un estudi per a la millora de la mobilitat als polígons Agro-Reus i zona Nord que comprèn els polígons Granja Vila, Dyna i Nirsa per tal de reordenar el trànsit dels vials interns del polígon; reconfigurar aquelles seccions de carrer que fruit dels sentits únics poden acollir més estacionament o donar més espai a la circulació de bicicletes; proposar la modificació de les rutes de transport públic per donar un millor accés als polígons i millorar la senyalització vertical i horitzontal. Aquest estudi es va licitar a l’empresa Intra Ingeniería de Tráfico per un import de 17.545 euros.

Adequació del carrer Alguer amb Pitiüses
Una altra de les accions que es portaran a terme en breu serà l’adequació del carrer Alguer amb Pitiüses per millorar la connexió amb l’aparcament que es troba en aquesta zona.

Tot i que aquest espai d’aparcament es veu molt a prop, des del polígon Dyna resulta inaccessible generant problemes d’aparcament i tràfic intens a la zona. El projecte per portar a terme aquesta connexió, que implicarà la pavimentació del carrer, enllumenat i senyalització, ja ha estat licitat a l’espera de la seva redacció i la posterior licitació de les obres.

Esporga i neteja
Aquests darrers dies s’ha portat a terme, en el marc del contracte de poda, l’esporga de l’arbrat del carrer Santiago Russinyol entres Recasens i Mercader; Antonio Rubio i Lluch, Ferrer i Guardià, Joaquim Ruyra, Marçà i Joan Alcover; i està previst al carrer Capçanes, Cornudella de Montsant; i Víctor Català.

D’altra banda, la neteja de tot el polígon Mas de les Ànimes s’ha incrementat amb una freqüència setmanal, cada dijous.

Aquestes actuacions estan incloses en l'ajut de 50.000 euros rebut de la Diputació de Tarragona en el marc del programa de subvencions per a la millora de Polígons d'Activitat Econòmica (PAEs) de la demarcació de Tarragona.

Asfaltat i millores a la via
L’Ajuntament de Reus ha portat a terme recentment l’asfaltat de diversos vials del polígon Agro-Reus per part de l’empresa Alfaltecno Obras y Servicios SA amb un pressupost de 205.700 euros.

Els vials que s’han asfaltat són:

• Carrer Recasens i Mercadé, tram fins al carrer Ignasi Iglésies
• Carrer Recasens i Mercadé, rotonda amb Ignasi Iglésies
• Carrer Recasens i Mercadé, tram fins al carrer de Víctor Català
• Carrer Ignasi Iglésies.

Al carrer Recasens i Mercadé també s’estan portant a terme tota una sèrie de mesures per millorar la mobilitat i la seguretat. Aquestes millores consisteixen en la construcció de nous passos de vianants, l’ampliació i millora de les voreres fins a l’Estadi Municipal, la construcció d’una nova rotonda al carrer Recasens i Mercadé amb Víctor Català i la construcció de dues noves plataformes per la parada del bus als dos costats del vial.

D’altra banda, es troba en procés de redacció un estudi per a la millora de la mobilitat als polígons Agro-Reus i zona Nord que comprèn els polígons Granja Vila, Dyna i Nirsa per tal de reordenar el trànsit dels vials interns del polígon; reconfigurar aquelles seccions de carrer que fruit dels sentits únics poden acollir més estacionament o donar més espai a la circulació de bicicletes; proposar la modificació de les rutes de transport públic per donar un millor accés als polígons i millorar la senyalització vertical i horitzontal. Aquest estudi es va licitar a l’empresa Intra Ingeniería de Tráfico per un import de 17.545 euros.

Adequació del carrer Alguer amb Pitiüses
Una altra de les accions que es portaran a terme en breu serà l’adequació del carrer Alguer amb Pitiüses per millorar la connexió amb l’aparcament que es troba en aquesta zona.

Tot i que aquest espai d’aparcament es veu molt a prop, des del polígon Dyna resulta inaccessible generant problemes d’aparcament i tràfic intens a la zona. El projecte per portar a terme aquesta connexió, que implicarà la pavimentació del carrer, enllumenat i senyalització, ja ha estat licitat a l’espera de la seva redacció i la posterior licitació de les obres.

Esporga i neteja
Aquests darrers dies s’ha portat a terme, en el marc del contracte de poda, l’esporga de l’arbrat del carrer Santiago Russinyol entres Recasens i Mercader; Antonio Rubio i Lluch, Ferrer i Guardià, Joaquim Ruyra, Marçà i Joan Alcover; i està previst al carrer Capçanes, Cornudella de Montsant; i Víctor Català.

D’altra banda, la neteja de tot el polígon Mas de les Ànimes s’ha incrementat amb una freqüència setmanal, cada dijous.

Aquestes actuacions estan incloses en l'ajut de 50.000 euros rebut de la Diputació de Tarragona en el marc del programa de subvencions per a la millora de Polígons d'Activitat Econòmica (PAEs) de la demarcació de Tarragona.

Asfaltat de vials al polígon Agro-Reus
El contracte per fer els treballs d’asfaltat s’ha adjudicat a l’empresa Asfaltecno Obras y Servicios SA amb un pressupost de 205.700 euros.

Els vials que s’asfaltaran són:

• Carrer Recasens i Mercadé, tram fins al carrer Ignasi Iglésies
• Carrer Recasens i Mercadé, rotonda amb Ignasi Iglesies
• Carrer Recasens i Mercadé, tram fins al carrer de Víctor Català
• Carrer Ignasi Iglésies.

L’obra suposa la primera actuació prevista al pla de millora de l’asfaltat dels polígons industrials de la ciutat, i complementa els treballs d’asfaltat de vials de la resta de la ciutat previstos en els plans directors de manteniment de la via pública.

El contracte s’emmarca en el desplegament dels plans directors de manteniment de la via pública, inclosos en el Pla d’Inversions 2024, que contemplen actuacions en diferents punts de la ciutat per un import de 2,1 milions d’euros en voreres, passos de vianants, jocs infantils, jardineria, enllumenat i asfaltat.

Carril bici del carrer de Recasens i Mercader
El contracte per a la construcció del carril bici s’ha adjudicat a l’empresa Tecnologia de Firmes SA amb un pressupost de 313.244,80 euros.

El nou carril connectarà amb la xarxa ciclable de la ciutat a través del carril ja construït a l'avinguda de Falset.

El carrer Recasens i Mercadé té una secció de 2 carrils de circulació, 1 carril d’aparcament i voreres en ambdós sentits de la via, en tota la seva longitud. El projecte contempla mantenir en ambdós costats només un dels carrils de circulació reduint la seva amplada; mantenir i ampliar la zona d’estacionament, excepte en el tram comprés entre el carrer Ignasi Iglesias i el carrer Santiago Rusiñol / Nelson Mandela on es manté la configuració d’estacionament; i mantenir les voreres existents.

La configuració en els quatre trans diferenciat en que es divideix el projecte és la següent:

• Tram entre el ramal d’entrada i sortida carretera T-11 i amb carrer d’Ignasi Iglesias / Camí del Roquís. El carrer té una calçada de 19,80m d’amplada aproximadament. L’eix de separació dels dos sentits de la via queda desplaçat respecte la posició actual. Per la banda del costat est, el carrer disposarà d’un carril bici de 1,5m, dos de circulació de 3 m d’amplada per sentit; 1 carril d’aparcament en cordó de 2,5m d’amplada i s’implantarà un altre carril bici a la calçada de 1,5 m d’amplada.

• Tram entre el carrer d’Ignasi Iglesias / Camí del Roquís i el carrer de Victor Català. En aquest tram el carrer té una calçada de 19,80m d’amplada aproximadament. L’eix de separació dels dos sentits de la via queda desplaçat respecte la posició actual. Per la banda del costat oest, el carrer disposarà d’un carril de circulació de 3m d’amplada per sentit; 1 carril d’aparcament en semi-bateria de 4,5m d’amplada a un costat, en cordó de 2,5m a l’altre i s’implantarà el carril bici bidireccional a la calçada de 3m d’amplada.

• Tram entre el carrer de Victor Català i el carrer de Santiago Rusiñol / Nelson Mandela. En aquest tram el carrer té una amplada inferior de la resta amb 17,5m. L’eix de separació dels dos sentits de la via queda desplaçat respecte la posició actual. Es mantenen només un carril de circulació per sentit amb estacionament amb cordó a banda i banda i carril bici bidireccional al costat est del carrer. A la vorera es plantaran nous arbres en la primera part d’aquest tram, de la mateixa tipologia d’arbrat existent.

• Tram entre el carrer de Santiago Rusiñol / Nelson Mandela i l'avinguda de Falset. En aquest tram el carrer té una amplada com la dels trams 1 i 2 amb 19,80m. L’eix de separació dels dos sentits de la via queda desplaçat respecte la posició actual. El carrer disposarà d’un carril de circulació de 3 m d’amplada per sentit; 1 carril d’aparcament en semi-bateria de 5m d’amplada a un costat, en cordó de 2,5m a l’altre i s’implantarà el carril bici bidireccional a la calçada de 3m d’amplada.

L'execució del carril bici va rebre un ajut de 262.858,84 euros de la convocatòria de les subvencions a ens locals de Catalunya per al desenvolupament d'actuacions de mitigació i d'adaptació al canvi climàtic per als anys 2023, 2024 i 2025 de l'antic Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, gestionat ara des del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica.

Aquestes actuacions també estan incloses en l'ajut de 50.000 euros rebut de la Diputació de Tarragona en el marc del programa de subvencions per a la millora de Polígons d'Activitat Econòmica (PAEs) de la demarcació de Tarragona.

Asfaltat de vials al polígon Agro-Reus
El contracte per fer els treballs d’asfaltat s’ha adjudicat a l’empresa Asfaltecno Obras y Servicios SA amb un pressupost de 205.700 euros.

Els vials que s’asfaltaran són:

• Carrer Recasens i Mercadé, tram fins al carrer Ignasi Iglésies
• Carrer Recasens i Mercadé, rotonda amb Ignasi Iglesies
• Carrer Recasens i Mercadé, tram fins al carrer de Víctor Català
• Carrer Ignasi Iglésies.

L’obra suposa la primera actuació prevista al pla de millora de l’asfaltat dels polígons industrials de la ciutat, i complementa els treballs d’asfaltat de vials de la resta de la ciutat previstos en els plans directors de manteniment de la via pública.

El contracte s’emmarca en el desplegament dels plans directors de manteniment de la via pública, inclosos en el Pla d’Inversions 2024, que contemplen actuacions en diferents punts de la ciutat per un import de 2,1 milions d’euros en voreres, passos de vianants, jocs infantils, jardineria, enllumenat i asfaltat.

Carril bici del carrer de Recasens i Mercader
El contracte per a la construcció del carril bici s’ha adjudicat a l’empresa Tecnologia de Firmes SA amb un pressupost de 313.244,80 euros.

El nou carril connectarà amb la xarxa ciclable de la ciutat a través del carril ja construït a l'avinguda de Falset.

El carrer Recasens i Mercadé té una secció de 2 carrils de circulació, 1 carril d’aparcament i voreres en ambdós sentits de la via, en tota la seva longitud. El projecte contempla mantenir en ambdós costats només un dels carrils de circulació reduint la seva amplada; mantenir i ampliar la zona d’estacionament, excepte en el tram comprés entre el carrer Ignasi Iglesias i el carrer Santiago Rusiñol / Nelson Mandela on es manté la configuració d’estacionament; i mantenir les voreres existents.

La configuració en els quatre trans diferenciat en que es divideix el projecte és la següent:

• Tram entre el ramal d’entrada i sortida carretera T-11 i amb carrer d’Ignasi Iglesias / Camí del Roquís. El carrer té una calçada de 19,80m d’amplada aproximadament. L’eix de separació dels dos sentits de la via queda desplaçat respecte la posició actual. Per la banda del costat est, el carrer disposarà d’un carril bici de 1,5m, dos de circulació de 3 m d’amplada per sentit; 1 carril d’aparcament en cordó de 2,5m d’amplada i s’implantarà un altre carril bici a la calçada de 1,5 m d’amplada.

• Tram entre el carrer d’Ignasi Iglesias / Camí del Roquís i el carrer de Victor Català. En aquest tram el carrer té una calçada de 19,80m d’amplada aproximadament. L’eix de separació dels dos sentits de la via queda desplaçat respecte la posició actual. Per la banda del costat oest, el carrer disposarà d’un carril de circulació de 3m d’amplada per sentit; 1 carril d’aparcament en semi-bateria de 4,5m d’amplada a un costat, en cordó de 2,5m a l’altre i s’implantarà el carril bici bidireccional a la calçada de 3m d’amplada.

• Tram entre el carrer de Victor Català i el carrer de Santiago Rusiñol / Nelson Mandela. En aquest tram el carrer té una amplada inferior de la resta amb 17,5m. L’eix de separació dels dos sentits de la via queda desplaçat respecte la posició actual. Es mantenen només un carril de circulació per sentit amb estacionament amb cordó a banda i banda i carril bici bidireccional al costat est del carrer. A la vorera es plantaran nous arbres en la primera part d’aquest tram, de la mateixa tipologia d’arbrat existent.

• Tram entre el carrer de Santiago Rusiñol / Nelson Mandela i l'avinguda de Falset. En aquest tram el carrer té una amplada com la dels trams 1 i 2 amb 19,80m. L’eix de separació dels dos sentits de la via queda desplaçat respecte la posició actual. El carrer disposarà d’un carril de circulació de 3 m d’amplada per sentit; 1 carril d’aparcament en semi-bateria de 5m d’amplada a un costat, en cordó de 2,5m a l’altre i s’implantarà el carril bici bidireccional a la calçada de 3m d’amplada.

L'execució del carril bici va rebre un ajut de 262.858,84 euros de la convocatòria de les subvencions a ens locals de Catalunya per al desenvolupament d'actuacions de mitigació i d'adaptació al canvi climàtic per als anys 2023, 2024 i 2025 de l'antic Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, gestionat ara des del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica.

Aquestes actuacions també estan incloses en l'ajut de 50.000 euros rebut de la Diputació de Tarragona en el marc del programa de subvencions per a la millora de Polígons d'Activitat Econòmica (PAEs) de la demarcació de Tarragona.

El contracte s’emmarca en el desplegament dels plans directors de manteniment de la via pública, inclosos en el Pla d’Inversions 2024, que contemplen actuacions en diferents punts de la ciutat per un import de 2,1 milions d’euros en voreres, passos de vianants, jocs infantils, jardineria, enllumenat i asfaltat.

Daniel Marcos, regidor de Via Pública, afirma que “els treballs d’asfaltat són fruit de l’escolta activa a la ciutadania i estan previstos en els plans directors de manteniment de la via pública. Milloren la imatge de la ciutat i contribueixen a la seguretat del trànsit”.

Els carrers on es portaran a terme els treballs d’asfaltat són:

• Carrer d’Antoni Isern: Asfalt diürn el dimarts 18 de març. Els dies 19 i 20 es portaran a terme treballs de pintura i anivellament de tapes del clavegueram.

• Carrer d’Antonio Rius i Miró: asfalt diürn el dimarts 18 de març i dimecres 19 . Els dies 20 i 21 es portaran a terme treballs de pintura i anivellament de tapes del clavegueram.

• Carrer del Pare Manyanet: Asfalt diürn el dimecres 19/03. Els dies 20 i 21 es portaran a terme treballs de pintura i anivellament de tapes del clavegueram.

• Rotonda dels carrers de Sor Lluïsa Estivill amb Joan Bertran: Asfalt diürn el dijous 20 de març. Treballs de pintura el dia 21.

• Carrer de Prades: Asfalt diürn el dijous i el divendres 20 i 21 de març. Pintura el dia 24.

• Passeig dels Plàtans: Asfalt diürn el dilluns 24 de març. Els die 25 i 26 es portaran a terme treballs de pintura i anivellament de tapes del clavegueram.

• Avinguda dels Països Catalans (carril de baixada): Asfalt nocturn, la nit del dilluns 7 d’abril al dimarts 8. Els treballs de pintura es faran la mateix nit i l’endemà a la nit.

• Avinguda dels Països Catalans (carril de pujada): Asfalt nocturn la nit del dimarts 8 d’abril al dimecres 9. Els treballs de pintura es faran la mateix nit i la següent.

El Pla d'Asfaltat inclou també actuacions els vials dels polígons industrials que també es portaran a terme properament. El contacte també s’ha adjudicat a Alfaltecno Obras y Servicios SA amb un pressupost de 205.700 euros.

Els vials que s’asfaltaran són:

• Carrer Recasens i Mercadé, tram fins al carrer Ignasi Iglésies

• Carrer Recasens i Mercadé, rotonda amb Ignasi Iglésies

• Carrer Recasens i Mercadé, tram fins al carrer de Víctor Català

• Carrer Ignasi Iglésies

Les actuacions al carrer Recasens i Mercadé estan incloses en l'ajut de 50.000 euros rebut de la Diputació de Tarragona en el marc del programa de subvencions per a la millora de Polígons d'Activitat Econòmica (PAEs) de la demarcació de Tarragona.