nsell del Pla Estratègic i Agenda 21 «Reus Demà», el màxim òrgan de representació de la ciutadania i de ratificació del procés participatiu, aprova aquest dilluns 21 de febrer el Pla d’Acció, el document que defineix en 254 accions les estratègies que la ciutat ha de seguir en els pròxims anys. El Consell està representat per membres d’una vuitantena d’entitats i institucions polítiques, socioeconòmiques, associatives de la ciutat i el territori.

El Consell del Pla, està presidit per l’alcalde, Lluís M. Pérez, i compta amb la regidora cap de l’Àrea de Participació i Ciutadania, Pilar Pérez; el president de la Cambra de Comerç de Reus, Isaac Sanromà, i el rector de la Universitat Rovira i Virgili, Francesc Xavier Grau, com a vicepresidents. D’ell en depenen la Comissió de Seguiment, l’Oficina del Pla, la Secretaria Tècnica i els Equips de Treball.

El procés d’elaboració del Pla s’ha estructurat en tres grups de treball sectorials i un de transversal: Territori, infraestructres i medi natural (amb Albert Vilalta com a president d’honor, i Anton Maria Pàmies com a president; Societat, coneixement i ciutadania, amb Ramon Gomis de president d’honor, i Joan Ballester de president); Economia, promoció de ciutat i turisme (amb Gabriel Ferraté com a president d’honor i Blanca Cabré com apresidenta); i el grup Transversal de Sostenibilitat (presidit per Josep Lluís Pau).

La reunió del Consell tanca el procés iniciat el 7 d’octubre de 2008, quan el ple de l’Ajuntament va aprovar per unanimitat encarregar a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials i al Centre d’Estudis de Dret Ambiental de la Universitat Rovira i Virgili la posada en marxa i la gestió del nou Pla Estratègic Agenda 21 de Reus, sota la coordinació de la Càtedra Antoni Pedrol i Rius d’Estudis Jurídics i Locals.
El Pla Estratègic i Agenda 21 «Reus Demà» neix per la necessitat d’actualitzar i integrar el Pla Estratègic Reus Impuls 2005 i l’Agenda 21 Local, així com la d’aportar noves idees, rendibilitzar l’esforç realitzat i incorporar noves opinions. El nou pla planteja un model de ciutat capaç de fer front, des d’una posició òptima els reptes dels propers anys.

Participació
El pla neix amb el propòsit de facilitar i promoure un procés de participació ciutadana que permeti a la ciutadania de Reus ser partícep del disseny del futur de la ciutat, mitjançant la revisió i redacció del Pla Estratègic i Agenda 21. El disseny i la dinamització del procés participatiu ha anat a càrrec de la consultoria d’investigació sociològica CERES.

Unes 500 persones han participat en el procés d’elaboració del document, a través dels dotze tallers sectorials organitzat en la fase de diagnosi i la fase de l’elaboració del Pla d’Acció; amb l’aportació de propostes via correu electrònic; participant en les entrevistes personals que els presidents dels grups de treball han realitzats amb experts; o en representació d’entitats ciutadanes al Consell del Pla.

Els participants en els tallers sectorials han fet seu el document des de l’inici del procés:

Durant la fase de diagnosi, en la qual calia recollir les principals necessitats, problemàtiques i mancances de la ciutat, es van recollir 178 aportacions, la gran majoria de les quals consensuades pel grup de treball.

El Pla d’Acció inclou 254 accions, el 33% de les quals són originàries de l’equip redactor; el 50% modificades pels participants en els tallers; i un 17 són noves incorporacions que la ciutadania ha fet al document.

La valoració que els participants fan del procés de participació és positiva, amb una nota de 7,5 sobre 10. Destaquen com aspectes més ben valorats dels tallers participatius la possibilitat d’opinar i debatre (8,1) i l’interès dels objectius (8,1); i, com a pitjor valorats, el compliment de l’horari (6,9) i els canals de convocatòria (6,9).

El Pla d’Acció
El Pla d’Acció del «Reus Demà» es concreta en 254 accions, agrupades en 34 línies estratègiques i 5 eixos:

Ciutat de la cultura i l’esport
La cultura i el turisme tenen un paper destacat en el Pla d’Acció del nou pla estratègic com a activitats dinamitzadores de l’economia local. La ciutadania que s’ha implicat en els tallers de participació ha coincidit amb els redactors del document en la necessitat de realitzar un pla de projecció exterior de les manifestacions culturals de la ciutat, fer un estudi de branding turístic lligat al patrimoni modernista i Gaudí i potenciar els espais d’art com a Cal Massó. Tot això per atreure més visitants i que aquests allarguin la seva estada a la ciutat gràcies, d’una banda, a paquets integrats entre Reus, la Costa Daurada i municipis de l’interior, i, per un altre, a la combinació de diferents allotjaments (hotels amb encant, albergs o bed and breakfast) que donin cabuda a perfils diversos de turistes.

També s’apunta la necessitat d’incloure en la marca de ciutat els nous elements transformadors de Reus com el Tecnoparc, el nou hospital, la universitat i els diferents festivals culturals.

Ciutat del coneixement i d’una economia diversificada
El document elaborat per la URV reconeix que el punt de partida referent a l’eix econòmic és significativament bo. Així i tot, les accions apunten cap a un major impuls del Tecnoparc per a l’atracció de treballadors, investigadors i empreses de valor afegit. Però a més, suggereix la identificació d’algun altre sector en el qual poder especialitzar-se i en el qual el territori ja tingui experiència prèvia per fomentar així la diversificació de l’economia. Pensant en la tipologia d’empreses més habitual a la ciutat, petites i mitjanes, el document proposa la promoció de mecanismes de capital-risc ja existents, així com impulsar un sistema de microcrèdits que permeti l’aparició d’emprenedors i petits empresaris. Tot això, sense oblidar el paper que les empreses municipals té en el desenvolupament de la ciutat, com a instrument al servei del territori.

Ciutat oberta al món i compromesa amb el territori
La redacció i aprovació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) i del Pla de Mobilitat haurà de concretar accions encaminades a una ordenació territorial que preservi el patrimoni i el paisatge, i que prevegi un creixement compacte i una mobilitat ordenada, segons es desprèn de les accions proposades en els tallers de participació. Així mateix, es veu cabdal l’impuls dels serveis socials i sanitaris, l’accés l’habitatge, la integració social i la participació.

Ciutat integradora i al servei de les persones
En aquest sentit, destaca, fruit dels tallers participatius, la proposta d’adequar els serveis a la gent gran segons el seu creixement, consolidar el model de gestió propi dels serveis sanitaris de la ciutat i impulsar les noves tecnologies en aquest sector, convertir la ciutat en un model lingüístic per a la integració de la immigració, realitzar operacions de rehabilitació d’habitatges i habilitar espais. En matèria educativa, també inclòs en aquest mateix eix, es proposa promoure l’aprenentatge d’una tercera llengua i de les TIC i especialitzar els centres de secundària en determinades línies d’ensenyament.

Ciutat equilibrada i respectuosa amb el medi
Reus Demà unifica en un únic document el pla estratègic i l’Agenda 21, per la qual cosa recull accions encaminades a millorar li gestió dels residus, l’estalvi energètic i d’aigua, l’augment de les energies renovables i la reducció de la contaminació atmosfèrica (emissions, sorolls i enllumenat). Es tracta d’accions en els àmbits socials, culturals, educatius, sanitaris, mediambientals, que han de redundar en l’objectiu final d’aquest pla estratègic, que no és un altre que millorar la vida dels ciutadans de Reus. Durant el procés de participació, també s’ha suscitat el debat territorial, que el document final recull en forma de propostes. Així, es proposa obrir el debat per a la creació d’un àrea metropolitana i crear un organisme de planejament i gestió de polítiques urbanes i territorials a nivell supramunicipal.