t divendres, 3 de desembre, a les 20:30 h, s’inaugura l’exposició del pintor valencià Antoni Moret al Centre d’Art Cal Massó. L’artista presenta un conjunt d’una quinzena d’obres pictòriques, sobre tela i paper, i una vídeocreació sobre el Cabanyal, sota el títol de «Mire, em meravelle i pinte». La mostra es podrà veure fins al 15 de gener.

L’obra de Moret, com ell mateix explica, és fruït de determinades circumstàncies: de pintar a València, on també hi viu, de fer abstracció, d’haver nascut el 1956 o de «mirar el Cabanyal». Crea en diferents suports i mides: pintures i dibuixos de petit i mitjà format pintades «amb apassionament de vegades, amb cura o sorpresa», amb tècnica acrílica, sobre llenç i paper. Així, Antoni Moret exposa a Reus «pintures des de la marjal, la ciutat, la serra, les trobades i els comiats i d’altres coses que esdevenen».

Antoni Moret i Melió neix a València, el 1956, estudia Belles Arts a l’Escola de Sant Carles (València) i Ceràmica a l’Escola d’Arts i Oficis, també a València. Obté la Beca Pintura Mural Monestir de Sant Cugat del Vallès, la Beca Sagaledos-Cervo (Lugo)i la Beca Hospitant (Valands Kontscola, Göteborg, Suècia). És professor de Dibuix d’Ensenyament Secundari, des de 1981. Ha fet fins a 9 exposició individuals, la primera de les quals, al 1980, a la Galeria Tretze de València, i també ha participat en set exposicions col·lectives a Santander i a la seva ciutat.

Moret explica la seva obra
Mire, em meravelle i pinte.
«Deia Per Kirkeby: “sóc un pintor i he pintat una pintura i realment qualsevol cosa que puga dir està de més...
La pintura no es regeix per el títol ni les explicacions, de la mateixa manera que el text no s’interpreta pel color de la lletra. Està feta de mirades; igualment es revela mirant-la, la qüestió seria doncs què mirem? On i com entenem el que veiem. Així caldrà mirar sense paraules, i permetre que el jo silenciós observe i es deixe seduir, amanyagar, sobtar o no per la imatge construïda pel pintor.

No ens haurem de preocupar pel tema, ni per cap història, la diversificació de les arts visuals i les noves tecnologies han alliberat el pintor de narratives com en temps passats ho varen fer el compromís de la representació. La pintura, aquesta pintura, ens obre una possibilitat per connectar amb el joc de les emocions, de les nostres, a través de les que haja pogut albierar el pintor.

Un cop sadollat l’ull, podem si fa, el cas atendre les circumstàncies. El fet de pintar a València i viure-hi, el fet de fer abstracció, haver nascut el 1956 o mirar el Cabanyal. També els suports i les mides: pintures i dibuixos de petit i mitjà format pintades amb apassionament de vegades, amb cura o sorpresa, depèn, amb tècnica acrílica, sobre llenç i paper. Així Antoni Moret exposa, s’exposa a Cal Masó a Reus pintures des de la marjal, la ciutat, la serra, les trobades i els comiats i d’altres coses que esdeven.

I entretant m’ocupe dels quefers quotidians. Visc a un lloc, entremig d’una gent, no m’invente res, és el que n’hi ha. Són els referents.

Del que n’hi ha trie distingisc: la mesquinesa, la por i la submissió. I opte pel despreniment, la coneixença i el pensament lliure. Són els preferents.
Entenc el fet de pintar com un exercici de llibertat, d’assoliment de les pròpies incerteses. Viatge sense rumb per tal d’arribar no sé on i sense saber com. Pinzells i llenç en són l’aparell i la ment n’és la geografia i de la ment, la possibilitat de l’emoció, els paratges aliens a la lògica, el descobriment inesperat, l’atzar caçat al vol que, de sobte, fa nou l’indret pel que has passat milers de vegades. És el procés creatiu.

Aquests referents, preferents i procés creatiu s’interfereixen i interactuen, de vegades conflictivament, de vegades harmoniosament i mentre intentes viatjar a la part de la ment que connecta amb l’univers de les ments humanes, t’arriben notícies, esdevenen fets dels quals et resulta difícil, o no vols, sostraure’t. De vegades afloraran en els títols de les obres i sempre ho fan en els colors, els signes o les relacions de contrasts, és inevitable, visc a un lloc, entremig d’una gent, dins d’un paisatge».