ntament de Reus, a través de la societat municipal Serveis Funeraris Reus i amb el suport de la Generalitat de Catalunya, inicia la restauració del mausoleu del General Prim amb la primera fase d’estudi de l’estat de conservació del sepulcre ubicat al Cementiri General de Reus. El monument pateix un procés de degradació propi de l’exposició i el pas del temps. L’urna de vidre que envolta la tomba instal·lada com a mesura de protecció ha aconseguit que dins el conjunt la temperatura i la humitat s’hagin mantingut relativament estables, i la incidència dels rajos ultraviolats ha estat pràcticament nul·la gràcies als filtres de protecció dels vidres. Amb el temps, però, aquesta protecció ha estat insuficient i no s’ha pogut evitar que els materials que formen el conjunt, molt sensibles, es vagin degradant poc a poc.

La primera fase de la restauració del mausoleu consistirà en identificar aquests processos de degradació, les causes (ambientals, degradacions pròpies dels metalls, pel contacte d’uns amb els altres, envelliment, etc...) i l’estat de conservació de cada un dels elements que conformen el conjunt monumental.

És tracta d’un procés molt minuciós però imprescindible abans de poder iniciar la segona fase de la restauració, amb l’aplicació de els tractaments d’estabilització i neteja més convenients a cada material

La fase de diagnosi comportarà les següents tasques:

- Reportatge fotogràfic i planimetria.
- Desmuntatge de la urna de vidre i aïllament visual.
- Muntatge d’estructura de suport per la tapa del fèretre.
- Obertura del fèretre de ferro: desmuntatge de les diferents parts de la tapa i aixecament de l’escultura i les planxes; i col·locació a l’estructura de suport.
- Extracció del fèretre de zenc i comprovació del seu estat de conservació.
- Obertura del fèretre de zenc (si es considera necessari) per examinar les restes del General Prim. En cas que el taüt estés segellat, s’utilitzaria una endoscòpia per examinar l’interior i extreure’n mostres per identificar teixits i l’estat de conservació.
- Presa de mostres dels materials de suport i ornamentació (ferro, plata, or, bronze); i anàlisis metal·logràfiques per identificar-ne la composició, l’oxidació i les alteracions.
- Analítica específica per identificar les restes greixoses de la superfície.
- Primeres proves mecàniques de neteja (bisturí i làser) i de fixació dels aixecaments dels metalls nobles (pressió, espàtula calenta).

Descripció del mausoleu
Sarcòfag de ferro totalment decorat amb damasquinatge d’estil neoclàssic. L’obra, datada entre 1873 i 1875, és una excel·lent mostra d’art de Plàcido Zuloaga, i el seu disseny s’identifica dins els corrents de l’antiguitat clàssica i el Renaixement.

Té forma de caixa, està aguantat per quatre pilastres també de ferro damasquinat. A les cantonades s’hi troben quatre columnes estriades rematades per la representació d’una làmpada amb flama. Sobre la tapa, envoltada per motllures, hi ha, esculpida en plata, una figura jacent que representa el General Prim.

El sarcòfag no és d’una sola peça, està format per diferents planxes que s’uneixen entre si mitjançant claus de rosca, al igual que les motllures i la resta d’elements decoratius. La tapa però, sembla descansar sobre la caixa a pes, sense cap mena de subjecció.

Segons les fonts documentals, dins el sarcòfag de ferro hi ha un fèretre, del qual se’n desconeix el material, també força decorat, tancat amb cadenat i segellat amb lacres. A dins del fèretre hi hauria un taüt de zenc amb vidre a la cara superior amb les despulles embalsamades.

La decoració està realitzada amb la tècnica del damasquinatge, consistent en marcar el ferro per incrustar-hi petites peces o fils de metalls nobles. Hi ha figures geomètriques i motius florals (en or i plata i possiblement nacre) i baixos relleus en ferro, formant sanefes horitzontals i verticals, per tot el voltant del sarcòfag, les motllures i les potes.

Als laterals hi ha, esculpides, garlandes en bronze i per sobre uns plafons en baix relleu de plata amb representacions de la batalla de Castillejos i l’entrada a Madrid del General. Als costats de cada relleu hi ha esculpits, també en plata i bronze, els retrats de quatre militars romans, Tiberi, Gai Crac, Gai Màrius i Marc Atili Règul. Sota els plafons hi ha una calavera desdentada esculpida en plata.

Al capçal del sarcòfag hi destaca un escut policromat (possiblement esmaltat) amb el lema «Honor, Valor y Lealtad», envoltat per decoració floral de bronze; mentre que a la part dels peus hi ha, emmarcat per una sanefa de flors, el nom de «PRIM», en majúscules.

Tant el capçal com els peus dels sarcòfag porten esculpit un rellotge de sorra fet amb bronze, símbol de la fugacitat del temps. A la tapa, s’hi troben diverses planxes de ferro, i incrustada al mig, una escultura jacent de mida natural. Segons les fonts documentals es tracta d’una escultura de bronze banyada en plata. La signa, igual que els relleus dels laterals, Emile Herbert. Aquesta escultura representa el General Prim vestit de militar.

El conjunt reposa sobre un terra de marbre verd amb vetes blanques i està tot protegit per una urna de vidre i un baldaquí d’obra amb estructura de metall.

L’autor
En la construcció del panteó hi van participar un grup de 32 artistes damasquinadors, treballant de forma minuciosa fins els detalls més petits. Les obres van durar dos anys. Tots ells pertanyien al taller de Plàcido Zuloaga.

Plàcido Zuloaga (1834-1910) es va dedicar principalment a l’orfebreria i al damasquinatge i després d’haver après diverses tècniques amb el seu pare i en moltes estades a França, on va estudiar amb Real Paul Renard, Bayre i Carpeaux,i a Alemanya, va desenvolupar la tècnica del cisellat amb ganiveta. Aquesta tècnica li permetia treballar més ràpid i donar a les decoracions un acabat més uniforme i de millor qualitat.

Quan va tornar a Eibar va crear una escola de damasquinatge amb gran prestigi internacional. La qualitat de les seves obres el porten a obtenir 36 medalles d’or en mostres internacionals i condecoracions de sis països europeus. Les seves obres es troben als principals palaus reials i museus d’arts decoratives del mon.

Breu introducció històrica
Joan Prim i Prats, considerat un dels polítics catalans més importants del segle XIX, va néixer a Reus el 6 de desembre de 1814. Amb 19 anys es va enrolar en el primer dels dos batallons de tiradors d’Isabel II que Reus va organitzar per lluitar contra els carlins. Tot i la seva joventut, ja va demostrar valor, habilitats tàctiques i dots de comandament. Va passar tota la guerra a Catalunya, i el 1840, quan va finalitzar, ja era coronel, havent guanyat tots els graus en el camp de batalla i guardonat dues vegades amb la creu llorejada de Sant Ferran.

Un any després, inicia la carrera política com a diputat a les Corts per Tarragona. La seva carrera militar i política va anar en ascens: torna a Barcelona com a governador militar on va reprimir la revolta de Jamància, fet que li va comportar l’ascens a mariscal de camp i els títols de comte de Reus i vescomte del Bruc. Com a capità general de Puerto Rico va reprimir els aixecaments d’esclaus i va activar la vida econòmica del país. Algunes de les mesures preses per aconseguir-ho van ser molt impopulars i li van crear molts enemics. De tornada va reprendre la carrera política i va ser diputat a les Corts, primer per Vic i després per Barcelona.

La seva carrera militar continuava ascendent i el 1856 ja era tinent general i capità general a Granada. La seva participació a la guerra del Marroc (1859-1860) li va reportar el títol de marquès de Castillejos. Prim va dirigir l’expedició espanyola a la guerra de Mèxic, i va signar en nom del govern espanyol el conveni de La Soledad (1862) que definia les relacions entre Mèxic i Espanya.

Quan va tornar a Espanya s’incorpora al partit progressista. Acusat de conspiració va ser desterrat a Oviedo. Entre 1864 i 1868, entregat a la conspiració política, era vist com el prototipus de conspirador liberal, tan en boga en l’Europa de l’època. Va ser l’ànima de la revolució de 1868 que va aconseguir enderrocar a Isabel II.

Amb el govern de Serrano va passar a ser ministre de la guerra i el 1869, promulgada la nova constitució, va ocupar el càrrec de cap del govern, sense deixar el ministeri de la guerra. Com a cap de govern va defensar la necessitat d’una monarquia constitucional buscant una dinastia que fos respectada.

El govern presidit per Joan Prim es va decantar per Amadeu de Savoia, duc d’Aosta, i en presenta la candidatura a les Corts, que la van aprovar el 16 de novembre de 1870. El 27 de desembre, quan Amadeu de Savoia ja es dirigia a Espanya, sis trabucaires van disparar contra el cotxe del General Prim al carrer del Turco de Madrid; i el van ferir al braç i al muscle. Les ferides no eren greus, però la manca de coneixements mèdics de l’època i la malaltia hepàtica que patia, juntament amb algunes conseqüències de les múltiples lesions patides al llarg de la seva vida, li van causar la mort tres dies desprès. La causa instruïda desprès de la mort no va aclarir res. Prim tenia molts enemics tan en la classe política com en l’econòmica. Sembla ser, que el causant directe va ser un republicà: José Paul i Angulo, antic company de conspiració de Prim.

Prim i Reus
Quan es va conèixer la noticia de la mort del general, la ciutat va quedar commocionada i el seu consistori, amb data de dilluns 2 de gener de 1871, es va dirigir a la seva vídua per demanar que el seu fill il·lustre fos enterrat a Reus. Els intents del moment no van tenir èxit. El cadàver del cap d’estat va ser embalsamat com era costum i el seu enterrament va ser solemne. El cos del difunt el va transportar el cotxe fúnebre dels reis i la urna amb les restes va ser dipositada al «Panteón de Hombres Ilustres», en les Salesas Reales de Madrid.

La ciutat natal de Prim no va renunciar mai a tenir les seves restes, i tots els consistoris, independentment del color polític predominant en cada moment, van fer els seus intents per fer possible el trasllat.

Cent anys després de la seva mort, el sepulcre del General Prim es va traslladar a Reus . De l’estructura primitiva se’n va substituir l’urna de vidre original per una de nova per assegurar la conservació del treball artístic. Per la ubicació del mausoleu es va destinar un espai, al centre d’un petit bosc a prop de l’entrada del cementiri.