sta major de Sant Pere recupera enguany antics elements de pirotècnia per al castell de focs del 28 de juny a la plaça del Mercadal, després de la tronada que s’encén a la tornada de Completes. El castell de focs recupera l’essència del passat amb les jardineres als fanals, rodes, focs fixos i giratoris, i altres artilugis pirotècnics dels antics castells de focs. Antigament, els programes on es detallava la composició dels espectacles pirotècnics diferenciaven entre focs aeris i focs fixos i giratoris, que es disparaven des d’estructures de fusta plantades a terra: rodes, sortidors, figures animades amb efectes de llum, entre altres.

La recuperació d’aquests elements ha estat possible gràcies a la col·laboració de l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Reus, l’associació Carrutxa, la Brigada Municipal i la Pirotècnia Igual. La localització de nombroses peces als antics tallers de la Pirotècnia Espinós ha permès estudiar i recrear algunes figures, i ha obert un ventall de possibilitats per al futur en la recuperació d’aquesta vessant del patrimoni festiu. Ca l’Espinós va ser durant molts anys l’encarregat de preparar les tronades de la festa major i altres solemnitats, així com dels aplics pirotècnics –jardineres de foc– que es col·locaven al capdamunt dels fanals del Mercadal i cremaven després de la tronada de Completes.

Pirotècnia i castells de focs a les festes reusenques
Des de finals del segle XVII, els espectacles pirotècnics esdevenen un dels grans atractius de les solemnitats festives i, en menor mesura, de la festa major de Sant Pere. En aquest moment la tronada ja és un component habitual de les celebracions. El 1683 ja es té notícia de tres nits d’espectacles pirotècnics amb motiu de les festes de trasllat de la Mare de Déu de Misericòrdia al seu nou santuari. Segons les actes de la comunitat de preveres:

«[…] se tiraren o aviaren molts cuets, ja al aire com ab dos cordas, la primera des del portal de Muntarols fins al carrer Major i la altre corda des de lo campanar fins a casa Gaspar Huguet, al Mercadal [era el jurat en cap] pujant i baixant, i després se tirà lo castell, ab dos retiradas que durà mitja hora y donà molt de foch.»

Entre altres referències, destaca la del 7 de novembre de 1705. Reus va celebrar l’arribada a Catalunya de l’arxiduc Carles, entre altres actes, amb lluminàries i un castell de focs al Mercadal. També se’n va fer un amb motiu de la vinguda del mateix arxiduc a la ciutat el juliol de 1706. El 1711 consta el nom dels germans Francesc i Josep Fuster, «cueters». El 1725, en la festa major extraordinària que celebra el tractat de pau entre Felip V i l’emperador Carles d’Àustria, hi ha tres nits de lluminàries, «acompanyadas de alguns fochs artificials de coets de corda, voladors…».

Així mateix, a finals d’abril de 1728 hi va haver quatre dies de focs artificials amb motiu de la festa per la coronació de Sant Joan de la Creu. A la processó del dia 25, hi van participar set estàtues amb focs d’artifici que representaven els set pecats capitals i que van ser cremades en retornar la comitiva.

Igualment, els castells de foc amb motiu de les festes dedicades a sant Bernat Calbó, que es van celebrar els 24, 25 i 26 d’octubre de 1733, destaquen pel seu alt nivell. La descripció que se’n conserva i la documentació comptable fan pensar que no tenen res a envejar als que es realitzen en altres ciutats del país o d’Europa. Els castells de focs de l’època són estructures de fusta i tela, combustibles, que ocupen la plaça del Mercadal i representen edificis o vaixells. Per exemple, el del dia 24 era, efectivament, «un bien pertrechado castillo con sus murallas, torre y omenage». Però, sens dubte, el castell de focs més espectacular va ser el que va cremar l’endemà: una estructura de tres cossos, quadrada, que ocupava bona part del Mercadal. Al damunt hi havia com una torre amb una figura i era tota plena de coets voladors, trons, morters, fonts d’espurnes, rodes de foc i altres efectes pirotècnics. L’espectacle començava amb l’encesa de dos jocs de cordes, ubicats a banda i banda de la plaça, pels quals evolucionaven rodes de foc i carretilles. Encara es té constància d’un tercer castell, l’endemà, a càrrec d’un pirotècnic de Vilafranca del Penedès, Pau Guito. Figurava un vaixell que va cremar entre trons.

Tradició pirotècnica
Quant a la tradició pirotècnica reusenca, cal apuntar que el 1750 es parla explícitament de tronada en referència als mascles i trons que s’avien per festa major, o que el 1771 ja es troba documentat el ball de diables. Cap a la fi del segle, el 1792, en les festes en acció de gràcies a la Mare de Déu de Misericòrdia, es van realitzar grans castells de focs.

Durant el segle XIX i fins al primer terç del segle XX, Reus compta amb una indústria pirotècnica important. Es conèixer els noms de diversos pirotècnics, com Josep Arbós, que més tard ubicaria el seu obrador a Falset, o Josep Murgades Escala, amb una abundant producció. També destaca la Pirotècnia Gasull, empresa familiar que va tenir una tràgica fi, un dels molts exemples de la perillositat de l’ofici.

Entre totes, destaca per la seva continuïtat i pel seu volum de producció, la Pirotècnia Espinós, fundada el 1868 per Jaume Espinós Sangenís, a qui va succeir Emili Espinós Huguet. Ha estat, sens dubte, l’empresa pirotècnica de més renom i amb més projecció internacional de la ciutat. El 1920, amb l’empresa a càrrec de Jaume Espinós Sotorra, nét del fundador, la producció es va industrialitzar i, a més de la pirotècnia festiva, va començar a fabricar productes per a senyals marítims, coets granífugs, contra les pedregades, fums i gasos especials per a usos militars, etc. Proveïdor habitual de moltes festes majors dels pobles de Catalunya i de la resta de l’Estat, subministrava productes a altres països d’Europa i als Estats Units. A mitjan segle XX tenia un extens catàleg de productes complementaris per a les festes: globus de paper, fanals, guarniments, banderes, carotes, barrets de paper…, a més de pirotècnia d’ús infantil.