a partir d’El conejito del tambor de Duracell de Marta Galán Sala

Adaptació i direcció: Marc Martínez
Actriu: Clara Segura
Coproducció del Teatre Lliure i Bitò Produccions, amb el suport de l’ICEC de la Generalitat de Catalunya

Una mare rep una carta de l’escola on li diuen que el seu fill... no progressa adequadament. Aquest fet dispara l’acció de l’obra i el cor de l’únic personatge de Conillet. Una dona transhumana que, com si fos la justiciera d’una peli d’acció, iniciarà un viatge que l’acabarà conduint a les profunditats del seu interior i la confrontarà amb les pròpies pors i desitjos. Conillet és la selfie d’una dona polièdrica, una dona al límit que ha de fer malabars a diari per combinar totes les seves facetes i mantenir un mínim equilibri entre les seves obligacions i els seus desitjos. Però, a quin preu? Quina d’aquestes cares –mare, amant, treballadora, ser humà, ser social, ser viu...– pesa més que les altres? La protagonista de Conillet divideix el temps i multiplica els dies; ella mateixa es multiplica i es divideix, un cop rere l’altre… Però, per més que s’hi esforça, no li surten els números.

Sereu testimonis/voyeurs d’un viatge íntim, tot i que salvatge i amb un particular sentit de l’humor, a través del dia a dia d’una dona d’avui, una superwoman del passat, del present i del futur... que travessa el temps per arribar a tot arreu però que, al contrari dels superherois de pel·lícula, està morta de por: la por pels fills, la por de la soledat, de les mentides, de les ferides… La por de no ser estimada, i sobretot, de no ser entesa… Conillet diu allò que sempre penses i no fas, o allò què penses i no goses dir. És un retrat íntim però alhora col·lectiu. L’estriptis emocional d’una dona de cap a peus. Una veu femenina desacomplexada. La vida d’aquesta mare apocalíptica és com un remolí, un xuclador, un anar i venir frenètic al ritme d’un timbal de Duracell, que dura i dura i dura… Però què passaria si un dia, a totes les conilletes del món, se’ls acabessin les piles?

Durada: 80 minuts