Aquest dimarts, 11 de juny, s’escau el 175è aniversari del naixement del pintor reusenc, Marià Fortuny i Marsal (Reus, 1838 – Roma, 1874). La bona acollida de l’exposició «Fortuny, el mite» i la possibilitat d’allargar-la fins al 7 de setembre han fet traslladar la cloenda de l’Any Fortuny a una data propera a la fi de la mostra.

L’acte institucional de cloenda de les activitats de l’Any Fortuny Reus 2012-2013, inicialment previst per al dia 11 de juny, es farà coincidir amb la finalització de la principal activitat d’aquesta commemoració, l’exposició «Fortuny, el mite». Aquesta mostra es pot visitar fins al dia 7 de setembre al Museu del Raval de Santa Anna.

L’acte de cloenda de l’Any Fortuny, la data del qual es concretarà pròximament, es realitzarà al mateix museu i comptarà amb l’actuació del Cor Mestral de la ciutat, que tot just iniciarà al setembre els actes de commemoració del seu 25è aniversari.

La bona resposta de públic que ha tingut aquesta exposició l’ha convertit en l’esdeveniment més destacat del programa d’activitats de l’Any Fortuny. En aquesta exposició coproduïda entre el Museu Nacional d’Art de Catalunya i l’Institut Municipal de Museus de Reus es poden admirar les principals obres realitzades pel pintor Marià Fortuny i Marsal. Entre les peces que es poden trobar al museu reusenc exposades fins al setembre hi ha «La vicaria», «El col·leccionista d’estampes» o «Nen de Portici».

Com recorden els comissaris de la mostra, Jordi Àngel Carbonell i Francesc Quílez, Marià Fortuny Marsal (1838-1874) ha estat el paradigma del triomf artístic internacional. La carrera fulgurant, estroncada en el moment més creatiu i de més popularitat, convertí la seva figura en un mite cultural que ha sobreviscut fins a l’actualitat. Així mateix, pintures com “La vicaria” s’han convertit en veritables icones de la nostra cultura. En el seu moment, el succés extraordinari de les seves obres va provocar el sorgiment d'una munió de seguidors que imitaren el seu estil tot convertint-lo, en la majoria de casos, en una simple recepta d’èxit comercial. Tot i això, la seva aportació a la pintura vuitcentista va més enllà; el concepte pictòric desenvolupat els darrers anys de la seva trajectòria fou una veritable lliçó per als creadors més joves i renovadors que protagonitzarien la modernitat artística a les darreres dècades del segle XIX.