L'Ajuntament de Reus, en col·laboració amb l'entitat Carrutxa, ha programat diferents activitats per commemorar el centenari de la mort del folklorista reusenc Cels Gomis i Mestre (Reus, 1841 – Barcelona, 1915). Des d'aquesta setmana es pot visitar a la Biblioteca Central de Reus (carrer de l'Escorxador, 1) l'exposició “Centenari de la mort de Cels Gomis i Mestre” i el 19 de febrer es presentarà el llibre “Zoologia popular catalana”. Fins al mes de juny es faran activitats dedicades a l'estudiós reusenc.

L'acte del dia 19 de febrer a la BCR (19:30 h) anirà a càrrec del representant de Carrutxa, Salvador Palomar, i el responsable de l'editorial Sidilà, Xavier Cortadellas. El dia 25 de febrer a les 18:30 h s'ha previst una xerrada sobre la figura i l'obra de Gomis, a càrrec de Salvador Palomar, que es portarà a terme al Centre Cívic Llevant.

El dia 29 d'abril, a les 19:00 h, es farà la V Tarda Literària dedicada a Cels Gomis, amb la lectura de fragments de la seva obra a càrrec de diferents entitats i persones vinculades al Centre Cívic Llevant, on es realitzarà l'activitat.

Dijous, 7 de maig, a les 19:30 h, Salvador Palomar farà la conferència “Cels Gomis: lliurepensament, educació i divulgació científica”, a l'Arxiu Municipal de Reus. Finalment, dijous, 4 de juny, a les 19:30 h, es presentarà el llibre “Les rondalles de Cels Gomis i Mestre” (Publicacions de l'Abadia de Montserrat) a càrrec de Carme Oriol (Universitat Rovira i Virgili) a l'Arxiu Municipal de Reus.

Apunts biogràfics
Cels Gomis i Mestre, neix a Reus el 6 de gener de 1841. Passa la seva infantesa i joventut a Madrid, on la seva família s’havia traslladat. Estudia per ser enginyer de camins però abans d’acabar els estudis es posa a treballar en les obres del ferrocarril. Torna a Catalunya l’any 1862 per construir la línia ferroviària Reus Montblanc.

En aquell moment es desperta el seu interès per la política, es relaciona amb els republicans federalistes i comença la seva activitat participant en l’assalt a l’ajuntament de Barcelona, el setembre de 1868. La seva activitat política l'obliga a exiliar-se fins 1870 a Ginebra on coneix l’anarquisme.

De nou a Catalunya reprèn la seva feina en la construcció del ferrocarril. Va ser llavors, durant els seus viatges constants quan comença a recollir materials folklòrics de fonts orals, provinents de les cases de pagès on feia estada o dels propis treballadors del ferrocarril.

Al mateix temps s’implica en el naixement del moviment excursionista català i en la difusió de l’ideari anarquista col?laborant en revistes, Acracia i La Tramuntana, i publicant diferents opuscles.

El 1882 publica els seus primers treballs folklòrics: La lluna segons lo poble, Literatura oral catalana i Lo llamp y’ls temporals.