Aquest dijous, 11 d’abril, a partir de les 19:30 h, es farà a l’Arxiu Municipal una nova conferència del cicle «El document del mes». En aquesta ocasió el bomber i historiador Josep Farré impartirà la conferència «Distingit Mas. Apunts biogràfics d’un bomber reusenc». Farré és coautor del llibre «Bombers de Reus. 150 anys d’història» (2011).

La conferència, a més d’una nova aportació al coneixement del cos de bombers de Reus, és especialment adient en un moment en que recordem els bombardeigs de l’aviació feixista sobre la ciutat de Reus, ara fa 75 anys. Manel Mas Santanà és un personatge rellevant en l’estructuració del servei municipal d’extinció d’incendis a Reus –i posteriorment, a Andorra– amb un caràcter fort, i una trajectòria vital prou intensa, fou un dels màxims responsables de la defensa passiva de la ciutat, durant la Guerra Civil.

Empresonat al vaixell Manel Arnús com altres implicats en els fets d’octubre de 1934 i absolt el 1936, durant la guerra, Mas fou el responsable d’una rereguarda permanent i estable de bombers, va rebre formació com a instructor d’exercicis de defensa civil antiaèria i, el juny de 1937, entrà a formar part de la Junta de Defensa Passiva de la ciutat, encarregant-se, entre altres afers, del control d’il·luminació, els senyals d’alarma o de la creació d’una brigada de desenrunament i salvament.

Després d’un mesos d’intensa activitat, el gener de 1939, la major part de material i vehicles del cos de bombers fou evacuat, amb la retirada de l’exèrcit republicà. El 30 de gener, amb altres companys, passà a França. El material del cos de bombers reusenc restà a Perpinyà. A finals de la dècada de 1940, Mas anà a viure a Andorra –d’on procedien els seus pares– i, allí, esdevingué el primer cap del cos de bombers andorrà. Va morir el gener de 1972.

Cal valorar la importància de la tasca de persones com Manel Mas per interpretar, d’una banda, el relativament baix nombre de víctimes en relació a la gran quantitat de bombardeigs que va patir Reus durant la guerra. La ciutat és, en aquells difícils moments, un excel·lent exemple de construcció d’una eficient xarxa de refugis antiaeris, però també d’una organització dels serveis municipals que fan front als estralls dels atacs de l’aviació i donen suport a poblacions veïnes.