alde de Reus, Carles Pellicer, i el regidor de Cultura i Joventut, Joaquim Sorio, han inaugurat aquest dissabte 25 de febrer la rehabilitació de la bòbila Sugranyes i l’espai museogràfic d’interpretació de la ceràmica al llarg de la història, un material que sempre ha estat vinculat tant a Reus com al conjunt del Camp de Tarragona.

La bòbila Sugranyes, a l’avinguda de Tarragona, de la segona meitat del segle XIX, i és fruit de la gran expansió industrial de l’època que va fer variar la imatge urbana de Reus amb la construcció del conjunt de fumeres, naus, i fàbriques pròpies del nou model d’industrialització.

El nou ús que es dóna a l’edifici lliga amb l’original. S’ha convertit en un centre d’interpretació de la ceràmica al llarg de la història.

Així, la planta planta anular concèntrica al voltant de la fumera central, permet, gràcies a les seves grans dimensions i l’estructura molt diàfana, recuperar-la com a espai d’exposició. En el nivell semisoterrat, destinat originalment al forn de la bòbila, té un pas circular amb les obertures per on s’introduïen les peces ceràmiques. Aquest pas es recupera per donar lloc a un recorregut explicatiu del procés de producció de la ceràmica.

El projecte de rehabilitació de la bòbila ha estat executat per l’Ajuntament de Reus i ha comptat amb una subvenció del fons europeu FEDER. Als anys noranta, l’Associació del Museu de la Ciència i la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya va incloure el forn del Sugranyes en la llista de cent elements destacats del patrimoni industrial català, tot fent constar que «és una de les poques bòbiles d’aquesta tipologia que queden al nostre país». Després de la seva adquisició per l’Ajuntament, el forn va ser declarat bé cultural d’interès local (2005).

L’Ajuntament de Reus ha contribuït decisivament a la restauració i condicionament d’aquest espai patrimonial singular perquè pugui servir com a element explicatiu de la història social i econòmica local. En especial, el també anomenat Forn del Sugranyes representa un testimoni de gran valor del passat industrial i comercial de Reus. A l’interior d’aquest forn s’hi van coure, a partir de la seva edificació i entrada en funcionament, milers de maons, teules i altres peces destinades al sector de la construcció.

La recuperació de la Bòbila Sugranyes ha estat possible gràcies a l’Ajuntament de Reus, que ha comptat amb el suport dels fons FEDER de la Unió Europea. El nou equipament es gestionarà des de l’Institut Municipal de Museus de Reus, que posa a disposició de grups i centres educatius un servei de visites comentades que permetrà conèixer la història del forn i, de retruc, el passat del conjunt de la ciutat de Reus. Les visites s’hauran de concertar prèviament amb l’Institut Municipal de Museus a través del telèfon 977 010 660 o bé a través del correu [email protected].

Espai expositiu d’interpretació sobre la ceràmica
Al llarg de l’espai expositiu de la bòbila s’hi han disposat una sèrie de plafons explicatius sobre la vinculació històrica de Reus amb la producció de la ceràmica i també sobre la història de l’edifici.

Els visitants es trobaran amb una desena de plafons dedicats als àmbits següents:

Què és la ceràmica?  Es fa una introducció bàsica sobre el material i la tècnica de la ceràmica i també s’esmenta la importància històrica de la seva producció a Reus. En l’explicació es detalla com històricament a Reus trobem mostres de producció en èpoques prehistòrica, ibèrica i romana, mentre que als segles XVI-XVII fou un gran centre terrisser de referència. En temps del modernisme tingué rellevància la terrissa decorativa per a la construcció d’edificis.

La ceràmica prehistòrica. Es descriu la important presència de ceràmica, especialment en època neolítica a la zona de Reus i les funcions que aquest material desenvolupava en aquell període.

La ceràmica a l’època antiga. Es recorda el fet que l’entorn de Reus és força ric en troballes d’èpoques ibèrica i romana, en què la ceràmica va agafar un paper molt destacat des d’un punt de vista econòmic, social i constructiu.

Reus i la ceràmica decorada. A partir de l’Edat Mitjana i fins el segle XVII la producció de ceràmica va agafar protagonisme, especialment a través dels tallers situats la zona del Pallol, especialment pel que fa a la ceràmica de reflex metàl·lic.

Els plafons ceràmics i les rajoles dels oficis. Des del segle XVII fins a mitjan segle XIX, fou important la producció rajolera catalana. Cal destacar la fabricació de murals per a les esglésies i els hospitals, amb la producció de les rajoles llampants i alegres, destinades a la decoració d’interiors.

Ceràmica de la vida quotidiana. En aquest apartat es descriuen els objectes de ceràmica que tenien usos en la vida quotidiana dels pobles del Camp de Tarragona: des de càntirs fins a gerres per a oli o conserves.

Ceràmica modernistaa. El text relata com va influir el moviment artístic i arquitectònic modernista en l’àmbit de l’artesania i la indústria de la ceràmica, i com aquest fet es va viure en els centres de producció de l’àmbit de Reus.

Ceràmica per a la construcció: el forn del Sugranyes. En aquest àmbit s’explica una breu història de la bòbila, des dels seus inicis fins la seva desaparició. També s’esmenta el procés pel qual el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya va incloure el forn en el llistat de cent elements del patrimoni industrial català, i també com el forn va ser declarat bé cultural d’interès local el 2005.

El funcionament de la bòbila. Un últim plafó descriu el funcionament del forn quan es trobava en funcionament i els usos que tenien les diferents parts que el formaven.