t dijous, 24 de març, s’ha inaugurat a Reus el Convit, el 2n Congrés de Serveis Lingüístics dels Territoris de Parla Catalana, que té lloc al Teatre Bartrina avui en sessions de matí i tarda, i també divendres, 25, al matí.

La inauguració ha començat amb un homenatge a Joan Solà, que va participar el juliol de 2009 al 1r Congrés Convit, a Girona, i que va morir fa uns mesos. Durant l’acte, Miquel Poch, tinent d’alcalde de Relacions Ciutadanes i Joventut de l’Ajuntament de Girona, ha lliurat a Empar Pont, regidora de Política Lingüística de l’Ajuntament de Reus, una mata de jonc com la que esmenta Ramon Muntaner a la seva crònica com a metàfora de la força de la unió.

El divendres, 25 de març, el 2n Congrés Convit pretén donar un paper essencial a la representació territorial de tots els pobles de parla catalana, d’una banda, amb la taula rodona “Llengua, immigració i empresa als territoris de llengua catalana” i, de l’altra, amb la presentació d’experiències de serveis lingüístics de qualsevol punt del domini lingüístic català. En aquest sentit, per poder donar visibilitat al màxim nombre possible d’experiències el 2n Congrés Convit aposta per la presentació de pòsters en lloc de les comunicacions habituals en un congrés d’aquest tipus. El comitè organitzador ha rebut 34 sol·licituds per presentar un pòster, de les quals n’ha hagut de seleccionar una vintena. Entre aquests, hi ha per descomptat experiències de diversos serveis lingüístics de Catalunya, però cal destacar que també n’hi ha d’altres territoris de parla catalana com Andorra i les Balears.

En tots els parlaments, totes les autoritats han destacat la importància de l’ús de la llengua catalana com a element cohesionador social i d’identificació i pertinença a una mateixa comunitat. El fet que tots els territoris de parla catalana estiguin implicats en el Congrés i que hi hagi ponents i congressistes d’arreu dels Països Catalans ha estat un dels esforços remarcats en tots els parlaments. Obrir el català a tota la comunitat, no mostrar-lo com a un element d’exclusió, sinó cohesionador, i sobretot, participar en la societat en català, han estat alguns dels objectius que s’han marcat els ponents.