gona fase del Pla Estratègic i Agenda 21 «Reus Demà» comença aquest setembre amb la presentació de l’esborrany del Pla d’Acció, redactat a partir de la diagnosi feta en la primera fase. L’equip redactor del pla presenta el document avui a les set del vespre a Mas Miarnau, iniciant així una nova fase d’exposició pública i participació.

La novetat de la fase del Pla d’Acció és la transformació en 5 eixos dels 4 àmbits en què es dividien els grups de treball. Així, els nous eixos són:

- Ciutat equilibrada i respectuosa amb el medi
- Ciutat integradora i al servei de les persones
- Ciutat del coneixement i d’una economia diversificada
- Ciutat de la cultura i l’esport
- Ciutat oberta al món i compromesa amb el territori

Aquesta segona fase d’elaboració del Pla Estratègic també és oberta a la participació de la ciutadania, que pot inscriure’s als tallers del Pla d’Acció que tindran lloc al Mas Miarnau (av. Onze de Setembre) amb el següent calendari:

- 5 d’octubre. Ciutat equilibrada i respectuosa amb el medi.
- 14 d’octubre. Ciutat integradora i al servei de les persones i Ciutat de la cultura i l’esport.
- 19 d’octubre. Ciutat del coneixement i d’una economia diversificada i Ciutat oberta al món i compromesa amb el territori.

Per poder participar en els tallers, cal que els interessats s’inscriguin a través del web del «Reus Demà» (www.reusdema.reus.cat) o a través del nou telèfon habilitat per a les inscripcions: 977 010 029. Les persones que s’inscriguin a les sessions poden triar la temàtica que els sigui més interessant. A més, tots els ciutadans poden participar igualment en el procés mitjançant aportacions realitzades a través de la bústia virtual del web del «Reus Demà».

Esborrany del Pla d’Acció
La base per a l’elaboració de l’esborrany del Pla d’Acció ha estat el document de la diagnosi, que ha resultat tant de les aportacions dels grups de treball com de les reunions i entrevistes amb experts i agents actius en diferents àmbits. L’esborrany del Pla d’Acció recull la contribució de tots ells i, a partir del seu anàlisi, proposa quines han de ser les actuacions estratègiques per al futur de la ciutat. El nou document presenta 5 eixos que contemplen els trets perdurables, però que, al seu torn, es concreten en 33 línies estratègiques que es desenvoluparan en 246 accions.

Eix 1. Ciutat equilibrada i respectuosa amb el Medi Ambient
L’esborrany del pla especifica que Reus es troba en la necessitat de continuar prestant els serveis per mantenir i millorar la qualitat de vida dels seus ciutadans, però a la vegada minimitzar el consum de recursos per a la seva prestació i contenir el ritme de creixement de les necessitats creades per la societat. Per aquest motiu, el pla es proposa un desenvolupament racional de la ciutat, posar en valor l’espai rural, configurar una ciutat compacta, recuperar espais degradats i potenciar l’estalvi en el consum de recursos.

Eix 2. Ciutat integradora i al servei de les persones
L’envelliment de la població, les necessitats d’integració al mercat laboral i l’arribada de persones nouvingudes fan que siguin clau els serveis relacionats amb la inclusió social, l’accés a l’habitatge, la sanitat i l’assistència adequada als diferents grups socials. L’esborrany apunta que cal reconsiderar la idea de benestar menys lligada al consum individual i a la possessió de béns, però que a la vegada es garanteixi un mínim de qualitat de vida. Per implantar polítiques adreçades al servei dels ciutadans tenint en compte les seves diverses realitats cal construir consensos ciutadans, potenciar el teixit associatiu i articular canals de participació quotidiana.

Eix 3. Ciutat del coneixement i d’una economia diversificada
Reus presenta ja una economia prou desenvolupada i diversificada, però cal seguir adaptant-la al context econòmic canviant. Per a fer-ho, el document proposa seguir fomentant la implantació d’empreses innovadores en aquells sectors on ja hi ha un bon desenvolupament, com ara l’agroalimentari, el sanitari i les noves tecnologies. Cal també continuar destinant esforços al projecte del Tecnoparc a la vegada que cal buscar i identificar altres sectors amb valor afegit.

El document apunta que és important crear un instrument d’ajut perquè les pimes s’agrupin i accedeixin a nous mercats i sistemes productius, així com també proposa la potenciació de línies de finançament per impulsar l’emprenedoria.

És imprescindible una estratègia d’internacionalització de la ciutat i, a més, potenciar-la com a destí turístic aprofitant la seva situació geogràfica.

Per últim, reconeix els canvis en les formes de comercialització, per això recomana l’adaptació del sector del comerç a les noves necessitats.

Eix 4. Ciutat de la cultura i l’esport
Si en l’eix anterior s’indicava la necessitat de potenciar Reus com a destí turístic, en aquest es proposa com fer-ho: aprofitant el nivell d’activitat cultural. Així, aposta per impulsar els festivals i les noves iniciatives, posar en valor el patrimoni cultural, artístic i museístic i potenciar el modernisme i la marca Gaudí com a diferenciador de la ciutat. Esmenta la importància que les manifestacions culturals es vegin com el principal atractiu turístic i així es projectin a l’exterior.

Tal i com succeeix amb la cultura, la pràctica esportiva a Reus també està vinculada a l’associacionisme. En l’àmbit esportiu, l’esborrany del Pla d’Acció proposa dotar encara més la ciutat d’espais on fer la pràctica de l’esport, que veu com un element important per a la projecció de Reus.

Eix 5. Ciutat oberta al món i compromesa amb el territori
Reus ha de projectar-se en un doble sentit: internacional i territorial. Per al primer es proposa fomentar més la marca de ciutat “Reus Vitalitat Gaudí” perquè esdevingui un senyal d’identitat. Ha d’incloure els elements tradicionals de la ciutat, però també els trets estratègics de futur que es plantegen en el Pla d’Acció. Establint la marca de ciutat es facilita la seva promoció, per a la qual cosa també són necessàries les aliances amb el territori. En aquest sentit, i també per assolir la projecció territorial necessària, el document recomana aprofundir en el lideratge territorial.

La situació de partida és bona, ja que Reus és ciutat de referència de les comarques meridionals de Catalunya, però en el nou document es proposa la promoció de serveis mancomunats i l’actuació com una àrea metropolitana en els aspectes que pot atorgar un aprofitament de recursos o una avantatge comparativa amb altres zones. És imprescindible comptar amb una mínima massa crítica i ajuntar esforços per accedir a serveis, obtenir finançament, aprofitar recursos i generar projectes de prou dimensió per oferir els millors serveis a costos més baixos.

Per fer realitat les apostes estratègiques calen les infraestrcutures adequades i la millora del servei de transport, com ara la connexió amb l’Estació del Camp de Tarragona, l’augment de la freqüència de trens amb Barcelona i l’augment de companyies que operen a l’Aeroport de Reus.