titut Municipal de Museus de Reus ha incorporat als seus fons l’exemplar del cartell Carnaval de Reus 1919, obra d’Antoni Fuster i Valldeperas. Fins la seva localització, no hi havia constància que s’hagués conservat cap exemplar.

Es tracta d’un full de paper, de 100 x 70 cm, imprès en color, a Barcelona, per la Tipografia-Litografia J. M. Arnau (peu d’impremta). A més de les dues figures (una dona i un pallasso) i altres elements decoratius dibuixats, hi ha escrita la llegenda “Carnaval de Reus 1919 dies 2, 3, 4 i 5 de Març” i la signatura “Fuster Valldeperas”.

És l’únic exemplar que es coneix. Del Carnaval de Reus de 1919 s’han conservat diversos exemplars del programa de mà, d’autor i disseny gràfic diferents (es va reeditar pel Carnaval de 1978), però no hi havia constància del cartell. L’IMMR l’ha localitzat i adquirit gràcies a la col·laboració i a les gestions de Xavier Robert Mariné i Jaume Massó Carballido.

L’autor, el dibuixant, pintor i escriptor Antoni Fuster i Valldeperas, fill del també pintor Antoni Fuster i Banús, va néixer a Reus el 25 d’octubre de 1895 i va morir a Barcelona el 26 de juny de 1942. Des de molt jove, Fuster i Valldeperas va alternar l’escriptura amb el dibuix i la pintura. Als anys deu i vint del segle XX, va col·laborar (amb el seu nom o amb diversos pseudònims) en diferents diaris i revistes de Reus, com Las Circunstancias, Diario de Reus, La Veu del Camp, Foment, Columna de Foc, Revista del Centre de Lectura, Reus o Ciutat. Publicà també una vintena de llibres, molt majoritàriament de caràcter literari, com Camp perdut (1915), La gran passió (1917), La Bruixa (1918), La Dama del Retaule (1918), L’eterna amada (1922), L’estudianta malaurada (1923), Perot i l’Estel (1934), etcètera, però també l’assaig La política a les comarques catalanes (1931). Deixà algunes obres inèdites, com les memòries Fins a mig camí. Durant la guerra civil va dirigir la revista barcelonina Meridià.

A Reus, Fuster i Valldeperas tenia el taller al número 3 del carrer de les Barreres. El 1918 pintà una bandera per a la Joventut Republicana de Riudoms i el 1919 guanyà el primer premi del concurs de cartells del Carnaval de Reus. El 1927 es traslladà a Barcelona, on va obrir una botiga d’arts decoratives a la Via Laietana. Per qüestions de salut, durant la seva juventut passà algunes temporades a l’Institut Pere Mata, on segurament va conèixer el metge Salvador Vilaseca, company de l’Agrupació Excursionista de Reus. A la biblioteca de l’IMMR es conserva un exemplar de la primera obra literària de Fuster i Valldeperas, Camp perdut, amb una dedicatòria manuscrita a Vilaseca.

El Carnaval de Reus de 1919
La festa de 1919 fou el darrer gran carnaval celebrat conjuntament per les diverses societats amb les seves corresponents carrosses. Fou organitzat per una comissió on hi figuraven membres de diverses entitats. El carnaval es va celebrar entre el 2 i el 5 de març –de diumenge a dimecres– però com era tradicional en aquell moment, el 20 de gener es va fer un primer acte de convocatòria, iniciant-se també la temporada de balls a les societats. En els diumenges anteriors al de Carnaval hi hagué també actes previs, com l’arribada de l’ambaixador i del governador de SM Carnestoltes XVII, la publicació de declaracions burlesques.

La comissió organitzadora va convocar un concurs per triar la imatge gràfica del cartell i el programa anunciador del carnaval. Els participants havien de ser fills o residents a la ciutat, i el premi era de cent pessetes. El termini acabava el diumenge 9 de febrer.

El veredicte de la comissió fou emès el dia 10 i foren premiats el treballs que portaven per lema Saturnals i 1919 dels que han eren autors, respectivament, Anton Fuster Valldeperas i Anton Soler Rosselló. Segons esmenta l’acord:

«Aquesta comissió se complau en fer públic que han sigut bastants els projectes presentats i, la majoria d'ells, de molt bon gust artístic, per lo qual se creu en el deure de donar les més expressives mercés a tots els concursants, que tan amablement han resost a la seva crida.»

La premsa destacà l’èxit del concurs tant per la quantitat com per la qualitat dels treballs presentats. Anton Fuster Valldeperas havia publicat, uns dies abans, un article al Diario de Reus defensant la importància de la qualitat estètica de la festa, en el treball artístic de preparació dels guarniments i les carrosses:

«Ara que es parla del grandiós Carnaval que aquest any es proposa celebrar la nostra ciutat, és quan més oportú considerem escriure unes ratlles

[...] Lo que més atrau dels nostres carnavals és l'abundància amb que es llancen els dolços i confits, que són l'alegria dels petits i fins dels grans

[...] Sense prescindir d'aquesta riquesa, podem millorarlo fent que la fama que gaudeix sigui més noble i admirada. Les carroces, els arcs trionfals i les il.luminacions de les façanes és lo que ha de captivar tota la nostra atenció i el nostre esperit per a lograr que el carnaval reusenc pugui anar de bracet amb els de Venècia i de Niça. Per a tenir valor una cosa, no és precís la cantitat. En bellesa solament s'aprecia la calitat.

[...] Treballem per a vestir-lo el nostre carnaval de riquesa artística i allavors donarem a compendre que el nostre poble sap ser ric a la manera aristocràtica.» (DR 7/2/1919)

Entre les carrosses que van participar a les desfilades d’aquell carnaval cal esmentar el cove d’hortalisses del Foment, el joier del Delfí de la Palma, o la gòndola, la barca del Círcol, la terrassa valencina o el carro de caça mexicà de particulars, a més de la carrossa reial de SM Carnestoltes. Destacà, sobretot, l’imponent tank o carro de guerra de la societat el Olimpo.

Del Carnaval del Reus de 1919 existeix un considerable recull fotogràfic, que palesa la seva espectacularitat i l’enorme expectació que va suscitar. Després de 1919, el carnaval va continuar, amb major o menor quantitat de balls i desfilades organitzades per alguna entitat, fins al 1936.