mitè d’avaluació i seguiment del Projecte d’Intervenció Integral al barri del Carme s’ha reunit aquest dimecres 23 de març al nou equipament municipal de la Patacada, amb la presència de representants polítics i tècnics municipals i de la Generalitat de Catalunya i entitats, associacions i agents del barri. El comitè, que és l’òrgan encarregat d’establir els mecanismes de coordinació i informació, i de fer el seguiment de les actuacions desenvolupades al barri del Carme, ha fet balanç de les actuacions realitzades entre 2004 i 2010, incloses en la memòria final del projecte.

Indicadors

• 8.982.158,8 euros invertits amb el pla financer executat 
• 14.728,85 m2 de carrers remodelats 
• 1.023 m2 de sòl adquirit per a nou espai públic 
• 3.003 m2 de nous equipaments construïts 
• 1.487 m2 de sòl adquirit per a nous equipaments 
• 928,10 m de canalització de la xarxa de telecomunicacions 
• 100 punts de xarxa interconnectats als edificis públics 
• 4 centres connectats als serveis tecnològics municipals 
• 1.428 m de canalització de recollida pneumàtica i 44 bústies instal·lades 
• 159 punts d’enllumenat instal·lats 
• 13 actuacions desenvolupades amb la participació de més de 5.500 persones 
• Total eliminació de barreres arquitectòniques en edificis i carrers intervinguts

Resultats
Població
L’execució del pla integral a contribuït al rejoveniment del barri. Pel que fa als grups d’edat i, en comparació a les dades recollides a l’inici del projecte, es constata que els percentatges de gent gran i de gent jove s’han equiparat al de la resta de la ciutat. L’any 2002, el 23% de la població del barri era major de 65 anys, ara representa el 16%. Al conjunt de Reus era del 16% i ara del 15%. Pel que fa als menors de 15 anys, el 2002 suposaven el 12% de la població del barri, i ara el 17%. Segons dades de febrer de 2011 del padró municipal, dins de l’àrea del perímetre d’actuació del barri del Carme hi viuen 3.834 persones.

Habitatge
Potenciar els usos d’habitatge ha estat un dels reptes principals del projecte. Actualment hi ha 2.562 habitatges al barri. La xifra suposa un descens de 29 unitats respecte el 2002. La substitució s’ha donat en els habitatge més antics, especialment els construïts abans de 1940. Un total de 136 habitatges han canviat d’estat de conservació. Actualment, el 72% del parc d’habitatges es troba en una situació de conservació normalitzada. El 2002, eren el 67%.

S’han construït un total de 72 habitatges nous en sòl urbà consolidat. Aquests habitatges han substituït edificacions preexistents en males condicions o s’han edificat en solars buits. L’edificació d’aquests nous habitatges representen 4.016m2 de sostre residencial construïts. El 91% dels habitatges nous es troben en edificis plurifamiliars.
Entre 2003 i 2010 s’han concedit 53 llicències per a la construcció i/o rehabilitació d’habitatges. Representa la incorporació de 107 habitatges nous i la rehabilitació de 121.

Pel que fa a l’oferta d’habitatge de protecció oficial, a les promocions executades, al carrer de Sant Carles i Sant Josep (1993), i al carrer de Sant Pancraç (2003), s’hi afegeixen ara els 46 habitatges en règim de compra de la Patacada.
Finalment, pel que fa al lloguer, el barri es consolida com un dels espais de la ciutat amb oferta d’habitatge de lloguer. Així queda reflectit en les dades de la Borsa d’Habitatge i dels ajuts al lloguer. Entre 2005 i 2010, s’han llogat a través de la Borsa d’Habitatge 737 habitatges a Reus. 79 d’aquests habitatges, és dir, l’11% són al barri del Carme. Durant el mateix període, pel que fa als ajuts al lloguer, s’han tramitat 242 ajuts, el 9% corresponen a habitatges llogats al barri. Les dades relatives a Renda Bàsica d’Emancipació (2008-2010) indiquen que el 9% dels joves de Reus 22 a 30 anys que han sol·licitat la prestació, viuen de lloguer al barri.

Via Pública
Les operacions específiques realitzades a l’espai públic i la dotació d’equipaments han fet el barri més permeable. S’ha donat una importància especial als elements de pavimentació i a la coherència del conjunt format per les voreres, les rasants i les alineacions que marquen la identitat del barri. Alguns vials s’han definit només per a ús de vianants. En total, s’han remodelat 14.728,85 m2 de carrers. Aquesta remodelació ha significat l’eliminació de la totalitat de les barreres arquitectòniques en els carrers on s’ha intervingut.

Les actuacions d’enllumenat públic han suposat l’eliminació de tots els racons foscos del barri, amb incidència directa en la seguretat. En total, s’han instal·lat 159 punts de llum.

La remodelació de la via pública també ha suposat la canalització troncal soterrada de telecomunicacions i fibra òptica que incideix en aspectes de dinamització econòmica i possibilita la prestació de serveis vinculats a les noves tecnologies, així com l’accés privat a la xarxa. S’han canalitzat 928,10 m de la xarxa de telecomunicacions.

Equipaments
El barri ha guanyat una nova centralitat, capacitat d’atracció i un espai de trobada amb el conjunt que inclou el Centre Cívic del Carme; el Casal de les Dones, la recuperació del antics rentadors, i l’accés al refugi antiaeri de La Patacada. La posada en funcionament d’aquests equipaments significa una oferta d’activitats atractiva pels residents al barri i pel conjunt de la població de Reus. En total, al complex de la Patacada s’hi han construït 3.003 m2 d’equipaments, dels quals 1.966 m2 es destinen al Centre Cívic, 856 m2 al Casal de les Dones i 181 m2 als antics rentadors rehabilitats com a sala d’exposicions. L’equipament s’integra en un edifici de 7.602 m2, amb dues plantes d’aparcament (99 places) i tres plantes amb 46 d’habitatges amb protecció oficial.

D’altra banda, s’ha tancat l’obtenció de l’edificació del Vapor Vell per a equipament cultural. Es tracta d’un conjunt edificat amb valor patrimonial es vol destinar a un centre d’arts escèniques. La finca adquirida té una superfície de 1.285 m2 i conté una construcció de 4.055 m2.

Sostenibilitat ambiental
Una de les gran millores que ha aportat la Llei de Barris al barri del Carme ha estat la implantació de la recollida selectiva de residus de forma integrada en l’entorn urbà, mitjançant sistema de recollida automàtic per succió de residus (recollida pneumàtica). S’han canalitzat 1.428 metres lineals de xarxa subterrània i s’han instal·lat 44 bústies de brossa. El programa de sensibilització per a l’ús eficient del sistema de recollida pneumàtica de residus ha arribat a un total de 1.200 habitatges i 2.500 persones.

Cohesió social
Mes enllà de les actuacions urbanístiques s’han portat a terme un seguit d’actuacions específiques que han permès reforçar la cohesió social tot millorant les condicions de vida i els nivells de benestar. A la vegada la posada en funcionament de mecanismes de participació ciutadana ha afavorit la implicació dels residents en la realitat de l’entorn. Han estat un total de 13 projectes i actuacions on hi han participat més de 5.500 persones.

Proposta de continuïtat
El protagonisme del barri a la ciutat i el gir definitiu per a la seva activació culminarà quan s’executin els projectes previstos a l’entorn de l’àrea de Sant Benet i es recuperi l’edifici del Vapor Vell per a usos culturals. El primer objectiu que es planteja es finalitzar l’actuació iniciada a l’entorn de l’àrea de Sant Benet amb la promoció per part de la Generalitat de Catalunya de 96 nous habitatges i d’una gran zona d’aparcament soterrani. En aquesta mateixa àrea, la remodelació de l’espai públic i la construcció de l’equipament social previst a càrrec de l’Ajuntament ha de possibilitar la connexió del barri amb el raval i fer-lo del tot permeable.

A la vegada, l’Ajuntament presentarà un projecte de continuïtat a la propera convocatòria d’ajudes del Programa de Barris de la Generalitat de Catalunya, en l’apartat de contracte-programa per al projectes que ha finalitzat les seves execucions que respon a tres grans objectius: Reforçar la cohesió social, incidir en la dinamització econòmica de la zona, i recuperar l’edifici l’antic Vapor Vell.