missió Especial d’Urbanisme, l’òrgan de participació específica dels grups municipals durant la formulació del Reus 2020, el Pla d’Ordenació Urbanística Municipals (POUM), s’ha reunït aquest divendres 11 de febrer presidida per l’alcalde de Reus. Durant la reunió, el regidor cap de l’Àrea d’Aqruitectura i Urbanisme, Jordi Bergadà, ha presentat el decàleg que defineix els procés d’elaboració del POUM, així com els objectius principals i els criteris generals del document.

La presentació dels eixos del nou document urbanístic —que es poden consultar a la pàgina web del POUM (www.reus2020.reus.cat)—, ha de contribuir a promoure el debat obert a l’entorn del futur de les polítiques urbanístiques de la ciutat amb els diferents fòrums del programa de participació ciutadana del POUM.

El punt de partida del procés d’elaboració del POUM es fonamenta en un decàleg, amb els objectius estratègics següents:

1. Garantir la sostenibilitat urbanística amb una ocupació racional del territori.

2. Protagonitzar amb voluntat capital la metropolinitat del Camp.

3. Augmentar l’atractiu territorial per tal de guanyar població i activitats qualificades, tot augmentant els serveis metropolitans i nacionals.

4. Fer del paisatge urbà/ projectat/ natural senyal d’identitat en el Pla Reus 2020.

5. Mantenir i augmentar la producció de sòl per a activitats econòmiques, tant generalitzat com especialitzat, per garantir la productivitat i la competitivitat de la indústria manufacturera i d’innovació a la ciutat, tot generant llocs de treball.

6. Consolidar i ampliar les polítiques d’habitatge per tal d’aconseguir l’objectiu d’atractiu de residents superant les previsions demogràfiques de 130.000 habitants.

7. Proposar accions urbanístiques directes, tendents al foment del comerç a partir de la definició de polaritats distintes amb la seva regulació d’intensitats, d’estàndards i normativa específica.

8. Reservar i determinar els llocs i àmbits per ubicar equipaments educatius (de tots nivells), culturals, socials i sanitaris, cívics i esportius, locals i de caire metropolità i nacional.

9. Fer que el planejament urbanístic Reus 2020 esdevingui factor clau en l’impuls de la creativitat com a marca de ciutat.

10. Fer que tota la ciutadania, els homes i les dones del Reus d’ara i els que volem que vinguin, siguin els veritables protagonistes i receptors del Reus 2020, Pla d’Ordenació Urbanística Municipal.

Model de ciutat
A partir d’aquest decàleg, es planteja mantenir l’actual model de ciutat compacta i complexa, generalista però també especialitzada, dotada d’equipaments i de grans parcs urbans, amb urbanisme i arquitectura contemporània i de qualitat, i amb forta atractivitat per mantenir el colideratge de la regió, que sigui referent per la seva qualitat de vida i cohesió social. Es proposa una ocupació racional i sostenible del territori, per exemple, amb la creació de l’Anella paisatge, que supera el concepte d’Anella infraestructura que tenien les variants.

La ciutat s’estructura de forma concèntrica i radial. Concèntrica i concentrada, a partir de la definició d’un nou centre, fins la segona anella (passejos i rieres), que està formada per la ciutat de fins al segle XIX i primer terç del XX. Aquest centre es vol dotar de la màxima centralitat urbana, amb el predomini dels usos més urbans: habitatge, comerç, serveis i equipaments. És una ciutat densa, de carrers i places, i plena d’activitat relacional, i, a més, formada pel nucli històric i pels eixamples antics.

La tercera anella, les avingudes nascudes de les rondes dels anys vuitanta, que es constituïda pels eixamples i polígons del segle XX. Una ciutat mitjanament densa, amb dèficits qualitatius en alguns edificis, d’ús predominant d’habitatge, amb menor dotació de comerç i serveis, de carrers més amples, amb places, jardins i alguns parcs urbans de mida mitjana. Aquí es proposa el seu manteniment i consolidació, i àrees de millora, en aquelles peces on la seva reforma i nova qualificació ha d’ajudar a assolir els objectius. Tenen especial significació l’entorn de la Renfe, l’avinguda del Comerç i el passeig Mata, així com la zona de la Hispània.

I finalment, els espais, la majoria buits, alguns ocupats ja, fins a la definitiva quarta anella, l’Anella paisatge. Són els espais a completar o urbanitzar durant aquest primer quart de segle XXI. Destaca el primer creixement a l’entorn de l’avinguda de Bellissens, ja realitzat i en construcció permanent, i l’avinguda de Tarragona, amb espais i àmbits suficients fins al 2050, que es plantejarà en el seu moment, però que el Reus 2020 vol donar-hi les primeres idees i traces.

15+1 objectius
El decàleg d’eixos estratègics es concreten sobre el territori amb els 15+1 objectius principals i criteris generals següents:

1. Garantir l’atractivitat i lideratge territorial de la ciutat amb un planejament urbanístic sostenible, innovador, de qualitat, amb una oferta diversificada i adequada, adreçada tant al manteniment com a la captació de noves activitats econòmiques i productives que indueixen un creixement urbà i poblacional per damunt de l’estricta prognosi demogràfica. L’objectiu: capacitat per a 130.000 habitants (creixement potencial: PTPCDT).

2. Definir el límit/petjada gairebé definitiu del potencial creixement en sòl de la ciutat amb el disseny de la veritable quarta anella (i última): l’Anella paisatge integrada pels parcs territorials, agraris, naturals i el parc del nord de l’ARE, al nord amb els dos ramals de la V Verda que conformen els laterals de ponent i llevant, unint-se al sud de la ciutat.

3. A l’exterior d’aquesta anella, dos tipus d’actuacions: a) De consolidació i delimitació definitiva dels sectors existents: a ponent, la comarcal, Blancafort-Monterols i Aigüesverds, tot dotant-los d’usos urbans; al sud, el quart quadrant dels sectors d’activitat econòmica de Bellissens-Sud. b) Disseny de tres nous sectors especialitzats de sòl d’activitat econòmica a l’entorn de l’aeroport i l’estació central de Reus, amb visió metropolitana.

4. Fer del sòl no urbanitzable, que per negatiu de la definició dels límits del fet urbà queda també ja fixat, veritable protagonista del Pla Reus 2020, tot procurant que els usos legalment possibles assoleixin realitat, possibilitat i sobretot utilitat i productivitat en el sector primari, agrari i ramader, tot cercant la millora del paisatge natural i agrícola.

5. Iniciar la proposta i dissenyar les primeres operacions i sectors del gran eix urbà i direccional de l’avinguda de Tarragona i el seu entorn (llevant), tot convertint-lo en l’espai de màxima potencialitat, centralitat i referència metropolitana de la ciutat i de l’àrea central de la regió.

6. Concreció definitiva de la façana de ponent de la ciutat a partir de la seqüència parc territorial (SNU), anella-paisatge / parc del Roquís i parc del Sud, amb els sectors de Roquís i de la Pedra-Estela.

7. Consolidació, manteniment i creació de sòl per a activitats econòmiques i industrials, ben ubicat i amb bons serveis, per tal d’obtenir diversitat i qualitat d’oferta i oferir les màximes oportunitats a la indústria manufacturera i exportadora, tant de les existents com de les de nova captació i creació.

8. Creació de nous sectors especialitzats, innovadors, únics a l’àrea metropolitana, com «Ciutat de la mobilitat» a l’est de l’aeroport, «Centre direccional intermodal per a serveis centrals del territori» al sud de l’aeroport i al costat de l’estació central i «l’àrea logística i industrial de serveis aeroportuaris» al nord de l’aeroport fins a la carretera de Constantí, permetent l’enllaç fins al PIF a Constantí, tot convertint-los en motor econòmic territorial.

9. Integrar i desenvolupar el Pla local d’habitatge com a memòria social, tot fixant les polítiques urbanístiques que necessita la política d’habitatge planificada.

10. Definir polítiques i accions urbanístiques clares i incisives per a l’impuls d’un comerç creatiu i diversificat, especialment al centre, i definint altres zones i eixos comercials que permetin continuar exercint el lideratge territorial.

11. Completar urbanística i conceptualment el “centre de la ciutat” fins a la segona anella, tot desenvolupant dos sectors clau: al nord, Renfe, que ha de passar de ser una fractura a una ròtula entre aquest centre i el nord de la ciutat, i al sud, Hispania, segons l’avantprojecte existent, tot reforçant els usos urbans per excel·lència: habitatge, comerç, serveis i equipaments socials i culturals.

12. Consolidar i crear equipaments culturals i creatius que completin l’oferta cultural marca de la ciutat: Centre d’Arts Escèniques al Vapor Vell, Casa Gasull (exposicions i promoció), Centre del Modernisme i les arts aplicades “Monseny”; i completar els museus amb un centre d’art i cultura contemporanis i un espai de produccions creatives alternatives, probablement al sector Renfe. Preveure la necessitat d’ampliació o d’un segon campus universitari.

13. Integrar urbanísticament la xarxa ferroviària existent, des de l’ARE / Pere Mata, estació Passeig Mata / nova estació d’autobusos, avinguda de Montblanc, nou accés a la carretera del Morell al Mas Cort/A 10, i sobretot, l’eliminació dels ponts elevats a les dues principals avingudes metropolitanes de la ciutat, l’avinguda de Tarragona i l’avinguda de Bellissens.

14. Mantenir i consolidar la voluntat de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, urbanístic i paisatgístic natural, tot actualitzant i desenvolupant el Pla especial aprovat i formular el catàleg de masies i construccions en sòl no urbanitzable.

15. Garantir la millor qualitat de projecte d’execució dels espais col·lectius oberts, tot redactant ad hoc un pla especial de l’espai públic i mantenir, tot reforçant el paper de l’arquitectura contemporània i de qualitat, com a funció pública i marca de qualitat en els equipaments i edificis de la nostra ciutat.

15+1. Crear, dins del Reus 2020, una comissió especial de qualitat urbana, professionalitzada, que haurà de validar els projectes públics i privats en els àmbits, casos i reglamentació que determini el Pla Reus 2020.