nta de Govern Local ha aprovat aquest divendres 8 d’abril el Pla Local d’Equipaments Culturals de la ciutat, el document que diagnostica la situació actual de l’oferta i la demanda de cultura a la ciutat, dels equipaments disponibles, així com de les possibilitats urbanístiques i de planificació de nous equipaments culturals en els propers 10 anys.

El document es planteja els següents objectius:

• Posar en valor i potenciar la difusió i coneixement de tot el patrimoni cultural de la ciutat, dotant la ciutat d’equipaments i eines necessàries.
• Dotar d’espais polivalents que supleixin la manca actual i donin cobertura a les necessitats, principalment de les entitats i associacions culturals.
• Facilitar l’accés de tota la població a la lectura, adaptant l’oferta d’equipaments a les necessitats actuals i futures.
• Racionalitzar i diversificar la programació dels teatres de Reus i adequar l’oferta d’equipaments a la demanda actual i futura.
• Potenciar la creativitat cultural amb equipaments que facilitin i fomentin la producció.
• Apostar per l’art contemporani i identificar el talent creatiu de la ciutat.

El Pla Local d’Equipaments Culturals es fonamenta amb una diagnosi inicial, elaborada per la consultora Ceres, a proposta de l’Àrea de Cultura, que estructura la situació cultural en 3 àmbits: en relació als recursos, a l’activitat cultural i als equipaments culturals:

Recursos
Bona part de la vida cultural de Reus s’ha articulat històricament i s’articula encara en entorns associatius desvinculats del poder públic, la qual cosa ha estat considerada font de riquesa i independència, i de cohesió i vitalitat social. La ciutat compta amb una xarxa molt important d’entitats i associacions de l’àmbit cultural, un total de 110 actives, que realitzen activitats de cultura tradicional. A l’important seguici popular de la ciutat si suma una àmplia oferta privada amb activitats musicals, escèniques i activitats de dansa i ball. Aquest és un àmbit social particularment viu i amb una important tradició històrica, que afavoreix la cohesió social incorporant gran part de la diversitat social i cultural present al municipi.

L’Àrea de Cultura de l’Ajuntament es divideix en departaments i organismes autònoms que tenen capacitat d’autogestionar-se. Destaca l’Institut Municipal d’Acció Cultural (IMAC) amb diverses competències en l’activitat cultural de la ciutat (organització d’activitats, subvencions, interlocutor amb les entitats, suport tècnic i material per a l’organització de les activitats realitzades per les entitats...) i que és el que ha derivat en la resta d’organismes autònoms existents, l’Institut Municipal de Museus de Reus, el Consorci del Teatre Fortuny i el Consorci del Teatre Bartrina, tots ells més vinculats a equipaments existents.

Aquesta estructura s’ha dimensionat i organitzat al voltant tant dels equipaments a gestionar com de les activitats a realitzar, fent palesa la important vida cultural del municipi.

Quant a recursos econòmics, l’Àrea de Cultura disposa del 4% del pressupost municipal, percentatge que no ha variat en els últims anys i comparable al de municipis similars.

Activitat cultural
L’agenda cultural de Reus és plena i variada, amb apostes tant públiques com privades, i amb una gran diversitat d’àmbits, i completada per l’important patrimoni cultural existent a la ciutat, com el que acull la Ruta Modernista. El consum cultural a la ciutat també és molt elevat. No se centra únicament amb els residents sinó amb els atrets dels municipis de l’entorn, principalment per obres escèniques o per actes de les festes que es realitzen a la ciutat. Destacar que més de 30.000 visitants van passar pels museus i centres d’art municipals el 2010.

Les entitats valoren molt positivament la vida cultural de Reus. No obstant, en destaquen algunes deficiències i millores a fer, principalment centrades, per una banda en la manca de sales adients per fer concerts de gran format i de sales d’exposicions públiques, i per l’altra en la manca de difusió i informació sobre les activitats que es realitzen al municipi. També s’han recollit problemes de coordinació i relació entre les diverses entitats culturals.

En relació a la participació de la població en la vida cultural, les entitats perceben majoritàriament que hi ha un nivell bastant bo (52%), tot i que el 37% afirma que es participa poc o gens, argumentant que aquesta baixa participació pot estar motivada per desinterès, desconeixement, de comoditat o, per manca d’arrelament a la ciutat i la cultura.

Equipaments culturals
Actualment, Reus disposa de diversos equipaments culturals tant públics com privats, que abasten les diferents vessants de la cultura. En total, compta amb 1 arxiu, 1 biblioteca, 2 museus, 1 centre d’interpretació, 6 teatres, un d’ells tipificat com a centre de producció territorial, 4 centres culturals, 6 sales d’exposicions i 5 espais polivalents. Aquests equipaments, en alguns casos com són els dels teatres o el centre d’interpretació, són actualment reclams culturals de la pròpia ciutat que atreu un important nombre de població de l’entorn i forana.

D’altra banda, cal destacar que alguns dels equipaments privats es configuren com un patrimoni immaterial per la seva història i presència en la vida cultural de Reus. Són equipaments molt especialitzats que acullen, per tant, activitats també molt especialitzades, trobant-se a mancar a nivell públic precisament espais més polivalents.

Pla d’Acció
1. Posar en valor i potenciar la difusió i coneixement de tot el patrimoni cultural de la ciutat, dotant dels equipaments i eines necessaris per aquest objectiu.
1.1. Crear centres d’interpretació del modernisme industrial a la Bòbila Sugranyes i a la fàbrica Monseny.
1.2. Crear un espai d’interpretació de la Festa Major al semisoterrani de l’equipament de la Patacada.
1.3. Crear espais d’interpretació de la memòria històrica de la ciutat i el país als refugis de la Patacada i de la Plaça Mercadal
1.4. Actualitzar i redefinir el pla de museus
1.5. Millores estructurals i condicionament del Museu Salvador Vilaseca (MASV)

2. Dotar d’espais polivalents que supleixin la manca actual en aquest sentit a nivell públic i pugin donar cobertura a les necessitats principalment de les entitats i associacions culturals de la ciutat.
2.1. Condicionament de l’Antiga Escola Rubió i Ors com a futur casa del seguici.
2.2. Crear un centre de cultura multidisciplinar a l’edifici del Vapor Vell
2.3. Crear un espai polivalent a la Casa Gasull
2.4. Crear un alberg de suport a les activitats culturals

3. Facilitar l’accés de tota la població a la lectura, adaptant l’oferta actual d’equipaments a les necessitats actuals i futures de la ciutat
3.1. Obertura de la nova biblioteca Pere Anguera
3.2. Dotació de biblioteques locals
3.3. Ampliació dels horaris de les biblioteques de la ciutat

4. Racionalitzar i diversificar la programació que es realitza actualment en els teatres de Reus i adequar l’oferta d’equipaments d’aquest àmbit a la demanda actual i futura.
4.1. Ampliació del Teatre Bartrina.
4.2. Millores a La Palma
4.3. Creació d’un espai escenicomusical polivalent per a espectacles de gran format

5. Potenciar la creativitat cultural dotant d’equipaments que en facilitin i fomentin la producció a la ciutat.
5.1. Crear un viver d’empreses culturals.

6. Apostar per l’art contemporani per tal d’identificar el talent creatiu de la ciutat.
6.1. Habilitar els antics rentadors com un espai d’exposicions.
6.2. Identificar el talent creatiu de la ciutat, apostant per l’art contemporani amb la potenciació del Centre d’Art Cal Massó i de l’Escola d’Art.

El Pla d’Equipaments Culturals de Reus estableix una calendarització de les actuacions previstes a curt termini (2011-2012) i a mitjà termini (2013-2015), així com una aproximació de la inversió estimada prevista amb els nous projectes d’equipaments plantejats, de 4,3 milions d’euros en la primera fase i 4,8 en la segona.