Un total de 28 Àligues han confirmat la seva participació a la Trobada d’Àligues de Catalunya que es farà a Reus el 27 de setembre, organitzada per la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Reus, a través de l’Institut Municipal d’Acció Cultural, i pel Col·lectiu Reusenc d’Activitats Culturals (CRAC).

La trobada anirà acompanyada d’una exposició d’aquests elements del bestiari festiu al Museu de Reus, espai Plaça Llibertat, que porta per títol «La senyora de la Festa» i que es podrà veure del 30 de setembre al 18 d’octubre de 2014.

S’espera la participació de mig miler de persones d’arreu dels Països Catalans, entre representants institucionals i membres de les colles participants.

Programa d’actes
La trobada inclou una ballada d’Àligues el dissabte 27 de setembre de 2014 i una exposició, prevista entre els dies 30 de setembre i 30 d’octubre, al Museu de Reus, espai Plaça de la Llibertat.

El programa és el següent:
Dissabte, 27 de setembre
De les 11:00 h a les 12:00 h, a la plaça del Mercadal, arribada i plantada de les diferents àligues arribades d’arreu del país.
A partir de les 12:00 h, a la PLAÇA DEL MERCADAL, exposició de les àligues que participaran a la Trobada d’Àligues de Catalunya.
17:00 h, al SALÓ DE PLENS DE l’AJUNTAMENT, recepció i acte institucional per als alcaldes i representants de les colles de les ciutats participants a la trobada.
18:00 h, a la PLAÇA DEL MERCADAL, inici de la cercavila de les àligues festives participants a la TROBADA D’ÀLIGUES DE CATALUNYA. El recorregut de la cercavila serà: plaça del Mercadal, carrer Major, plaça de Sant Pere, carrer de les Peixateries Velles, carrer de l’Hospital, carrer de la Presó, plaça de la Farinera, carrer de Santa Anna, raval de Santa Anna, plaça de Prim, carrer de Monterols i acabarà novament a la plaça del Mercadal, on tindran lloc els balls de lluïments de les àligues.
23:30 h, a LA PALMA, ball de festa, que posarà el punt i final a la Trobada d’Àligues de Catalunya.

Dimarts, 30 de setembre
20:00 h, al MUSEU DE REUS, a l’espai de la plaça de la Llibertat, inauguració de l’exposició La senyora de la festa, sobre les àligues festives, amb motiu de la Trobada d’Àligues de Catalunya. La mostra es podrà visitar fins al 31 d’octubre.
Relació d’Àligues participants

Àligues participants
L’Àliga d’Agramunt, L’Àliga de Badalona, L’Àliga de Barcelona, L’Àliga de Berga (Carrer de la Pietat), l’Àliga de La Bisbal de l’Empordà, L’Aligot de Bonastre, L’Àliga de Girona, L’Àliga d’Igualada, L’Àliga de Lleida (Per confirmar), L’Àliga de Manresa, L’Àliga de Mataró, L’Àliga de Montblanc, L’Àliga de Morella, Les Àligues d’Olot (Barri de Sant Ferriol · tenen 2 àligues), L’Àliga de Tarragona, L’Àliga de Vic, L’Àliga de Vilafranca del Penedès, L’Àliga del Vendrell, L’Àliga de Reus, L’Àliga de Sant Joan de les Abadesses, L’Àliga de Tàrrega, L’Àliga de Torredembarra, L’Àliga de Tortosa, L’Àliga de Tremp

I a l’exposició
L’Àliga de Cardona, L’Àliga de Sitges, L’Àliga de Valls
Total: 28 Àligues

La figura de l’Àliga
L’àliga és un dels components del bestiari festiu català més antics i ha estat utilitzada des de mitjans segle XIV en les festes populars. Acostuma a ser una figura mitjana portada per una sola persona, representada de forma més o menys fantàstica, de posat solemne, amb les ales plegades o desplegades, i l’expressió alhora ferotge i vigilant.

Com a símbol del poder municipal l’àliga porta sempre una corona al cap, i en algunes peces, un bastó de comandament sota l’ala i un ocell o ram de flors al bec. Disposa d’uns estrictes protocols d’actuació i té importants funcions i atribucions en la seqüència ritual de moltes celebracions. És l’encarregada de saludar les autoritats o de solemnitzar, amb el seu ball, l’arribada dels convidats. També és l’única peça que pot ballar davant l’altar de l’església i disposa d’una ubicació ben determinada en les processons.

L’àliga és un dels components més antics del bestiari festiu català. Disposa d’una personalitat ben delimitada, uns estrictes protocols d’actuació i, com a símbol del poder municipal, té importants funcions i atribucions en la seqüència ritual de moltes celebracions festives populars.

Breu ressenya de les Àligues participants
· L’Àliga de Reus (el Baix Camp) - documentada des del 1627, va sortir fins després de la Guerra de Successió, moment en què va ser arraconada i destruïda per la seva identificació amb la causa austricista. Va ser refeta el 1725 amb motiu de la celebració del tractat de pau entre Felip V d’Espanya i l’emperador Carles d’Àustria. Va ser recuperada l’any 1996.
· L’Àliga de Tortosa (Baix Ebre) - peça dels anys 80 feta de fibra de vidre que surt tradicionalment el dia de Corpus i actualment també forma part dels elements festius de la Festa del Renaixement. Té ball propi i és portada per un únic portador duu com a vestuari una camisa i uns pantalons, tot i que la única part que es veu d’aquest són les cames, mig tapades per unes faldilles amb cascavells que pengen de la base de l’àliga.
· L’Àliga de La Bisbal d’Empordà (el Baix Empordà) - peça formada per una estructura de fusta i arpilleria i revestida de petites peces de pell a manera de plomes dentades, daurades. És l’element del bestiari festiu que simbolitza al poder i que amb la seva presència honora als hostes.
· Les Àligues d’Olot (la Garrotxa) - coneguda al 1601 com a participant a la processó de les festes celebrades amb motiu de la canonització de sant Ramon de Penyafort. Era un entremès portat per la confraria de sant Joan, que aplegava els paraires. Actualment, hi ha dues àligues, ambdues propietat dels veïns del barri de Sant Ferriol. L’antiga, però, no s’ha conservat, ja que de les dues, la vella és del segle passat, i la nova va ser feta al 1949.
· L’Àliga de Tarragona (el Tarragonès) - documentada des del 1531 i era portada per la confraria de sant Eloi, dels ferrers i argenters. L’àliga tarragonina participava en les processons de Corpus i Santa Tecla, a més de formar part del seguici de les entrades solemnes de personatges notables a la ciutat. Va desaparèixer a mitjans del segle XIX, tot coincidint amb l’extinció del gremi que la portava. L’àliga de Tarragona va ser recuperada el 1986 per iniciativa del Ball de Diables tarragoní.
· L’Àliga de Valls (l’Alt Camp) - peça de fusta, que duia una corona reial (obsequi, segons la tradició popular, de la reina de Xipre, n’Elionor, filla dels comtes de Prades) i un colomí viu al bec, el qual se subhastava després de la processó, doncs se li atribuien valors curatius per a les persones que s’el menjaven. Ha estat refeta diverses vegades, al 1971 es va fer de nou i al 1991 va ser canviada un altre cop, modificant-ne totalment l’aspecte.
· L’Àliga de Barcelona (el Barcelonès) - figura d’au reial de llarguíssima tradició i que va ser realitzada de nou per l’escultor Manel Casserres l’any 1898 i reformada per Xavier Jansana. Balla al davant de l’altar de Santa Maria delMar en el marc de les festes de Santa Eulàlia. Telèfon: 609 33 62 96
· L’Àliga de Vilafranca del Penedès (l’Alt Penedès) - és un dels elements històrics més identificatius de la festa major de Vilafranca. El seu origen, com el del drac i els gegants, cal buscar-lo en les processons del Corpus del segle XV, tot i que la primera referència documentada no pertany, sinó, a l’any 1600.
· L’Àliga de Girona (el Gironès) - documentada al 1513. Abans de la institució de la festivitat del Corpus no hi ha referències documentals a l’àliga de Girona. Aquesta era acompanyada en les seves sortides per diversos portadors, vestits adientment, que s’anaven rellevant en el suport del pes de l’animal. A les primeries del segle XVII, aquests portador de l’àliga gironina es menjaven, acomplint la tradició, el colom, sempre blanc, que, amb les potes lligades amb cintes de colors, i durant les festes, la figura portava viu al bec. Aquest costum es conservà fins dates ben recents.
· L’Àliga de Lleida (el Segrià), obra de Sergi Herrera va sortir per primer cop a la diada de Corpus del 2001, i participa acompanyada dels seus acompanyants en el seguici tradicional de Corpus, i també en els seguicis i cercaviles de la festa major de Sant Anastasi, l’11 de maig i la diada de Sant Miquel, el 29 de Setembre.
· L’Àliga de Sant Joan de les Abadesses (el Ripollès) - àliga gegantera propietat de la Junta del monestir de Sant Joan de les Abadesses. Va ser construïda per l’escultor santjoaní, Francesc Fajula i Pellicer l’any 1987 en motiu de l’onzè centenari del monestir. Es tracta d’una figura de fusta i cartró-pedra de 80 cm d’amplada lateral, 210 cm d’amplada frontal i 220 cm d’alçada que simbolitza Sant Joan evangelista, copatró de la vila.
· L’Àliga de Montblanc (la Conca de Barberà) - apareix citada, juntament amb un drac, al 1598. De l’àliga montblanquina, a l’igual que el drac, se’n deixà de parlar després del Corpus de 1641. Devien ser víctimes de la crema que va patir la vila durant la Guerra dels Segadors.
· L’Àliga de Manresa (el Bages) - documentada al 1593. La primera àliga que hi ha documentada a Manresa nasqué de resultes de l’encàrrec que els consellers de la ciutat van fer a Miquel Vilella, prevere, escultor i beneficiat de la Seu. No es coneix la data exacta, però si que es té constància que, a primers de maig de l’any 1593 hi estava treballant i molt probablement la tindria en estat molt avançat.
· L’Àliga de Sitges (el Garraf) - va ser feta l’any 1983, constitueix una excepció en el panorama d’aquests entremesos festius perquè es tracta d’una àliga de foc, que empra pirotècnia a l’igual que els dracs o les víbries
· L’Àliga d’Agramunt (l’Urgell) – figura que va sortir fins a començaments de segle XX i que participava a la processó de la festa de la Mare de Déu de setembre.

· L’Àliga de Morella (els Ports) –El seu origen data de 1358 i encara conserva el seu ampli contingut de quadres bíblics. Se celebra el diumenge següent al Dijous de Corpus que marca el calendari catòlic. Cap destacar també el pas de l’Àliga, un dels símbols més emblemàtics i ancestral de la ciutat així com la desfilada dels quatre gegants de Morella, uns dels més antics de la Comunitat Valenciana.
· L’Àliga de Torredembarra (el Tarragonès) - nasqué de nou en la festa major de 1993 gràcies a la iniciativa d`un petit grup de torrencs i torrenques i a la col·laboració de la Regidoria de festes en el marc del projecte de recuperació de l’antic seguici popular. Aquesta figura segueix la línia tradicional però la corona reial se subtituí per la del baró.
· L’Àliga de Badalona (el Barcelonès) - recuperada a les Festes de Maig de 1998. Malgrat que aquesta figura festiva és força recent, a Badalona ja havia existit una àliga a finals del segle XIX, coneguda com a l’Àliga d’en Santigosa. Li donaren aquest nom en honor al seu constructor, regidor de l’Ajuntament Badalona i nascut a Olot. El senyor Santigosa, a l’hora de dissenyar aquesta figura festiva, s’inspirà en l’Àliga de la seva població natal i la regalà a la nostra vila al 1883. Es té constància que aquell mateix any va començar a sortir pels carrers de la vila, tot participant a les cercaviles de Festa Major i als actes institucionals, tal i com li pertoca a aquest element festiu.
· L’Àliga de Mataró (el Maresme) - En moments i llocs assenya¬lats, l’Àliga ofereix a la ciutat el seu Ball Propi, amb arrels al segle XVII. Durant el procés de recuperació de la figura, tot buscant documentació musical, es va trobar a l’arxiu de l’Abadia de Montserrat una partitura continguda en un llibre d’orgue anomenada “Ball de l’Àliga”. La coreografia del ball es va encarregar a la mataronina Montse Calsapeu, que va crear els moviments a partir de la partitu¬ra i les danses d’altres àligues.
· L’Àliga de Tàrrega (l’Alt Urgell) - estrenada l’any 2007, l’Àliga presenta dos caps com a tret distintiu, tal i com apareix a l’escut oficial de la ciutat, i duu símbols com les quatre barres catalanes i els escacs dels senyors de Tàrrega. Es tracta del primer element del bestiari targarí, el qual farà acte de presència al costat de gegants i capgrossos en diferents manifestacions culturals de la localitat, principalment la Festa Major de Maig i la Processó de Corpus.
· L’Àliga del Vendrell (el Baix Penedès) - l’Àliga del Vendrell neix per la Festa Major de Santa Anna d’aquesta vila al 2013. Fins ara no hi havia hagut cap àliga a la vila del Vendrell, i han estat un grup de gent jove els que han volgut impulsar-la.
· L’Àliga de Tremp (el Pallars Jussà) - estrenada el 23 de juny de 2007, aquesta és una àguila bicèfala creada per Dolors Sans. És una iniciativa de la colla de diables Lo Peirot de Tremp que volien una bèstia de foc relacionada amb la història del municipi. La tria de l’àguila bicèfala està relacionada amb l’escut del comte de Pallars que té l’àguila de dos caps com a imatge principal. Aquesta representació heràldica és present a molts escuts medievals, entre d’altres la casa d’Àustria i és present a molts municipis de la comarca. És una àguila de foc.
· L’Àliga de Cardona (Bages) - La figura actual es basa en un grafit d’una àliga antropomorfa, que es va trobar al Palau de Graells. Segons els experts, podria tractar-se de la representació més antiga d’una àliga festiva trobat a Catalunya. Existeix poca documentació sobre l’àliga que es feia ballar a Cardona. El més antic data del 1674, amb la celebració de les primeres festes de la Mare de Déu del Patrocini. L’altre document és del 1690 i és un albarà de la tresoreria comunal que recull un pagament per fer una reparació a l’àliga. La construcció de l’àliga l’ha realitzat el mestre Toni Mujal. L’Àliga de Cardona ha estat apadrinada per l’Àliga de Barcelona, en una acció que s’emmarca dins el conveni de col·laboració signat entre les dues poblacions per commemorar el 300 aniversari de la fi de la Guerra de Successió. Ha realitzat el seu primer ball el 7 de setembre del 2013, en els actes inclosos a la Festa Major. La música també és nova i és realitzada pel també cardoní Xavier Ventosa.
· L’Àliga de Vic (Osona) - L’àliga actual del bestiari vigatà es va estrenar l’any 2001. Es va confeccionar a partir de les poques dades que es tenien de la figura medieval. Es va prendre, com a referència amb possibles arrels històriques, les representacions d’àguiles presents a la casulla mortuòria de sant Bernat Calbó i que es conserva al Museu Episcopal de Vic. És una àliga bicèfala possiblement pel fet que fins a la baixa edat mitjana, la ciutat estava dividida entre dues jurisdiccions, la del bisbat i la dels Montcada. Entre els seus balls, destaca el de just abans de retornar a l’interior de la catedral, el Santíssim Sagrament. La bèstia, amb el cap cot, ofereix a la representació divina la seva obediència almenys fins l’any següent.
· L’Àliga d’Igualada (Anoia) - L’Àliga d’Igualada data del any 2000. No se sap del cert si n’hi havia una antigament, però hi ha certes sospites que així ho diuen. Mesura 1,45 metres d’alçada, 1,20 metres d’amplada i 2,30 de llargada. Amb un pes de 35 Kg, és portada per una sola persona. Balla una dansa molt solemne que te dues parts; la primera, més lenta i majestuosa, i la següent, més moguda i alegre. Podem veure-la ballar durant la Festa Major o durant les cercaviles, quan fa la seva entrada solemne a la plaça de l’Ajuntament; però el moment més important d’aquesta figura, és el ball que fa dins la Basílica de Santa Maria, durant l’ofertori de la Missa de Festa Major, acompanyada de dues tenores i orgue.
L’Aguilot de Bonastre (Baix Penedès) - El disseny de l’Aligot de foc de Bonastre, obra de Dolors Sans, és de tipus naturalista i està inspirat en l’aligot comú a Catalunya. L’aligot representa que és a punt d’aterrar, amb les potes endavant, el cap agressiu i els ales ben esteses. Mesura 2,62 metres d’alçada, 1,95 metres d’amplada i 2,74 de llargada. Quan està parat, es col·loca sobre unes potes que aixequen el drac 1 metre més. El drac és de reïna de polièster (fibra de vidre) i té 11 punts de foc. De fet és pràcticament l’únic aligot de foc d’aquestes característiques a Catalunya. És portat per una sola persona. Any de construcció: 2010.
· L’Àliga de Berga (carrer de la Pietat) (Berguedà) - El Barri de la Pietat és un dels barris de Berga i està situat a l’extrem nord est de la ciutat. Un dels principals edificis d’aquest barri és la Capella o Ermita de la Pietat. En l’actualitat, l’ermita és un local d’ús cultural propietat de l’Associació de Veïns del Carrer de la Pietat, que l’utilitza per celebrar un ofici dos cops l’any i molts actes musicals. La festa anà perdent força fins que al 1964, com passà a tot Berga, es deixà de fer la processó. Aleshores, els veïns la reconvertiren en una celebració diferent, amb esmorzar popular i ball. En aquest marc de reconversió de la festa els veïns, a principis dels 60 varen decidir de començar implantar un nou model de festa, basat en el de la Patum, i molt encarat a la canalla. D’aquesta manera es començaren a construir els elements de la comparseria amb els recursos que es tenia a l’abast: cartró, fusta, roba vella, etc. La primera vegada que es va fer una Patum al carrer de la Pietat fou l’any 1962. Des d’aleshores, any a any, la celebració ha anat incorporant nous elements i millores a la seva comparseria. La Patum del carrer de la Pietat disposa d’elements de comparseria propis, entre els quals també hi ha l’àliga.