ntament de Reus s’afegeix al reconeixement a la figura i l’obra de l’arquitecte i urbanista Manuel de Solà-Morales, que ahir va morir a Barcelona.

El nom de Manuel de Solà-Morales és un nom estretament lligat a la ciutat de Reus. D’una banda, pels lligams familiars —Manuel de Solà-Morales era nét de Joan Rubió i Bellver, l’arquitecte modernista nascut a Reus, deixeble de Gaudí, a qui devem, entre altres edificis, la casa Serra del raval de Santa Anna. D’una altra banda, per voluntat i coneixement, perquè Manuel de Solà-Morales coneixia la ciutat a fons, l’havia trepitjat i l’havia observat amb l’agudesa de l’urbanista tèoric i creatiu que va ser.

La vitalitat comercial del tomb de ravals, els usos intensius i diversos d’uns carrers pensats per a les persones i, sobretot, la idea de ciutat unitària que articula la trama urbana eren aspectes que Manuel de Solà-Morales destacava especialment des de la seva profunda convicció que les ciutats, a desgrat de les seves dimensions físiques, havien de ser ciutats d’escala humana. I Reus va tenir la sort de comptar amb la seva autoritat i el seu talent a l’hora d’emprendre i donar forma a una actuació urbanística de tanta rellevància com la remodelació del barri del Carme. Una actuació que potser no es va acabar d’explicar prou bé, sobretot en aquella primera exposició que el mateix Solà-Morales va fer a l’escenari de L’Orfeó, però que amb els anys, malgrat que hi ha encara actuacions pendents, ha transformat de cap a peus la fesomia i les dinàmiques socials d’un espai de la ciutat avui recuperat. També la connexió de la ciutat amb les infraestructures viàries que la uneixen amb el territori va ser objecte de reflexió de Solà-Morales, que va elaborar un estudi sobre els accessos a la ciutat des de la ctra. de Tarragona que avui forma part dels materials de treball de l’elaboració del nou POUM.

Com Barcelona, Terrassa, Lovaina, Porto i moltes altres ciutats del món, Reus compta avui amb la signatura d’un arquitecte brillant que ha contribuït a fer que les ciutats del segle XXI donessin respostes a les exigències del nou mil·lenni sense renunciar a tot allò que al llarg de la història ha anat sedimentant, pedra sobre pedra, per expressar el seu caràcter singular.