La ciutadania de Reus llença a les canonades cada dia gairebé mitja tona diària de tovalloletes humides, segons estimacions de l'empresa municipal Aigües de Reus. L'empresa fa una crida a la conscienciació i responsabilitat de la ciutadania després de detectar una presència molt elevada de tovalloletes humides a la xarxa de clavegueram de la ciutat, la qual cosa està generant embussos a les canonades i ja ha obligat a diverses intervencions d’urgència per part d’empreses especialitzades. Tot i que a Reus, fins a la data, aquest ha estat un problema gairebé anecdòtic, la situació s’ha agreujat els darrers mesos.

Actualment, es calcula que el 75% del pes dels residus que arriben a l’EDAR de Reus correspon a tovalloletes. Segons un càlcul fet a partir de l’estadística diària de la depuradora, Aigües de Reus estima els reusencs llencen a la claveguera cada any 168 tones de tovalloletes, és a dir, una mitjana de gairebé mitja tona diària.

Col·lapse d'una canonada al passeig Prim
En un segon estadi, qui ha alertat d’un problema en augment ha estat l'empresa que s’encarrega de la neteja de les canonades de la xarxa de sanejament, que cada cop requereix d’una major inversió de temps per a la retirada completa dels residus de tovalloletes. En aquest sentit, fa poques setmanes, es va detectar per primer cop a la ciutat el col·lapse absolut d’una canonada de sanejament de grans dimensions, situada al Passeig Prim, que no deixava circular l’aigua residual i provocava una important acumulació de residus. La resolució de la incidència va requerir de la intervenció d’una empresa de serveis altament especialitzada. 

Complicacions a la depuradora
L’increment en la detecció de tovalloletes humides a la xarxa de sanejament es va produir, en un primer estadi, a l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR), on es converteixen en un veritable problema quotidià, atès que la seva presència pot obligar a aturar el procés de depuració total o parcialment. Les fibres de les tovalloletes generen embussos a la maquinària i a la xarxa de canonades, tot provocant avaries en el sistema i alhora reduint la vida útil dels equips.

Així que, abans que les aigües residuals accedeixin al sistema, és una prioritat absoluta apartar les restes de tovalloletes gairebé manualment, tractar-les i transportar-les a un abocador, amb un cost cada cop més elevat.

Són biodegradables les tovalloletes?
Les tovalloletes que col·lapsen l’EDAR i el clavegueram  han arribat a la xarxa, majoritàriament, a través de la tassa del vàter. Es tracta d’una mala pràctica ciutadana que, sovint, té el seu origen en allò que és un error d’interpretació. No estaríem tant davant d’un problema d’incivisme com de confusió de termes, ja que és molta la gent que creu que les tovalloletes, en ser biodegradables, poden ser abocades al medi. Però una cosa és que, amb el pas del temps, s’acabin “biodegradant” i una altra que siguin “dispersables”, és a dir, que es dissolguin en contacte amb l’aigua. Una tovalloleta biodegradable sí que acabarà desapareixent, però no ho farà, en cap cas, de manera immediata.

Com alerten diversos estudis, les tovalloletes humides són biodegradables però tarden anys a desaparèixer, ja que el ritme de descomposició dels seus materials (sovint sintètics) resulta extremadament lent i, per tant, no són sostenibles.

D’altra banda, des d’un punt de vista domèstic, l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) va recordar recentment que “les tovalloletes no poden ser considerades paper higiènic i que, una vegada usades, han de ser dipositades a les escombraries". En aquest sentit, l’OCU ha sol·licitat a l'Administració que imposi als fabricants “un etiquetatge més clar sobre la manera de rebutjar aquests productes i la prohibició del terme paper higiènic humit per evitar confondre els consumidors”.

Atès tot plegat, és important fixar-se en l’embolcall dels paquets de tovalloletes, on hi ha de figurar una etiqueta específica si són aptes per ser llençades al WC (vegeu imatge adjunta). Les tovalloletes que sí que es poden llençar al WC són, doncs, aquelles que són “dispersables” (que es dissolen en contacte amb l’aigua, de la mateixa manera que ho fa paper el paper de vàter de tota la vida).