cument de l’Avanç del Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM) es presentarà a partir d’aquesta setmana a les diferents comissions i consells perquè realitzin les aportacions que creguin convenients al document. Aquest procés de reflexió, publicitat i aportacions de l’Avanç culminarà el proper mes de juny, amb l’aprovació d’aquest documental plenari municipal. En concret, les properes setmanes es presentarà l’Avanç del POUM a la Comissió Especial del Pla, al Consell Assessor d’Urbanisme i a la Comissió Informativa de Serveis Territorials.

L’Avanç del POUM és un document genèric, que forma part de la redacció del POUM, que posa de manifest les intencions i els eixos principals del creixement i el desenvolupament del municipi de cara al futur. Marca els criteris bàsics a partir dels quals es construirà el model de ciutat desitjat, i compte també amb la redacció d’un informe ambiental preliminar.

Objectius de l’Avanç

1. Reorientació del model de creixement.
Adequació del creixement a la realitat actual. El desenvolupament de la ciutat ha de ser ordenat i sostenible, i ha de ser proporcionat a les projeccions dels escenaris econòmics i socilas dels propers anys, que actualment plantegen uns creixements mitjans i mitjans-baixos. Es tracta de crear un document que marqui els eixos d’un model de ciutat que estigui íntimament relacionat al medi i a la situació socioeconòmica en la què es desenvoluparà la ciutat. L’Avanç del POUM planteja un creixement equilibrat entre totes les parts de la ciutat, de manera cordinada i complementària.

L’objectiu és passar dels models expansius dels últims anys al model equilibrat i proporcionat a la realitat del moment, és a dir, el creixement ha de ser progressiu en el temps, i que respongui a les necessitats reals de la societat. Es tracta de planificar la ciutat de dins cap a fora per fer-la més sostenible en el seu conjunt, i mantenir el model de ciutat compacte. Per garantir aquests criteris s’aplicaran mecanismes per temporitzar el creiexement.

Per altra banda, és necessari relacionar el creixement a les necessitats de les persones que resideixen en aquests espais. En aquest sentit, caldrà reflexionar sobre nous usos del sòl, i estudiar de quina manera es combinen en un mateix espai. L’Avanç planteja la necessitat d’aplicar la mixtura d’usos en un mateix sector urbanístic per donar resposta a les necessitats socials i econòmiques de cada àmbit.

L’Avanç també preveu la reserva d’espai per a activitats econòmiques, que engloben activitats empresarials que van molt més enllà de les àrees industrials. La promoció econòmica de la ciutat posa de manifest la diversitat d’expressions empresarials que existeixen actualment i que estan lligats a les noves tecnologies, a la logística i a d’altres ocupacions. A més, l’Avanç posa de manifest la necessitat d’aprofitar la intermodalitat de les infraestructures com a pol d’atracció d’aquestes zones d’activitat econòmica. L’Avanç marca tres espais per aquest tipus de sòl: la zona propera a l’estació intermodal de sota l’aeroport, la mateixa zona de l’aeroport que comporta també part del terme de Constantí; i un espai complementari a l’àrea del Tecnoparc.

2. Regeneració del teixit urbà
El creixement sostingut en el temps i adequat a la situació socioeconòmica també comporta una regenració d’espais existents a la trama urbana. L’Avanç marca com un dels objectius principals primar la rehabilitació i la reforma davant el desenvolupament de nous sectors. La regeneració del teixit urbà existent comportarà un enfortiment del concepte de ciutat compacte i cohesionada. Per reestructurar la trama urbana és essencial l’aplicació de la mixtura d’usos en un mateix àmbit. Hi ha diferents assentaments de la ciutat que a l’Avanç es presenten en fase d’estudi, i que són casos que exemplifiquen aquesta regeneració d’espais amb noves funcions per a la societat, com ara l’actual espai de l’estació ferroviària, el de l’estació d’autobusos i el Mercat del Carrilet, o el de l’antiga Hispània, entre d’altres.

3. Potenciació de la matriu agrícola i valors paisatgístics
L’Avanç planteja la integració i la connexió de tot el territori amb la ciutat a través d’una xarxa d’espais verds amb un ús social de relació amb el paisatge. No es tracta només de fer una façana d’espais agrícoles que embolcalli la ciutat, sinó que ha de tenir una funcionalitat per als ciutadans. Ha de ser una àrea que atregui l’interès dels ciutadans per a l’activitat de lleure.

4. Eficiència en la mobilitat
4.1 Xarxa Viària:
El document té en compte els plans territorials supramunicipals per a elaborar el model de ciutat del futur. El pas d’infraestructures pel territori de Reus i els seus voltants més immediats són una realitat que cal integrar dins del desenvolupament de la ciutat. Reus ha de connectar amb els nuclis urbans més propers a través de xarxes de mobilitat de format urbà. Els eixos de comunicació amb les poblacions veïnes han d’assumir un caire cívic i urbà. Es tracta de convertir aquestes vies de mobilitat en espais que vagin més enllà de la funció que tenen actualment de xarxa viària. S’han d’integrar nous usos a les vies per convertir-les en espais urbans on entrin en joc nous conceptes d’ús d’aquestes infraestructures. En aquest sentit, es preveu treballar en la redefinició de vies com ara avinguda de Bellissens, l’avinguda de Tarragona, la carretera de Cambrils, i una avinguda paral·lela a la carretera de Castellvell, algunes de les quals són eixos cívics que incorpora el planejament territorial de la Generalitat.

Una de les altres qüestions que inclou l’Avanç del POUM és la millora dels accessos viaris a la ciutat, amb solucions eficients de relació entre la variant oest i les carreteres de Riudoms, Vinyols i Cambrils. Per altra banda, el document també preveu, a llarg termini, la connexió de les carreteres de Falset i de Montblanc a través d’una variant més al nord del passeig Nord.

4.2 Xarxa ferroviària:
El mapa que proposa l’Avanç en l’àmbit ferroviari es pot dividir en dues fases. La primera, tenint en compte el planejament supramunicipal (Pla Territorial del Camp de Tarragona i Pla Director Urbanístic de l’Àmbit Central), defensa la necessitat de construir un nou traçat de ferrocarril paral·lel a la C-14, així com la continuació d’aquest pel nord del terme, allunyant d’aquesta manera les mercaderies del centre de la ciutat. Aquest traçat hauria de connectar amb l’actual via ferroviària en direcció a Flix, situada més enllà de l’Institut Pere Mata.

La segona fase proposa la necessitat de garantir la connectivitat dels passatgers entre les ciutats del Camp de Tarragona, i també d’aquestes amb l’àrea de Barcelona, a través d’una xarxa de rodalies o metro interurbà. Aquesta proposta ja està recollida en el Pla Director Urbanístic de la Generalitat que planteja un traçat amb forma d’anella i en bona part soterrat, que permet tots els moviments, i que incorpora diferents parades urbanes que ofereixen una bona cobertura territorial pels usuaris.

Consells i Comissions

Comissió Especial del Pla: comissió informativa específica durant el tràmit d’elaboració del POUM. El seu president és l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, amb la participació d’un membre de cada grup municipal. Aquesta comissió té l’encàrrec de fer el seguiment dels treballs de formulació del pla. 

Consell Assessor d’Urbanisme: Òrgan voluntari i complementari de l’organització municipal amb funcions consultives i d’assessorament, amb representació voluntària dels diferents agents socials vinculats a l’urbanisme.