Un total de 30 àligues han confirmat la seva participació a la Trobada d’Àligues de Catalunya que es farà a Reus el 27 de setembre, organitzada per la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Reus, a través de l’Institut Municipal d’Acció Cultural, i pel Col·lectiu Reusenc d’Activitats Culturals (CRAC).

La trobada anirà acompanyada d’una exposició d’aquests elements del bestiari festiu al Museu de Reus, espai Plaça Llibertat, que porta per títol «La senyora de la Festa» i que es podrà veure del 30 de setembre al 18 d’octubre de 2014. Quatre de les trenta àligues participants només ho faran a l’exposició.

S’espera la participació de mig miler de persones d’arreu dels Països Catalans, entre representants institucionals i membres de les colles participants. L'Ajuntament de Reus, en col·laboració amb Canal Reus TV, oferirà en directe a través de http://www.reus.cat/ajuntament/en-directe, els balls de lluïment de les àligues, a partir de les 19:00 h.

Programa d’actes
La trobada inclou una ballada d’Àligues el dissabte 27 de setembre de 2014 i una exposició, prevista entre els dies 30 de setembre i 30 d’octubre, al Museu de Reus, espai Plaça de la Llibertat.

El programa és el següent:

Dissabte, 27 de setembre

• De les 11:00 h a les 12:00 h, a la plaça del Mercadal, arribada i plantada de les diferents àligues arribades d’arreu del país.
• A partir de les 12:00 h, a la PLAÇA DEL MERCADAL, exposició de les àligues que participaran a la Trobada d’Àligues de Catalunya.
• 17:00 h, al SALÓ DE PLENS DE l’AJUNTAMENT, recepció i acte institucional per als alcaldes i representants de les colles de les ciutats participants a la trobada.
• 18:00 h, a la PLAÇA DEL MERCADAL, inici de la cercavila de les àligues festives participants a la TROBADA D’ÀLIGUES DE CATALUNYA. El recorregut de la cercavila serà: plaça del Mercadal, carrer Major, plaça de Sant Pere, carrer de les Peixateries Velles, carrer de l’Hospital, carrer de la Presó, plaça de la Farinera, carrer de Santa Anna, raval de Santa Anna, plaça de Prim, carrer de Monterols i acabarà novament a la plaça del Mercadal, on tindran lloc els balls de lluïments de les àligues. Aquest darrer acte, s'ofereix per straming a través de http://www.reus.cat/ajuntament/en-directe.
• 23:30 h, a LA PALMA, ball de festa, que posarà el punt i final a la Trobada d’Àligues de Catalunya.

Dimarts, 30 de setembre

• 20:00 h, al MUSEU DE REUS, a l’espai de la plaça de la Llibertat, inauguració de l’exposició La senyora de la festa, sobre les àligues festives, amb motiu de la Trobada d’Àligues de Catalunya. La mostra es podrà visitar fins al 31 d’octubre.

Àligues participants
L’Àliga d’Agramunt, L’Àliga de Badalona, L’Àliga de Barcelona, L’Àliga de Berga (Carrer de la Pietat), l’Àliga de La Bisbal de l’Empordà, L’Aligot de Bonastre, L’Àliga de Girona, L’Àliga d’Igualada, L’Àliga de Lleida (Per confirmar), L’Àliga de Manresa, L’Àliga de Mataró, L’Àliga de Montblanc, L’Àliga de Morella, Les Àligues d’Olot (Barri de Sant Ferriol · tenen 2 àligues), L’Àliga de Tarragona, L’Àliga de Vic, L’Àliga de Vilafranca del Penedès, L’Àliga del Vendrell, L’Àliga de Reus, L’Àliga de Sant Joan de les Abadesses, L’Àliga de Tàrrega, L’Àliga de Torredembarra, L’Àliga de Tortosa, L’Àliga de Tremp, L’Àliga de Lavern i l’Àliga de Terrassa.

I a l’exposició: L’Àliga de Cardona, L’Àliga de Sitges, L’Àliga de Valls i el cap antic de l'Àliga de Cervera.

La figura de l’Àliga
L’àliga és un dels components del bestiari festiu català més antics i ha estat utilitzada des de mitjans segle XIV en les festes populars. Acostuma a ser una figura mitjana portada per una sola persona, representada de forma més o menys fantàstica, de posat solemne, amb les ales plegades o desplegades, i l’expressió alhora ferotge i vigilant.

Com a símbol del poder municipal l’àliga porta sempre una corona al cap, i en algunes peces, un bastó de comandament sota l’ala i un ocell o ram de flors al bec. Disposa d’uns estrictes protocols d’actuació i té importants funcions i atribucions en la seqüència ritual de moltes celebracions. És l’encarregada de saludar les autoritats o de solemnitzar, amb el seu ball, l’arribada dels convidats. També és l’única peça que pot ballar davant l’altar de l’església i disposa d’una ubicació ben determinada en les processons.

L’àliga és un dels components més antics del bestiari festiu català. Disposa d’una personalitat ben delimitada, uns estrictes protocols d’actuació i, com a símbol del poder municipal, té importants funcions i atribucions en la seqüència ritual de moltes celebracions festives populars.