Santuari de Misericòrdia

Santuari de Misericòrdia
Plaça del Santuari de Misericòrdia s/n CP:43201

El Santuari de Misericòrdia es va bastir al lloc on, segons la llegenda, el 1592 la Mare de Déu es va aparèixer a la pastora Isabel Besora, fet que va deslliurar la ciutat del flagell de la pesta. 

Es tracta d’un edifici d’estil renaixentista que al llarg dels anys ha viscut diferents transformacions. L’interior està adornat amb pintures al fresc de Josep Franquet, Joaquim Juncosa i Joan Juncosa. La planta és de creu llatina amb absis quadrat i cambril. L’altar major és una reconstrucció de l’antic altar barroc. A l’extrem del braç dret del creuer hi ha l’altar de Santa Marina. Just al costat del santuari hi ha la Capella de l’Aparició, que indica el lloc excte de l’aparició de la Mare de Déu.

El Consell de la Ciutat va acordar-ne la construcció el 1592, i el 1652 se’n va decidir l’ampliació. El 1892 les tropes napoleòniques van saquejar l’ermita i van cremar les relíquies que havien acompanyat les imatges de l’aparició. El 1867 es va inaugurar el rellotge de la façana principal, i el 1915 van començar les obres de reforma de la façana principal, amb projecte de l’arquitecte Pere Caselles, que van quedar interrompudes el 1936. Durant la Guerra Ciivl el santuari va quedar molt malmès, va ser incendiat i va desaparèixer la imatge de la Mare de Déu. El 1954 se’n va enllestir la reconstrucció. El 1984 es van reprendre les obres la restauració de la façana principal segons el projecte de Joan Bassegoda.

El general Prim i el mantell de les bombes

El 1843 Espanya es trobava en un situació política complexa, amb enfrontaments continus entre partidaris i detractors de la regència del general Espartero. Prim, aleshores coronel i diputat a Corts, va voler donar resposta a la situació amb un pronunciament militar que forcés a proclamar la majoria d’edat de la reina Isabel i acabar amb una regència que considerava dictatorial.

Prim va triar Reus —on tenia molts partidaris— per pronunciar-se. Hi va arribar a finals de maig acompanyat de Llorenç Milans del Bosch, també militar i diputat, i tots dos van convocar a la casa de la vila els prohoms de la ciutat, els quals, de grat o obligats, van acordar pronunciar-se contra la regència d’Espartero. Prim i Milans van assumir el comandament i van fer arribar a la població informació falsa d’aixecaments paral·lels que s’estaven produint a diferents ciutats d’Espanya. Reunida la milícia, a la qual es van integrar algunes forces que arribaven de pobles veïns on també corrien notícies falses, es van anar a revoltar a Tarragona, on no els van deixar entrar. Finalment, les tropes de l’exèrcit, comandades pel general Zurbano, van arribar a Reus per sufocar els rebels.

Prim, malgrat l’evidència del fracàs de la insurrecció i les condicions que li oferia Zurbano, es va negar a rendir-se. I l’11 de juny, diumenge, el bombardeig de l’exèrcit va trasbalsar la ciutat durant cinc hores. Van ser cinc hores de pànic i de caos que van deixar una trentena de morts, un centenar de ferits i importants danys materials. Finalment, Prim va permetre que una comissió sortís a negociar amb Zurbano, una comissió on a més de representants de notables, n’hi havia del clero, i entre ells sor Lluïsa Estivill, a qui s’atribueix un paper decisiu. Zurbano va prometre complir un indult total, que incloïa la sortida en formació i amb totes les armes de Prim i dels seus seguidors.

L’impacte dels fets sobre la població va ser enorme, i fou l’origen d’un “vot de poble” que ha pervingut fins avui. Un vot de poble es un compromís pres per una població de dedicar a perpetuïtat una festa solemne a la Mare de Déu o bé a algun sant per commemorar d’un benefici rebut gràcies a la seva intercessió. El dia del bombardeig de Reus s’esqueia la festa de la Santíssima Trinitat, i com que la imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia era a la parròquia la població va acollir-se a la seva advocació per demanar el cessament del foc.

Des d’aleshores, la festa en honor a la Mare de Déu i en commemoració de l’Aparició se celebra conjuntament amb la de la Santíssima Trinitat. Arran dels fets es va confeccionar també un nou mantell i un vestit carmesí per a la imatge, brodat d’argent i conegut popularment com a “mantell de les bombes”.

Litografia feta sobre un dibuit del pintor Antoni Verdaguer

[IMATGES BOMBARDEIG REUS: Litografia feta sobre un dibuix del pintor Antoni Verdaguer. Font: Museu]

 El pronunciament, però, finalment, va acabar triomfant, i Reus, en compensació, a més de diverses ajudes a favor dels afectats, va rebre el títol de Ciutat amb el qualificatiu d’Esforçada, un nom que el General, per aquells fets condecorat com a Comte de Reus, va utilitzar sovint per referir-se a la seva ciutat natal.

Links: Patrona de la ciutat: Llegenda de l’Aparició i Auca de l’Aparició


Categoria: Arquitectura i art públic, R03: Parc dels Capellans, R01: Passeig de ronda, R05: La gran volta a Reus
 



Si detecta alguna errada en aquesta fitxa del directori o vol fer una aportació: Millora del directori

D'acord amb la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que les vostres dades seran incorporades a un fitxer informatitzat per al seu tractament i per facilitar la comunicació i/o per a la gestió específica de la seva sol·licitud. El responsable del fitxer és l'Ajuntament de Reus, qui garanteix la confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal que es recullen, així com la implementació de les mesures d'ordre tècnic i organitzatiu que garanteixin la seguretat d'aquestes. A més l'Ajuntament es compromet a no cedir-les a tercers sense consentiment explícit de l'usuari excepte quan sigui necessari per a dur a terme la gestió que se sol·liciti o quan la llei així ho obligui. Podeu dirigir-vos a l'Oficina d'Atenció Ciutadana per exercir els vostres drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició de les vostres dades personals.