L'alcaldessa de Reus, Sandra Guaita Esteruelas, ha presidit aquest dimarts 25 de novembre l'acte institucional amb motiu del Dia Internacional per a l’Erradicació de la Violència vers les Dones. Durant l’acte s’ha fet un minut de silenci en record de les 38 dones assassinades per violència masclista a l’Estat espanyol des de l’inici del 2025. La regidora de Serveis a les Persones i Drets Socials, Anabel Martínez Serrano, ha llegit un per un els seus noms. L’any passat, en el mateix període, les víctimes van ser 40.

Els dos moments més significats han estat la lectura de la Declaració institucional, a càrrec de Mònica Dalmau Vidal, supervivent de violència masclista, i l’actuació de Paula Fitzz, que ha interpretat “M’escullo a mi”, una peça creada en el marc del projecte Joves Referents d’Igualtat que exemplifica com l’art pot esdevenir una eina de sensibilització i transformació social.

Al llarg de la setmana passada i aquesta, l’equip professional de l’Àmbit d’Igualtat del Casal de les Dones ha organitzat diverses activitats de sensibilització per conscienciar la ciutadania i donar a conèixer els serveis d’atenció a les dones disponibles a la ciutat.

Declaració institucional unitària
La Declaració institucional del 25 de novembre de 2025 denuncia la persistència de la violència masclista i posa el focus en l’impacte creixent de la violència masclista digital.
El text recorda que la Llei 17/2020 reconeix explícitament la violència digital com una forma de violència masclista que afecta dones de totes les edats, especialment joves i adolescents. S’adverteix que l’entorn digital —sovint poc regulat i en evolució constant— amplifica desigualtats estructurals i reprodueix dinàmiques de control, intimidació i agressió que vulneren drets fonamentals.

Entre les formes més habituals de violència masclista digital es destaquen: el ciberassetjament, la geolocalització, la violació de la privacitat, l’accés no consentit a dispositius o comptes personals, la captació en noves formes d’explotació sexual digital i els insults i atacs masclistes contra dones amb projecció pública, com polítiques, periodistes, activistes o creadores de contingut.

Les dades evidencien la magnitud del problema: segons l’ONU, més del 73% de les dones del món han patit violència en línia i el 90% de les víctimes de difusió no consentida d’imatges íntimes són dones. A escala estatal, els estudis indiquen que el 74% de les víctimes són dones joves menors de vint-i-quatre anys.

En aquesta línia, la setmana passada el Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat va presentar la campanya institucional del 25N amb el lema “Si sembla violència masclista, és violència masclista”, també centrada en la violència digital, un fenomen en creixement que afecta de manera especial les dones joves i adolescents. Moltes d’aquestes agressions continuen sent invisibilitzades o normalitzades.

Una data per recordar i reivindicar
El 25 de novembre commemora l’assassinat de les germanes Mirabal, activistes polítiques, a mans de la policia secreta de la dictadura de la República Dominicana el 1960. Convertides en símbol de lluita i resistència, el moviment feminista centreamericà les va erigir en referent i va iniciar, l’any 1981, una convocatòria anual en la seva memòria.

El 1999, l’Assemblea General de les Nacions Unides va declarar oficialment aquesta data com el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones. Des d’aleshores, arreu del món es denuncia una violència que té el seu origen en la discriminació i la manca d’equitat.