El Centre de la Imatge Mas Iglesias (CIMIR) ha rebut la donació del fons professional de l’arquitecte Lluís Tarragó Anguera. El conjunt fotogràfic representa una aportació rellevant per al coneixement de l’evolució urbana de Reus des de finals dels anys seixanta fins a l’actualitat.

Els àlbums dipositats —des dels primers treballs dels anys 1966-1970 fins als projectes de 2018— inclouen 4.150 fotografies i documenten intervencions en àmbits molt diversos: habitatge, equipaments educatius, comerç, espai públic, rehabilitació patrimonial i planejament urbanístic. Les imatges mostren edificis que avui formen part del paisatge quotidià de Reus: actuacions a l’avinguda Prat de la Riba, passeig Prim, plaça de la Llibertat, plaça del Nen de les Oques, raval de Sant Pere o carrer Llovera; equipaments com escoles, llars d’infants o centres cívics; així com projectes d’ordenació urbana en barris com el barri Gaudí, Fortuny o l’entorn de Sant Bernat Calbó.

La importància del fons rau també en la seva dimensió documental. En la majoria dels projectes s’hi conserven fotografies de l’estat previ dels solars o edificis, imatges del procés constructiu i fotografies del resultat final. Aquesta seqüència visual permet reconstruir amb precisió la metamorfosi de sectors sencers de la ciutat, aportant una lectura evolutiva de la seva fisonomia. El material esdevé, així, una font essencial per a l’estudi del creixement urbà de Reus en el darrer terç del segle XX i inicis del XXI.

“El fons Tarragó no és només el llegat d’un arquitecte; és una crònica visual i tècnica de l’evolució de Reus, conservada ara com a patrimoni col·lectiu i posada al servei de la recerca i de la memòria urbana”, ha destacat Daniel Recasens, regidor de Cultura i Política Lingüística.

L’arquitecte Lluís Tarragó

Tarragó obté el títol d’arquitecte l’any 1968. Durant la carrera guanya diversos premis de disseny, entre els quals el de la Casa Roca, que li permet treballar i estudiar a Glasgow (Escòcia).

Entre 1969 i 1971 exerceix com a auxiliar de càtedra de l’assignatura de Composició Arquitectònica a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Posteriorment entra com a professor, però deixa la docència en ser seleccionat com a arquitecte de la recent creada Àrea Metropolitana de Barcelona (Àrea del Vallès Occidental).

Obre despatx a Barcelona i a Reus, associat amb el dissenyador industrial E. Angullo, de la Casa Galoben. En aquests anys guanya un dels primers premis FAD de disseny i dos concursos per als dissenys d’un pavelló de la Fira de Barcelona.

El 1971 guanya el concurs del Club de Tennis D’Vinci. El seu projecte és escollit per al Col·legi Elisabeth de Salou, fet que comporta el trasllat de la seva residència primer a Salou i després a Reus. El 1974 guanya les oposicions d’Arquitecte Municipal de Salou. L’any següent tanca el despatx de Barcelona.

El 1976 és nomenat membre del Patrimoni Local de Reus. Aquell període guanya el concurs per a la primera rehabilitació a Reus de l’edifici magatzem Casa Llopis, destinat a les oficines de la Unió de Cooperatives. També és seleccionat el seu projecte per a l’edifici Prim. Guanya també els concursos del Club de Tennis Monterols, de la transformació de l’antiga Presó de Reus en guarderia infantil i del Tennis Salou. En aquests anys obre, amb la seva parella i dos amics, la botiga de disseny Oca.

El 1982 guanya el premi de disseny de la botiga Jofre a Mataró, i el 1983 el de la mateixa botiga a Bruges (Bèlgica). Els anys 1990 i 1995 rep el Premi Reus de Rehabilitació.

L’any 2000 és seleccionat el seu projecte per a la rehabilitació del Mas de Valls. El mateix any guanya el concurs per a la primera oficina del Col·legi d’Advocats de Reus i per a les oficines de la Fundació Privada Reddis. També forma part del Grup Municipal per a l’organització de l’Any Gaudí i del jurat del Concurs 2002 a les escoles.

El 2006 guanya el premi d’Interiorisme de la botiga Piti de Saragossa i el premi de disseny de les botigues Òptica Salas a Osaka (Japó). Aquell any deixa el càrrec d’Arquitecte Municipal de Salou.