Les piscines municipals de Reus encetaran el 17 de juny la temporada d'estiu tot utilitzant aigua no apta per a ús de boca però que sí presenta la qualitat sanitària adient per al bany. Serà així per segon any consecutiu després que, el 2025, entrés en servei una xarxa de distribució d’aigua no potable procedent de la mina del barri Fortuny que permet la seva destinació a les piscines municipals i al reg de diversos parcs i zones enjardinades de la ciutat. Una realitat que és possible gràcies a la cooperació entre Aigües de Reus i Reus Esport i Lleure (RELLSA), que gestiona les piscines municipals.

L’aigua no potable procedent de la mina del barri Fortuny ja ha fet possible, ara mateix, l’ompliment de les piscines municipals i també ha de permetre el reompliment de l’aigua que es perd en l’evaporació, i en el rentat i neteja dels filtres i altres elements de la instal·lació. També fa possible el reg del Parc del Capellans, de la zona del camí del Riudoms i de la zona enjardinada de les piscines. Addicionalment, en acabar la temporada de bany, l’aigua obtinguda en el buidat de les piscines s'utilitzarà per a la recàrrega de l’aqüífer del minat, tot evitant abocar-la a la claveguera, de la mateixa manera que ja es va fer en acabar-se l'estiu passat.

La clau de tot plegat resideix en destinar a cadascun dels usos la qualitat d’aigua que sigui imprescindible en cada cas sempre que es garanteixin tots els requisits sanitaris. “Aigües de Reus porta temps aplicant principis d’eficiència i d’economia circular en el seu dia a dia, i és per això que aquest projecte es concep amb una mirada ambiciosa que permet aprofitar al màxim els recursos hídrics de la zona, utilitzant-los amb la qualitat necessària i suficient per a cada ús”, explica el regidor responsable d’Aigües de Reus, Daniel Rubio.

“Les piscines municipals són un refugi climàtic per a la ciutadania, i garantir-ne l’obertura amb aigua no potable, per segon any consecutiu, demostra que Reus pot oferir benestar i, alhora, gestionar l’aigua amb responsabilitat i criteri ambiental", ha afegit Enrique Martín, president i conseller delegat de l'empresa municipal Reus Esport i Lleure SA.

Economia circular
El projecte de recuperació de la mina del barri Fortuny s’ha dissenyat de manera que pot ser gairebé del tot autosuficient des d’un punt de vista energètic, ja que la instal·lació de plaques solars aporta la major part de l’energia necessària per al seu funcionament.

Ja fa anys que, en el seu dia a dia, Aigües de Reus té en compte principis de l’economia circular. En aquest sentit, Reus destina aigua no potable a algunes finalitats molt específiques (i amb plenes garanties sanitàries), com és el cas de la neteja de la via pública o del clavegueram, que es fa íntegrament amb aigua que no pot destinar-se a ús de boca per la seva baixa qualitat.

És el cas, per exemple, del polígon Agro-Reus, on existeix una xarxa de distribució paral·lela a la d’abastament, que s’abasteix d’aigua no potable procedent dels pous anomenats City, Roquís i Agro-Reus, amb una important presència de nitrats i que, per tant, no pot subministrar-se per a ús de boca. D’una banda, aquesta aigua es destina a la càrrega dels vehicles dedicats a la neteja viària, cosa que permet la neteja integral de tota la via pública de la ciutat.

D’altra banda, aquesta aigua també serveix per a la càrrega de camions per a la neteja del clavegueram o de qualsevol cisterna d’ús particular que ho sol·liciti. Així mateix, actualment també s’ha iniciat el subministrament d’aquestes aigües no potables a empreses del polígon, i es preveu es pugui expandir a aquelles activitats privades que puguin demanar-ne la utilització per als seus processos productius, tot optimitzant el cost econòmic i especialment mediambiental, en tractar-se d’una aigua de pitjor qualitat.

En aquest sentit, l'any 2026 ha de representar un important salt endavant pel que fa aquesta xarxa paral·lela del polígon Agro-Reus, ja que Aigües de Reus preveu completar la construcció d'una potabilitzadora que permeti tractar aquesta aigua no potable i, consegüentment, poder-ne destinar una part al subministrament d’aigua de boca de la ciutat, si fos necessari. De fet, ara mateix, hi ha en marxa unes obres que han de permetre encara més l'ampliació d'aquesta xarxa paral·lela mitjançant la recuperació de dos pous, situats al camí del Roquís, i la utilització de les seves aigües.