Aigües de Reus ha publicat licitació les obres que han de permetre que el reg del Parc de Sant Jordi es faci íntegrament amb aigua no potable procedent de pous de la ciutat, de la mateixa manera que actualment ja es fa en altres zones verdes de Reus. Aquest projecte d'Aigües de Reus cal emmarcar-lo en les polítiques municipals que es duen a terme rere un millor aprofitament dels recursos hídrics que són propis de la ciutat, així com la destinació d’aigua “no potable” a determinats usos, sota totes les garanties sanitàries. El pressupost base de sortida és de 337.427 euros (IVA exclòs), i l'empresa municipal d'aigua preveu poder iniciar els treballs abans que s'acabi l'any.

El projecte preveu destinar l'aigua procedent de dos pous (Esteller i Miarnau) al reg d'aquest parc cèntric de la ciutat. Es tracta d'aigua que no és apta per a ús de boca, ja que presenta una alta concentració de nitrats, i que s'elevarà fins a un dipòsit ja existent, des d'on es farà la distribució per al regadiu de manera completament independent a la xarxa d'abastament d'aigua potable. A més del Parc de Sant Jordi, gràcies a aquests dos pous, també és previst regar els jardins municipals de Mas Miarnau, les zones enjardinades de l’avinguda Marià Fortuny i el parc del Jardí dels Estallers (carrer Martí Folguera).

“El Pla d’Acció Municipal d’aquests quatre anys concedeix una gran importància a l’aigua de cada dia, la quotidiana, i és per això que té ben present la priorització de l’aigua com un element de gestió urbana de primer ordre”, assegura el regidor responsable del servei, Daniel Rubio. De fet, la diversificació de les fonts d’abastament i el millor aprofitament dels recursos són dos dels reptes que reclama la transició energètica, en consonància amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’ONU i el Pla d’Acció Municipal 2023-2027.

Altres parcs i zones verdes
Ja fa anys que, en el seu dia a dia, Aigües de Reus destina aigua no potable a algunes finalitats molt específiques (i amb plenes garanties sanitàries), com és el cas del reg de zones verdes, la neteja de la via pública o del clavegueram, que es fa íntegrament amb aigua que no pot destinar-se a ús de boca per la seva baixa qualitat. 

En aquesta línia, Aigües de Reus ja compta amb una xarxa de distribució d’aigua no potable –procedent de la mina del barri Fortuny– per al reg dels parcs del Lliscament i dels Capellans, de la zona del camí de Riudoms i de la zona enjardinada de les piscines municipals. Una aigua no apta per a ús de boca però que sí té la qualitat sanitària adient, i que ja porta dos estius (2025 i 2026) permetent l'ompliment de les piscines municipals de la ciutat per a la temporada de bany. En les instal·lacions de tractament construïdes en aquesta zona, existeix també una planta de potabilització que permet injectar, previ tractament, l’aigua que no es destina al reg, a la xarxa d’aigua potable de la ciutat. 

De la mateixa manera, Aigües de Reus ha impulsat la recuperació de l’antic Minat de Mas Beltran, les instal·lacions i la canalització d'una nova xarxa, amb l’objectiu de destinar aigua no potable per al reg dels 21 horts urbans que l’Ajuntament ha construït al carrer Astorga, al barri Juroca.

Més enllà del reg
Aquesta aigua no apta per a usos de boca també es destina a altres finalitats. És el que passa al polígon Agro-Reus, on existeix una xarxa de distribució paral·lela a la d’abastament, que s’abasteix dels pous anomenats City, Roquís i Agro-Reus. D’una banda, aquesta aigua es destina a la càrrega dels vehicles dedicats a la neteja viària, cosa que permet la neteja integral de tota la via pública. D’altra banda, aquesta aigua també serveix per a la càrrega de camions per a la neteja del clavegueram o de qualsevol cisterna d’ús particular que ho sol·liciti. 

En aquesta àrea ja es treballa també en la recuperació d'altres dos pous que hi ha en la nova zona d’urbanització del Camí del Roquís, amb l'objectiu d'incorporar-los a la xarxa secundària no potable del polígon, a més de destinar l'aigua per al reg de les noves zones enjardinades. En paral·lel, també es construeix una planta de potabilització en el polígon Agro-Reus, que permetrà el tractament de l’aigua sobrant dels usos secundaris ja indicats i la seva injecció a la xarxa d’aigua potable de la ciutat. 

Una altra zona que es beneficia de la utilització d’aigua “no potable” és el polígon Tecnoparc, on una xarxa separada permet el regadiu de tota l’àrea, així com disposar d’una presa per als vehicles de la neteja. Aquesta xarxa s’abasteix d’aigua no potable procedent de la recuperació d’un minat (del Gilet), alhora que també existeix la possibilitat de connexió amb l’aigua del Molinet (aigua reciclada provinent de l’estació depuradora), que es pot utilitzar per a regadiu després d’un tractament previ, que s’efectua a les pròpies instal·lacions del Tecnoparc. 

També el Mas Iglesias es beneficia de l’aprofitament de l’aigua de “proximitat”, després que s’hi fessin obres d’adequació amb un triple objectiu: la recuperació patrimonial i històrica, l’adequació de l’espai públic i un millor aprofitament dels recursos propis: l’aigua, en aquest cas. La recuperació del pou i la bassa d’aquest antic mas (ara seu del Centre de la Imatge de Reus) permet, avui dia, el regadiu i el manteniment de l’espai i la zona verda, tant del propi parc com de la plaça del Canal i zones properes, alhora que també es preveu la seva ampliació cap a la zona enjardinada del carrer de l'Escultor Rocamora, en el marc de les obres de millora que l'Ajuntament hi durà a terme en breu.