El Memorimage – Festival Internacional de Cinema torna a Reus del 4 al 7 de novembre amb una selecció del millor cinema amb imatges d’arxiu de l’últim any. La 21a edició del festival se celebrarà al Teatre Bartrina i oferirà 22 pel·lícules, 9 d’elles estrenes catalanes, i totes les sessions gratuïtes.

El festival ha anunciat aquest dimarts la programació de la seva 21a edició en roda de premsa amb l’assistència de l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita; el regidor de Cultura i Política Lingüística, Daniel Recasens; i la directora artística del festival, Maria Colomer. Enguany, el festival revisita el passat amb films sobre l'escriptora Carmen Laforet, la lluita anticolonial i la guerra d’Espanya al Marroc, qüestionant els relats dominants que han construït la memòria col·lectiva.

La pel·lícula inaugural serà Operació Iperita. La trama civil de la guerra química, de Toni Orensanz i Joana Zapata. El documental investiga l’ús d’armes químiques per part d’Espanya durant la Guerra del Rif, als anys vint, quan es van dur a terme els primers bombardejos sistemàtics sobre la població civil amb aquest tipus d’armament. A partir de documentació i imatges d’arxiu, el film aprofundeix en una dimensió poc coneguda d’aquest episodi històric: la implicació de la indústria civil catalana en la investigació i la fabricació de productes destinats a la guerra química, arran de negociacions secretes. La pel·lícula és una producció de TAC12 amb coproducció de La Xarxa, RTVE i 3Cat. La inauguració serà el 4 de novembre a les 21.00 hores al Teatre Bartrina, amb col·loqui amb els directors. Com és habitual, serà gratuïta i oberta, amb inscripció aquí.

El Memorimage clourà amb una nit dedicada al cinema amateur reusenc, reivindicant el valor d’un patrimoni audiovisual únic, nascut de la mirada propera i compromesa. La cloenda acollirà l’estrena mundial de 1966. Del desastre a la reconstrucció, de Josep Batista i Josep Romeu, dues figures imprescindibles del cinema amateur de Reus. La pel·lícula recupera el contrast d’una edició de la fira marcada per l’entusiasme inicial i el desastre posterior, captats des de la proximitat de qui va viure els fets. La gala també homenatjarà la memòria del cineasta amateur reusenc Jordi Vall Ciré (1929-2026) amb la projecció de Prim, una crònica documental dels actes de trasllat de les restes del general Joan Prim al cementiri de Reus l’any 1971. A més de les projeccions, la vetllada inclourà l’entrega de guardons i l’anunci del Premi Honorífic. La gala serà el dissabte 7 de novembre a les 21.00 hores al Teatre Bartrina, gratuïta i oberta al públic, amb inscripció aquí.

Una Secció Oficial per qüestionar les versions del passat

La Secció Oficial reuneix quatre films de l’escena nacional i internacional que proposen noves mirades del passat i qüestionen les versions heretades que han arribat fins avui: geografies i moments històrics diferents, des de la trajectòria de dones silenciades fins a lluites per l’alliberament dels pobles africans.

Per què no escric res, d’Isabel Fernández, recupera la veu de Carmen Laforet, qui amb només 23 anys va revolucionar la literatura espanyola amb Nada i que, després, va quedar relegada al silenci, o això és el que ens han explicat. La pel·lícula reivindica la història d’una dona que va pagar amb l’ostracisme el seu compromís amb la llibertat i que, com tantes altres dones, va decidir sortir-se del guió; Amílcar, de Miguel Eek, que recupera la figura d’Amílcar Cabral, poeta, agrònom, pensador utòpic i líder del moviment anticolonial de Guinea-Bissau i Cap Verd, en un documental de suspens que explora utopies, amor interracial, ambició, guerra i traïció; Khartoum, una creació col·lectiva que segueix cinc personatges sudanesos en la seva recerca de la llibertat i reconstrueix, a través de somnis animats i testimonis, una ciutat transformada per la revolució i la guerra; i la multipremiada Trains, de Maciej J. Drygas, que construeix el retrat d’un segle d’història europea exclusivament a partir d’imatges d’arxiu, i que ha estat seleccionada com imatge del Memorimage 2026. En el film, soldats, refugiats, treballadors i famílies travessen un segle marcat per les esperances, les tragèdies, les guerres i els exilis.

MemoriReus, compromís amb el territori; MemoriJove, foment del debat i la reflexió

Com és habitual, la secció MemoriReus estarà dedicada al territori, la gent i la memòria del Camp de Tarragona. La formen pel·lícules exploren la memòria col·lectiva i recuperen la cultura audiovisual catalana: Les veus del barranc, de Zoraida Roselló Espuny i la Casa d’Oficis de Mas Carandell, recupera la memòria dels barris del sud de Reus a través dels testimonis i les experiències transmeses entre generacions; 180 campanades, de Mario Pons Múria, reconstrueix més de dos mil anys d’història de l’Ampolla a partir de vestigis arqueològics, testimonis orals i memòria sonora; Un altre pare, de Mariona Guiu, parteix del retorn de la cineasta a casa i de les cintes enregistrades pel seu pare per explorar el dol, la depressió i les ferides invisibles dels vincles familiars; i El cineasta de la ment, de Xavier Guillaumes Pons, reivindica la trajectòria de Sebastià d’Arbó més enllà de la seva vinculació amb les ciències ocultes, recuperant la seva feina com periodista i cineasta.

La secció MemoriJove proposa sessions matinals per estudiants dedicades a generar un espai de debat, reflexió i pensament crític: La desesperació de la pell, de Mireia Vilapuig, revisita les primeres agressions masclistes a través dels records d’infància; Les culpables, de Marta Duran Lozano, dona veu a dones que han viscut un avortament durant l’adolescència; Atlas de la desaparición, de Manuel Correa, investiga la desaparició de víctimes del franquisme; Dreams for a Better Past, d’Albert Khun, explora els llegats familiars i els conflictes ideològics entre generacions, i Utopías y otras especies, de Júlia Izaguirre, retrata la resistència comunitària i noves formes de convivència a Errekaleor. Inscripció gratuïta aquí.

Projecció internacional amb UnArchive i MUTA i creació contemporània amb Casa de Lava

El festival referma la seva projecció internacional aliant-se amb el Festival UnArchive Found Footage de Roma (Itàlia) i el MUTA Festival Internacional de Apropiación Audiovisual (Perú), dedicats a la reutilització creativa de material d’arxiu audiovisual, que han comissariat una sessió especial de cinc curtmetratges on l’arxiu és el protagonista. La segona sessió especial és fruit de la col·laboració residència artística Casa de Lava (Riudoms), dedicada a la creació contemporània i l’experimentació audiovisual, que ha programat dues peces que exploren la memòria i l’arxiu a partir del llegat de Le Vent des amoureux, d’Albert Lamorisse.

Completa la programació la taula rodona De l’arxiu a la pantalla: Què ens ho posa difícil?, una conversa pràctica que explorarà els reptes, els obstacles i les decisions que amaga la recerca d’imatges d’arxiu per a una pel·lícula, des de la seva localització fins a l’accés i l’ús. Hi participaran la documentalista Lucrecia Rocha (ADAE) i el productor Jordi Marquès (ProDocs). Inscripció gratuïta aquí.

Nova direcció artística de Maria Colomer, jurats i nous premis

Aquest 2026, el festival, especialitzat en cinema amb imatges d’arxiu, compleix més de dues dècades de compromís amb la difusió i reivindicació d’aquest patrimoni audiovisual col·lectiu, amb la seva reutilització creativa i amb la transmissió del seu valor a les noves generacions.

Entre les grans novetats de l’edició destaca una nova direcció artística a càrrec de la productora i programadora Maria Colomer Canyelles, que ha destacat que “les imatges d’arxiu resulten especialment valuoses ara, en un present que trontolla. Tornar a mirar no ens dona necessàriament respostes, però ens ajuda a fer millors preguntes: i el cinema continua sent un dels llocs on podem fer-les junts”.

El Jurat Oficial el formen la historiadora de l’art, programadora i comissaria Ona Balló, la productora Alba Bosch, i l’artista Jordi Abelló, que atorgaran el Premi Ciutat de Reus, el més destacat del festival, que guardona la millor pel·lícula de la Secció Oficial.

Entre les novetats d’enguany també destaca el nou Premi al Millor Ús Creatiu d’Arxiu, atorgat per l’Associació de Documentalistes Audiovisuals d’Espanya a través d’un jurat propi, format per les documentalistes Lucrecia Rocha, Neus Mármol Baladas, Maria Prieto Berzal i Natalia López Sánchez. Com és habitual, el Jurat Cinema·Rescat, format pel periodista audiovisual Joan-Francesc Escrihuela; l’arquitecte i cineasta Jan Baca i el fotògraf i cineasta Pere Parera, atorgarà el Premi Cinema·Rescat, el reconeixement al millor treball de documentació i recerca en nom de l’Associació Cinema Rescat. El Jurat Premi d’Honor, integrat per la documentalista Montse Bailac; l’especialista en gestió cultural i arxivística Coia Escoda i l’arxiver i historiador Joaquim Nolla designaran el Premi d’Honor, concedit a una personalitat o equip de persones, institucions o entitats de reconeguda vàlua en l’àmbit dels arxius, tant a escala local, nacional com internacional. D’altra banda, els espectadors del festival decidiran amb el vot del públic el Premi MemoriReus i el Premi del Públic i l’audiència adolescent atorga el Premi MemoriJove.