L’Ajuntament de Reus col·labora amb l’associació de Prevenció d’Accidents de Trànsit P(A)T en l’acte de commemoració del Dia Mundial en Memòria de les Víctimes de Trànsit que se celebra aquest diumenge, 15 de novembre, a les 12:00 h, a la plaça del Mercadal. L'acte tindrà com a punt central la lectura d’un manifest a càrrec de membres de l’entitat; i hi haurà una breu audició musical i la lectura d’un poema.

L’Ajuntament s’adhereix així a l’homenatge a les persones mortes i ferides de gravetat en un sinistre de trànsit i als seus familiars, alhora que fa un reconeixement a la dedicació dels que treballen per millorar la vida de les víctimes i per donar visibilitat al patiment que provoquen els sinistres de trànsit i el seu impacte a les famílies i al conjunt de la societat

El Dia Mundial a Memòria de les Víctimes de Trànsit es commemora cada el tercer diumenge de novembre com des que així ho va proclamar el 26 d'octubre del 2005 l'Assemblea General de Nacions Unides.

El manifest d'enguany és el següent:

DIA MUNDIAL EN MEMÒRIA DE LES VÍCTIMES DE TRÀNSIT

RECORDA - SUPORT – ACTUA

I si ho haguéssim pogut evitar?

Cada any, milers de persones moren o resulten greument ferides en sinistres de trànsit. Darrere de cada xifra hi ha una persona. Una família la vida de la qual canvia per sempre. Un projecte que queda interromput. Un futur que ja no podrà ser. I aleshores apareix una pregunta que moltes víctimes i famílies coneixen massa bé:

I si…? I si la velocitat hagués estat una altra? I si aquella carretera, aquell carrer o aquella cruïlla haguessin estat dissenyats per protegir millor les persones? I si el vehicle hagués comptat amb sistemes capaços d'evitar la col·lisió o reduir les conseqüències? I si una conducta de risc s'hagués detectat abans? I si les institucions haguessin actuat quan ja sabíem que hi havia un problema?

Són preguntes que no haurien de fer-se únicament les famílies després d'una tragèdia. Són preguntes que també ens hem de fer com a societat i que han d'estar presents a cada decisió pública relacionada amb la mobilitat.

Perquè els sinistres de trànsit no són inevitables. Coneixem els principals factors de risc. Sabem quines mesures redueixen les morts i les lesions greus. Sabem que una velocitat segura, unes infraestructures ben dissenyades, vehicles més assegurances, una legislació adequada i una vigilància eficaç salven vides. I quan sabem què funciona, no actuar també té conseqüències.

La seguretat viària no pot dependre únicament que cada persona condueixi millor. Les persones cometem errors. El que no podem acceptar és un sistema que permeti que un error humà s'acabi en mort o en lesions que condicionin tota una vida.

Per això la responsabilitat és compartida. Dels que ens desplacem, per les decisions que prenem cada dia. Però també dels qui legislen, dissenyen les vies, gestionen la mobilitat, fabriquen els vehicles i decideixen on es destinen els recursos públics. I la nostra responsabilitat tampoc acaba quan es retiren els vehicles de la carretera.

Després del sinistre arriben les lesions, el trauma, el dol, la rehabilitació, els procediments judicials, les baixes laborals, les cures prolongades i, moltes vegades, una cerca en solitari d’informació, ajuda i respostes. Prevenir i atendre formen part de la mateixa responsabilitat.

Allò que no atenem a temps no desapareix. Roman a la salut de les persones, a les famílies tota la societat. Per això necessitem actuar: invertir en infraestructures segures, reduir els riscos coneguts, investigar què ha fallat, oferir una atenció integral a les víctimes i escoltar la vostra experiència per millorar les polítiques públiques.

Perquè cada persona morta deixa preguntes que mai no podran respondre's. Mai no sabrem què hauria fet amb la seva vida. Què hauria aportat. Quins projectes, vincles i futurs van quedar truncats aquell dia.

Per això la pregunta no és només què diuen les estadístiques. La pregunta és: Quantes d'aquestes vides truncades podien haver evitat? I, sobretot: Què podem fer per evitar la següent?

Avui recordem els que ja no hi són. Donem suport als que segueixen vivint amb les conseqüències. I actuem per protegir els que encara estem a temps de salvar.

RECORDA - SUPORT - ACTUA