serà la seu els dies 24 i 25 de març del Convit, el 2n Congrés de Serveis Lingüístics dels Territoris de Parla Catalana. L’objectiu d’aquesta trobada és compartir experiències i inquietuds, i proposar eines i estratègies que permetin l’adequació al nou context social i que responguin a les necessitats presents i futures. En aquest context, la immigració i l’empresa, amb la seva responsabilitat social, hi tenen un paper destacat. Justament, aquests són els dos eixos en què pretén aprofundir el 2n Convit: llengua i immigració, d’una banda, i llengua i empresa, de l’altra.

Per poder donar visibilitat al màxim nombre possible d’experiències dutes a terme des dels serveis lingüístics, el 2n Congrés Convit aposta per la presentació de pòsters en lloc de les comunicacions habituals en un congrés d’aquest tipus. El comitè organitzador ha rebut 34 sol·licituds per presentar un pòster, de les quals n’ha hagut de seleccionar una vintena. Entre aquests, hi ha per descomptat experiències de diversos serveis lingüístics de Catalunya, però cal destacar que també n’hi ha d’altres territoris de parla catalana com Andorra, les Balears i l’Alguer.

L’espai reservat per als pòsters, estructures de cartó ploma de 0,75 x 1,70 m, és el vestíbul del Teatre Bartrina, seu del 2n Congrés Convit. El matí del divendres 25 de març, els autors podran fer els aclariments que demanin els congressistes.

Aquesta iniciativa ha de permetre apropar noves metodologies i recursos de treball als assistents a més de constituir un dipòsit de recursos en línia per als professionals de la llengua en forma d’experiències. En aquest sentit, ben aviat es penjaran al web del Congrés, www.congresconvit.cat, els resums dels pòsters seleccionats.

Reus pren el relleu de l’Ajuntament de Girona, que el 2009 va impulsar el 1r Congrés, i torna a recordar, doncs, aquella lletra de convit en què Antoni M. Alcover va fer una crida a tots els pobles de parla catalana. En aquesta ocasió el Congrés Convit està organitzat per la Regidoria de Política Lingüística de l’Ajuntament de Reus, la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Consorci per a la Normalització Lingüística, la Diputació de Tarragona, la Universitat Rovira i Virgili, la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Reus i hi col·laboren la Xarxa Vives d’Universitats, el Govern d’Andorra, l’Ajuntament de Perpinyà i la Direcció General de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears