La Regidoria de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement, amb la col·laboració del Centre d’Amics de Reus, dedicarà la propera edició del cicle 'Made in Reus, les empreses que han fet ciutat' a la petjada de Gabriel Ferraté i Pascual a Reus, des de CYBER a la Sócrates Educa Foundation.

El cicle es programa de manera periòdica amb l’objectiu de recuperar i mantenir la memòria d’aquelles empreses, de passat i de present, que amb la seva activitat han referenciat el nom de Reus en l’àmbit de la innovació. L’acte s’ha inclòs en la programació del primer premi Gabriel Ferraté Pascual a la Innovació Empresarial que la regidoria de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement lliurarà properament amb l’objectiu de reconèixer i donar visibilitat a empreses especialment significatives en l’àmbit de projectes d’innovació empresarial de Reus i el Baix Camp.

La sessió tindrà lloc aquest dijous, 30 de gener a les 19.30 h, a la sala d’actes del Centre d’Amics de Reus i comptarà amb els testimonis de Lluís Coll, primer treballador de CYBER, i de Jaume Vilella, general manager de la Sócrates Educa Foundation i serà moderada pel periodista Jaume Garcia.

Gabriel Ferraté i Pascual

Gabriel Ferraté i Pascual (Reus, 3 de març de 1932 – Barcelona, 11 de febrer de 2024) va ser distingit amb el títol de Fill Il·lustre de Reus el 1999 en reconeixement a la seva influència i al seu prestigi acadèmic i professional.

És recordat com al rector que va crear la UPC actual i que va situar la qualitat docent, de recerca i transferència tecnològica a nivell mundial. La seva activitat científica, docent i investigadora es va centrar en els camps de la automàtica, la cibernètica, la electrònica, la informàtica, la robòtica i la intel·ligència artificial.

L’any 1958, als 26 anys, va fundar a Reus l’empresa CYBER, dedicada al disseny i la fabricació d’equips d’electrònica industrial i de control intel·ligent de trànsit, ràpidament l’empresa CYBER es fusionaria a l’empresa EYSSA - Enclavaments i Senyals S.A., multinacional espanyola amb seu a Barcelona, fins l’any 1978 dirigint el laboratori d’electrònica van desenvolupar sistemes informatitzats per regular de forma intel·ligent el trànsit, que es van implantar a diverses citat del món.

Simultàniament al 1968 guanya la primera plaça espanyola de catedràtic de control automàtic, por la Escola Tècnica Superior d’enginyers Industrials de Barcelona, i al 1969 n’és escollit director. Llarga i dilatada és la seva trajectòria directiva en la política científica i d’universitats de Catalunya i d’Espanya, entre d’altres president de l’Agrupació Espanyola de Bioenginyeria (1980-85), i impulsor i director del Institut de Cibernètica.