El dimecres 15 de juliol, el Consell del Centre de Normalització Lingüística de l’Àrea de Reus Miquel Ventura (CNL), presidit per Daniel Recasens, també regidor de Cultura i Política Lingüística de l’Ajuntament de Reus, va aprovar la memòria de 2025 i el projecte de 2026, que ha de ser clau per fomentar l’ús del català des de diversos àmbits.

El projecte de 2026 recull la majoria dels objectius del pla estratègic que el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) ha plantejat als 20 CNL del territori català: consolidar el CPNL com a referent en el desplegament municipal i comarcal de la política lingüística, en cooperació amb l’Administració local; desplegar el nou rol del CPNL en el sistema d’ensenyament i acreditació del català per a adults, impulsant el coneixement de la llengua tant de forma directa com col·laborant amb altres agents; consolidar el cicle d’acompanyament que va des de l’aprenentatge en qualsevol nivell fins a l’adopció del català com a llengua d’ús; impulsar l’ús social del català en la vida quotidiana, especialment en l’entorn educatiu, el teixit social, el lleure i els equipaments, i incrementar la disponibilitat del català en els serveis, especialment en l’atenció al públic.

Aquests objectius es concreten en diverses actuacions en les quals el CNL ja ha treballat o té previst treballar fins a final d’any, com el suport i l’acompanyament perquè tots els municipis tirin endavant un pla local d’impuls al català; fer el seguiment de cursos impartits per tercers, sovint subvencionats pel Departament de Política Lingüística, per garantir criteris compartits de qualitat; facilitar l’accés dels alumnes a xarxes autònomes de socialització en català, com les entitats del territori; tallers de sensibilització lingüística per a monitors esportius o l’elaboració d’un vocabulari del kebab i les corresponents visites a establiments d’aquest tipus per difondre’l.

Segons Daniel Recasens, president del Consell del CNL, la feina del CNL s'intensifica, arriba més enllà a través d'una tasca excel·lent i se’n potencia el paper en termes de Política Lingüística en l'acompanyament dels plans locals".

La memòria de l’activitat del CNL el 2025, que es pot consultar en aquest enllaç, també es va aprovar en aquesta reunió. D’aquestes dades, en destaquen 3.486 inscripcions als cursos de català; 454 parelles lingüístiques del Voluntariat per la llengua; 741 pràctiques lingüístiques en comerços, equipaments o entitats; 14 comerços aprenents o 208 assistents a tallers de sensibilització Lingüística.

El Consell del CNL és l'òrgan de direcció de l'àmbit territorial. Està format per representants polítics dels ens consorciats (Ajuntament de Reus, Ajuntament de Cambrils, Consell Comarcal del Baix Camp, Consell Comarcal del Priorat i Generalitat de Catalunya –Departament de Política Lingüística i Departament d'Educació-) i per la directora del CNL, la secretària i la representant del personal del CNL.