nta de Govern Local de l’Ajuntament de Reus ha aprovat el Pla d’Acció d’Eficiència Energètica de la ciutat, el document estratègic que fixa les línies d’actuació per reduir la despesa energètica i les emissions de gasos contaminants. El document s’emmarca en l’adhesió de l’Ajuntament al Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses de la Unió Europea, que fixa el compromís de reduir les emissions de CO2 en més del 20% fins el 2020 mitjançant actuacions tant d’eficiència energètica com relacionades amb les fonts d’energia renovables. El compromís de l’Ajuntament de Reus es fixa en reduir 111.537 tones de CO2 abans del 2020, el que representa el 21,4% respectes a les emissions generades el 2005.

La coordinació del procés d’elaboració del Pla d’Acció d’Eficiència Energètica s’ha realitzat des de l’Agència Local de l’Energia de Reus, depenent de l’Àrea de Medi Ambient.

Inventari d’emissions
La metodologia emprada per a la realització de l’inventari d’emissions pren com a base l’any 2005 i analitza les emissions de gasos d’efecte hivernacle en tots aquells àmbits en què es considera que l’Ajuntament pot actuar, ja sigui directament (equipaments, enllumenat públic, flota municipal, bombament d’aigua, planejament, adquisició de béns i serveis, participació ciutadana...) o indirecta (transport, consum domèstic, serveis, cicle de l’aigua, residus, producció d’energia...). Queden fora del Pla d’Acció la indústria i el sector primari.

Amb tot, l’estudi fa una comparativa de les emissions a Reus en relació a la mitjana catalana i espanyola. Les dades s’ofereixen en tones de CO2 per habitant i any:

Àmbit - 2005 - 2007
Reus - 7,80 - 6,86
Catalunya - 8,46 - 7,94
Espanya - 9,99 - 9,79

L’inventari d’emissions permet concloure que el principal sector d’emissió, tant del conjunt de l’àmbit del Pla com de l’àmbit estrictament municipal, són el transport i la flota de vehicles. En el cas de l’Ajuntament, va seguit de l’enllumenat i els semàfors. En el conjunt de sectors analitzats, el transport, els serveis i l’àmbit domèstic sumen el 90% de les emissions.

Les emissions directes de l’Ajuntament tenen un pes molt petit en relació a les emissions generades per tots els sectors vinculats al Pla d’Acció: únicament representen el 2,2%.

Aquestes conclusions ja deixen entreveure que les línies estratègiques que s’han de derivar del Pla d’acció han d’implicar un canvi a nivell de tota la ciutadania de Reus. A grans trets, doncs, les línies estratègiques de les quals se’n derivaran les propostes d’acció del Pla són quatre:

- Mobilitat sostenible dins el terme municipal.
- Ús eficient de l’energia entre la ciutadania i el teixit empresarial
- Ús d’energies renovables
- Optimització dels recursos energètics del propi Ajuntament.

Gestió energètica municipal
L’any 2009, l’Ajuntament de Reus va elaborar un Pla Estratègic de l’Energia que marcava les línies estratègiques a seguir per tal de millorar l’eficiència energètica a tot el municipi.

L’Ajuntament com a consumidor d’energia
El creixent preu de l’energia, l’augment del consum energètic de les dependències municipals i la política comercial de les elèctriques, fa que l’Ajuntament s’hagi de plantejar un model més responsable de consum energètic a partir de l’eficiència i l’estalvi, però també de noves condicions contractuals dels subministraments que incloguin criteris ambientals.

L’Ajuntament com a productor d’energia
L’Ajuntament de Reus disposa actualment de cinc instal·lacions d’energia solar fotovoltaica i 15 instal·lacions d’energia solar tèrmica.

L’Ajuntament com a prescriptor
Des de l’any 1998, l’Ajuntament ha anat desenvolupant sessions formatives, tallers, visites i exposicions que van culminar el 2006 amb la inauguració de l’Espai d’Informació Ambiental, un centre de divulgació permanent de qüestions ambientals, entre elles, l’energia.

L’Agència Local de l’Energia de Reus
Aquest any 2010, l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Reus ha impulsat l’Agència Local de l’Energia de Reus, un òrgan destinat a coordinar les accions de tots els àmbits municipals vers un consum responsable de l’energia i l’aprofitament de les energies renovables.

Pla d’Acció
El Pla d’Acció d’Eficiència Energètica proposa una trentena d’accions que han de servir de guia per assolir l’objectiu de reduir el 2020 un 21,4% les emissions de CO2 a la ciutat respecte l’any 2005. El document quantifica en 9,8 milions d’euros la inversió per implantar la totalitat de les accions.

Tot i que l’horitzó temporal es fixa en el 2020, el Pla defineix tres terminis d’execució: curt termini, abans del 2012; mig termini, abans del 2015; i llarg termini, abans del 2020.

L’estalvi d’emissions no sempre serà conseqüència directa de l’Ajuntament, sinó de les accions que emprengui la ciutadania. Per aquest motiu, les accions que planteja el pla es divideixen en tres tipologies. El 94,9% de l’estalvi que promou el Pla dependrà de les actituds ciutadanes davant les accions de regulació normativa, formació i sensibilització que emprengui l’administració.

Dependències i infraestructures de l’Ajuntament
L’estalvi que se’n derivi dependrà directament de la mesura i l’ús que en faci el propi Ajuntament. Aquest capítol inclou accions com:
- Implantar mesures que permetin reduir el consum en climatització de les dependències municipals.
- Adequar les instal·lacions solars tèrmiques dels centres educatius.
- Instal·lar energia solar fotovoltaica a les teulades municipals
- Explorar la possibilitat d’instal·lació de noves energies renovables.
- Contractar el subministrament elèctric municipal amb un 50% d’origen renovable.

Regulació normativa
Són aquelles accions sobre les quals el govern municipal té capacitat de regulació i ordenació mitjançant les ordenances municipals. Les emissions que es puguin estalviar, per tant, no dependran tant del propi Ajuntament. Inclou accions com:
- Ambientalitzar l’ordenança de l’impost de circulació.
- Compliment de la normativa d’instal·lacions solars tèrmiques i adequar les existents.
- Incorporar criteris d’eficiència energètica en la redacció del POUM.
- Fomentar l’ús del transport públic.
- Promoure l’eficiència domèstica millorant edificis i equips consumidors d’energia.

Formació i sensibilització
En aquest capítol s’hi troben accions que no suposen un estalvi directe d’emissions, però que poden actuar com a catalitzadors d’accions que si ho serien. Alguns exemples són:
- Formar els usuaris d’edificis públics en estalvi i eficiència energètica.
- Impulsar sistemes de transport privat elèctric.
- Fomentar l’ús de la bicicleta.
- Promoure la implantació d’energia solar tèrmica als habitatges.
- Editar un manual de bones pràctiques energètiques per al sector comercial.