Durant l'any 2020, l’Ajuntament de Reus va destinar uns 400.000 euros a fer front a la pobresa energètica. A més, el Punt d'Assessorament Energètic de Reus (PAE), un servei municipal que depèn de la Regidoria de Benestar Social, va continuar amb la tasca d'empoderament de la ciutadania en l'àmbit dels subministraments energètics, tot i que el confinament decretat amb motiu de la pandèmia va aturar el servei durant tres mesos. Dels 287 assessoraments que es van fer, 207 van rebre recomanacions per tal de millorar la seva contractació dels subministraments i pagar menys per aquest concepte i 80 van rebre recomanacions d'estalvi energètic, ja que la contractació del servei era correcta. A més, un 17% de les cites es van demanar per voluntat pròpia, mentre que l'any 2019 només van ser un 1%, una dada que demostra la consolidació d'aquest servei. El 83% restant van demanar cita perquè és un requisit obligatori per poder sol·licitar la subvenció de pobresa energètica.

També cal destacar la ràpida adaptació de les recomanacions d'aquest servei municipal als canvis normatius que es van fer en l'àmbit de la pobresa energètica per tal de pal·liar els efectes econòmics i socials de la pandèmia. Uns canvis que van suposar una modificació de les condicions d'obtenció del bo social. En concret, el 50% de les persones ateses pel PAEvan ser informades que, si es canviaven al mercat regulat, complien els requisits per beneficiar-se del bo social, fet que desconeixien. Això que es tracta d'una bonificació que suposa una reducció considerable en el cost de la factura d'electricitat. A més, l'any 2020 es va detectar una millor disposició de les empreses comercialitzadores a acceptar les recomanacions dels informes que provenen del PAE.

Així doncs, aquest servei informa la ciutadania per tal que cada llar pugui realitzar els canvis necessaris que millorin les condicions econòmiques de les factures dels subministraments d'una manera autònoma i independent. En aquest sentit, les famílies assessorades també reben un imant per a la nevera on s'explica, de manera molt clara, com funciona la discriminació horària. A més de facilitar una millor comprensió de la factura d'aigua, electricitat i gas, aquest servei també dona consells d'estalvi energètic.

Enguany, el PAE presta atenció presencial dimecres, al Centre Cívic del Carme i dijous, al Centre Cívic Llevant, de les 15.30 a les 19 h. Per ser atès, cal demanar cita i portar les factures d'electricitat, aigua i gas. L'objectiu d'aquest assessorament personalitzat i gratuït, d'uns vint minuts de durada, és reduir la despesa en aquests subministraments a través d'algun tipus de bonificació, de millora en l'ús dels subministraments, de reducció de potència, etc.

La regidora de Benestar Social de l'Ajuntament de Reus, Montserrat Vilella, fa una valoració positiva de l'atenció que va realitzar el PAEdurant l'any passat, en plena pandèmia: «El 2020 va ser un any molt difícil per a moltes famílies i, a més de les ajudes, rebre un bon assessorament energètic segur que va ajudar a estalviar en les despeses bàsiques. Tanmateix, és clar que el sistema ha de millorar quan cada any el PAEes troba que són moltes les llars que tenen mal contractats els subministraments, és a dir, que podrien pagar menys per aquest servei».

Dades del PAE 2020
L'activitat del PAE el 2020 en dades és la següent

• Assistència: De les 367 cites sol·licitades, van assistir 287 i a 80 només se li van fer recomanacions d'estalvi energètic, ja que la factura era correcta. Per tant, 207 llars van rebre informació per tal de millorar la contractació dels subministraments i pagar menys per aquest concepte.

• Via d'entrada al servei: El gran gruix de les famílies ateses provenien del fet que en el moment en què una família sol·licita l'ajut de pobresa energètica, se li dona cita per aquest servei. A més, 61 famílies, que representen un 17%, van fer ús d'aquest servei per iniciativa pròpia.

• Subministraments analitzats: Es van analitzar 242 factures d'electricitat, 153 de l'aigua i 87 del gas.

• Perfil de la família: Pel que fa als ingressos mensuals de les famílies ateses, el 70% declaraven tenir-ne menys de 1.050 euros, el 19% entre 1.050 i 1.500 euros i l'11%, més de 1.500 euros. A més, un 16% eren famílies nombroses o monoparentals. Aquests són dos requisits claus a l'hora de sol·licitar el bo social.

• Empresa que emet la factura de subministraments: Un 80% de les famílies tenien contractat els subministraments amb la companyia Endesa. A més, el 93% de les famílies tenien contractat els subministraments en companyies que operen tant en mercat regulat com en mercat lliure, la qual cosa indica la poca penetració que tenen les noves companyies del mercat lliure. En concret, un 56% de les famílies tenien la contractació en mercat lliure. Això fa que la majoria de tramitacions, com el bo social o l'anul·lació de serveis extres, partissin d'una base contractual menys favorable i en alguns casos amb permanències.

• Optimització del contracte de subministrament: Al 87% de les famílies ateses se'ls hi va fer alguna recomanació. En concret, a 128 famílies se'ls va recomanar sol·licitar el bo social; a 125, passar al mercat regulat; a 71, canviar de tarifa, i a 52, canviar de potència. Així mateix, cal destacar que al 50% de les famílies ateses se'ls va recomanar passar al mercat regulat per poder accedir així al bo social. Tot i això, 86 famílies, un 36% del total, ja disposaven del bo social. En aquests darrers casos, es van repassar conceptes com la limitació d'energia bonificada (kWh) segons el perfil familiar i se'ls va recordar que el bo social caduca i que cal prestar atenció a la renovació.

De manera esquemàtica, l'actiovitat del PAE el resumeix aixi:

• Convocats: 367 (100%)
• Assistents: 287 (78%)
• Amb recomanacions: 250 (87%)
• Canvi de tarifa: 71 (28%)
• Canvi de potència: 52 (21%)
• Canvi de titular: 21 (8%)
• Passar Mercat Regulat: 125 (50%)
• Tramitar Bo Social: 128 (51%)