Amb motiu del Dia Mundial de les Persones Refugiades, que se celebra el 20 de juny, joves migrants de Reus participaran els dies 1, 2 i 3 de juliol en la creació d'un mural antiracista. La iniciativa, impulsada per l'Ajuntament de Reus a través dels àmbits d'Immigració i de Solidaritat i Cooperació de l'Àrea de Serveis a les Persones i Drets Socials, compta amb la col·laboració de l'ONG Kakolum i del Centre de Formació d'Adults (CFA Reus), i té com a objectiu promoure la reflexió sobre el racisme, la migració i els drets humans a través de l'expressió artística i la participació comunitària.

L'activitat porta per títol «El jovent impulsa el canvi: murals antiracistes per a l'expressió col·lectiva i l'acció comunitària» i es desenvoluparà al Centre de Formació d'Adults (CFA Reus), ubicat al número 21 del carrer d'Astorga, al barri Fortuny.

Els participants, joves d'entre 18 i 20 anys procedents de Gàmbia i Senegal, treballaran durant les primeres sessions aspectes relacionats amb el racisme, la migració, la convivència i els drets humans. Les reflexions i experiències compartides serviran de base per dissenyar els missatges i les imatges que formaran part del mural.

Les sessions dels dies 1 i 2 de juliol tindran un caràcter més formatiu i participatiu, mentre que el dia 3 de juliol es dedicarà a la realització del mural amb l'acompanyament de dues persones expertes en l'àmbit del grafiti. La pintura es farà a l'exterior del Centre de Formació d'Adults.

L'objectiu de la iniciativa és fomentar la participació crítica i creativa de joves racialitzats i migrants mitjançant una proposta que combina educació en drets humans, expressió artística i acció comunitària.

Kakolum és una ONG que treballa al Senegal i Catalunya amb diversos projectes orientats a la defensa del dret a migrar, els drets de les dones, la justícia climàtica i altres temàtiques vinculades principalment amb la migració, l'antiracisme i el feminisme.

L'activitat forma part del programa de sensibilització impulsat per l'Ajuntament de Reus com a motiu del Dia Mundial de les Persones Refugiades, que continua el pròxim 15 de juliol amb un taller de costura amb teles africanes al Centre Cívic Llevant i una sessió de Cinema Solidari a la Fresca a La Palma amb la projecció de la pel·lícula Tornar a casa. Dues activitats organitzades en col·laboració amb la Regidoria de Relacions Ciutadanes i l'entitat La Veu entre Cultures.

Dia Mundial de les Persones Refugiades
Amb motiu d'aquesta commemoració, aquest divendres al matí s'ha llegit al Ple de l'Ajuntament de Reus el manifest impulsat pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, una organització formada per ajuntaments catalans i altres ens municipalistes que destinen una part dels seus recursos a finançar accions de cooperació al desenvolupament i de solidaritat internacional.

El text denuncia que «ens trobem en un moment de trencament del dret internacional, on l'erosió dels mecanismes de protecció global i la impunitat generalitzada davant el dret humanitari vulneren sistemàticament el respecte als drets humans i les resolucions de les Nacions Unides».

El manifest conclou amb el compromís següent: «Per tot això, ara i sempre, des del municipalisme català continuem treballant sense treva per garantir els drets humans i exigir vies legals i segures que protegeixin la vida de la població en moviment».

El Dia Mundial de les Persones Refugiades se celebra cada 20 de juny en reconeixement de les persones refugiades i desplaçades arreu del món. La commemoració es va celebrar per primera vegada l'any 2001, coincidint amb el 50è aniversari de la Convenció sobre l'Estatut dels Refugiats de 1951, després que l'Assemblea General de les Nacions Unides declarés oficialment aquesta data com a jornada internacional.

El manifest
El manifest al Manifest del Dia Mundial de les Persones Refugiades 2026 és el següent:

"Ens trobem en un moment de trencament del dret internacional, on l’erosió dels mecanismes de protecció global i la impunitat generalitzada davant el dret humanitari vulneren sistemàticament el respecte als drets humans i les resolucions de les Nacions Unides.

Aquest escenari es fa especialment cruent a Gaza, on el genocidi comès per Israel continua davant la passivitat de la comunitat internacional. Les xifres són colpidores: més de 75.000 persones assassinades, un territori devastat i una ajuda humanitària bloquejada. Avui, retornar a una vida normal és del tot impossible. El resultat és un desplaçament forçat que ja afecta més d’1,9 milions de palestins, que són el 90% de la població de la Franja, obligats a fugir repetidament en condicions infrahumanes. Aquesta violència s’ha estès durant els darrers mesos al Líban, on la guerra i els bombardejos constants ja han provocat el desplaçament massiu de més d’un milió de persones, col·lapsant el país i generant una nova i greu crisi de persones refugiades a la regió.

A escala global, el desplaçament forçat assoleix xifres rècord: ja són més de 130 milions de persones obligades a fugir de la guerra i la persecució. Davant d’això, les polítiques de control fronterer continuen sent altament hostils, vulnerant el dret d’asil d’infants i adults en moviment. Però darrere d’aquest gran número, s’hi amaguen realitats d’una crueltat extrema i sovint silenciat a les notícies. Denunciem amb la mateixa fermesa la tragèdia humana que pateix el Sudan, convertit en un dels èxodes humanitaris més grans i desatesos del segle XXI, així com els conflictes i persecucions estructurals que devasten l’Afganistan, el Sahel, Haití o Ucraïna.

Mentre les causes dels desplaçaments forçats s’intensifiquen per la violència armada i l’impacte de l’emergència climàtica, la resposta de les potències globals és actuar amb més blindatge. El desplegament del Pacte de Migració i Asil de la Unió Europea, la nova deriva autoritària a diversos punts d’Amèrica Central i la radicalització de les mesures antimigratòries de l’administració Trump vulneren flagrantment els drets humans i blinden les fronteres per complet. Aquestes polítiques de seguretat només aconsegueixen abocar les persones en moviment a una violència extrema i a la vulnerabilitat a les fronteres, sense oferir cap solució real.

Les rutes de fugida s’han convertit en espais de no-dret, on imperen condicions infrahumanes equiparables a la tortura. La Mediterrània i la Ruta Atlàntica cap a les Illes Canàries continuen sent, any rere any, una immensa fossa comuna. Organitzacions com Caminando Fronteras, Irídia o Solidary Wheels ens recorden diàriament que la pèrdua de vides a les nostres costes és una constant inadmissible.

La institucionalització de les devolucions en calent, la persecució judicial de l’activisme i de les organitzacions humanitàries, i l’auge perillós dels discursos d’odi estan obrint una esquerda profunda en la consciència democràtica global.

Davant d’aquestes crisis, el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament manté actives les seves campanyes d’emergència per donar suport a la població civil en els territoris més colpejats, actuant allà on el dret internacional és vulnerat. És aquí, des de la proximitat, on el municipalisme català ha d’actuar per combatre la indiferència i el racisme. Per això, reafirmem el nostre compromís amb la Campanya Món Local Refugi: Actua contra les Fronteres Hostils, que ja compleix 11 anys de resistència i solidaritat activa fent costat a col·lectius que intervenen a primera línia. Així mateix, mantenim el suport a la Campanya d’emergència per la crisi humanitària a Palestina i al Líban, canalitzant ajuda directa a les entitats que treballen sobre el terreny a Gaza, Cisjordània i territori libanès.

Per tot això, ara i sempre, des del municipalisme català continuem treballant sense treva per garantir els drets humans i exigir vies legals i segures que protegeixin la vida de la població en moviment.

Perquè el refugi és un dret i l’acollida digna, una obligació".