El Ple de l’Ajuntament de Reus ha aprovat aquest divendres, 15 de maig una modificació de l'ordenança fiscal que regula l'Impost de Béns i Immobles per incentivar la promoció d'habitatge assequible a la ciutat. L'acord incorpora una nova bonificació de fins al 95% de la quota de l’IBI per a habitatges protegits vinculats al denominat “Pla 50.000” impulsat per la Generalitat de Catalunya, sempre que els immobles es destinin efectivament a lloguer social i siguin declarats pel Ple d’especial interès o utilitat municipal. La mesura busca equiparar el règim d’aquests habitatges amb altres promocions de protecció oficial i evitar possibles desavantatges derivats de la impossibilitat de repercutir l’IBI als llogaters prevista en aquest model de promoció pública.

Aquesta bonificació és incompatible amb la que ja estava prevista fins ara en l'ordenança, i el subjecte passiu haurà de triar entre un dels dos beneficis fiscals aplicables als habitatges de protecció oficial. Actualment, l’ordenança ja preveu que els habitatges de protecció oficial gaudeixin de bonificació en la quota de l’impost, segons el detall següent:

• Períodes impositius del 1er al 10è any: 50%

• Períodes impositius del 11è al 15è any: 25%

La modificació s’aprova com una mesura de foment que equipara el règim ordinari de promoció d’habitatge protegit i l’extraordinari de “Pla 50.000”. La resolució del “Pla 50.000” fixa que “en cap cas es pot repercutir l'Impost sobre Béns Immobles (IBI), ni els costos associats a obres de reparació, manteniment o millora corresponents a la propietat.” Aquesta impossibilitat suposa un règim diferenciat respecte la resta de parc d’habitatge protegit, i en conseqüència pot ser un desavantatge competitiu que pot tenir efectes desincentivadors per als inversors que s’acullin al “Pla 50.000”. L’aplicació de les bonificacions equipara els dos règims i incentiva la promoció d'habitatge assequible.

Altres modificacions
En el mateix ple, l'Ajuntament ha aprovat diverses modificacions d’ordenances fiscals amb l’objectiu d’adaptar la normativa municipal a noves necessitats socials, organitzatives i econòmiques de la ciutat. A més de l'IBI, les modificacions afecten la taxa per la prestació de serveis d’intervenció administrativa de les activitats i la taxa dels serveis de cementiri.

Pel que fa a la taxa d’activitats, la modificació preveu restablir un límit màxim de quota de 25.000 euros amb la finalitat de garantir la proporcionalitat tributària i adequar els ingressos municipals al cost previsible del servei.

Finalment, la modificació de la taxa de cementiri incorpora un règim transitori perquè els titulars de concessions antigues, algunes d’elles a perpetuïtat o amb durades superiors a les actualment previstes, puguin regularitzar la seva situació dins el règim vigent amb una tarificació reduïda i adaptada a aquestes circumstàncies. La disposició transitòria preveu que a les transmissions o sol·licituds de regularització de concessions atorgades amb anterioritat a la Llei 33/2003, de 3 de novembre, del patrimoni de les administracions públiques, amb una durada superior al termini màxim de 75 anys, els resultaran aplicables les tarifes recollides a l’ordenança, previstes per als supòsits de canvi de títols per exhauriment de l’anterior, en concepte de nova concessió, amb una durada màxima de 50 anys. Aquest règim transitori serà d’aplicació fins al 31 de desembre de 2031, a partir d’aquella data, la nova expedició de títols es tramitarà, a tots els efectes, com una nova concessió, i li seran d’aplicació les tarifes corresponents.

El regidor de Serveis Generals i Hisenda, Manel Muñoz, afirma que “aquestes modificacions responen a una mateixa voluntat: adaptar les eines fiscals i administratives de l’Ajuntament a les necessitats actuals de la ciutat, combinant rigor tècnic, proporcionalitat i utilitat social. Les administracions modernes han de tenir capacitat d’adaptar-se, corregir desequilibris i utilitzar també les ordenances fiscals com a eines útils per facilitar habitatge assequible, garantir seguretat jurídica i millorar la relació entre administració i ciutadania”.