L’Ajuntament de Reus ha obert 13 expedients administratius per determinar si 94 pisos buits propietat d’entitats financeres identificats a la ciutat estan veritablement en situació de desocupació permanent. Si és el cas, l’Ajuntament instarà la propietat a iniciar accions per a l’ocupació dels habitatges, i, si la sitaució no es resol, iniciarà els procediments sancionadors previstos en la llei. Els 13 expedients, actualment en fase d’al·legacions, fan referència a 13 entitats financeres diferents.

La regidoria d’Arquitectura i Urbanisme, a través de l’Oficina de l’Habitatge, ha identificat a la ciutat un total de 591 habitatges en possible situació de desocupació permanent —més de 2 anys— propietat d’entitats financeres. I S’han ja iniciat els tràmits per accelerar que els habitatges puguin tornar a ser ocupats.

Els procediments s’han iniciat per aquells habitatges que més s’ajusten a l’actual demanda d’habitatge social de la ciutat: pisos situats a la zona de l’eixample, d’entre 71 i 90m2 de superfície i en estat de conservació correcte. Això suposa els 94 habitatges propietat de 13 entitats diferents.

Segons ha informat aquest divendres 13 de març al ple de l’Ajuntament el regidor d’Arquitectura i Urbanisme, Miquel Domingo, l’Ajuntament ha comunicat a les entitats financeres el decret d’inici dels expedients en considerar que els habitatges identificats poden estar en situació de desocupació permanent. El decret afegeix que això és una utilització anòmala de l’habitatge segons la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge, que si es comprova donarà lloc a un requeriment per tal que aquesta situació cessi.

Així mateix, s’informa a les entitats dels programes de lloguer social i de rehabilitació que estan a la seva disposició i se’ls dóna 15 dies per tal que presentin al·legacions.

En el cas que les entitats no presentin al·legacions, o que es desestimin, l’Ajuntament declararà la situació de desocupació permanent de l’habitatge, i requerirà al propietari que cessi en la seva actuació en un termini concret. Aquest es, en qualsevol cas, l’objectiu principal de tot el procediment: que els habitatges buits es destinin a lloguer social

Si finalitzats els procediments per declarar la desocupació permanent no es resol la situació de l’habitatge, l’Ajuntament podrà obrir, com a últim recurs, procediments sancionadors per una infracció greu de la Llei del dret a l’habitatge, amb multes d’entre 3.000 i 900.000 euros.

L’alcalde de Reus, Carles Pellicer, afirma que “l’Ajuntament de Reus ha predicat amb l’exemple i ha mobilitzat el seu parc d’habitatges per posar-lo a disposició dels programes municipals d’habitatge social. Facilitar l’accés a la ciutadania a un habitatge digne ha de ser un esforç compartit entre tots els agents implicats”.

Programes municipals d’habitatge
En el decret que l’Ajuntament ha enviat a les entiats financeres se’ls informa dels programes municipals per facilutar l’accés a un habitatge.

• Programes de mediació per al lloguer social. La mediació per al lloguer social té per objecte incrementar el parc d’habitatges que es destina a lloguer social per possibilitar l’accés a l’habitatge de la població amb ingressos moderats o baixos. Són els programes següents:
• Borses de mediació per al lloguer social
• Programa Municipal de Borsa d’Habitatge Assequible
• Programa Municipal de Borsa d’Habitatge Solidari
• Programa de cessió d’habitatges a l’Administració pública
• Programa de foment de la rehabilitació. Aquest programa conté mesures específiques per fomentar la rehabilitació del parc d’habitatges i d’edificis, entre altres:
• Subvencions a les persones o entitats promotores d’actuacions de rehabilitació.
• Ajuts als propietaris d'habitatges que es rehabiliten per poder-los destinar a lloguer un cop rehabilitats.