Les piscines municipals han tancat la primera temporada d’estiu amb l’ús d’aigua no apta per a ús de boca però amb la qualitat sanitària adient per al bany. Així s’ha fet exclusivament per primer cop després que, just abans de l’estiu, entrés en servei una xarxa de distribució d’aigua no potable procedent de la mina del barri Fortuny que permet la seva destinació a les piscines municipals i al reg de diversos parcs i zones enjardinades de la ciutat. Una realitat que ha estat possible gràcies a la cooperació entre l’empresa municipal d’aigües i Reus Esport i Lleure, que gestiona les piscines municipals.

“Els reusencs i reusenques que aquest estiu han anat a les piscines no se n’han adonat, però per a la gestió de l’aigua a Reus ha estat una fita molt important que per primer cop aquesta aigua on s’han banyat no hagi procedit de la xarxa d’abastament de la ciutat, sinó que es tracti d’una aigua que abans no utilitzàvem”, raona el regidor responsable d'Aigües de Reus, Daniel Rubio.

La clau de tot plegat resideix en destinar a cadascun dels usos la qualitat d’aigua que sigui imprescindible en cada cas sempre que es garanteixin tots els requisits sanitaris. “Aigües de Reus porta temps aplicant principis d’eficiència i d’economia circular en el seu dia a dia, i és per això que aquest projecte s’ha concebut amb una mirada ambiciosa que permet aprofitar al màxim els recursos hídrics de la zona, utilitzant-los amb la qualitat necessària i suficient per a cada ús”, afegeix el regidor.

Per la seva banda, el regidor de Salut i Esports, Enrique Martín, fa una valoració positiva de la temporada “no només pel gran ús que n’han fet la ciutadania, amb 38.580 persones usuàries, sinó també perquè per primer cop s’ha emprat aigua no potable. És una fita històrica que demostra que podem oferir un servei de qualitat i segur a la ciutadania, alhora que fem una gestió responsable dels recursos hídrics. Des de Reus Esport i Lleure continuarem treballant en aquesta línia de sostenibilitat i eficiència, contribuint a la millora de la ciutat i al benestar de tothom."

Bany, neteja i reg
En aquest sentit, l’aigua no potable procedent de la mina del barri Fortuny s’ha destinat a l’ompliment inicial de les piscines municipals però també en el reompliment de l’aigua que es perd en l’evaporació, i en el rentat i neteja dels filtres i altres elements de la instal·lació. També ha permès el reg del Parc del Capellans, de la zona del camí del Riudoms i de la zona enjardinada de les piscines.  Addicionalment, l’aigua obtinguda en el buidat de les piscines també s’utilitzarà per a la recàrrega de l’aqüífer del minat, tot evitant abocar-la a la claveguera.

Paral·lelament, en breu, també serà una realitat la injecció de part de l’aigua de la mina del barri Fortuny, degudament potabilitzada, a la xarxa d’abastament municipal per al seu ús de boca. Un pas endavant que serà possible gràcies a l’entrada en servei d’una planta de potabilització que ja està del tot acabada i que, ara mateix, només està pendent de la certificació definitiva per part de les autoritats sanitàries.

En conjunt, el projecte de recuperació de la mina del barri Fortuny permetrà guanyar anualment més de 250.000 metres cúbics (en els anys hídricament “normals”, sense sequera) per a ús de boca amb totes les garanties sanitàries, i la recuperació d’altres 80.000 metres cúbics d’aigua no potable.

Economia circular
Tot plegat és la culminació de l’ambiciós projecte de recuperació de la mina del barri Fortuny que s’ha dut a terme els darrers anys. Tot el projecte s’ha concebut d’acord amb els principis i criteris de l’economia circular, un model que persegueix una transformació econòmica d’envergadura mitjançant l’eco-disseny, l’aprofitament dels recursos amb el mínim consum, les mesures per afavorir la reutilització i una aposta per la investigació, la innovació i el desenvolupament.

D’altra banda, la recuperació de l’aigua no potable del minat s’ha dissenyat de manera que pot ser gairebé del tot autosuficient des d’un punt de vista energètic, ja que la instal·lació de plaques solars que s’hi fa aportaran la major part de l’energia necessària per al seu funcionament. Finalment, la xarxa compta amb un dipòsit que recull l’aigua de pluja a les  pistes (bowls) del parc del Lliscament, situat a tocar de les piscines municipals, i on s’emmagatzema en un dipòsit per al seu ús.

Des de fa anys
Ja fa anys que, en el seu dia a dia, Aigües de Reus té en compte principis de l’economia circular. En aquest sentit, Reus destina aigua no potable a algunes finalitats molt específiques (i amb plenes garanties sanitàries), com és el cas de la neteja de la via pública o del clavegueram, que es fa íntegrament amb aigua que no pot destinar-se a ús de boca per la seva baixa qualitat.

És el cas, per exemple, del polígon Agro-Reus, on existeix una xarxa de distribució paral·lela a la d’abastament, que s’abasteix d’aigua no potable procedent dels pous anomenats City, Roquís i Agro-Reus, amb una important presència de nitrats i que, per tant, no pot subministrar-se per a ús de boca. D’una banda, aquesta aigua es destina a la càrrega dels vehicles dedicats a la neteja viària, cosa que permet la neteja integral de tota la via pública de la ciutat.

D’altra banda, aquesta aigua també serveix per a la càrrega de camions per a la neteja del clavegueram o de qualsevol cisterna d’ús particular que ho sol·liciti. Així mateix, actualment també s’ha iniciat el subministrament d’aquestes aigües no potables a empreses del polígon, i es preveu es pugui expandir a aquelles activitats privades que puguin demanar-ne la utilització per als seus processos productius, tot optimitzant el cost econòmic i especialment mediambiental, en tractar-se d’una aigua de pitjor qualitat.