Aquest vespre s’ha fet públic el títol de l’obra guanyadora al III Premi de Narrativa Ciutat de Reus «Diré el que em fuig»: L’últim transhumant, de Jordi Romeu Carol.  Una novel·la ben construïda, que sap mantenir viva l’atenció del lector des de l’inici fins al final a còpia de trenar diverses veus narratives, totes elles ben caracteritzades, i que tracta uns fets de gran interès: el final d’una activitat tradicional que s’extingeix i els canvis profunds que ha sofert la vida a pagès en les darreres dècades del segle XX i primeres del XXI. A més d’aquest testimoni històric, la novel·la també ofereix una mirada precisa sobre un ampli territori del nostre país. L’autor, Jordi Romeu Carol, nascut a Sant Pere de Riudebitlles el 1978, té diverses obres publicades, entre elles novel·la, relat breu i recerca històrica.

Jordi Romeu Carol és caporal del cos de bombers de la Generalitat de Catalunya, que ha dedicat els últims anys a la creació literària. Fins al moment ha publicat quatre novel·les, un llibres de contes per a adults, ha participat en un recull de relats dedicats al Pirineu amb altres autors i ha editat un llibre sobre història local del seu poble natal. També ha col·laborat en diverses revistes com, per exemple, la revista Querol, del Grup de Recerca de Cerdanya. Llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport a l’INEFC Barcelona, i en Publicitat i Relacions Públiques a la Universitat Oberta de Catalunya, la seva formació literària comprèn diversos cursos a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Es donà a conèixer amb la novel·la Petonets pels puestus o a la recerca de l’amor sincer publicada per Cossetània Edicions i amb la qual va guanyar el XXII Premi de narrativa Vila de l’Ametlla de mar. El novembre de 2015 va sortir al mercat la seva segona novel·la, en aquest cas anomenada Descalça i publicada per l’editorial Gregal. El 10 de novembre de 2017 rep el premi Sant Carles Borromeu de contes i narracions que atorga el Cercle de les Arts i les Lletres de les valls d’Andorra i que està dotat per Morabanc amb el recull de contes Honor de poble poble. Pagès Editors va ser l’editorial que la va publicar. El mes de març de 2018 va treure el seu quart llibre, en aquest cas també una novel·la i també publicat amb Pagès editors. Es tracta de El gran salt d’en Clarinet en què parla de les vicissituds ocorregudes en un poble just abans del relleu en l’alcaldia del seu ajuntament. El mes de setembre de 2019 ha publicat Terra de marca, una novel·la històrica emmarcada al segle X al Penedès juntament amb l’escriptor Jaume Font i Esbert altra vegada amb Editorial Gregal i posteriorment, en una segona edició, amb Pagès Editors.

El 2022 va participar en el llibre Els camins escrits del Pirineu (Editorial Salòria, 2022) on diferents autors aporten les respectives mirades al paisatge mentre els seus protagonistes recorren els senders del territori pirinenc. També el 2022 va editar, per encàrrec de l’Ajuntament de Sant Pere de Riudebitlles, el llibre Ventanes de vida, recull d’història de Sant Pere de Riudebitlles, on recollia els articles publicats al programa de Festa Major de la població des de l’any 1989.

En l’àmbit organitzatiu, té una llarga experiència en la planificació i execució d’esdeveniments esportius i culturals i en la gestió d’equips humans per a la realització de tasques diverses. S’hi poden incloure, aquí, la direcció d’entitats sense ànim de lucre o en l’empresa privada. Pel que fa a l’àmbit cultural és el coordinador del Projecte Riudelletres que organitza una trobada anual entre professionals de l’escriptura, de les llibreries, de les editorials i de les biblioteques per posar en comú noves formes de promoció de la literatura. També ha participat en desenes de presentacions de llibres com a ponent i com a entrevistat, en tertúlies literàries, en mitjans de comunicació i ha escrit diversos articles en revistes gratuïtes.

Actualment condueix el club de lectura Celler de lletres de la biblioteca Ramon Bosch de Noya de Sant Sadurní d’Anoia.

El jurat que ha determinat el premi està format per Daniel Recasens, Regidor de Cultura i Política Lingüística de l’Ajuntament de Reus  que ha actuat com a president,  pels vocals Mariona Barrera, correctora i professora associada de la facultat de Traducció i Interpretació de la UPF; Jordi Cornudella, poeta i curador del llegat de Gabriel Ferrater; Marina Porras, crítica literària; Jesús Argentó, editor de Stroligut, revista digital de literatura catalana i en català i Cristina Garreta, Directora de les Biblioteques Municipals de Reus, que n’ha estat la secretària.  D’un total de 57 originals presentats d’autors predominantment del gènere masculí i procedents de diversos llocs de Catalunya, el jurat ha escollit  L’últim transhumant perquè ha valorat la facilitat per a mantenir la tensió de l’acció del relat al llarg de les seves 246 pàgines.

La gala ha estat organitzada conjuntament amb Òmnium Baix Camp, que també ha entregat les seus premis literaris per a joves, que assoleixen la 42ena edició:

• XLII Premi Antoni Bofarull de narrativa breu: ex aequo Pau Bosch Mora (amb el treball "La pira") i Maria Bosch (amb el treball "El ventre que em carrega")
• XLII Premi Gabriel Ferrater de poesia: Víctor Benavides Escrivà (amb el treball "Dos mil noranta")

El X Premi Josep Maria Gort i Sardà d'assaig breu ha quedat desert.

L’acte ha estat presentat per l’actriu de Vilaplana Soraya Àvila i ha comptat amb les actuacions del grup d’alumnes del batxillerat escènic de l’Institut Gabriel Ferrater de Reus que han preparat diverses intervencions a l’entorn de l’obra poètica de Xavier Amorós.

Amb aquest acte es clou la programació que durant tot l’any ha estat fomentant el coneixement de la polifacètica obra de Xavier Amorós, i que ha estat comissariada per la seva filla i també escriptora M. Lluïsa Amorós.