La regidoria de Salut Pública de l’Ajuntament de Reus ha interaccionat amb 10.300 persones en les quatre fases de la campanya organitzada per informar sobre la COVID19 a peu de carrer. La darrera fase ha estat la que s’ha popularitzat com a Quedem? i ha coincidit amb la represa de l’activitat, amb mesures més flexibles i vacunació amb marxa.

Òscar Subirats, regidor de Salut i Ciutadania, ha valorat molt positivament la feina feta “hem posat informadors al carrer, que han fet un esforç important per adaptar-se a les diferents situacions i canvis que marcava la pròpia evolució de la pandèmia i de les onades que hi ha hagut, i això ens ha servit per copsar l’estat d’ànim, les preocupacions i els pensaments de la ciutadania”.

El balanç de la campanya ha permès marcar les línies d’intervenció futures que passen per la necessitat de promoure la vacunació; evitar l’estigmatització de la malaltia; promoure els drets en salut dels joves, i finalment, millorar el coneixement de la COVID des d’una perspectiva de gènere.

Resum de les fases
La primera fase es va fer entre els mesos d’agost i setembre de l’any 2020 i es va arribar a 6.860 persones. Es va recollir informació, es van resoldre dubtes i va coincidir amb el primer moment de les PCR massives. Les sensacions que es van copsar van ser de cansament, desgast i por. En aquell moment, l’èmfasi es va fer en les persones de més de 65 anys i també en els joves. Com a dada, el risc de rebrot d’aleshores era d’entre 254 i 324.

La següent fase es va fer entre els mesos de novembre i desembre del 2020. Es va parlar amb 2.110 persones, a les quals se’ls feien arribar missatges sobre les mesures a seguir en les trobades familiars, els grups bombolla, l’assumpció de riscos i les mesures que havien de tenir en compte per a les festes de Nadal. Les sensacions de la gent eren de por i de preocupació. En aquella fase es va voler fer èmfasi a la població en general, en un moment en el que el rics de rebrot se situava entre 1.316 i 562.

La tercera fase es va fer ja enguany, entre els mesos de maig i juny. Es va arribar a 1.293 persones i els missatges giraven al voltant de l’increment de les trobades, les implicacions i responsabilitats de cadascú, la gestió del risc i les vacunes. Les principals sensacions copsades giraven al voltant dels dubtes per les vacunes, però també el cansament i la responsabilitat. La campanya es va adreçar a població general i el risc de rebrot estava realment més baix, entre 270 i 98.

Finalment, el mes d’agost passat s’ha fet la darrera fase de la campanya i s’ha arriba ta 1.048 persones. Els missatges han anat al voltant de la vacunació, principalment, però també sobre la gestió del risc, la responsabilitat i les mesures de protecció en les trobades. S’ha pogut veure cansament i estigmatització, i cal tenir en compte que el públic en el que s’ha fet èmfasi ha estat el jovent, en un moment en què el risc de rebrot s’ha situat entre 406 i 143.

Quedem?
La campanya Quedem? ha coincidit amb la fase de represa de l’activitat, amb una flexibilització de les mesures i amb la vacunació en marxa. Ha coincidit amb la represa de les relacions socials amb amics i familiars i, per aquest motiu, es va valorar que era el moment de generar reflexió al voltant de com es reprenien les trobades socials i amb quines implicacions i responsabilitats que suposava.

La campanya, que ha tingut també un important suport a les xarxes socials i als mitjans de comunicació, s’ha treballat en totes les zones de la ciutat, amb un èmfasi especial al centre, lloc de trobada i on es concentra la vida social i d’oci a la ciutat.

S’ha volgut incidir en donar informació a grups de joves, com a grup que concentra les trobades i la mobilitat, a més de ser l’últim grup de vacunació, per la qual cosa s’ha considerat un grup de risc.

Cal remarcar que s’ha constatat que les mesures de portar mascareta i mantenir la distància s’ha anat incorporant en les actituds de les persones i, en general, es coneix bé el seu ús. Una altra de les coses que es veu a partir de les diferents fases de la campanya que les sensacions de la ciutadania han passat de la por i els dubtes, a l’atabalament, l’avorriment i el cansament, a més d’una certa tristesa i conformisme.

La vacuna
Pel que fa a la vacuna, de la gent amb qui s’ha parlat el 25% dubta en posar-se-la o no i un 13% no vol vacunar-se, o bé per negacionisme o per por a efectes secundaris i, també, per desconfiança.

Tot i això, cal remarcar que els index de vacunació a la ciutat és troben a uns nivells satisfactoris, similars a la mitjana de Catalunya.

Font: dadescovid.cat

Reus

Catalunya

No s’han copsat diferències ni per edats ni per zones d’intervenció. Si s’analitza per gènere, s’ha vist que les dones tenen més dubtes, tant pels efectes secundaris, com pels períodes de fertilitat, lactància, embaràs o menstruació.

Línies de futur
De les accions i les converses, i de tota la informació que hem extret durant aquests mesos d’actuació, se’ns plantegen reptes de futur que caldrà abordar, de totes maneres, amb o sense pandèmia.

Concretament i referent a la pandèmia caldrà continuar promovent la vacunació que s’ha demostrat com a eficaç en la reducció de les hospitalitzacions i per evitar les situacions de col3lapse del sistema, a la vegada que ens protegeixen dels efectes greus de la malaltia.

Però també hi ha altres aprenentatges que ens deix aquesta crisi, i que han de conformar eixos essencials per continuar treballant en l’empoderament de la ciutadania envers la protecció de la salut:

• Cal continuar treballant per la construcció de la comunitat com a factor protector de la nostra salut. Per evitar l’estigmatització de la malaltia. La malaltia és un indicador de desprotecció i no ens podem permetre assenyalar ni responsabilitzar als individus.
• Cal treballar per promoure els drets en salut, i especialment els drets dels Joves, com a persones capaces de prendre decisions informades, que cal que siguin respectades.
• Cal treballar per impulsar una mirada de gènere en la salut, la malaltia, la medicació, i també en la investigació.  Cal que les dones estiguin i es vegin representades en els estudis mèdics i els diagnòstics.