El Centre de Lectura de Reus és una entitat privada amb vocació de servei públic i sense cap mena d’esperit de lucre que té com a principal objectiu el foment de la cultura, la catalanitat i el lliure intercanvi d’idees.

 Va ser fundada el 1859 pel periodista Josep Güell i Mercader i des dels seus inicis sempre s'ha caracteritzat pel seu tarannà progressista, democràtic i catalanista. De 1939 a 1948 va ser tancada pel govern de Franco i va reobrir aquest darrer any sota la presidència de l’industrial Enric Aguadé Parés. Des de 1921, té la seu a un gran edifici al carrer Major (l'antic Palau o Casal dels Tamarit) que va ser donat el 1916 pel filantrop reusenc Evarist Fàbregas i Pàmies que a mes va finançar les obres de remodelació.

La seva biblioteca, va esdevenir una de les principals de Catalunya. Actualment, la Biblioteca del Centre de Lectura compta amb uns 160.000 volums entre els que cal destacar 20 incunables i llibres del segle XVI, XVII i XVIII. També disposa de videoteca i fonoteca, serveis iniciats el 1993.

Té tres escoles: d'idiomes, de dansa i de teatre.

L’entitat es composa de diverses seccions que realitzen moltes activitats: exposicions, conferències, taules rodones, seminaris, excursions, projeccions de diapositives i audiovisuals, cursos, presentacions de llibres, i altres. Un esdeveniment important es l'Exposició Nacional de Roses que se celebra cada any i que es va iniciar el 1936.

Edita una revista que es diu Revista del Centre de Lectura.