Cicle Paradigmes

En aquesta performance d’escultura i dansa les disciplines s’entrellacen per donar vida a un llenguatge comú: el del fang cru, el gest i la memòria. Inspirada en la simbologia popular catalana i en les auques tradicionals ―amb el seu relat fragmentat, visual i poètic―, aquesta peça es desplega com una sèrie d’escenes en les quals els cossos es modelen com l’argila i les escultures esdevenen vives. Partim d’imatges simbòliques, textos i sons que componen el nostre imaginari col·lectiu per tractar de connectar-nos-hi des del moment actual.

Auca és també una cerimònia que busca arrelar-se, una mirada cap a allò que ens configura: gestos, mites i formes que ens travessen més enllà del temps. En el marc del cicle Paradigmes, que enguany gira al voltant de les dissidències, Auca planteja una manera de relacionar-nos amb la tradició des d’una altra mirada: no des del monument ni la repetició, sinó des del rastre, el fang i el cos present. No rebutja els símbols, sinó que els toca, els reinterpreta i els transforma. Una manera de tornar al que som sense idealitzar-ho, obrint espai a altres formes de relatar-nos.